Advertiment Fosc (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Van romandre dempeus davant de la nau d’en Toma. Obi-Wan va mirar al voltant al paisatge poc prometedor.

—Està segur que vostè i Raina volen quedar-se? —li va preguntar a Toma.

—Ara estem en la llista de buscats de l'Imperi —va dir la Raina—. Diria que aquest és el lloc més segur de la galàxia per a nosaltres. Vam carregar la nau amb subministraments i menjar, per si de cas havíem de fer una escapada ràpida. Així que estarem bé aquí... ara com ara.

Parlaven lleugerament, però Obi-Wan sabia quant coratge tenien per quedar-se. Hi havia raons per pensar que ell i Ferus no poguessin trobar-los de nou.

Hi havia un radiofar direccional en la nau que deixarien en l'asteroide, però no hi havia cap garantia que funcionés a través de les interferències atmosfèriques que envoltaven l'asteroide. Ho provarien després que deixessin l'atmosfera, però podia ocórrer qualsevol cosa.

—Tornarem per vosaltres —va dir Ferus—. Us trobaré costi el que costi, us ho prometo. I portarem amb subministraments, per si decidiu que necessiteu quedar-vos per un temps.

Raina va mirar a Trever.

— Estàs segur que vols anar?

—És dur deixar tot això —va dir Trever, onejant una mà indiferent—. Però sí.

Ell, Obi-Wan, i Ferus van pujar a la nau. Van sortir disparats cap a l'espai i gairebé immediatament van ser bufetejats per la severa tempesta d'energia. Ferus va seguir els consells que havia obtingut de la Raina i va guiar la nau a través dels canvis d'energia i les estripades. La nau es va sacsejar i va entrar en una barrina, però ell es va mantenir. Estava determinat a travessar-la. La nau d’en Toma era la més estable que alguna vegada havia pilotat.

—El radiofar direccional es manté —va dir Obi-Wan—. Puc accedir a les seves coordenades.

—Bé, serem capaços de tornar.

—Segur —va cridar Trever quan un canvi sobtat els va enviar en picat a través de l'espai—. Si alguna vegada sortim!

Van volar a través del pitjor de la tempesta i per fi van entrar al calmat espai profund.

Ferus va entrar a l’hiperespai en una carrera d'estels. Seria menys d'un dia de viatge fins a Ílum.

La desaprovació d’en Ferus de la decisió d’Obi-Wan penjava entre ells, i van passar la major part del viatge en silenci.

Per què, pensava Obi-Wan, podia estar segur d'una decisió, i encara així esquinçat pels seus efectes?

Estava enviant a Ferus a les coves d’Ílum sol, amb només Trever per quedar-se fora vigilant. Seria la prova de si Ferus veritablement podia ser un Jedi de nou. El temps de les regles havia passat. No hi havia més Consell Jedi. No hi havia ningú per dir-li a Ferus que no estava preparat.

Obi-Wan va recordar la seva conversa amb Qui-Gon a Tatooine.

“Parla del que saps sobre Ferus, no del que pots suposar”, havia dit Qui-Gon.

Ara, Obi-Wan pensava, era l'aprenent més dotat, només inferior a Anakin. Amb tants dons, és un adversari formidable per a l'Imperi.

Amb un sabre làser, amb una agafada en la Força constantment renovant, constantment enfortit, seria fins i tot més fort.

Passar sol a través de la caverna, per trobar a Garen, per trobar cristalls... això podria destruir-lo. O podria reconstruir-lo.

Lliurar-se, confiar en la Força d'un altre... això era alguna cosa que Obi-Wan va aprendre una vegada, fa molt temps. Anakin mai ho havia après. En la seva arrogància, havia pensat que ell era l'únic que podria aconseguir les coses més difícils.

Però Obi-Wan sabia que hi havia vegades que havia de fer un pas enrere i deixar que un altre seguís endavant. Aquesta era una d'aquestes vegades. Encara si Ferus mai ho entenia, mai ho acceptava.

Fins i tot si Ferus fallava.

Obi-Wan estava als comandaments quan van tornar a l'espai real. Ílum jeia davant.

—Haurem d'anar a l'altra part del planeta —va dir Obi-Wan—. És bo que no hi hagi vigilància orbital.

—No ha d'haver-hi —va dir Ferus—. És obvi que no consideren als Jedi una amenaça.

—Acostem-nos prou per aconseguir algunes lectures —va dir Obi-Wan. Es capbussà més prop del planeta, complagut amb la percepció dels controls a les seves mans. En Toma no hi havia exagerat. Aquesta era una nau excepcional.

Passà fregant sobre un llac glacial puntejat amb un iceberg.

—Puc aterrar en la vora del llac. Trever pot quedar-se aquí mentre escales la muntanya.

Trever va mirar al voltant dubtosament.

—Wow!. Esculls els millors llocs, Obi-Wan. Puc dir que això serà divertit.

—Serà millor que un niu de gorgodons —va dir Ferus.

—És aquesta la meva única opció?

—Sempre pots venir amb mi, Trever —va dir Obi-Wan—. Puc deixar-te en algun lloc segur i tornar a per tu.

Ell va sacsejar el cap, com Obi-Wan sabia que faria.

—No, gràcies —va dir tranquil·lament—. M'estic acostumant a esperar per Ferus.

Obi-Wan va aterrar la nau.

—No està lluny, però és directe —li va dir a Ferus—. Recorda, has d'avançar passant les visions. No deixis que et detinguin. Continua. Els cristalls jeuen al centre de la cova. Si Garen està allà, és allà on estarà.

Ferus va assentir.

—Que la Força t'acompanyi.

—I a tu.

Ferus i Trever van sortir de la nau. Obi-Wan va enlairar una altra vegada. No va mirar cap enrere. Sabia que la visió de Ferus i Trever empetitint-se al lluny li provocaria dolor. Sentia la por agafant el seu cor, un pànic sobtat per no tornar a veure'ls.

Va augmentar la velocitat de la nau cap a Polis Massa. Alguna cosa feia tic-tac dins d'ell. Alguna cosa que li deia que seria millor que fes el que havia de fer i tornar, ràpid.

***

Polis Massa era un petit assentament miner a la meitat d'un camp d'asteroides. Tenien un petit però excel·lent centre mèdic, i era aquí on els Jedi havien oposat santuari per a la Padmé, al final del terrible temps quan l'exèrcit clon s'havia tornat contra els Jedi.

Mentre Obi-Wan descendia sobre el dividit paisatge, el seu cor es va contreure. Va aterrar la nau estel·lar d’en Toma a l'àrea d'atracada i va agafar l'ascensor horitzontal cap a la superfície, travessant a peu els passadissos atmosfèricament ajustats dels habitants del planeta fins que va arribar al centre mèdic. Amb cada pas, recordava el terrible dia quan havia portat la Padmé aquí. No sabia que ella s'estava morint llavors. No sabia fins que punt Anakin la hi havia fet mal. La por agafava fermament el seu cor, però havia cregut que la Padmé, aquesta dona forta que ell havia conegut, sobreviuria.

Va passar la seva mà per davant d'un sensor i va entrar en una petita sala de recepció. El centre mèdic estava controlat primordialment per droides. Una pantalla va parpellejar, i un droide va aparèixer a la vista.

—Si us plau, declari la naturalesa de la seva condició.

La naturalesa de la meva condició és el cor trencat.

—Estic aquí per veure a Maneeli Tuun. Si us plau informi-li que és un vell amic.

—Si us plau esperi.

La pantalla es va apagar. Obi-Wan va caminar pel petit espai. Els records omplien l'habitació, fent-la semblar encara més petita. Va recordar la seva impotència mentre transportava la Padmé a l'interior. Va recordar la seva pena quan va veure la Força Viva sortir d'ella.

Al final, els droides mèdics no entenien per què no podien salvar-la, però ell ho havia entès. Creia que la Padmé sabia que la seva força era limitada. Només li quedava una poca, i no més. I aquesta força la hi donaria als seus nens.

Ella es va assegurar que naixessin i estiguessin sans. Llavors, i només llavors, va sucumbir.

Ara ell no podia fer suficient per ella. Lluitaria fins al seu últim alè per protegir als seus nens. Algun dia sabrien del gran coratge de la seva mare.

Obi-Wan i Yoda amb prou feines havien assumit el xoc per la mort de la Padmé abans que tots dos tinguessin clar que la millor forma d’assegurar la seguretat dels seus nens era eliminar qualsevol registre del seu naixement. Els droides mèdics van experimentar esborrats de memòria i les dades dels ordinadors van ser purgats. Però hi havia un Polis Massà en el qual Obi-Wan sentia que podia confiar. Maneeli Tuun havia estat un infrangible suport a la causa de la República i tenia un caràcter irreprotxable. Havia fet favors per Yoda al llarg dels anys i havia estat una de les raons per les quals Polis Massa havia estat triat per al naixement dels bessons. Segurament li ajudaria ara.

Obi-Wan encara no tenia un pla. Esperava trobar una manera d'accedir als arxius mèdics i assegurar-se que els registres de la Padmé havien estat esborrats, tal com havien disposat. Aquest seria el primer pas.

Maneeli Tuun semblava prim i preocupat quan va travessar el llindar. Quan va veure a Obi-Wan, un gest de sorprenent plaer va passar per la seva cara però després va ser reemplaçat pel mateix gest arrufat.

—Crec que sé per què estàs aquí. Vine.

Abans que Obi-Wan pogués dir una sola paraula, Tuun li va conduir a través de la porta interior cap al vestíbul del complex.

—Hem d'anar amb compte —li va dir en veu baixa—. Ell està en l'oficina de registres.

