dimarts, 5 de juny del 2018

Advertiment Fosc (VII)

Anterior


CAPÍTOL 7

Els caces els hi guanyaven terreny. El primer míssil va sortir disparat del caça davanter.
Raina va moure la nau d'esquerra a dreta, portant-los per un rumb zigzaguejant que va fer que es maregessin. El míssil els va sobrepassar per la dreta.
— Algun voluntari per al lloc d’artiller? —Va preguntar en Toma—. Va prémer un interruptor, i els llocs d'artilleria es van obrir sota la cabina.
Ferus i Obi-Wan van córrer cap als llocs davanters d'artilleria i es van col·locar darrere de les armes. Van esperar fins que els caces es van posar a tir. Ferus va sentir la Força reunir-se i créixer mentre colpejaven els caces que anaven darrere d'ells.
Però els caces eren implacables, i van arribar més des de la superfície. Estava clar que els comandants Imperials sabien que en Toma havia escapat en aquesta nau. Els caces s'acostaven a tota velocitat cap a ella, agrupant-se i reagrupant-se, i copejant la nau amb foc. Van rebre un cop, després un altre.
—Hem de perdre'ls! —va cridar Ferus.
Inclinant-se sobre l'ordinador de navegació, Toma va negar amb el cap.
—Ara estem a l'espai profund. No hi ha sistemes veïns.
—Rebutja'ls un minut —li va dir Obi-Wan a Ferus, abans de córrer de retorn a la cabina. Ferus li va mirar de cua d'ull. Què pretenia?
—Tinc una idea —li va dir Obi-Wan a Toma. Ràpidament es va inclinar sobre l'ordinador de navegació, fent una cerca àmplia de l'àrea—. De camí a Acherin vam quedar atrapats en un túnel estel·lar d'acceleració. Del tipus que gira sense control en una vasta tempesta atmosfèrica.
—I vols trobar la tempesta?
Obi-Wan va alçar la mirada cap a ell.
—És un lloc per perdre als caces. Som més pesats i més resistents. Quant confies en la teva nau?
—Confio en la meva nau —va dir Toma. Mirà a Raina—. Confio més en el meu pilot.
—Aquí —Obi-Wan va trobar el que estava buscant—. Si podem rebutjar-los només una mica més, podem aconseguir-ho.
—Aniré a màxima velocitat —va dir la Raina.
Obi-Wan va tornar al lloc d’artiller. Van mantenir una descàrrega constant de foc. Raina va volar ràpid en una sèrie de cercles i girs vertiginosos.
La nau va començar a estremir-se alarmantment.
—Puja en aquesta tempesta —va dir Toma. Va xiular—. És una de les dolentes. He obtingut indicacions d’estripades i corrents espacials.
Les estripades espacials podien fer xixines un creuer de classe A, si el pilot no era atent. A la vista d’estripades, els pilots estaven contents de prendre desviaments de milers de quilòmetres si havien de fer-ho.
—Encara podem envoltar-lo —va dir Toma.
Raina va prémer les dents.
—No. Aquesta és l'única forma de treure’ns-els de sobre. Obi-Wan té raó.
Van volar directament cap a la tempesta atmosfèrica. La sacsejada de la nau es va convertir en una violenta escomesa.
—Ella pot resistir-ho —li va dir Toma a un Trever visiblement nerviós—. La nau és de doble casc i triple reblons. Tenim respatllers en cada sistema. La vaig construir jo mateix durant les Guerres Clon. No és una nau estel·lar ordinària.
—Aquesta no és una tempesta ordinària —va dir Trever mentre una estripada espacial els copejava de costat.
Trever va patinar a través del sòl de la cabina i es va detenir contra la consola. En Toma el va agafar i el va subjectar.
Un corrent d'energia els va enviar girant sense control. Raina es va moure amb el gir, deixant que la nau trobés el seu propi equilibri.
—El truc amb aquests canvis d'energia és oposar-se a ells el menys possible —va dir ella.
