7
A la
sala d'embarcament, les portes corredisses se seguien intentant tancar...,
xocant contra el contenidor que ho impedia, obrint-se de nou i intentant tancar-se
una vegada més. Cada vegada que les portes tornaven a obrir-se, els droides de
combat aprofitaven el moment per entrar, i les espores continuaven surant en
l'aire.
La
situació havia canviat poc, exceptuant a Obi-Wan, que se sentia com si s'hagués
begut tres ampolles de Reserva Whyren. Amb els ulls ennuvolats, però lúcid;
alegre, però sense perdre l'equilibri; cansat, però atent, Obi-Wan semblava la
suma de tots els contrastos.
Més o
menys clavat en el lloc, oscil·lava i trontollava, vacil·lava i s'inclinava,
esquivant o desviant un corrent incessant de raigs làser. La seva capa
socarrimada i ennegrida mostrava petjades de tots els trets propers, però el
terra –atestat de droides sencers o en trossos, cossos espurnejants i membres
retorçats– era mut testimoni de la punteria amb què desviava els trets.
Unes
vegades se sentia com si es limités a sostenir el sabre làser, i l'arma fes
tota la feina sola. Donava el mateix que l’empunyés amb una mà o amb les dues.
D'altres, era conscient d'haver pogut preveure la trajectòria dels làsers i
d'haver-se apartat en l'últim moment, permetent que les parets i el sostre
s'encarreguessin de fer-los rebotar.
De
vegades, fins i tot es prenia un moment de respir per a felicitar-se a si
mateix per l'habilitat dels seus desviaments.
Es
trobava en simbiosi amb la Força, i, per tant, estava segur, però també estava
en algun altre lloc, marejat de sorpresa, mentre el món es movia a càmera lenta
al seu voltant.
Alertat
pels comandos que l'aire estava saturat d'espores, Ànakin va mantenir el seu
respirador a la boca mentre s'aproximava a la sala en què Obi-Wan s'havia
enfrontat a cinquanta droides, ara escampats per terra. Quan va entrar en ella,
un oscil·lant i confús Obi-Wan acabava amb l'últim.
Quan va
caure aquest últim droide, Obi-Wan va dirigir inconscientment la punta del seu
sabre làser cap a terra i es va quedar quiet, trontollant al seu lloc i
respirant amb dificultat, però somrient àmpliament.
–Ànakin –va
saludar alegrement–. Com estàs?
Quan Ànakin
es va acostar a ell. Obi-Wan es va ensorrar en els seus braços.
Ànakin
va desactivar el sabre làser d’Obi-Wan i li va col·locar un respirador a la
boca, el mateix que havia trobat al terra de la gruta. Després el va treure de
la cambra, fins on esperaven Cody i diversos comandos més, alguns amb el casc
ja tret.
–Quin estil
de lluita amb sabre estaves utilitzant allà dins, Mestre? –va preguntar Ànakin
quan Obi-Wan va aconseguir recuperar-se i ja no necessitava el respirador.
–Estil?
–Més aviat
l'absència d'algun –va riure Ànakin breument–. Tant de bo t’haguessin vist
Mace, Kit o Shaak Ti...!
Obi-Wan
va pestanyejar confús i va contemplar la carnisseria de droides a la zona
d'enviament.
–Nosaltres
hem fet això?
–Tu et
vas encarregar de la majoria, general.
Obi-Wan
va mirar confús a Ànakin.
–Ja t'ho
explicaré després –li va prometre el jove.
Obi-Wan
es va passar la mà pels cabells. Llavors, com si se’n recordés de cop i volta,
va exclamar:
–Gunray!
L’has agafat?
Les
espatlles d'Ànakin van caure.
–Ha escapat
del palau amb tot el seu seguici.
Obi-Wan
va trigar un moment en assimilar-ho.
–Per què
no el vas perseguir?
Ànakin
va arronsar les espatlles.
–I abandonar-te?
–va fer una pausa, abans d’afegir–: D'haver sabut que anaves a convertir-te en
Mestre d'un nou estil de lluita amb sabre làser...
Els ulls
d'Obi-Wan es van il·luminar.
–Encara estaran
en òrbita.
–És possible.
–En cas
contrari hi haurà altres oportunitats. Ànakin. El tornarem a veure.
Ànakin
va assentir.
–Ho sé,
Mestre.
Obi-Wan
estava a punt d'afegir alguna cosa, quan un comando amb el casc encara posat va
sorgir d'un turboascensor proper i es va acostar fins a ells.
–General
Kenobi, general Skywalker, hem trobat una cosa interessant entre l'equipatge que
han abandonat els neimoidians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada