El Llegat dels Jedi (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

Prometent tornar, l'Obi-Wan i l'Ànakin van sortir precipitadament de la presó i es van dirigir a la posada. Van trobar a Lorian en una zona aïllada del vestíbul, absort en la conversa amb els governants de Bezim i Vicondor. Obi-Wan i Ànakin van rondar sense ser vistos, tractant d'escoltar alguna cosa de la conversa...

- Què està passant? -va preguntar Yura Telamarch, amb la seva veu plena d'angoixa. El governant de Bezim era un humanoide alt amb cap en forma de dom i una postura seriosa-. Penses que el Comte Dooku està darrere de l'assassinat d'en Kash?

-No ho sé, Yura -va dir en Lorian-. Han arrestat els guardaespatlles d'en Samish. Podria ser un complot intern de Delaluna.

-No estem segurs aquí -va dir la Glimmer Uziel, la governant de Vicondor. Ella tenia una veu musical i una pàl·lida pell daurada. Quatre tentacles diminuts onejaven delicadament en l'aire, com frondes-. I si això fos un parany? Entre els meus assistents hi ha els qui diuen que el Comte Dooku no apareixerà. Ell ens ha atret aquí per matar-nos a tots i prendre l'estació espacial per la força.

-Sense en Samish, la nostra aliança és més feble ara -va dir en Yura-. Sens dubte la pressió augmentarà. Què pensa vostè, Lorian?

-Penso que hem de confiar en Dooku, per ara -va respondre en Lorian. Es va posar dret-. Suggereixo que descansin una mica. La reunió està programada per d'aquí a una hora.

A contracor Yura i Glimmer es van aixecar i es van dirigir cap a les escales. Tan aviat com els governants van estar fora de vista, Obi-Wan i Ànakin es van acostar a Lorian.

- Confiar en Dooku? -va preguntar sarcàsticament l'Obi-Wan-. Bon consell, Lorian.

- Què esperaves que els hi digués? -va preguntar en Lorian-. En Dooku no de sospitar que estic en contra seu.

- Està en contra? -va preguntar l'Obi-Wan-. Les coses han canviat ara que Samish Kash és mort. Si algú tingués la intenció d'obrir una esquerda en l'aliança, ha tingut èxit.

- M'acuses de matar a Samish? Ell era el meu amic.

-És el que vostè diu. Ha escoltat alguna vegada alguna cosa sobre Robior Web? -va preguntar l'Obi-Wan.

En Lorian va arrufar el gest.

- El nom m'és familiar, però...

-Era un Guardià.

-És d'esperar que tot just recordi a cada Guardià.

-Ara està treballant com a assassí.

En Lorian trigà un moment en respondre.

- Està a Null?

-Sí. En Dane el va reconèixer.

En Lorian va inclinar el cap lentament.

- Penses que en Web va matar a Kash, i que jo el vaig contractar per fer-ho.

L'Obi-Wan no va dir res.

-No ho vaig fer -va dir en Lorian-. I si penses sobre això per un moment, veuràs que si algú volgués aixafar l'aliança, la forma de fer-ho seria matar un dels membres i culpar de l'assassinat a un altre d'ells. No és accidental que l'assassí sigui un antic Guardià. Naturalment sospitaries de mi.

-Naturalment -va dir l'Obi-Wan.

-I això és exactament el que en Dooku voldria que Yura i Glimmer fessin -va continuar en Lorian-. Així és com ell treballa. Espera. Observa. Li agrada minar les lleialtats. Li agrada trencar valors. Li agrada promoure la traïció.

Tot això era cert, però no volia dir que en Lorian fos innocent. Simplement intel·ligent.

-Hi ha més en aquesta situació del que la Força pot intuir -va dir en Lorian-. I més del que la teva lògica pot entendre. Hi ha sentiments aquí, Obi-Wan. I entre aquests sentiments, estan els meus envers Samish. No ho vaig fer.

-Tenim només la seva paraula sobre això, juntament amb tota la resta -va dir l'Obi-Wan-. Aquest és el problema.

-Llavors, hi ha només una solució per al problema -va dir en Lorian-. Hauràs de confiar en mi.

- Pot donar-me alguna raó per fer-ho? -va preguntar l'Obi-Wan.

En Lorian dubtà.

- No. No puc provar la meva honestedat.

-Llavors seguirem sospitant de vostè -va dir l'Ànakin.

-Venim del mateix lloc -va dir en Lorian, mirant-los a tots dos-. Vaig créixer en el Temple. Em vaig apartar dels seus ensenyaments per un temps. Per què? Vaig tenir por. Era jove i només vaig donar un pas en fals, l'únic pas que vaig sentir que podia donar. Després vaig fer un altre, i un altre, i vaig acabar en una que vida que no era la meva.

-Aquestes són excuses -va dir l'Obi-Wan-. Digui això a les persones de Junction V. Digui-li això a la Cília Dil.

-Vaig fer mal al meu poble -va admetre en Lorian-. He de dir que la Cília no és una de les meves partidàries. Ella no pot oblidar el que vaig ser. Sé que tot el que tinc són excuses. Quan vius una vida plena de maldat, què més tens excepte les excuses i la culpa? -Va fer una pausa-. Creus en la redempció, Obi-Wan?

La pregunta era per a l'Obi-Wan, però va ser l'Ànakin qui va respondre primer.

-Crec en ella.

-Jo també crec en ella, jove Ànakin Skywalker -va dir en Lorian-. Això és el que em manté caminant. Al final de la meva vida, obraré bé. És tot el que puc dir-te per ara.

- Li creu vostè? -va preguntar l'Ànakin mentre sortien de la posada.

-Penso que parla bé -va dir l'Obi-Wan-. I no sé què creure. Encara no.

Ho hauria sabut en Qui-Gon? Ell sempre semblava saber en qui confiar.

-Vostè és massa dur amb els éssers algunes vegades -va dir l'Ànakin-. Els errors es produeixen. Les coses passen. Això vol dir, que també es pot canviar.

-El significat de la vida és el canvi -va dir l'Obi-Wan, alarmat per la caracterització que l'Ànakin fes d'ell. Va acusar l'ofensa. No creia que fos molt sever amb altres éssers. Potser havia estat així alguna vegada, però havia après d'en Qui-Gon.

-No vaig dir que no cregués a Lorian. Però no puc descartar la resta de la seva vida només perquè ell em digui que hauria de fer-ho. Si està aliat amb Dooku, hem d'esbrinar el que planegen. I si no ho està, encara hauríem d'investigar-ho.

- Quin serà el nostre següent pas? -va preguntar l'Ànakin.

- Tens alguns suggeriments? -va preguntar l'Obi-Wan.

-Tinc una pregunta -va dir l'Ànakin-. Si Robior Web hagués estat contractat per matar en Samish Kash, ell va complir amb el seu objectiu. Per què està a Null encara? Els assassins poques vegades es queden per aquí després que acaben una feina.

-Va sortir a la trobada d'en Lorian per donar el seu informe -va dir l'Obi-Wan.

-Això podria ser cert, però usualment això es fa per comunicador o via un port de dades -va dir l'Ànakin-. Generalment, a un assassí i al seu ocupador no els agrada ser vistos junts.

-Així que si ell està encara a Null, és perquè té un altre treball a complir abans de la reunió -va dir l'Obi-Wan-. Potser hauríem de trobar-lo.

-Segur -va dir l'Ànakin-. Però com? La muntanya és gran.

-Exactament -va dir l'Obi-Wan-. Si fos en Web, jo necessitaria un transport. El seu es va destruir. Necessitaria fer-ho sense cridar massa l'atenció, així que acabaria robant a un vilatà o un assistent. Però sap on n'hi ha un...

L'Ànakin va somriure obertament i va acabar la frase.

 -... penjant, simplement.