Ferus va haver d'admirar la seva audàcia. La cosa més difícil per a un pilot era deixar que la nau prengués el control. Raina va observar els indicadors, amb mirada estable, sense interferir amb l'intent de la nau de redreçar-se a si mateixa. No feia cap bé disparar els canons. Estaven girant massa a la babalà.
—Els caces es retiren —va dir Ferus—. Estan més espantats de la tempesta que del seu almirall. —O si no, va pensar privadament, s'imaginen que estem condemnats.
Raina va començar a prendre el comandament dels controls de nou, lliscant la nau a través de la tempesta. Van volar sense parar, copejats per corrents d'energia que els absorbien cap al vòrtex i els llançaven com gotetes d'aigua. La nau es trontollava i donava bandades, algunes vegades a punt d'embussar els motors. Ferus va començar a preocupar-se quan es va adonar que Raina semblava preocupada.
—Estem gairebé fora —va dir en Toma amb alleujament.
El passeig es va suavitzar, però sobtadament no van poder veure res. Era com si una cortina hagués caigut sobre el finestral de la cabina. Havien entrat en un núvol atmosfèric tan dens que l'espai de l'exterior era simplement una massa grisa i enterbolida.
—Ni els sensors poden penetrar això —va dir la Raina—. No puc obtenir cap lectura. Deu haver-hi algun tipus de camp d'energia.
De sobte Ferus va sentir sorgir alguna cosa, un advertiment.
—Ferus... —va dir Obi-Wan.
—Ho vaig sentir —Va forçar la seva vista cap endavant.
Sobtadament un asteroide va sorgir amenaçadorament davant, aparentment prou a prop com per tocar-lo. Havia aparegut sense previ avís i es dirigien directament cap a ell.
—Vigila! —va cridar Trever.
Raina va invertir la velocitat. Just a temps, la nau va retrocedir, i van passar a escassos metres per sobre de la foradada superfície mentre ella buscava desesperadament un lloc per aterrar.
—Allà —va dir Obi-Wan assenyalant.
Raina va examinar ràpidament el sòl rocós i va col·locar amablement la nau sobre una roca gran i plana.
Raina va mirar amb atenció a través de la carlinga de la cabina.
—On estem?
En Toma va escodrinyar l'ordinador de navegació.
—Aquest asteroide hauria d'aparèixer en els mapes estel·lars. És bastant gran, i té una atmosfera. Però no hi ha rastre d'ell.
Obi-Wan va activar la carlinga i es va alçar cap a fora. Mirà cap amunt. El cel era una densa boirina blava. No podia veure ni un estel.
—Crec que aquest asteroide està atrapat en el camp de força de la tempesta —va dir—. No pot alliberar-se, així que viatja constantment quan viatja la tempesta.
—I els creuers eviten la tempesta, per la qual cosa l'asteroide no està en els mapes —va dir Ferus, alçant-se i sortint per la cabina col·locant-se al costat d’Obi-Wan—. Fem un cop d'ull al voltant.
Van explorar l'àrea al voltant de la nau, però tot el que van trobar van ser cràters i pols.
—Almenys estem fora de perill —va dir la Raina. S’estirà—. I jo podria prendre'm un descans.
—Sí, ser copejat pels caces de l'Imperi i després polvoritzat per una tempesta galàctica et fa voler-ho fer —va dir Trever—. Sense esmentar que ens hem saltat l'esmorzar.
Raina va riure i va passar un braç al voltant d’en Trever.
—Estàs començant a calar-me, noi.
—Segur, com la pluja de primavera —va dir Trever.
Raina i Trever es van dirigir a preparar un refugi. En Toma es va girar cap a Obi-Wan.
—Ha estat esperant per parlar amb mi —va dir.
—Sí —va dir Obi-Wan—. Parli'm sobre la mort d’en Garen Muln.
En Toma semblava sobresaltat.
—Mort? —va dir—. Però si Garen Muln no està mort... està viu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada