CAPÍTOL
6
En Dooku estava dret davant el Consell
Jedi. No sabia si Lorian hauria vingut abans, o si compareixeria després. Només
sabia una cosa: era hora de dir la veritat. Va descriure com Lorian havia
volgut que prenguessin l'holocró Sith, i més tard, com Lorian li havia demanat
mentir per a ell.
- I estaves preparat per mentir per a
ell? -va preguntar l'Oppo Rancisis.
En Dooku es va prendre un moment abans
de contestar. Va voler mentir i dir que mai havia avaluat la petició d'en
Lorian, però sabia que els Mestres Jedi podien veure els seus pensaments com a
través de l'aigua. No era tan poderós com ells ho eren, encara no.
-No estava preparat per mentir, no -va dir
en Dooku-. Vaig pensar sobre això. Lorian era el meu amic.
- No més el teu amic és ell? -va
preguntar en Yoda.
Això ho podia contestar sense quedar
enredat en el dubte i la vacil·lació.
La veritat era clara.
-No. Ell ja no és el meu amic.
-És clar per a nosaltres això també és
-va dir en Yoda-. Un sabre de llum d'entrenament per ferir pensat no hi és. Tot
i així, a Lorian vas ferir.
-No vaig voler fer-ho -va dir en Dooku-.
Estava enfadat i el meu control no era el millor. El meu millor amic m'havia
traït.
-El control vas perdre -va dir en Yoda-.
I vell per a les excuses també ets.
En Dooku va inclinar el cap i va mirar
a terra. Hi havia esperat aquest retret, però no hi havia esperat que li fes
mal tant. Mai abans havia decebut a Yoda.
-Tensió entre vosaltres hi havia,
controlar la ira vostès havien -va prosseguir en Yoda. -L'exercici per
sentiments que deixat anar hauries d'haver, d'altres formes vas usar.
Meditació. Discussió.
-L'exercici físic -va interrompre en Tor
Difusal-. Una conversa amb un Mestre. Coneixies les opcions que tenies. Però
vas triar no usar-les.
En Dooku es va adonar que havia estat
enganyat. Ara no tenia dubtes que ell i Lorian havien estat assignats per
dirigir els equips de forma deliberada. El Consell Jedi havia volgut
enfrontar-los per veure quan profundament tenses eren les relacions entre tots
dos...
-Enganyat no vas ser -va dir en Yoda,
com si hagués llegit els pensaments d'en Dooku-. Una oportunitat et va ser
donada. Sol no hi estàs, Dooku. Cap vergonya demanar ajuda és.
-Sé això-. Li ho havien dit força
vegades.
-Això saps, però practicar-ho has -va
dir en Yoda bruscament.
»El teu orgull conquerir has. El teu
defecte, aquest és.
-Ho faré, Mestre Yoda. -En Dooku
gairebé va sospirar en veu alta. Mai
s'apartava de les lliçons?
-Fer tu pots -va dir en Yoda.
- La vostra decisió?
-Ja escoltaràs d'ella -va dir en Tor
Difusal.
No hi havia res més a fer excepte la
reverència i sortir. En Dooku va sentir la porta tancar-se silenciosament
darrere seu. Només unes poques paraules havien estat pronunciades, però va
sentir com si hagués sortit victoriós d'una batalla.
El Consell Jedi no els va fer esperar
massa. Dooku va rebre una reprimenda per l'excessiva agressió durant
l'exercici. Lorian va ser expulsat de l'Orde Jedi, no per robar l'holocró Sith,
sinó per mentir i implicar al seu amic.
En Dooku es va sentir alleujat. No
s'havia sentit en perill de ser expulsat, però l'assumpte podria haver tingut
pitjors complicacions. Thame Cerulian podria haver-li donat de baixa com a aprenent.
Aquest havia estat la seva pitjor por.
Va agafar el turboascensor a la
plataforma d'aterratge. Sempre havia estat un dels seus llocs preferits. Lorian
i ell venien d'amagat aquí quan nens, amagant-se en un racó i nomenant
cadascuna de les naus estel·lars. Havien imaginat el dia quan serien Cavallers
Jedi caminant a grans passos, trepant a les seves cabines i pujant verticalment
a l'atmosfera.
Al seu pas pel corredor, els droides
mecànics brunzien mentre realitzaven manteniments de rutina sobre les naus. El
temps de marxar s'apropava. Thame tornaria en tres dies. Podia estar en una
missió d'aquí a una setmana.
Va notar que la porta de sortida a la
plataforma exterior estava oberta. Algú havia d'estar partint o arribant. Va
caminar cap a fora. Els núvols s'havien anat i la nit era clara. Les estrelles
penjaven prop i centellejaven amb tanta intensitat i brillantor, que va sentir
com si pogués tallar trossos del cel.