— Qui?

—Sancor. No és per això pel què estàs aquí?

—Qui és Sancor?

—Un Inquisidor.

—M'ho temia. No em vaig adonar que estava aquí.

Tuun li va portar a la seva petita oficina.

—Primer, va venir un investigador. Mai va dir el seu nom, però va copiar tots els nostres registres i els hi va portar a Malòrum. Això va ser fa un mes. Ara ha arribat aquest. És un expert en registres de seguretat. Ja ha fet una cerca exhaustiva als bancs de memòria dels droides mèdics, fins i tot d’aquells que no estaven aquí durant aquell temps.

—Malòrum sap alguna cosa, et sembla que sospita la veritat?

Tuun va negar amb el cap.

—No crec que sàpiguen res, però el que sospiten és una altra cosa. Sé que estan determinats. Ara m'ha demanat els registres de subministraments.

—Per què voldria aquests? —va preguntar Obi-Wan.

—Va a comprovar l'ús de subministraments així com la despesa durant el període de temps que la Senadora Amidala va estar aquí. Per veure si el seu ús és consistent amb els casos.

Obi-Wan estava alarmat.

—Podria ser capaç de dir si els naixements van tenir lloc?

Tuun va arrufar el gest.

—Podria. Hi ha certes proves que fem en nounats. Per descomptat vam esborrar tots els registres i la memòria dels droides, però no vam esborrar tots els registres de subministraments. Quan les nostres existències estan baixes, emplenem peticions. Els bebès van ser revisats i ben atesos aquí, per la qual cosa es van usar subministraments... i si ell compara diversos subministraments mèdics amb els pacients, podria descobrir alguna cosa. Era a punt de trucar a Osh Scal. Ell és el nostre oficial Polis Massa de subministraments, l’Inquisidor vol preguntar-li, ja que és un dels pocs Polis Massans capaç de parlar. No tinc alternativa. Només puc esperar que no pugui rastrejar res.

Obi-Wan va pensar ràpidament.

—Ja ha vist a Osh Scal?

—No, ha estat en l'oficina de registres.

—Pots accedir als registres de subministraments des d'aquí?

—Per descomptat. Tinc accés a tots els registres —ràpidament Tuun va fer aparèixer els registres de subministraments en la pantalla—. Veus? Hi ha centenars d'articles pels quals passar. Però sembla decidit. I no crec que pugui esborrar-los des d'aquí. Ell podria rastrejar-ho.

—No vull que esborris res. Però i si afegeixes alguna cosa? Seria capaç de rastrejar-ho?

—No.

—D'acord —Obi-Wan es va asseure ràpidament davant la consola—. Digues que vau tenir un pacient aquí en el mateix temps que la Padmé. Algú que sofria una gran ferida d'una batalla. Pots afegir subministraments que necessitaries si sorgissin complicacions? Medicaments? Dispositius especials de curació?

—Per descomptat. Però no ho entenc.

—Pot ser que si li donem un peix més gran que atrapar, es distregui.

L'expressió apurada d’en Tuun es va aclarir.

—Així que si pensa que segueix la pista d'algú que està buscant l'Imperi...

—Exacte.

—Però qui?

—Això no importa. No necessitem un nom. Només necessitem un perfil. Hi ha munts d'enemics de l'Imperi que han passat a la clandestinitat des de la fi de les Guerres Clon, i un d'ells va poder fàcilment haver escapat fins a aquí. Malòrum tractarà de descobrir qui és. El rastre no li portarà enlloc. Només hem de plantar la llavor.

Tuun es va girar cap a la consola.

—Això és brillant. Crec —va teclejar una quantitat de subministraments, desplaçant-se a través d'una llista enorme. —Aquí. Està suficientment enterrat pel que haurà de treballar per trobar-ho. Però hauríem de deixar que Osh Seal s'assabentés d'això? Podria notar que la llista de subministraments és diferent. És meticulós.

—No. Sancor no li ha vist encara. Així que aniré jo. —Tuun va copiar els arxius que havia alterat en un disc i l'hi va donar a Obi-Wan.

—Obi-Wan, amic meu, has d'anar amb compte. L’Inquisidor és intel·ligent —Tuun va passar les mans per les seves galtes i va deixar anar una respiració cansada. —Creia que havíem pensat en tot. Ho vaig comprovar tot tres vegades. Els esborrats de memòria són sòlids. No hi ha registres dels naixements. No hi ha enregistraments de tu o de Yoda estant aquí. No vaig imaginar que furgarien així.

—Estan fent això perquè no tenen informació, no perquè la tenen —va dir Obi-Wan—. Anem. Tal vegada pugui fer alguna cosa.

Tuun li va dedicar un petit somriure.

—Si pots enviar-li de tornada per on va venir, això seria genial. Però si esbrina que hem alterat aquests arxius, tots dos podem acabar executats.

 Següent