Viarany cap a la veritat (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Tot va passar massa ràpid. Va ser estrany per a l’Ànakin ser capturat per sorpresa. Feia un moment havia estat furiós amb Obi-Wan, però a punt per abordar la nau, i un moment després el seu Mestre havia estat llançat a través del tub d'escapament. Els seus reflexos Jedi encara necessitaven desenvolupament. Siri–Zora havia canviat completament la situació mentre tot just absorbia el que estava passant.

Krayn va aparèixer a la passarel·la.

Krayn era un humanoide, però tenia el pes i la mida d'una formació natural, una roca, un arbre. El seu cos semblava tallat en pedra. El seu cap rapat brillava en la penombra. A mesura que s'acostava Ànakin podia veure diversos articles que penjaven del cinturó d'eines doble que portava penjat a la cintura. Es va girar amb un moviment del seu peu. Es va agarrar una vibrofulla amb la carnosa mà, i els seus petits ulls van escombrar l'escena davant seu, amb astúcia.

Un enorme wookiee estava al seu costat. Ànakin va comprendre que era Rashtah. Un parell de cinturons de municions creuaven el seu pelut cos, i una fila d'armes penjaven de la cintura. Una irregular cicatriu li creuava la cara, iniciada a la part alta del seu front, creuava el seu ull fins al llavi.

Un pegat cobria aquest ull, ocultant el mal. Rashtah va agitar la seva vibrofulla cap a la Siri en un aparent gest de salutació.

Siri es va acostar i va apagar les turbines. Ànakin es va preguntar quin seria la seva millor jugada. No hi havia cap pla de joc per aquesta situació tan particular.

Li cobriria la part Siri de la Zora, o l’eliminaria immediatament la Zora sense cor?

Sens dubte havia actuat sense pietat en el cas d'Obi-Wan.

Els seus instints li van cremar. Quedar-se callat. Deixar-la parlar.

Així que Ànakin no va dir res mentre Krayn s'acostava cap a ells, portava la vibrofulla girant en la seva altra mà com un nen que porta la seva joguina.

–Què és això? Has capturat als nostres intrusos?

–No, no és ningú, només un esclau–. Va dir la Siri. –El vaig agafar en cas que necessités un escut, però no el vaig necessitar. Em temo que els intrusos van fugir pel túnel d'escapament a l'espai.

–Si ho van fer...– Els foscos ulls d’en Krayn van brillar. –Vaig donar l'ordre de saltar a l'hiperespai. Si estaven en l’escapament quan això va passar, són ara pols espacial.

El wookiee va fer un so de diversió.

–Això seria un bo–. Va dir la Siri. Els seus ulls van brillar amb la mateixa crueltat que els d’en Krayn.

Ella odiava a Obi-Wan, es va adonar Ànakin.

Krayn es va acostar al tub d'escapament, i va treure el cap.

–Hem de segellar això per bloquejar el pas de naus. No vull ser sorprès de nou. Rodaran caps per això.

Mentre Krayn tornava cap a ells, i Rashtah estava distret, Siri es va apropar a Ànakin i ràpidament i silenciosament li va prendre el sabre de llum del seu cinturó d'utilitats. Un altre cop ella havia estat més ràpida que la seva percepció. Ho va fer amb tanta rapidesa i suavitat que tot just va registrar que l'havia desarmat. Va ficar el sabre en la seva túnica en el mateix moviment fugaç.

Krayn es va girar i li va donar la seva completa atenció a Ànakin. Ànakin li va aguantar la mirada de front. No podia imaginar que la mirada d’en Krayn tenia el poder per atemorir, però no funcionava amb ell. Tenia curiositat i menyspreu, no por.

–Què estàs mirant, esclau? –Va cridar Krayn tot d'una, amb la veu plena de ràbia.

Ànakin es va adonar massa tard que els esclaus no miren als seus amos directament. De totes maneres mai havia estat particularment bo en posis de submissió.

Siri se’l va carregar amb una cama, girant al voltant del seu cos i es va veure obligat a ensopegar.

–Mostra una mica de respecte–. Va dir entre dents.

Ànakin li va fer una mirada d'odi pur, però Krayn no ho va poder veure. Va mantenir la mirada fixa en el nivell mitjà quan es va tornar cap a Krayn.

–Es veu fort–. Va dir Krayn. Acariciant la barba negra de les seves galtes. –Hauríem d’obtenir un bon preu per ell a Nar Shaddaa.

Ara que la seva mirada era al nivell del mig, Ànakin va poder adonar-se que els objectes en el cinturó d’en Krayn, eren talismans. Ànakin no volia pensar-hi, alguns semblaven sang seca amb alguns pegats peluts. Hi havia joies i vidres; i també una campaneta de plata...

La campaneta de plata. Ànakin es va fixar en ella. La coneixia. La va reconèixer. Era la campaneta que penjava del coll de la mare de l’Amee.

De sobte la carnosa mà d’en Krayn es va posar en el seu cinturó i el va agitar fent sonar algun dels objectes. La campaneta dringà suaument, i un dolor estrany va embargar el cor d'Ànakin.

–Admirant els meus trofeus d'assassinats? –Li va preguntar Krayn en un baix i astut to. –O penses que pots prendre una o dues de les joies? Pensa-ho de nou, esclau. Un dels teus dits o el teu cuir cabellut pot acabar al costat d’ells.

Va riure, i Siri i Rashtah se li van unir. Com Krayn va riure estrepitosament, Ànakin va escoltar de nou el dring de la campaneta. Hala havia mort. El dolç so de la campaneta es va barrejar amb la sorollosa rialla d’en Krayn, fins que la ira li va ennuvolar la visió. Podia matar-lo, just aquí, just ara. No necessitaria el seu sabre de llum. Podia fer-ho amb les seves pròpies mans...

–Serà millor que els esclaus estiguin a punt per partir–. Va dir la Siri. –Estarem aviat a Nar Shaddaa. Vinga, esclau.

Va empènyer a Ànakin amb la culata del seu blàster.

–Gaudeix de la nau mentre puguis. Aviat estaràs treballant a les mines d’espècia.

–Per la resta de la teva vida–. Va afegir Krayn, encara rient.

Ànakin va sentir els seus peus moure’s quan Siri el va empènyer de nou. Aquest cop més fort. Krayn no li havia espantat. Siri no li havia espantat. El fet que estava sol tampoc li feia por.

Però aviat anava a ser venut de nou en esclavitud. Ell sabia de primera mà com era de difícil per a un esclau escapar. Havia sentit contes de les mines d'espècia i la taxa de mortalitat dels treballadors d'allà. Sabia com els somnis de fugir serien el color del seu dia. Sabia que un dia gris seguiria a un dia gris, on no s'aixecava el cap, sinó que es mantenia inclinat per treballar. Sabia que la monotonia avorrida dels seus dies ompliria la seva ànima, fins que els somnis d'escapar es perdessin en una boira de la rutina que l'entumiria.

Pensava haver vist la seva pitjor por a la cova d’Ílum. No l’havia vist. Però es va adonar que acabava de començar a provar-ho.

Següent