Advertiment Fosc (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Va aterrar la nau d’en Toma fora de l'assentament de Mos Eisley. Obi-Wan es va embolicar en la seva capa. El vent estava agitat, i la sorra de l'exterior bufava eixelebradament. Bé. Tothom tendia a romandre en els seus refugis durant les tempestes de sorra. Tindria un solitari camí fins al seu estatge.

—Adéu, Trever —va dir Obi-Wan—. Hem tingut un viatge interessant, junts. Que la Força t'acompanyi.

—Que torni a tu, Wan.

Trever va entrar en la nau, i Obi-Wan es va quedar a la part alta de la rampa amb Ferus. Les partícules de sorra esgarrapaven les seves galtes i la pell exposada.

—Un lloc encantador —va comentar Ferus—. Puc veure per què vols quedar-te.

— I el teu asteroide és un jardí?

—Ah, però ho serà.

Obi-Wan va fer una pausa. Hi havia una part d'ell que volia quedar-se amb Ferus, agafar-se a aquest enllaç humà amb el passat. Però sabia el que havia de fer, i que havia de fer-ho sol.

—M'alegro que els nostres camins es creuessin de nou —va dir ara.

—Vas ser amable amb mi quan vaig ser aprenent —va contestar Ferus—. T'admirava més que a qualsevol Jedi... a tu i la Siri. Ara suposo que també haig de confiar en tu. Això no és tan fàcil.

—Qui-Gon diria que pel que fa a la Força Viva, la confiança és l'única moneda en curs —va dir Obi-Wan.

Ferus va assentir.

—Vas dir que m'ajudaries si ho necessitava. Et prometo el mateix. Que la Força t'acompanyi, Obi-Wan Kenobi.

—Que la Força t'acompanyi —va dir Obi-Wan—. Troba'ls i reuneix-los. Posa'ls fora de perill.

Amb la mà en el seu nou sabre làser, Ferus va retrocedir per la rampa. Obi-Wan va baixar fins al rocós terreny de Tatooine. Es va retirar fins al relatiu refugi d'un sortint del penya-segat per observar com Ferus feia una comprovació de vol abans de partir.

Una veu va entrar en el seu cap.

“Mai vaig dir que la confiança fóra la moneda en curs de la Força Viva”. Aquesta vegada, Qui-Gon sonava sec, divertit.

Obi-Wan va somriure.

— No?

“No crec que digués res tan pompós. Sona més a tu”.

Obi-Wan es va recolzar contra el mur de roca.

—És bo estar de tornada.

“Alguna cosa ha canviat en tu. Ho sento”.

—Ara sé per què no estava preparat per rebre l'entrenament —va dir Obi-Wan—. Havia perdut la meva connexió amb la Força Viva. Tu em vas ensenyar, la meva vida m'havia ensenyat, Siri em va ensenyar... com connectar-se amb la Força Viva. Vaig aprendre a viure amb un cor obert. Però llavors Anakin es va tornar cap al Costat Fosc, i vaig perdre la meva perspectiva.

“Només senties ràbia i culpa i la vas dirigir cap a tu”.

—Hi havia molt pel que culpar-me.

“Tal vegada”.

—Però així i tot, no podia veure la forma d'escapar d'això.

“Vas carregar amb tota la responsabilitat pel que va ocórrer. Vas repassar els teus errors una vegada i una altra. Hauries de saber això, Obi-Wan, va ser Anakin qui va triar tornar-se cap al Costat tenebrós de la Força. La pena no li va empènyer cap allà. Tu no li vas empènyer cap a allà. Ell va prendre la decisió”.

—Va haver-hi tantes coses que hauria d'haver vist. Tants llocs on hauria d'haver-li corregit.

“Sí. Però has d'acceptar el teu penediment de la mateixa manera en què acceptes els teus errors. Després seguir endavant”.

—Algú em va dir això una vegada, fa molt temps.

El somriure havia tornat a la veu d’en Qui-Gon.

“Una pena que no escoltessis”.

Obi-Wan va sentir que alguna cosa s'alçava. Qui-Gon tenia raó. La culpa li feria, i ara s'havia anat.

Havia après a perdonar-se a si mateix. Havia après a obrir-se de nou al dolor.

Ja no era el mateix home que era quan es va exiliar a si mateix per primera vegada a Tatooine. Havia volgut l'exili més que a si mateix. Havia volgut exiliar el seu cor.

Bé, viuria aquí, i vetllaria per al Luke, però no deixaria de viure.

I començaria per perdonar els seus errors. Ara sabia que era part d'una gran lluita. La galàxia no es tornaria contra els seus fracassos. No depenia del seu èxit.

El poder de l'Imperi era impressionant. Aterridor. Però Luke i Leia estaven vius. Ferus estava viu, i tal vegada altres Jedi també ho estaven. Algun dia, una rebel·lió s'alçaria.

Obi-Wan va observar la nau grisa alçar-se en l'aire i desaparèixer de la vista.

Ferus era el futur.

Ferus prendria la baralla a la qual Obi-Wan no podia unir-se.

Obi-Wan va preparar la seva ment. Va sentir la presència d’en Qui-Gon, estable i segur.

—Estic llest per començar —va dir.

Següent