Viarany cap a la veritat (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Obi-Wan sabia que era inútil rememorar el que havia passat, però sabia que si hagués reaccionat més ràpid, hauria saltat fora de la nau per enfrontar-se a la Siri, i ell no estaria en aquesta posició. La commoció havia alentit els seus reflexos. Si la Siri hagués estat un enemic ordinari, no s'hauria congelat al seient del pilot. Si no recordava del que era capaç quan eren amics, no havia cregut que fos capaç de llançar-lo fora de la nau i prendre a Ànakin com a presoner.

Obi-Wan anava i venia al pont de la nau colicoide. Sabia que malgrat tot havia estat afortunat. Dubtava que els colicoides haguessin esperat per ell de no haver estat danyada la seva pròpia nau.

El Capità Anf Dec no intentava amagar el fet que ara considerava al Jedi una nosa. Ni tan sols va agrair a Obi-Wan haver desmantellat el sistema d'armes de la nau d’en Krayn, però va indicar que era el mínim que els Jedi podien fer.

Obi-Wan va notar que el Capità estava nerviós per la reacció dels seus superiors pel que feia a la missió. Els colicoides no toleraven errors en el seu personal de més alt rang.

Sabia que era infructuós rastrejar una nau a través de l’hiperespai, però va demanar que es fes servir el sistema de comunicació colicoide per buscar a la galàxia els possibles vectors de sortida de la nau d’en Krayn. Va haver de pressionar a Anf Dec amb tot el pes del Senat i del Consell Jedi abans que el Capità acceptés.

Per descomptat, les probabilitats estaven en contra seu. Una nau pirata no es registrava com a hoste en un planeta. Si necessitava reparacions o proveïments aniria a algun espaiport on estiguessin disposats a guanyar uns quants crèdits per atendre a uns il·legals, o simplement capturaven un creuer proper per peces i combustibles.

Potser, pensava Obi-Wan, per això Krayn els havia atacat en primer lloc. Potser era un simple error. Si aquest fos el cas, Krayn necessitava combustible o recanvis, i es podria estar dirigint a l'espaiport més proper que acomodaria a un il·legal.

Fins ara, la recerca dels colicoides no donava resultats.

Però, Krayn cometia errors? Aquesta pregunta es mantenia circulant en la ment d'Obi-Wan. De tot el que havia llegit i vist en els arxius sobre Krayn, el pirata havia aconseguit sobreviure i prosperar mentre que els seus companys criminals van morir en errors de càlcul estratègics, batalles privades i aliances mal jutjades. Krayn era una menyspreable forma de vida, però tenia intel·ligència i astúcia.

Obi-Wan va deixar de passejar-se. Estava permetent que la seva preocupació per Ànakin i el seu disgust amb si mateix li pertorbessin. Quan el cos està agitat, la ment també.

Es va quedar immòbil. Va prendre alè. Va trobar el lloc dins seu mateix en què sabia que pensar en el que no va passar era una pèrdua de temps. Hi havia fet el seu millor esforç, va fer els càlculs que va poder. Alguna altra recriminació només el deprimiria.

Quan hi va arribar, les paraules d’en Qui-Gon van sortir a la superfície. El seu mestre sovint li havia dit quan havien arribat al que semblava ser un carreró sense sortida en una missió: Fem un cop d'ull a qui. Això ens mostrarà el perquè.

Va trobar la seva mirada descansant sobre el capità Anf Dec. L'hostilitat determinada del Capità no li molestava. Però altres coses si. Aprofitant els seus instints, Obi-Wan també va descobrir un record. Va recordar el seu malestar en el comportament del Capità Dec a la primera reunió amb ell, ja a bord de la nau. El Capità no semblava ni una mica preocupat per la possibilitat que Krayn ataqués. Això era estrany, tenint en compte que els colicoides havien acceptat l'ajuda Jedi.

Obi-Wan va tornar al moment del primer atac d’en Krayn a la nau. Hi havia hagut alguna cosa en la manera d'actuar d’Anf Dec que també li havia estranyat.

Obi-Wan es va concentrar en el record, a la recerca de detalls. Ell i Ànakin havien corregut al pont. El Capità havia donat una allau d'ordres. Hi havia donat tots els indicis d'estar a la vora del pànic. Els colicoides eren éssers sense emocions. Ells estaven entrenats per mantenir-se reservats. L’òbvia por del Capità Anf Dec era una demostració inusual.

No era la seva por el que molestava a Obi-Wan. Era la seva indignació. Això era el que havia agitat al Capità, havia estat pres per sorpresa. Semblava prendre’s l'atac personalment.

Però, per què? Els colicoides havien allistat als Jedi perquè sabien que l'atac d'en Krayn era una possibilitat.

No era cert? Obi-Wan va recordar que el Canceller Palpatine havia estat a la reunió. Això era inusual. El que podria indicar és que els colicoides havien estat pressionats per acceptar els Jedi. Els colicoides no els volien no només perquè no confiaven en estranys, sinó perquè... perquè... Per què?

Ell no tenia la resposta. Però, quan la trobés, Obi-Wan sabia que el portaria al seu Padawan.

La nau colicoide va aterrar en un dels ocupats espaiports orbitals de Coruscant. Obi-Wan ja havia informat a Yoda i al Consell per transmissió hologràfica. No va necessitar entrevistar-se amb ells al temple. Va prendre un aerotaxi a un veïnat proper al Senat

Allà, es va afanyar per una passarel·la en sentit oposat al gran complex del Senat. Va girar a la cantonada i va somriure quan va veure un alegre local pintat de blau amb persianes grogues. Al cartell es llegia “CAF D'EN DIDI I ASTRI”.

Didi i la seva filla Astri havien estat bons amics d’en Qui-Gon. Anys enrere Qui-Gon havia acceptat voluntàriament ajudar a Didi a sortir d'una petita dificultat que va esdevenir una missió major implicant la salut i seguretat d'un planeta sencer. Didi havia sobreviscut a una greu ferida soferta per un blàster, i es va convertir en un reeixit propietari d'un caf juntament amb la seva filla. Ja no traficava amb informació robada, però encara mantenia la seva amistat amb els Jedi, i mantenia les seves orelles obertes.

Obi-Wan va empènyer la porta per obrir-la, recordant la seva primera vista del caf feia tretze anys enrere. Estava desordenat, atestat de gent, i brut. Didi havia regnat el caòtic caf amb bon ànim i un tracte paternal amb els seus clients, però mai se les arreglava per mantenir les taules netes o el menjar nutritiu. Va ser Astri qui havia transformat el caf en un pròsper restaurant amb bon menjar. La seva clientela havia canviat lentament. Contrabandistes i criminals encara menjaven aquí, però ara estaven al costat de Senadors i diplomàtics.

Obi-Wan es va aturar per un moment, observant sobre els caps dels clients per veure si podia localitzar a Didi o a Astri. Feia prop d'un any que no tenia l'oportunitat de visitar-los. Tots dos van sentir molt la mort d’en Qui-Gon.

Una dona petita i amb una mica més d'edat que Obi-Wan estava davant d'una taula, conversant amb dos clients que usaven vestits d'assistents senatorials.

El fosc cabell de la dona es vessava d'un capell blanc de malla, i el seu davantal blanc estava tacat de diversos colors. Es va moure cap als assistents i gairebé els hi va vessar la tetera. Tot i l'ansietat, Obi-Wan va somriure. Astri no havia canviat.

Ella va mirar cap amunt i la seva mirada el va reconèixer. Al bell rostre de l’Astri va florir un ampli somriure.

–Obi-Wan! –Va córrer cap a ell, colpejant una cadira en la seva pressa per saludar-lo. Es va abalançar en els seus braços. Obi-Wan la va abraçar, sentint els seus rínxols fregar les seves galtes. Abans se sentia incòmode davant tals demostracions d'afecte. Però ja no. Qui-Gon li havia ensenyat amb l'exemple. Obi-Wan va recordar com de sorprès havia estat, com a Padawan, en veure a Qui-Gon abraçar entusiastament a Didi.

Ella el va deixar anar i va retrocedir.

–Estàs famolenc? Tinc un deliciós guisat avui.

Va negar amb el cap.

–Necessito ajuda.

Els seus juganers ulls es van tornar greus.

–Busquem a Didi.

Un petit i robust home ja s’estava acostant a ells, els seus ulls marró clar es van ampliar de plaer. Ell també va embolicar a Obi-Wan en una forta abraçada, tot i que amb prou feines arribava a les cuixes d'Obi-Wan.

–Els meus ulls es delecten! –Es va inflar d'alegria. –El valent i savi Obi-Wan Kenobi, el meu bon amic a qui li dec les vides de la meva filla i meva!

–Obi-Wan necessita la nostra ajuda, Didi–. Va interrompre’l Astri, sinó Didi hagués seguit amb l'adulació i el sentiment.

Didi va assentir.

–Llavors anem a l'oficina privada.

Obi-Wan va seguir a Didi i Astri a la petita i desordenada oficina darrere del llarg taulell. Tot i que el caf havia canviat significativament des que Astri es va fer càrrec de l'oficina, aquesta seguia sent un garbuix de documents descolorits, plaques sense coincidència, estovalles netes, i tasses de te a mig omplir.

–Què puc fer per tu, amic meu? –Va preguntar Didi. –Inadequat com sóc, estic al teu servei.

–Només estic buscant informació–. Va dir Obi-Wan. –Potser no tinguis respostes, però podries portar-me a qui les tingui. Estic investigant possibles vincles entre un traficant d'esclaus anomenat Krayn i els colicoides.

Didi va arrufar les celles i Astri va arrugar el nas.

–No m'agraden els senadors colicoides–. Va dir ella. –Mai res és prou bo per a ells.

–He sentit de Krayn–. Va dir Didi. –La Galàxia estaria millor lliure d’aquest dimoni. No sé de cap connexió, però...

Obi-Wan va esperar. Sabia que Didi estava deixant córrer la llarga llista de contactes en la seva ment.

–Intenta amb Gogol al Dor–. Va dir Didi a la fi. –No li deixo venir des que el vaig trobar traficant. Vaig escoltar que li ha fet diversos treballs a Krayn.

–El Dor? No el conec–. Va dir Obi-Wan.

–I tant que sí–. Va dir Astri. –L’Esplendor. Les lletres del cartell van caure en rebre trets de blàster, fins que finalment renuncià a canviar-lo. Ara tothom el coneix com el Dor.– Astri es va estremir. –No posaria un peu en aquest lloc.

Didi es veia ansiós.

–Has d’anar amb molt de compte, Obi-Wan. Gogol és malvat fins a la medul·la.

Li va donar a Obi-Wan una ràpida descripció i va rebre un parell de fortes abraçades per part de Didi i Astri. Prometent tornar per dinar, es va afanyar a sortir del caf.

Havia estat a l'Esplendor amb Qui-Gon feia molt de temps. Hi havia anat a conèixer les seccions de l'oculta ciutat sota la superfície lluent de Coruscant, on la llum del sol no hi arribava. Aquí els passadissos eren estrets i plens d'escombraries, els carrerons més estrets i perillosos, i tot això tot just il·luminat per llums incandescents que eren disparades constantment, i no es reemplaçaven. Aquí era on es trobava l'escòria de la galàxia, els pitjors criminals i malfactors, on es podia, a baix preu, marcar la mort sobre el cap d'un enemic.

La mala qualitat de l'Esplendor no havia canviat. S'havia enfonsat el sostre metàl·lic, i les finestres estaven tancades ominosament. La porta tenia marques d'impactes per blàsters. Les lletres d'identificació –L D O R escopien una tènue llum. Anys enrere com a Padawan, havia entrat nerviós i insegur. Ara entrava com si fos seu.

No era el mateix cambrer imbat a la barra, però sense problemes podria haver-ho estat. Projectava cap a els clients, la mateixa indiferència, i la mateixa disposició a fer fora del tamboret amb una contundent copet als clients que intentessin aconseguir una copa massa vigorosament.

Obi-Wan es va aturar en una cantonada de la barra i va esperar.

Sabia que era la millor manera de cridar l'atenció de l’imbat. Finalment, l’imbat es va acostar i va inclinar el seu alt cos per apropar-se i va escoltar a Obi-Wan per sobre del soroll de la música i el gir de la roda del jubileu.

–Gogol.– Li va dir Obi-Wan.

L’imbat va assenyalar una taula amb els seus ulls. Obi-Wan lliscà alguns crèdits per la barra.

