Secrets dels Jedi (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

–Anem a seguir-lo, –va murmurar Adi–. És millor saber on està i potser podrem aprendre alguna cosa.

Qui-Gon va assentir amb el cap. Ells es van fondre amb la multitud al carrer. Era estrany que un ésser sabés quan estava sent seguit per un Jedi. Ells eren capaços d'usar la Força per moure els objectes directament en el seu camí si algú es girava per mirar cap enrere on ells eren. Eren capaços de moure’s abans que la seva presa podent seguir els seus passos. Després d'un breu període de temps, els Jedi van ser capaços d'absorbir la forma en què el seu objectiu es movia per predir fàcilment els seus moviments i evitar ser descobert.

El Caçador era bo. Va tenir cura. No obstant això, no era rival per a ells. Adi i Qui-Gon li van seguir amb facilitat quan es dirigia a la vora oposada de l’Assentament 5 i després quan va grimpar a través dels turons i roques.

Aquesta àrea estava encara més oculta que aquella en què havien deixat a Obi-Wan i Siri. Es va arrossegar a través del fons d'una sèrie de petits canons. Les roques oferien un munt de llocs per amagar-se. Per fi es va ficar en una estreta obertura i va desaparèixer. Qui-Gon i Adi van avançar amb cura. Col·locant-se darrere d'un aflorament rocós, van treure el cap per l'obertura.

Això els va portar a un canó que era només una esquerda en el paisatge. Van reconèixer el vaixell de càrrega lleuger del caça-recompenses. Al costat d'ell estava una nau una mica més gran. Junts ocupaven gairebé tota l'amplada del canó.

El Caçador va desaparèixer en la nau més gran. La rampa era a baix, i Qui-Gon i Adi van continuar lentament el seu camí. Amb una mirada de l'un a l'altre, van estar d'acord per intentar observar el que estava passant. Valia la pena córrer el risc. I Qui-Gon la va seguir amb facilitat quan es dirigia a la nau. Valdria la pena córrer el risc?

Van pujar per la rampa i es van esmunyir dins la nau. Van sentir veus procedents de la cabina.

Bé, va pensar Qui-Gon. Si el grup estava discutint, estarien massa distrets per estar alerta.

Alta i elegant, Adi es mogué per davant d'ell pel passadís, les seves botes no feien soroll sobre el pis polit. Ella li va fer un senyal. Hi havia trobat un respirador a nivell dels ulls, en una paret d'una habitació d'emmagatzematge fora de la cabina. Qui-Gon podia veure amb tota claredat a l'habitació del costat.

El seu cor va estar a punt d’aturar-se-li. Hi havia cinc caçadors de recompenses a la cabina, incloent el que els perseguia. Entre ells hi havia un que va reconèixer, Gorm el Dissolvent. Era una presència imponent, empetitint als altres en la seva armadura platejada i més portant un casc. Creat per arkanians renegats, era meitat ésser viu, meitat droide. Les seves parts biològiques es componien de sis criatures diferents. Els seus components droide li permetien ser una gairebé invencible màquina de matar. L'habilitat de rastreig de Gorm era llegendària i dels seus atacs sense pietat es parlava en murmuris en ports espacials per tota la galàxia.

Tots aquests caçadors de recompenses en un sol lloc, per un sol assassinat? Qui-Gon es va preguntar de nou qui podria ser l'objectiu.

–Només tenim una setmana, –va dir un dels caçadors de recompenses. Era una dona humanoide, petita i compacta, vestida amb una túnica de cuir i polaines. El seu cabell ros estava tort en trenes, moltes li queien sobre les espatlles. Ella semblava ser completament normal, si no es tenia en compte la potència de foc lligada a la cintura, els seus guants de canell amb una gran varietat de sistemes d'armes, o les genolleres d'armadura que portava. Per l'aspecte de la seva armadura, Qui-Gon endevinà que o era una mandaloriana o almenys ella havia aconseguit d'alguna manera algunes de les famoses armes de l'exèrcit de guerrers–. Tu no hauries de criticar allò de la càpsula d'escapament, Magus, –va prosseguir–. Ara no sabem amb seguretat si tenen al nen.

El caçador de recompenses que els havia perseguit des de Cirrus es va tornar lentament i va recolzar la seva incisiva mirada a la dona.

–No miris el forat negre, Magus, –va dir–. Tu saps que tinc raó. Necessitem una prova que el nen ha estat neutralitzat. Si encara és viu, podria posar en perill la missió. No m'importa tirar això endavant, però jo no vull que ningú sàpiga que estava involucrada. Els comitès senatorials poden tornar-se delicats sobre els assassinats de polítics.

–Estem a només una setmana de distància del nostre èxit, –va dir un altre caçador de recompenses. Era ell una criatura de gran alçada amb una pell de color verdós i una banya sortint-li del crani a la part superior del cap–. Per la meva part, no em sedueix la idea d'assassinar a un líder mundial si seguretat m'està esperant. I tenim vint objectius. Això és vint vegades el nivell normal de seguretat.

Qui-Gon i Adi van intercanviar una mirada. Vint líders planetaris?

–Ja t'ho vaig dir, no tindran la seguretat que tenen normalment, –va dir Magus.