No estava sol. Lorian estava parat
sobre la plataforma, mirant sobre Coruscant.
-Has escoltat -Va dir.
-Ho sento -va dir en Dooku.
- Ho sents? -va preguntar suaument
Lorian-. No sento pesar en la teva veu.
-Em sap molt de greu tot -va dir en
Dooku -però has d'admetre que tu mateix et vas ficar en aquest embolic.
En Lorian es va girar. Els seus ulls
van brillar intensament com les estrelles de sobre, i en Dooku es va adonar que
hi havia llàgrimes en ells-. Un embolic? Així en dius? Típic de tu. Res
t'afecta, Dooku. La meva vida s'ha acabat. Mai seré un Jedi! Pots imaginar-te
com se sent?
- Per què segueixes demanant-me que
senti el que tu sents? -En Dooku va sortir precipitadament-. No puc fer això.
No sóc tu!
-No, no ets jo. Però et conec millor
que ningú. He vist el que hi ha dins teu més que ningú-. Lorian va fer un pas
cap a ell-. He vist el teu cor, i sé com de buit està. He vist la teva ira, i
sé com de profunda és. He vist la teva ambició, i sé com de despietada és. I
tot això finalment et destruirà.
-No saps del que parles -va dir en
Dooku-. Tu volies que jo mentís per apanyar-te-les. Penses que ets millor que
jo?
-No, mai es va tractar d'això -va dir
en Lorian-. Es tractava sobre l'amistat.
- No, això era exactament sobre el que
es tractava! Sempre vas estar gelós de mi! Per això em vas voler destruir. En
lloc d'això, t'has destruït a tu mateix-. Va dir en Dooku.
En Lorian negà amb el cap. Es va
allunyar d'en Dooku, de tornada cap a la foscor de l'hangar.
-I estic segur d'una cosa -va dir, la
seva veu s'arrossegava clara i tranquil·la darrere d'ell-. Mai seré un Jedi, és
cert. Però tampoc tu. Mai, mai seràs un Gran Mestre Jedi.
Lorian i les seves paraules van ser
engolits de cop per la foscor. Les galtes d'en Dooku cremaven tot i la frescor
de l'aire. Les paraules se li van ennuegar en la seva gola, amenaçant amb
alliberar-se. Va decidir que li deixaria dir les últimes paraules. Per què no?
Ell tenia el seu futur, la seva carrera. En Lorian no tenia res.
Lorian estava equivocat. El cor d'en
Dooku no estava buit. Hi havia estimat al seu amic.
Però hi havia canviat. Lorian l'havia
traït. Mai creuria en l'amistat altra vegada. Si el seu cor hagués d'estar buit
d'amor, així seria. El Jedi no creia en les coses accessòries. Ompliria el seu
cor amb la noblesa, la passió i el compromís. Es convertiria en un Gran Mestre
Jedi.
En Dooku va contemplar el cel, amb
estrelles que brillaven intensament i planetes que murmuraven. Hi havia tant
per veure, tant per fer. Tants éssers pels quals lluitar. Encara s'emportaria
del seu temps en el Temple una lliçó més, la més important de totes: enmig
d'una galàxia plena d'éssers, estava sol.
Una bena li cobria els ulls mentre
jugava amb un localitzador, quan va sentir la presència d'algú a l'habitació.
Sabia que era en Yoda. Podia sentir la forma en què la Força inundava la
cambra. Va continuar jugant, balancejant el seu sabre de llum, mentre el vent li
colpejava suaument, molestant-lo. Donava voltes, escoltant i movent-se, sabent
que podia partir en dos el cercador cada vegada que volgués.
Yoda no li havia parlat des que en
Lorian havia deixat el Temple. Mentre esperava que Thame tornés, Dooku passava
el temps fent exercicis clàssics d'entrenament Jedi, volent impressionar al
Consell amb el seu compromís.
-De la teva habilitat, segur estàs -va
dir suaument en Yoda-. Entre la seguretat i l'orgull, un petit pas cal.
En Dooku es va aturar per un moment. Hi
havia volgut impressionar a Yoda, no provocar un retret. El cercador brunzí
sobre el seu cap com un molest insecte.
-Prova d'això és que embenats els ulls
tens -va continuar en Yoda-. L'orgull és el que et cega. El teu defecte,
l'orgull és. Grans són els teus dots, Dooku. Conscient dels talents que no
tens, com també dels que tens, has de ser.
En Dooku va sentir només el lleu
murmuri de la tela de la túnica d'en Yoda quan el Mestre Jedi es va retirar. La
força es va esfumar de l'habitació.
En Dooku no estava acostumat a la
crítica. Era talentós. Era el mateix al que els mestres sempre assenyalaven com
a exemple. Odiava ser corregit. Impertorbable, va carregar amb el seu sabre de
llum i va tallar al cercador en dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada