Advertiment Fosc (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

La trucada de socors va arribar a Obi-Wan mentre estava deixant Polis Massa. Sabia exactament en quina cova estarien amagant-se, esperant-li, una cova sense cristalls a Ílum que els Jedi solien usar com un hangar segur.

Durant la resta de viatge, Obi-Wan només va poder pensar en dues coses: Garen està viu i Malòrum ha de ser detingut. Quan va arribar a la cova, Ferus i Trever van pujar a Garen a bord. Obi-Wan volia anar enrere i veure al seu vell amic immediatament, però sabia que era essencial una fugida ràpida. Només després que aconseguissin l'espai profund i un Ferus recuperat assumís el control dels comandaments, Obi-Wan va anar enrere per veure al seu amic.

Si abans havia estat merament agraït en saber que el seu amic estava viu, ara el seu cor es va trencar en veure-li.

No li hauria reconegut. Amb els ulls tancats, Garen es va recolzar, la seva pell estava tan pàl·lida i fràgil com la neu. Obi-Wan se sentia com si en respirar sobre ell pogués dissoldre’l en vapor. Garen sempre havia estat robust i vibrant. El seu cos havia cruixit amb electricitat, els seus ulls desbordant de vida i humor.

Obi-Wan es va aproximar amb passos lents. Garen no es va moure. Obi-Wan podia veure les delicades venes blaves de les seves parpelles, els foscos cercles d'ombres sota els seus ulls. Les seves galtes estaven enfonsades, el seu pèl era escàs. El seu pit una vegada musculós semblava com si s'hagués soscavat.

Els ulls d’en Garen es van obrir com si això fos la cosa més difícil que hagués fet mai. Va enfocar la vista en Obi-Wan.

—Puc portar-te alguna cosa? —va preguntar Obi-Wan.

La veu d’en Garen era un murmuri.

—Només no em portis un mirall. Puc veure en la teva cara com de dolent que és.

—Estàs viu —va dir Obi-Wan—. Pel que estic agraït.

—No estic tan segur d'això. Però gràcies per trobar-me.

Cada paraula semblava costar-li a Garen un gran esforç. Què podia fer ara Obi-Wan? Com podia cuidar d'ell? No podia portar-li amb ell a Mos Eisley. Atrauria massa atenció, i a més, difícilment hi hauria una bona cura a Tatooine. Necessitava descansar i seguiment constant.

Garen ja tornava a lliscar-se de nou a la inconsciència.

—Podem parlar més tard —va dir Obi-Wan. Va recolzar una mà sobre l'espatlla del seu amic, sentint l'os en la seva major part. Tots els seus sentiments van pujar a través d'ell, l'amor pel seu amic, la impotència que sentia, el record del que Garen havia estat. La pèrdua del que havien tingut.

Es va recobrar i va tornar a la cabina. Es va lliscar en la cadira al costat d'en Ferus. Trever havia cedit al cansament i s'havia quedat dormit a l'àrea de seients de la cuina de la nau.

—Gràcies per rescatar a Garen —va dir Obi-Wan.

—Això és només el començament —va dir Ferus—. D'harhan va dir que hi havia un altre presoner Jedi a Coruscant. Garen va dir que va trobar a una altra Jedi en la cova i ella va anar cap a Coruscant. Podria ser el mateix Jedi. Encara podria estar viva i presonera.

—Coruscant és un lloc enorme. Podria estar en qualsevol part.

—No poden amagar a un Jedi. La podem trobar. Podem trobar-los a tots.

— I llavors què?

—Els portem a una base secreta.

Obi-Wan va negar amb el cap.

—Només els exposaries a més perill, Ferus. La nostra millor esperança per a la supervivència és romandre escampats ara com ara. Massa energia de la Força concentrada en un lloc podria alertar als Sith.

—Crec que difícilment un grapat de Jedi provocaria una resposta —va dir Ferus—. A més, estarem ben amagats.

— Com penses trobar aquest lloc?

—Ja l’he trobat. Igual que tu.

Obi-Wan va pensar un moment.

—L'asteroide.

—No està cartografiat, viatja constantment.

—És un tros de roca sense refugi a la meitat d'una tempesta atmosfèrica.

— Veus al que em refereixo? Perfecte. —La veu d’en Ferus era forta, determinada—. Ja he contactat amb Roan, el meu amic de casa. Sé que era perillós arriscar-se amb una transmissió, però és l'única persona en qui puc confiar que no està ja en aquesta nau o en aquest asteroide. Tenim un sistema codificat que vam establir anys enrere, una sèrie de llocs on trobar-nos. Va a portar subministraments i després tornar a Ussa. Li vaig donar una llista detallada de subministraments mèdics que necessitarem per a Garen i algunes coses més. Haurem de ser autosuficients.

Obi-Wan podia sentir l'excitació en la veu d’en Ferus, però ell no podia unir-se. No era el moment de discutir. Era el moment de descansar i planejar.

—Desperta'm quan arribem a l’espaiport —va dir.

***

Trever va mirar amb atenció cap a l'exterior de la finestra de la cabina de l’espaiport de Níxor. Era un petit port que orbitava al voltant del sistema Níxor. Era una confusió abarrotada i desorganitzada. Els nixorins, querellats amb la resta del sistema, es negaven a actualitzar el port o fins i tot a fer reparacions regulars. Els pilots es desviaven del seu rumb per evitar-ho si podien, però sempre estava abarrotat a causa de la seva posició central en la Vora Mitjana. Era un lloc fàcil per amagar-se.

—Segur que has escollit alguns forats bruts en la galàxia en els quals reunir-se —va comentar Trever.

—Aquesta és la qüestió. Algunes vegades el millor lloc per amagar-se és una multitud —Ferus va activar la rampa i es va apressar a baixar-la. Va inspeccionar l’esparracada gentada i li va veure gairebé immediatament. Roan estava més prim, i semblava com si encara no s'hagués recuperat completament de les lesions rebudes durant la seva estada en una presó Imperial. Però el seu somriure era el mateix.

Van caminar l'un cap a l'altre lentament.

—Sembles un durko en una mal dia —va dir Roan.

Ferus sabia que era veritat. S'havia administrat bacta en la nau, però la combinació de ferides de blàster i la pallissa del gorgodon li havien esgotat. I li quedava un preciós hematoma verdós en la seva templa, prop del floc platejat del seu pèl.

—Gràcies. Tu no ets exactament un premi —va contestar.

Roan va avançar i va agafar els braços d’en Ferus. Era la seva pròpia salutació especial per a l'altre després d'una llarga absència. Quan Roan va tocar a Ferus, li va veure fer una ganyota.

—Què ocorre?

—Només és una ferida de blàster. Res del que preocupar-se.

—No pots simplement escapar i amagar-te, com tots els altres? Has d'anar buscant problemes? —va bromejar Roan, però els seus ulls estaven preocupats.

—Bé, ja coneixes a aquests Imperials, són un grapat de diversió. No puc mantenir-me allunyat.

El somriure d’en Roan era forçat.

—Suposo que has de fer-ho.

—Així és. Tant de bo...

—...Fora diferent, ho sé.

—Hi ha Jedi vius aquí fora —va dir Ferus—. Vull trobar-los, posar-los fora de perill.

Roan va assentir lentament.

—Pensava que havies deixat l'Orde Jedi.

—Ho vaig fer.

—De debò? No sembla això des d'aquí.

—Ara em necessiten. Alguns estan encara vius. Amagats. Si tinguessin un lloc al qual anar, un lloc on estar segurs, això els donaria una oportunitat per lluitar de nou. Per això vaig a establir una base secreta.

—Ah, això explica l'hivernacle —va dir Roan.

—Vas ser capaç de portar-ho?

—Tinc un hivernacle prefabricat, queviures, llavors, plantes, un sistema purificador d'aigua, i una completa unitat mèdica. Tot el que vas demanar. Més combustible addicional i alguns datapads, algunes altres coses. La teva vioflauta, perquè puguis torturar a uns altres a la tarda com solies torturar-me.

Ferus va riure, però la tristesa li va colpejar. La seva antiga vida s'havia anat realment. Anat per sempre.

—T'estàs exposant a un gran perill —va dir—. Però suposo que ho saps. Bé, no et preocupis company. Podem veure'ns de tant en tant. També hi ha treball a fer a Ussa. L'Imperi ha reprimit amb força la resistència, però estem esperant el nostre moment. Estàs fent el correcte.

—No sé si això és cert —va dir Ferus—. Només sé que haig de fer-ho.

—Algunes vegades —va dir Roan—, això és tot el que has de saber.

 Següent