Quan van arribar a on estava la motolliscant d'en Dane, aquesta penjava enredada a la teranyina. En Robior Web estava en l'arbre, intentant tallar la xarxa amb la vibronavalla. Era clar que havia estat intentant alliberar-la durant una llarga estona. Les seves mans i la seva túnica estaven tacades amb la trama enganxosa i viscosa. Se les havia arreglat per desprendre la part posterior de la motolliscant, que penjava sostinguda dels manubris, els quals estaven coberts del goo enganxós. A baix, sobre el terra, jeia feta trossos una aranya reclumi, víctima sense dubte de la mateixa vibronavalla, quan va intentar defensar la seva tela.

En Robior Web va consultar un cronòmetre, després va atacar la xarxa encara més decididament. Va tenir èxit només en enrotllar un gran circell de la xarxa al voltant del seu braç. No podien escoltar les seves malediccions, però podien veure la seva frustració.

-El temps se li està acabant -va murmurar l'Obi-Wan-. Suposo que té una cita.

Amb una última empenta salvatge, en Robior Web va aconseguir tallar un feble circell viscós, però aquest es va tornar cap enrere i va anar a enganxar-se contra el cos de la motolliscant. Ara estava més enredada que abans.

Amb un crit constret, l'assassí es va deixar caure de l'arbre i es va fotre un cop al terra en caure. Va començar a córrer.

L'Obi-Wan i l'Ànakin el van perseguir. Van haver de mantenir-se ben enrere, però era fàcil rastrejar el seu avanç a través del bosc. Es dirigia al voltant de la muntanya, però grimpant regularment.

-Crec que es dirigeix ​​a la plataforma d'aterratge -va dir l'Obi-Wan-. L'agafarem a dalt.

Després d'una pujada difícil, es van adonar que l'Obi-Wan tenia raó. En Robior Web va pujar a un pic i va desaparèixer per sota. L'Obi-Wan i l'Ànakin van esperar un moment, i després van enfilar darrere d'ell i van espiar atentament per la vora. En Web corria cap a la plataforma d'aterratge de sota.

De sobte el sol va ser tapat per sobre dels seus caps. Van mirar cap amunt. Un enorme transport militar hi sobrevolava. En Robior Web va apurar el pas i va baixar gairebé lliscant fins a la desolada plataforma d'aterratge.

Darrere de l'enorme transport, una fina corbeta interestel·lar va baixar del cel, una nau com cap altra en la galàxia.

-En Dooku ha arribat -va dir l'Obi-Wan.

El veler solar va aterrar. La rampa d'aterratge va lliscar i la figura alta i elegant del Comte Dooku va emergir del seu interior. L'Obi-Wan va sentir la tensió en l'Ànakin. Inconscientment, ell es va tocar la mà de metall que tenia, la mateixa que reemplaçava la que en Dooku havia mutilat.

-Així que en Dooku va contractar l'assassí -va murmurar l'Obi-Wan quan Robior Web va lliscar fins a estar davant d'en Dooku, i després es va inclinar davant seu-. Amb o sense Lorian, no sabem.

Distret, no havia notat que l'Ànakin s'havia aixecat, gairebé fins que el seu padawan estigués dret.

- Ànakin, què estàs fent? Ajup-te!

-Capturem-lo ara -va dir l'Ànakin.

- Ajup-te! -va insistir l'Obi-Wan-. Per al seu alleujament, l'Ànakin es va ajupir una altra vegada. Va enfrontar els seus ulls plens de foc i determinació.

 -Tenim la nostra oportunitat per acabar això aquí -va dir l'Ànakin-. Hem de matar-lo. Podem detenir-lo junts. No cometrem el mateix error aquesta vegada.

- T'agrada ser imprudent i precipitat sense tenir un pla, eh? -Va preguntar l'Obi-Wan amb mordacitat-. Et va costar la mà l'última vegada, i ho estàs fent de nou, padawan.

- Què estem esperant? -Va preguntar l'Ànakin-. El vam perdre a Raxus Prime, però no ho farem aquí. Si el matem, matem al moviment Separatista. Què és una vida en contra de la de milers? Potser de milions?

-Ànakin...

-Ell va matar als nostres germans i germanes a Geonosis -va dir l'Ànakin amb amargor-. Ha oblidat vostè com van morir?

-Ho recordo a cada instant -va dir l'Obi-Wan-. Però aquest no és el moment. Aquesta no és la forma.

-Vostè no sap el que puc fer -va dir l'Ànakin, i hi havia un to ominós en el seu veu-. La meva connexió amb la Força és més forta que la seva. Li dic que puc fer-ho! No m'importa el que vostè digui.

L'Obi-Wan es va escandalitzar.

-Encara ets el meu aprenent -va dir bruscament-. Sóc el teu Mestre. Has d'obeir-me.

Les ganyotes de la boca de l'Ànakin eren d'enuig.

-Ànakin, has de confiar en mi -va dir l'Obi-Wan enèrgicament-. Hi haurà una altra oportunitat per afrontar a Dooku. Aquest no és el moment.

L'Ànakin el va mirar. L'aparença fosca es va esvair. La seva mirada era ara clara i serena. L'Obi-Wan gairebé podia llegir el menyspreu al seu interior. Però quan se li va ocórrer això, l'aparença s'havia esfumat. Ho havia vist en realitat?

-Mira allà baix -va dir l'Obi-Wan-. Què penses que hi ha en aquest transport? Súper-droides de batalla. Estaríem morts abans que donéssim dos passos sobre la plataforma. Estan sent desembarcats ara.

L'Ànakin va mirar cap avall a la plataforma. Les línies de droides van fer clic en formació quan baixaven del transport. Obi-Wan podia veure la manera en què la ment de l'Ànakin es concentrava en el problema immediat. Gairebé podia sentir com la ira de l'Ànakin anava esgotant-se.

Però era la primera vegada que ell notava això? L'Obi-Wan tenia la sensació d'haver sentit una espurna d'alguna cosa molt més profunda del que hagués sentit alguna altra vegada.

-No s'està arriscant -suposà l'Obi-Wan-. Si les coses no van d'acord a com ell espera, utilitzarà la força.

De mala gana, l'Ànakin va apartar la seva mirada.

- Hauríem d'advertir-los.

-Sí -va dir l'Obi-Wan-. Llevat que a qui? Qualsevol d'ells podria estar confabulat en secret amb Dooku. Hem de plantejar acuradament el nostre següent pas. Hem de decidir amb qui parlar primer.

-Dic que parlem amb la Flòria -va dir l'Ànakin.

- Per què la Flòria? -va preguntar l'Obi-Wan desconcertat. No sabia en què estava pensant l'Ànakin. Rares vegades ho feia, però almenys es va alegrar que estiguessin parlant.

-Tinc un pressentiment que ella no ens està dient tot el que sap -va dir l'Ànakin. Obi-Wan va fer memòria. Va comprendre que ell també havia sospitat alguna cosa de la Flòria. Però hi havia estat massa concentrat en Lorian per considerar-ho.

-La teva ment ha d'estar en tot lloc al mateix temps, Padawan. La veritat té molts costats.

-Sí, Qui-Gon.

-Hi ha més en aquesta situació del que la Força pot intuir -va dir l'Ànakin, repetint les paraules d'en Lorian. -Els sentiments, va dir ell. Què va voler dir?

-No ho sé -va dir l'Obi-Wan.

-Per això hem de parlar amb la Flòria -va dir l'Ànakin. Es va posar dret i en un sol moviment va arrencar a córrer. L'Obi-Wan va haver d'accelerar la seva marxa per arribar fins a ell.

- Recorda -va dir l'Ànakin -que ella estava molt desesperada quan van trobar el cos d'en Samish Kash?

-Hi havia fallat en la seva missió de protegir-lo -va dir l'Obi-Wan.

-Crec que la pèrdua va ser més aviat personal -va dir l'Ànakin-. I més tard ella el va anomenar "Samish". En Dane sempre l'anomenava "Kash". Penso que ella estava enamorada d'ell.

- De quina manera pot això ser rellevant per a la nostra missió?

L'Ànakin va encertar a mirar-lo de reüll. Era sorprenent que estiguessin descendint tan de pressa de la muntanya, i  que l'Ànakin encara pogués tenir l'energia suficient per a una sana dosi de menyspreu.

-L'amor és sempre rellevant, Mestre -va dir l'Ànakin.

Següent