Foc creuat (XIX)

Anterior

Capítol 19

–Teff!

No s’ho podia creure, Garr l'havia traït! El seu millor amic estava cridant, alertant als Jedi!

Boba va ajupir el cap i va sortir corrent ràpidament cap a la multitud.

Portside era un laberint de carrerons estrets, plens de botigues on es venien béns robats i armes, substàncies il·legals i documents falsos, estant a la venda de qualsevol persona amb els crèdits suficients per pagar-los.

Era un lloc perfecte per desaparèixer.

Boba es va girar i va veure a un funcionari córrer darrere d'ell. Però era bastant fàcil de perdre’l, després de travessar un carreró estret i un parell de bruscs canvis de sentit, Boba s'havia esvaït entre la poliglota multitud, on un centenar d'idiomes omplien l'aire amb un brunzit baix.

Ho havia fet! Va reduir la velocitat, i es va obligar a respirar amb facilitat, perquè ningú s'adonés que estava corrent. Era invisible, perquè ningú (o cap criatura) donaria avís d'un nen de deu anys.

Excepte un altre nen de deu anys.

–Teff! –Una mà el va agafar per l'espatlla.

Boba es va tornar, punys en alt, en una posició de lluita, llest per defensar-se contra tots els Jedi al món, així com dels seus droides de seguretat, soldats clon, els funcionaris, o...

Era Garr.

–Se't va oblidar la teva bossa de viatge–, va dir Garr, lliurant Boba el preciós llegat del seu pare.

Boba estava sorprès. Havia estat tan confós? Havia tingut tant pànic? Com per estar trencant el codi dels caçadors de recompenses d'assegurar-se de mantenir la calma en qualsevol situació?

Boba va deixar caure els punys als costats.

–Gràcies–, va dir, prenent la bossa de la mà de Garr.

–Per què corres? –Garr va preguntar. –M'aposto alguna cosa al fet que ells t’enviaran a un lloc agradable.

Boba no va dir res, no sabia per on començar.

–Glynn-Beti es molestarà ara. Serà millor que torni, ràpid, abans que...

–Garr! –Boba va agafar al seu amic pel braç. –Vine amb mi.

–A on? Per a què?

–Tan sols vine. Ja t'ho explicaré!

Els nivells centrals de la ciutat núvol estaven oberts en les vores al vent i a l'aire. Arrossegant a Garr de la mà, Boba es va dirigir cap a un parc que darrere d'una barrera de transpariacer donava a un mar de núvols. Des d'allà era fàcil veure per què la Ciutat Núvol era considerada una de les ciutats més belles de la galàxia.

–De què va tot això? –Va preguntar Garr a Boba apartant al seu amic a un costat. –Teff, parla'm!

–Per començar, –va dir Boba, –el meu veritable nom no és Teff.

–No ho és? Llavors quin és?

Boba no volia explicar una altra mentida, però tampoc volia dir la veritat.

–Això no importa ara, –va dir. –T’haig d’explicar una cosa molt important.

–Pot ser que no siguis un orfe? –Va intentar endevinar Garr.

–Sí que sóc un orfe. Només que no sóc un orfe que necessiti ser rescatat pels Jedi.

–Per què no? Si el que volen és ajudar...

–T'he explicat que el meu pare estava mort, però no t'he explicat com va morir. Va ser assassinat pels Jedi. Vaig veure com succeïa.

Garr va dir amb veu entretallada.

–Era el teu pare... dolent?

–Dolent? Ell era bo, –va dir Boba, pujant el to de veu.

–Però els Jedi són bons, –va dir Garr. –Ells són els guardians de la pau i...

Boba va començar a adonar-se de com d'inútil que era explicar-li-ho. Garr mai ho entendria.

–Va ser un malentès, –va dir Boba. –Però a causa d'això, no puc estar amb els Jedi.

–Però pots estar amb mi! –Va dir Garr. –Els meus pares tornaran per mi aviat. Sé que ho faran! Ells poden acollir-te també. Podem ser germans. O germà i germana. O el que sigui.

Boba va sacsejar el cap.

–Ets el meu amic, –va dir, –però no puc permetre'm el luxe de tenir amics. Tinc el meu propi camí en el qual haig de viatjar sol. Haig de seguir el meu propi camí.

–Però... –Els grans ulls marrons de Garr es van omplir de llàgrimes.

–Hem de dir-nos adéu–, va dir Boba.

–Bé! –Va dir una veu que li era familiar i aterridora alhora. Per segona vegada en aquest dia, Boba va sentir una mà en la seva espatlla. Només que aquesta vegada era freda, com la d'una pinça de metall.

–Boba Fett.

Boba es va tornar lentament, a causa de la mà que li agafava de l'espatlla. Va veure la pell blanca, els ulls negre atzabeja, la figura femenina musculada, vestida amb un mico vermell i el cap rapat cobert per un únic floc de pèl llarg de color vermell brillant.

I els ulls plens d'una ardent ira.

–Aurra Sing! –Era la caçadora de recompenses que li havia capturat i li havia robat la nau. –Ho sabia! He vist l'Esclau I seguint al Candaserri.

Boba va tractar d’escapolir-se però Aurra Sing va mantenir la seva espatlla agafada. Llavors Garr va començar a llançar-li puntades a Aurra.

–Deixa’l! Treu-li les teves mans de sobre!

–Qui és aquest? –Va preguntar Aurra Sing, agafant a Garr pel pèl, de manera que només podia llançar puntades a l'aire. –Haig de matar-te o simplement tirar-te per la borda?

Va sostenir a Garr al llarg de la barana, suspès tan sols per un floc de pèl a més de mil quilòmetres del buit.

–Cap de les dues opcions! –Va dir Boba per fi lliure. Va posar les mans en els malucs i es va enfrontar a Aurra Sing desafiador. –Garr és el meu amic. Mentre que tu no ho ets. Què és el que vols de mi?

–Vull fer-te una oferta que no podràs rebutjar, –va dir Aurra Sing. Amb un ràpid moviment va deixar a Garr en un banc.

–Oh! –Va dir Garr. –Què és el que està passant? Qui ets? Qui és Boba Fett?

–El teu petit amic és massa sorollós, –li va dir la caçadora de recompenses a Boba, mirant a Garr. –Tu i jo hem de parlar de negocis, així que digues-li que desaparegui.

–Vés-te’n, –va dir Boba simplement al seu amic. Va tractar de mantenir la seva veu inexpressiva. Aquesta era l'única manera d'aconseguir que Garr se n'anés. –T'ho vaig dir, no tinc lloc per als amics. Has sentit el que va dir. Desapareix.

Garr es va resistir. Quan la mà d’Aurra es va traslladar a la seva arma, Garr va acabar per convèncer-se.

–Adéu–, va dir Garr amb tristesa a Boba en senyal de comiat.

Boba va fer per a si mateix un sincer comiat. Encara que el seu cor sentia un dolor real, això va ser tot.

–De quins negocis vols parlar? –Boba es va tornar cap a Aurra Sing i li va exigir tan aviat com s'havia anat Garr. –Tot el que vull és que em retornis la meva nau.

–Llavors tenim un acord–, va dir Aurra Sing. –Aquesta és la meva oferta, retornar-te la teva nau.

–L'Esclau I. –Els ulls de Boba es van obrir amb esperança i excitació. –On està?

–Aquí no. –Va dir Aurra Sing mentre escrutava amb la seva mirada la resta d'éssers de la terrassa. –Hi ha massa ulls i massa oïdes. Hi ha una ciutat anomenada Tibannapolis no gaire lluny d'aquí. Ens veiem allà demà al migdia.

–I si no ho faig?

–Ho faràs, si vols tornar a veure l'Esclau I, –va dir Aurra Sing. Li va llançar a Boba una moneda. –Aquí tens un gest de bona fe. Llogaràs un aerolliscador, el qual necessitaràs per arribar a Tibannapolis. Busca'm prop de l'antiga refineria coneguda com el Salt del Revol. Si arribes amb algun Jedi o els funcionaris, l'acord estarà acabat. I mai tornaràs a veure la teva preciosa nau. Ara haig d'atendre altres assumptes.

Després, amb cara de dura es va anar sense una sola paraula de comiat.

Següent