La lluita per sobreviure (V)

Anterior

Capítol 5

L'endemà, Boba i el seu pare van sortir a pescar. La pluja queia amb menys força, així que van aprofitar per asseure's en una roca prop del mar. Boba va realitzar un tret a l'atzar a la recerca de peixos amb el seu làser cercador, però Jango li va fer apagar el làser i buscar els peixos amb els ulls.

Boba sabia que anar de pesca era el mitjà que utilitzava el seu pare perquè se sentís millor, i pogués oblidar-se de la mort de la Zam. Boba va fer tot el que va poder per concentrar-se.

Es va mantenir pescant fins i tot quan Taun We, una de les kaminoanes, es va detenir per parlar amb Jango. Ella era alta i blanca, com una arrel a la qual haguessin arrencat del sòl. Els seus negres ulls eren tan grans com plats i el seu coll llarg i prim.

A Boba normalment li agradava la Taun We, però aquest dia tot era treball, treball, treball. Alguna cosa relacionada amb els clons. Boba intentava no escoltar el que deien. No volia sentir parlar sobre l'exèrcit clon, els seus 10.000 germans bessons. Li horroritzava el simple fet de pensar en ells.

S'alegrava quan la Taun We tornava per provar-lo. Intentava aparentar que s’ho passava bé per complaure al seu pare, però l'alegria s'havia anat completament del seu ésser.

Boba no podia parar de pensar en l'exèrcit clon. No podia deixar de pensar en la Zam.

No obstant això, Boba va tornar a passar-s’ho bé quan van passar prop de l’espaiport en el seu camí de retorn al seu apartament. Hi havia una nova nau en el port d'atracada. Un bell caça de combat que únicament havia vist anteriorment en fotografies.

–Uuau! –va dir. –És un Delta-7!

–Què és el que li passa a l’androide? –va preguntar Jango, apuntant a la unitat de navegació darrere de la cabina.

–És un R4-P, –va dir Boba molt excitat. Mentre el seu pare escoltava, va començar a enumerar totes les capacitats del caça–. Armament extra, velocitat millorada, el Delta-7 amb l’androide R4-P era el tipus de nau que tan sols uns pocs pilots selectes poguessin pilotar.

–Com quins? –Va preguntar Jango.

–Com tu! –va dir Boba mentre corrien sota la pluja per arribar a casa.

Estava content per poder mostrar el que havia pogut aprendre llegint. I també estava content per poder sostreure-li un somriure a la cara del seu pare.

Però el somriure no va durar. Jango semblava pensatiu. Fins i tot preocupat.

Es va introduir a l'habitació per descansar mentre Boba s'asseia amb una guia de caces estel·lars de la galàxia. Li picava la curiositat sobre com una esvelta nau com la Delta-7 podria haver trobat el camí per arribar fins a Kamino, on res important ni excitant havia succeït mai.

Boba acabava de començar a llegir quan va sentir la porta obrir-se. Ni ell ni el seu pare tenien amics, especialment ara que la Zam ja no estava, així que estava molt sorprès.

Era la Taun We una altra vegada. I aquesta vegada no estava sola. L'home que l’acompanyava portava un vestit senzill, sense cap adorn o joia. Sota la seva roba Boba va poder veure la punta d'una espasa làser.

Un Jedi.

De sobte, Boba va saber d'on procedia el caça estel·lar.

Amb molta cura, va obrir la porta.

–Boba, està aquí el teu pare? –Va preguntar la Taun We.

–Sí.

No diguis res més que l'estrictament necessari. Era un dels refranys favorits d’en Jango Fett. I Boba sabia que havia d'aplicar-se amb especial èmfasi quan els Jedis estiguessin rondant.

–Podem veure’l?

El Jedi no va dir res. Simplement va romandre allà, escoltant i vigilant.

Tranquil i relaxat. Però també una mica espantat.

Boba va intentar semblar segur de si mateix.

–Segur, –va dir. Sigues sempre políticament correcte. Especialment, amb els teus enemics.

I el Jedi, com a guardià de la pau, era un d'aquests enemics naturals dels caçadors de recompenses, que estaven fora de la llei.

Boba va retrocedir per deixar-los entrar. El Jedi estava mirant al voltant com si mai hagués estat en un apartament anteriorment.

Tafaner! Va pensar Boba. Va decidir ignorar-lo.

–Papa! Taun We està aquí!

Jango Fett va sortir de l'habitació. Mirà als dos visitants, i no va semblar agradar-li el que va veure.

–Benvingut de tornada, Jango, –va dir la Taun We, fent veure que no l’acabava de veure feia poc. –Ha estat el teu viatge productiu?

–Ha estat bastant bo.

Boba escoltava amb atenció. Taun We semblava amigable, com sempre.

Mentrestant el seu pare estava mirant al Jedi de dalt a baix. Dir que a Jango no li agradava era tan obvi de veure, com que a Kamino estava plovent. I més que no es veia.

Boba es preguntava si s'haurien vist amb anterioritat. Si el Jedi hauria tingut alguna cosa que veure amb la mort de la Zam.

–Aquest és el mestre Jedi Obi-Wan Kenobi, –va dir la Taun. –Ha vingut a comprovar els nostres avanços.

–És això cert? –Va dir Jango.

Els dos homes es van mirar fixament l'un a l'altre. Va ser com una lluita sense paraules ni armes.

Boba els mirava, fascinat. Era obvi que el seu pare podria haver acabat amb el Jedi amb un dit. Però alguna cosa l'estava retenint.

–Els teus clons són impressionants, –va dir el Jedi amb una petita reverència. –Has d'estar orgullós.

–Tan sol sóc un home corrent, –va dir Jango Fett, retornant la reverència. –Tan sols intento fer-me un buit en l'univers.

–Estan tots? –va dir el Jedi.

Era com una lluita per veure qui era més políticament correcte dels dos!

Mentre, el Jedi intentava mirar dins de l'habitació, on el casc i l'armadura mandaloriana estaven en el sòl.

Jango es va moure cap a davant per bloquejar la visió del Jedi.

–El seu viatge l’ha portat fins a l'interior de Coruscant? –li va preguntar el Jedi.

–Una o dues vegades, –Jango va contestar amb seguretat.

–Recentment? –Va preguntar el Jedi.

Aquest és un dels tafaners Jedi! Va pensar Boba. Es va preguntar per què el seu pare parlava amb ell.

–És possible, –va dir Jango, i Boba va saber pel to de veu de la seva resposta que el seu pare havia estat a Coruscant.

I el Jedi ho sabia, també.

Ara Boba sabia amb seguretat que el Jedi i Jango s'havien trobat l'un a l'altre amb anterioritat, i que el Jedi tenia alguna cosa que veure amb la mort de la Zam. Com odiava el maleït somriure del Jedi!

–Llavors has de conèixer al Mestre Sifo-Dyas, –va dir Jedi.

–Boba, tanca la porta, –va dir Jango en huttès, un llenguatge que els dos coneixien molt bé.

Boba va fer el que el seu pare li demanava, sense deixar d'observar al Jedi. Ho necessitava per sentir el seu odi.

Mentrestant Jango Fett distreia al Jedi. Usant les paraules com si fossin un arma per bloquejar els moviments del Jedi.

–Quin Mestre? –Va preguntar.

–Sifo-Dyas. No és el Jedi que et va contractar per a aquest treball?

–Mai he sentit parlar d'ell, –va dir Jango.

–De debò!? –Va dir el Jedi. Per primera vegada, va semblar sorprès.

–Vaig ser reclutat per un home anomenat Tyranus, –va dir Jango–. En una de les llunes de Bogden.

–No? Pensava...

Taun We va fer un pas endavant.

–Sifo-Dyas ens va dir que l’esperéssim, –li va dir al Jedi, assenyalant al pare de Boba. –I que els mostréssim quan el vostre Mestre Jedi ho digués–. Hem mantingut en secret la participació dels Jedi, tal i com el vostre Mestre havia sol·licitat.

El Jedi semblava sorprès per tot el que s'explicava, i intentava que no es notés.

–És curiós, –va dir.

–T'agrada el teu exèrcit? –va preguntar Jango Fett. El seu fred somriure li va semblar a Boba que era com una espasa llançada directament cap al cor del Jedi.

–M'agradaria veure'ls en acció, –va dir el Jedi. Una bona forma de retornar el cop, Boba va haver d'admetre-ho.

–Faran bé el seu treball, li ho puc garantir, –va dir Jango.

El Jedi es va rendir.

–Gràcies pel teu temps, Jango.

–Sempre és un plaure conèixer a un Jedi, –va dir el pare d’en Boba amb un somriure sarcàstic.

La porta es va tancar amb un cop i els panys van bloquejar la porta perquè ningú pogués entrar. Boba estava emocionat. Després de guanyar una trobada com aquella, podria semblar que el seu pare aparentaria estar satisfet, fins i tot triomfant. No obstant això, la cara d’en Jango Fett estava coberta de línies de preocupació, i semblava abstret en els seus pensaments.

Boba va començar a preguntar-se si el seu pare hauria guanyat realment la batalla.

–Què és el que passa, pare? –Va preguntar.

–Recull les teves coses, –va dir Jango. –Ens marxarem d'aquí durant un temps.

Següent