Advertiment Fosc (i XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Ferus va introduir la nau en l'abarrotada via ràpida espacial cap a la superfície de Coruscant. Trever mai havia vist tant tràfic espacial. Les vies estaven denses pels vehicles, tots maniobrant amb habilitat per aconseguir una posició.

—Mai has vist res semblat, veritat? —va preguntar Ferus.

—Mai.

—Té gairebé qualsevol cosa que vulguis —va dir Ferus, onejant una mà cap als milers d'edificis. Trever se sentia impressionat. Mai havia vist tantes llums, i darrere de cada llum hi havia un negoci, una casa, un estatge—. I tinc contactes aquí. Podria ser un lloc per a tu on fer arrels.

Una burxada va sacsejar l'estómac d’en Trever. Havia pensat que ell i Ferus eren socis. Per descomptat, havia pensat a deixar-li a Ílum, però no ho havia fet. Ara Ferus estava aprofitant la primera ocasió per desfer-se d'ell.

Ferus va veure la mirada en la seva cara.

— Què passa?

La cara d’en Trever s'endurí.

—Preparat per descarregar les escombraries espacials, huh?

—No —va dir Ferus—. Però ara tinc una nova meta. És perillós. No sé on aniré, com viuré. No puc arrossegar-t’hi.

—Tu no m'arrossegues.

—I tu no pots dir-me que no has pensat de marxar-te —va dir Ferus—. Hi ha formes més fàcils de viure.

—D'acord, ho he pensat —va admetre Trever—. I no puc dir que estigui boig per aquest assumpte de la base Jedi. Però no sé, sento certa connexió amb tu. Aquesta és l'horrible veritat.

Ferus va riure.

—Gràcies. Suposo.

Trever s’estirà i va posar els seus peus en la consola.

—Així que si no t'importa, encara no vaig enlloc.

Ferus sabia que havia de tractar de no cridar l'atenció. Sabia que havia d'atracar a l’espaiport més abarrotat i perdre's entre la vasta gentada.

Però no podia resistir-se a passar pel Temple Jedi. Havia de veure’l.

S'alçava davant seu. Al principi, semblava un miratge, irreal, una holoprojecció. Perquè això no podia ser real.

Les torres, ensorrades. La meitat superior dels capitells del Temple, ennegrida pel foc.

Estava en ruïnes. Les gracioses habitacions, els vestíbuls, els jardins, les fonts.

Desaparegut.

Una profunda tremolor li va traspassar. Les seves mans es van estremir en els controls. Al seu costat, fins i tot Trever estava en silenci.

Havia assumit realment la perduda dels Jedi fins aquest moment? Semblava que no. Ara li va omplir. Es va ofegar en la seva fúria, en el seu dolor. En el seu pesar.

Estarien en perill a Coruscant a cada moment. No sabia on començar a buscar al Jedi detingut. No sabia quins dels seus antics contactes estaven morts. Alguns ara podien ser espies per a l'Imperi. Ara estava en una nova galàxia, i no estava segur de tenir les eines per maniobrar a través d'ella.

Però amb la mirada en la devastació del Temple, va ser més conscient que mai del seu camí.

Per què ell?

Les visions li havien acusat d'arrogància.

Però Ferus sabia que la resposta era simple.

Era l'únic que podia.

Trobaria fins a l'últim dels Jedi.

 I els portaria a casa.

FI

Continuarà…