Foc creuat (VII)

Anterior

Capítol 7

El Comte va arrufar el nas finament arquejat.

–T’haurem de rentar, –va dir despectivament.

Boba va intentar deixar de tremolar. Sabia que el millor era no mostrar temor. Va sostenir el casc del seu pare entre les seves mans.

–El teu pare no et va ensenyar molt bé, –va dir el Comte. –Has estat ficant el teu nas on no devies.

–No he vist res, –va dir Boba. Va poder sentir el poder del Comte convertir-se en ira.

–Ah, sí, de debò? –El Comte li parlava en un to despectiu. Es va mantenir darrere de l'escriptori, en front de la “finestra” que mostrava el llac blau sota el cel blau: gens de la veritable brutícia de Raxus Prime.

–És veritat, –va dir Boba. –Tan sols he sortit un moment. No he anat molt lluny.

–Tal vegada hagi de participar del teu entrenament, després de tot, –va dir el Comte; Boba va sentir un moment d'esperança. Però l'esperança va desaparèixer amb les següents paraules del comte: –Si ho fes, el primer que faria seria ensenyar-te a mentir. No ets molt bo mentint.

–Lamento haver trencat les seves regles, –va dir Boba. I lamento especialment que m'hàgiu agafat, es va dir per a si mateix.

–Ho lamentes? –va dir el Comte amb un suau i fred somriure. –Has trencat les meves regles. I això no és tot...

No és tot? Això no era suficient?

–He arribat a la conclusió que saps massa en un moment en què la informació és un recurs valuós. –Es va girar cap a Cydon Prax, que es mantenia al costat de la porta. –No és irònic que un noi tan petit sigui l'únic que conegui el gran secret?

Prax no va contestar, òbviament. Boba no estava molt segur de qual seria aquest “gran secret” que se suposava que havia de conèixer. Però la forma en què el Comte remarcava el que deia li donava una idea del que havia d'esperar per salvar la seva vida.

–Què et fa pensar que sóc l'únic que ho sap?

El Comte va pujar una cella, més sorprès del que Boba podria haver imaginat mai.

–Què és el vols dir?

–Exactament el que he dit, –va dir Boba. Intentant mantenir la seva veu tranquil·la, ferma seguint l'estil de Jango Fett. –Ja l'hi he explicat a algú més.

Havia captat l'atenció del Comte... o gairebé.

–Hauré d'interrogar-te? –Va preguntar l'home gran.

–Aquest és el meu secret, –Boba va faronejar. –I ella sap a qui l'hi ha d'explicar si em succeís alguna cosa.

–Ella? –Boba podria sentir un cert to d'incertesa. –No estaràs insinuant a la caçadora de recompenses Aurra Sing?

Boba estava inventant sobre la marxa.

–Vull dir Aurra, –va dir.

–Jove boig. Estàs tractant de reptar-me?

–No, senyor. Tan sols vull el que és meu. La meva llibertat i els crèdits que pertanyien al meu pare.

–Llibertat? Crèdits? –Els ulls del Comte flamejaren amb un foc gelat. –No faig tractes amb nens. Especialment amb aquells que són molests.

He anat massa lluny! Es va adonar Boba. Havia perdut la seva última oportunitat.

–Cydon Prax, ja saps el que has de fer amb ell.

Boba sabia que era inútil resistir-se. Va tancar els ulls quan Cydon Prax el va copejar. Boba va deixar caure el casc alhora que es cobria amb els seus braços. Li va arribar la veu del seu pare. Si has de morir, fes-ho amb valor. Això és el que Jango Fett hagués fet, lluitar fins a l'últim moment.

Els seus records inspiraven a Boba. Estaven formats amb precs i fingiments. Fos el que fos el que anés a succeir, s'enfrontaria amb el coratge del fill de Jango Fett.

De sobte el Comte va aixecar la mà. En un primer moment, Boba va veure una genuïna expressió de preocupació travessar la cara del Comte.

–Què és el que passa, senyor? –Va preguntar Prax.

–Els Jedi ens han trobat, –va contestar el Comte. Boba es va esforçar per escoltar alguna cosa en el silenci de l'habitació. Com ho havia sabut el Comte?

–Acaba amb ell, quan ho hagis fet reuneix-te amb mi, –va dir escaridament el Comte mentre la seva mà trobava el seu sabre làser de mànec corb de forma instintiva sota el seu mantell.

BAR-R000M! Una explosió va fer tremolar el sòl.

Després de recollir una agenda hologràfica del seu escriptori, el Comte va sortir de l'habitació.

En aquell precís moment, una segona explosió va sacsejar la sala. Aquesta vegada es va produir més a prop. Petites roques van començar a caure des del sostre. Cydon Prax va dubtar un moment i la seva arpa sobre Boba es va afluixar una mica mentre mirava al seu amo. Boba va veure la seva oportunitat. El va copejar amb totes les seves forces contra la paret més propera. Prax es va veure impel·lit cap a enrere, cap a l'escriptori. Boba es va llançar contra ell amb els colzes quan va aterrar.

–Tu, petit...

Les paraules de Prax es van perdre entre el soroll de les explosions exteriors. El sòl es va aixecar com la coberta d'un buc que es veu colpejat per una ona gegant. La porta es va obrir i va caure al sòl. El so del foc làser i de veus confuses va omplir l'aire.

Boba es va abalançar i es va retorçar lliure de les arpes de Prax. Va recollir el seu casc de batalla del sòl on havia caigut. I llavors va fer el que el seu pare li havia ensenyat a fer sempre que estava en una mala situació en la qual no esperés que millorés.

Va sortir corrent.

Següent