–Encara no tenim manera de saber quant sap aquest noi i que el va alertar, –va continuar la dona caçadora de recompenses.

–Tu ens vas prometre que no se'ns esperaria, que anàvem a tenir l'element sorpresa, –va dir un tercer caçador de recompenses a Magus. Portava una capa greixosa i les seves polaines estaven cobertes de brutícia. Flocs de cabell en punta es destacaven en el seu cap com banyes. En la seva cara bruta les brànquies s'obrien i tancaven amb la seva respiració. Semblava un peix gran, i despentinat. Un nom surà al cap d’en Qui-Gon. Raptor. Aquest podria ser el caçador de recompenses sobre el que havien estat sentint, el qual estava disposat a prendre qualsevol treball, sense importar com de perillós o cruel que fos–. Aquesta és una raó per la qual vaig estar d'acord. Bé, això i la tarifa. Però si la seguretat ha estat avisada, em dirigiré de nou a la base i agafaré una altra feina. Què ha de dir el nostre ocupador d’això?

Magus es va aixecar lentament. Si ell se sentia molest per la dissensió en els altres, no ho va evidenciar.

–El nostre ocupador deixa els detalls per a mi. A mesura que avancem es farà el que jo digui.

–Ho hem fet,– va dir l'ésser amb la banya sortint-li del crani, i continuà–. I ara no sabem si el nen està mort o no. No sabem si pot encara parlar o no. No sabem si ell està de camí al Senat per declarar.

–Et vaig escoltar la primera vegada, pilot, –va dir Magus, la ira es notava clarament en el seu to.

–Perquè realment no em sembla que estàs escoltant?, –va dir la dona irritada.

–Lunasa està en el correcte, –va dir Raptor–. Tens un problema per escoltar totes les veus, excepte la teva pròpia.

Magus va colpejar amb una vibroespasa sobre la taula–. Ja n'hi ha prou de ploriquejar! – va explotar. Amb l'excepció de Gorm, tots els caça-recompenses semblaven desconcertats–. Els vaig dir que em faria càrrec del nen. És el primer que necessitem per completar els preparatius que vam discutir. Encara hi ha molt per fer, i estem perdent el temps aquí.

Sense esperar a arribar a un acord, Magus, simplement va marxar. Qui-Gon i Adi van haver de córrer cap enrere al llarg del corredor per evitar-lo. Va baixar per la rampa i es va dirigir a la seva pròpia nau.

–Qui el va triar rei, m'agradaria saber-ho– va murmurar Lunasa.

–Ell ens va contractar, –va dir el pilot–. Però el patró va conversar amb mi i tinc els seus registres. Puc anar a ell en qualsevol moment–. Hi havia una nota de jactància en la seva veu.

–Whoa, i això et fa tan especial, –va dir Raptor–. Estic perdent de vista el que fa Magus, –va dir el pilot de mal humor–. Això és tot el que he de dir.

–Calla–. Va dir Gorm parlant per primera vegada–. Vinga marxem.

Els va prendre un moment, sens dubte perquè no volien donar la impressió de seguir les ordres de ningú, però els caçadors de recompenses van començar a fer preparatius per a la partida. Pilot es va dirigir als controls. Lunasa va treballar en l'equip de navegació. El qui Qui-Gon sospitava que era Raptor va arronsar les espatlles i se’n va anar pel passadís, presumiblement a la seva pròpia cabina. Qui-Gon i Adi es van ficar en una cambra d'emmagatzematge.

–Vint líders? Això és molt més gran del que pensàvem, –va dir Adi–. Hem de saber qui els està dirigint.

–I el per què, –afegí Qui-Gon–. Si trobem el per què, podrem descobrir qui els va contractar–. Ho va pensar ràpidament–. Hem de romandre a bord.

–Però i Taly?

–Obi-Wan i Siri el poden protegir, estan ben ocults, podem tornar a per ells. No hi ha manera d'anar-se'n fora del planeta fins d'aquí a cinc dies. Magus sap que és així per això està deixant el planeta. No hi ha dubtes que planeja tornar. Però podem estar de tornada per llavors.

Adi va arrufar les celles.

–No m'agrada deixar-los als tres enrere.

–El descobriment de la trama ajudarà a Taly més que la nostra presència, –va dir Qui-Gon–. No m'agrada tampoc el fet d’anar-me'n sense ells. Però sento que Obi-Wan i Siri poden manejar això.

Adi va assentir lentament.

–D'acord.

–Una vegada que estiguem fora de l'atmosfera de Quadrant Set, podrem enviar-los un missatge, –va dir Qui-Gon–. Els missatges entrants no es registren. És un risc haver de marxar, però...

–... Hem de prendre’l, –va dir Adi.

Se sentia l'impuls dels motors. La nau es va aixecar en l'aire.

–Ei!– van escoltar a l'anomenada Lunasa–. Magus es queda!

–Ell mai no ens diu el que està fent, –va dir el pilot.

–Crec que ell anirà a pel nen, després de tot, –va dir Lunasa. Adi i Qui-Gon es van mirar. El vaixell ja estava pujant a l'atmosfera superior. Era massa tard per sortir.

Següent