Advertiment Fosc (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

—Estàvem junts quan va ocórrer—va dir en Toma—. En la nostra caserna general d’Eluthan. Estàvem negociant els termes de la treva. Això no ens va portar molt de temps, però gaudíem de la companyia de l'altre. Havíem pensat que érem enemics, però vam descobrir que teníem molt en comú. Llavors va ocórrer.

—Els soldats clon —va dir Obi-Wan.

—Ell estava a la base d'operacions amb mi —va dir en Toma—. Teníem enceses les videopantalles, i vam veure atacar als soldats clon. Com si algú hagués premut un interruptor, estava clar que tenien ordres de capturar a Garen i matar a qualsevol que es creués en el seu camí. Ell volia sortir i lluitar, però era massa tard. El vaig haver de convèncer que es quedés amb mi, que podia amagar-lo. I ho vaig fer. Tenia un lloc segur en les coves volcàniques fora de la ciutat, un lloc que havia creat en cas que ocorregués el pitjor. Mai vaig pensar que el pitjor li ocorreria a l'home que una vegada havia estat el meu enemic, i que jo li protegiria.

—Ells el van buscar?

—Durant setmanes —va dir en Toma—. Vaig ser entrevistat per un grup especial anomenat els Inquisidors.

—Hem tingut notícies d'ells —va dir Ferus secament.

—Un d'ells es deia Malòrum? —va preguntar Obi-Wan.

En Toma va negar amb el cap.

—No. Per què?

Suposo que tots els camins no condueixen a Malòrum, va pensar Obi-Wan. Però això no li va fer sentir menys l'amenaça.

—No és important —va dir el Jedi—. Si us plau continuï.

Aquesta vegada, en Toma va assentir.

—Finalment —va dir—, els Inquisidors es van rendir. Van assumir, crec, que ell havia escapat del planeta. Una vegada que les coses es van tranquil·litzar una mica, Garen em va dir que era el moment d'anar-se’n. Li vaig donar una nau.

Obi-Wan no podia creure el que estava sentint. S'havia començat a acostumar a trobar una víctima darrere d'una altra. S'havia emmurallat a si mateix en contra de l'esperança, com una manera de mantenir allunyada la inevitable desil·lusió i tristesa. Encara que sabia que hi havia una lleu possibilitat que altres Jedi a part d'ell mateix i Yoda haguessin sobreviscut, amb cada dia que passava la possibilitat havia semblat més i més lleu, fins que va semblar un mer fil contra tot el pes de l'Imperi.

Però ara... va sentir créixer l'esperança en el seu pit, un sentiment que era tan poc familiar que semblava completament nou. El seu bon amic, Garen. Possiblement viu. Tenia por de creure-ho, però estava desesperat per què això fos veritat.

—Sap a on va anar? —li va preguntar a Toma.

—Anava a intentar arribar a un lloc anomenat Ílum —va dir en Toma—. Em va dir que només hauria d'informar a altres Jedi sobre això, i ells sabrien per què.

Ferus i Obi-Wan van intercanviar una mirada. Ílum era el lloc de la Cova de Cristall, on cada aprenent Jedi anava a forjar el seu propi sabre làser. Era sagrat pels Jedi.

—Ílum —va dir Ferus—. Per descomptat —es va posar excitat—. Mai vaig pensar en això abans. Els altres també van poder haver anat allà.

—Probablement està amagant-se en la cova —va dir Obi-Wan, sabent que això és el que faria Garen: Trobar un lloc segur que els Jedi coneguessin millor que ningú.

En Toma va anar a reunir-se amb Raina i Trever per construir un refugi. Ferus anava amunt i a baix, excitat per les notícies.

—Hem d'anar allà —li va dir a Obi-Wan—. Qui sap quants Jedi podrien estar allà? Podria haver-hi més de nosaltres del que sabem.

Ferus no sabia el que deia fins que la paraula va estar en l'aire. Nosaltres. Aquesta era la veritat: Encara que havia deixat als Jedi, encara se sentia com si fos un amb ells. No un d'ells, sinó un amb ells.

Ja no podia desconnectar-se més de la Força del que podia desconnectar-se dels seus propis pensaments. Era una part d'ell. No podia negar-ho. Aquesta nova esperança feia el vincle més clar, com si el curs d'acció hagués donat lluentor a la seva unió.

Obi-Wan no va comentar l'elecció de paraules d’en Ferus, però Ferus podia veure’l entenent-ho tot, com sempre ho havia fet.

—No estàs aquí per ser castigat, molt menys per tu mateix —li havia dit Obi-Wan quan es va acostar al Consell Jedi per última vegada, per renunciar a l'Orde.

—Haig de seguir vivint —havia respost Ferus—. Aquest és el meu càstig.

Ell sabia que Obi-Wan no havia volgut que marxés. Si hagués estat el Padawan d’Obi-Wan, això hauria estat totalment diferent. Tot hauria estat diferent.

Però en lloc d'això Obi-Wan es va quedar amb Anakin, i Ferus no es va quedar amb res. Abans que s'exiliés a si mateix del Temple, li havia dit a Anakin: “Si els Jedi em necessiten alguna vegada, allà estaré”.

Ara aquí estava, entre els últims dels Jedi.

—Recordes les coves? —li va preguntar Obi-Wan.

—Per descomptat —va contestar Ferus. Quantes vegades ell i els altres Padawans, les seves amistats, havien parlat de les coses que ocorrien allà, sobre les proves que conduirien a la creació dels seus sabres làser? La seva Mestra, Siri, li havia portat allà quan tenia tretze anys. Ella li havia deixat en les coves perquè s'enfrontés a les seves pors més grans i encara que havia estat aterridor, en certa forma havia mantingut la calma. Va passar a través d'això, i va forjar la seva pròpia espasa.

Després, en el que semblava una eternitat, va abandonar el sabre làser. El va deixar marxar.

Però no del tot.

—Puc forjar un nou sabre làser —va dir ara, pensant què útil seria—. Si puc aconseguir els cristalls, puc fer-ho de nou.

Obi-Wan va assentir, però se sentia indecís. Ferus ja no era un Jedi. El seu control de la Força estava augmentant, però encara era erràtic. Quan un aprenent venia a les coves d’Ílum per trobar cristalls, estaven en el cim de la seva preparació. Si Ferus fora el seu Padawan, li faria esperar.

—Sé el que estàs pensant, Obi-Wan —va dir Ferus—. Però tu no ets un Mestre, i jo no sóc un aprenent. —La cara d’en Ferus estava encesa—. Sembles atrapat en un vell patró.

—Crec que no —va contestar Obi-Wan amablement—. Les coves són una prova difícil, fins i tot per a un aprenent completament preparat.

—Ho sé. He passat a través d'elles. Sé que hi ha coses que he oblidat, però no puc esperar fins que ho aprengui tot una altra vegada. Creus realment que ens podem permetre esperar? Potser la cautela Jedi és el que va disposar el camí per a la seva destrucció.

L'acusació va doldre, però no havia pensat Obi-Wan exactament el mateix?

La seva pròpia cautela... havia preparat el camí perquè Anakin Skywalker es convertís en Darth Vader. S'havia sentit recelós amb el seu Padawan, però mai havia imaginat com de corromput que podria tornar-se. Com a Padawan, Ferus havia vist quelcom perillós en Anakin. Però Obi-Wan no havia fet res sobre això.

Ara havia d'aprendre dels seus errors. Era temps de ser atrevit.

Obi-Wan estava trencat. No volia res més que trobar al seu amic Garen amb vida. Però també sabia que havia de mantenir la seva atenció en l'amenaça real, Malòrum. A Bellassa s'havien assabentat que Malòrum havia enviat un investigador a Polis Massa. Obi-Wan estava segur que el naixement d’en Luke i la Leia havia estat encobert completament... però podia estar absolutament segur?

Malòrum informava a Darth Vader. Sospitava Darth Vader sobre la mort de la Padmé? Hi havia algun rastre que pogués portar-li a descobrir que ella havia donat a llum al Luke i la Leia abans de morir?

Obi-Wan havia de trobar les respostes d'aquestes preguntes. I no anava a trobar-les en l'exili de Tatooine.

O, es va adonar, en les Coves d’Ílum.

“Has de seguir els teus sentiments”, havia dit Qui-Gon.

I sobtadament, Obi-Wan va tenir la sensació de què Qui-Gon estava amb ell. Lliure de les restriccions del lloc, ensinistrat en la forma dels Whills, Qui-Gon podia estar al seu costat, i Obi-Wan no ho sabria excepte pel sentiment que li omplia.

“Si Luke ha d'alçar-se, ha de tenir alguna cosa al que unir-se”, va dir la veu d’en Qui-Gon en la seva ment.

Obi-Wan es va girar per mirar en la distància, així Ferus no veuria la seva distracció.

Sí, va contestar. Ja m'has explicat tot això. Per això em vaig marxar per ajudar a Ferus.

“Si Luke ha d'alçar-se, ha de ser protegit d'aquests que tracten de fer-li mal”.

Llavors hauria d'anar a Polis Massa?

“Hauries de seguir els teus sentiments!”.

Obi-Wan sabia el que això significava.

Em dirigeixen cap a allà, li va dir al seu Mestre.

“Llavors vés”.

Obi-Wan va sentir a Qui-Gon apartar-se d'ell tan ràpidament com una brisa. En un moment havia estat allà, al següent s'havia anat. Però la decisió d’Obi-Wan estava presa. Havia de confiar en Ferus per buscar a Garen... mentre que ell havia d'anar a Polis Massa. Havia d'assegurar que el secret d’en Luke i la Leia estava fora de perill. Si Luke era trobat, llavors Ferus estava condemnat, Garen estava condemnat... tots estaven condemnats a viure o morir sota l'Imperi. Això era el que Qui-Gon li deia.

Ferus havia deixat de passejar-se i li estava observant.

—No estàs d'acord amb mi.

—Estic d'acord —va dir Obi-Wan—. Tens raó. Aquest és el teu moment de ser atrevit. De prendre els riscos més grans.

Ferus semblava alleujat.

—A més, estaràs amb mi en les coves.

Obi-Wan va parlar lentament, sabent que el que estava a punt de dir seria una sorpresa per a Ferus.

—No, no ho estaré. No vaig amb tu. Hi ha una cosa més que haig de fer.

—Què podria ser més important que el teu amic? —va preguntar Ferus amb incredulitat.

Obi-Wan va mirar a Ferus, indefens per contestar. Què podia dir? Ferus no sabia que Anakin s'havia convertit en Darth Vader, no sabia que Anakin havia tingut dos nens. Aquestes eren coses que Obi-Wan tenia prohibit dir-li, coses que Ferus no podia saber. Només serien una càrrega per a ell. Era perillós saber-ho per qualsevol altre.

—El destí de tots nosaltres —va dir Obi-Wan—. Això és més important.

Ara Ferus estava enutjat. Podia veure-ho. Obi-Wan sentia frustració. No podia confiar completament en Ferus, i això sempre estaria entre ells. Ell hauria d'acceptar-ho.

—Bé —va dir Ferus rígidament—. Esperava tenir la teva ajuda, però puc fer-ho sol.

—Et portaré allà —va dir Obi-Wan—. Puc deixar-te i després tornar a per tu. Trever pot seguir vigilant-te, i alertar-me si alguna cosa va malament. El lloc al que vaig no està molt lluny d’Ílum, i espero no passar molt temps allà.

Ferus va fer un curt i enutjat assentiment. No obstant això, no li va preguntar més a Obi-Wan. Obi-Wan va agrair això.

—Encara puc ajudar-te —va dir Obi-Wan—. Has de ser acurat. Si sembla lògic per a nosaltres que els Jedi anirien a Ílum, llavors també és lògic per a l'Imperi. Tindran algun tipus de presència allà. Però conec un altre camí fins a les coves, un camí secret.

La còlera va abandonar la cara d’en Ferus. L'havia acceptat i l'havia deixat anar, tal com havia de fer-ho un Jedi. De sobte era tot concentració, enfocat en la següent etapa de la missió.

—Bé.

—No tan bé —va dir Obi-Wan—. El camí secret porta directament a través d'un niu de gorgodons.

 Següent