Gogol era just com Didi l’havia descrit, un humanoide amb el cap a mig rapar i un cabell llarg que li arribava a l'esquena. Jugava només amb un parell de daus, i les apostes s'apilaven en els dos extrems de la petita taula.

Obi-Wan va seure a l'altra banda de la taula i no va dir res. Gogol no va aixecar la mirada del seu joc.

–Què vols, amic?

Obi-Wan va deixar anar una placa de crèdits a través de la taula.

–Informació sobre Krayn.

Gogol va veure el paquet sense tocar-lo.

–Llavors hauré de veure més que això.

Obi-Wan va deixar anar un altre paquet de crèdits a la meitat de la taula. Gogol va comptar els paquets.

–Vull saber què es porta entre mans en aquests dies–. Va dir Obi-Wan.

–Aquesta és una tasca difícil, amic.– Gogol va aixecar la vista. Els seus ulls petits i brillants van parpellejar ràpidament. –Ningú sap la resposta completa en aquesta pregunta.

–Llavors dóna’m almenys una part. Té alguna relació amb els colicoides?

–La taula es veu molt buida–. Va dir Gogol.

Obi-Wan va separar uns quants crèdits més. Gogol es va llepar els dits amb satisfacció mentre comptava els crèdits. Obi-Wan tenia la profunda esperança de ja ser digne de confiança, almenys pel que a informació es referia. La majoria dels tipus com Gogol sabien que no havien de mentir. Això només aconseguiria ficar-los en més problemes dels que, sens dubte, ja tenia.

–Es diu que els colicoides s'estan apoderant del comerç d’espècia–. Va dir Gogol. –Se l’han estat emportat secretament de les mines de Kèssel. Ara necessiten un planeta gran on processar-la. Aquesta última peça és la lluna de Nar Shaddaa. L'única manera d’aconseguir-ho és tractar amb Krayn. Ell controla les fàbriques a Nar Shaddaa. Però no pot obtenir suficient espècia de les cavernes d'allà, per la qual cosa importa de Kèssel. És un matrimoni fet en el paradís–. Va riure Gogol.

Obi-Wan coneixia Nar Shaddaa. Fins i tot l’anomenaven “la lluna dels contrabandistes”, era el cel per als criminals de totes les espècies. També era una important connexió en els intercanvis espacials il·legals. No obstant això, no sabia en el que Krayn estava embolicat.

–Aga Culpa és el governador de Nar Shaddaa. Ell no controla les fàbriques? –Va preguntar.

–Potser les dirigeixi, però no les controla. Tot a Nar Shaddaa passa per Krayn, així que Krayn no ataca les naus colicoides, i ells prometen comprar-li esclaus i usar-los en les mines d'espècia. Un bon negoci, eh, amic?

Un molt bon negoci, va pensar Obi-Wan pesadament, si a un no li importava el fet que això embolicava crueltat, cobdícia, i la venda d'éssers vius per lucre.

Es va aixecar i ràpidament va sortir del Dor. Va frenar fora per un moment. Havia començat a ploure, i va agrair el fred a les galtes.

La menció del trànsit d'espècia havia immediatament encès la seva memòria. Sabia que l'última missió que Adi Gàllia i Siri van fer juntes havia involucrat les activitats vandàliques en el trajecte de Kèssel. L'especia era una substància legalment controlada, però també tenia una enorme demanda en el mercat negre. Els Jedi havien estat tractant d'acabar amb aquest tràfic il·legal d'una vegada per totes. Adi Gàllia i Siri no havien tingut èxit. Una cosa havia passat en la missió que havia causat un gran abisme entre totes dues.

Podria això d'estar connectat als colicoides... i a Krayn?

Obi-Wan va començar a caminar a la recerca d'un aerotaxi. Quan no estava segur de quin hauria de ser el seu següent pas, els seus pensaments sempre tornaven al seu Mestre. Va recordar el consell d’en Qui-Gon, consell que li havia passat a Ànakin sobre confiar en els seus instints i no permetre que la ira ennuvolés el seu judici. Havia d’escoltar el seu cor, i en aquest instant el seu cor només li deia una simple veritat.

Siri mai trairia als Jedi.

Següent