Advertiment Fosc (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

El radiofar funcionava perfectament, però així i tot van haver de capbussar-se en la tempesta atmosfèrica per tornar a l'asteroide. Ferus estava més acostumat a les estripades espacials ara així com als sobtats vòrtexs gravitacionals que podien enviar la nau girant fora de control. Així i tot, quan l'asteroide va aparèixer a la vista, tots ells van deixar escapar un sospir d'alleujament.

En Toma i Raina havien d'haver-los vist aproximar-se perquè estaven esperant-los mentre Ferus aterrava la nau. Ferus va fer descendir la rampa i els tres van baixar caminant.

—Estem molt contents de veure-us —va dir en Toma.

—Ens estàvem cansant de la conversa de l'altre —va dir Raina. Intentava bromejar, però hi havia tensió en la seva cara. Sens dubte havia estat tement que no anessin a tornar.

—Tenim subministraments —va dir Ferus—. I a un camarada ferit.

—Deixa'm veure’l —va dir la Raina—. Abans de les Guerres Clon, estava acabant el meu entrenament mèdic. —Va pujar corrent àgilment la rampa de la nau.

Ferus es va girar cap a Toma.

—Anem a establir una base aquí. Esperem trobar a més Jedi perquè vinguin. Tinc subministraments suficients per mantenir-nos proveïts. El que necessito són éssers que ho dirigeixin mentre estic absent. Esperava convèncer-li a vostè i a la Raina d'això. Sóc conscient que no és exactament un treball atractiu, però...

—No puc parlar en nom de la Raina —va dir en Toma—, però no puc imaginar una causa millor.

Van descarregar els subministraments. Obi-Wan, Ferus i Toma van establir l'habitatge prefabricat que estava empaquetat polidament dins de contenidors de duracer. Les estructures de plastoide eren duradores i estaven construïdes per resistir la calor i el fred.

Quan van acabar, van fer una pausa per observar el fosc cel sobre els seus caps, ja que l'asteroide viatjava contínuament i no tenia sol, no hi havia divisió entre nit i dia. Així i tot, existia el sentiment que havia passat el dia, i era hora de dormir.

Obi-Wan va anar a veure a Garen. Raina havia establert un tipus de clínica en una de les estructures. Garen estava dormint.

—Li portarà algun temps recuperar-se —va dir Raina en veu baixa—. No hi ha res que no puguem fer per ell aquí que no pogués aconseguir en una instal·lació de primera classe. Necessita descansar, menjar i cura mèdica bàsica. Faré que millori, Obi-Wan —va mirar a Garen amb pesar en la seva cara—. Li recordo de les Guerres Clon. Ha canviat enormement.

Ell va posar la seva mà en l'espatlla de la Raina.

—Gràcies per cuidar d'ell.

Obi-Wan va sortir de l'estructura. Ferus estava esperant sol, contemplant el cel.

—Com està Garen?

—Dormint. Raina no sap quant temps durarà la seva recuperació. Però estarà bé aquí.

—Ara que està instal·lat, crec que hauríem de partir cap a Coruscant —va dir Ferus—. No hi ha temps per perdre.

Aquí estava. Aquí estava el moment en el qual li decebria.

—No vaig amb tu, Ferus.

Ferus semblava trist però no sorprès.

—Suposo que ho sabia. Només esperava que canviessis d'idea.

—T'he donat tanta ajuda com he pogut.

—Què hi ha d’en Garen? És el teu amic!

 —El deixo en un lloc en el qual poden cuidar d'ell.

—Sí, necessita cures. Aquesta és la qüestió. Trobem a Garen, i sabem que hi ha un altre Jedi que necessita la nostra ajuda —Ferus va negar amb el cap—. No entenc com pots allunyar-te d'això.

—I jo no puc explicar-ho. Hi ha algunes coses que simplement no pots saber.

Ferus esbufegà.

—La teva missió secreta una altra vegada.

—Sento no poder dir-t'ho. Si necessites la meva ajuda de tant en tant, t'ajudaré. Però no puc construir aquesta base per tu. No puc viatjar a través de la galàxia amb tu. Ja tinc el meu lloc establert en aquesta lluita.

Podia veure la impaciència en la cara d’en Ferus.

—Llavors abandonaràs als qui et necessiten, com el teu millor amic?

—Ells et tenen a tu. Aquesta és la teva missió, Ferus. Tu la vas escollir.

Ferus va apartar la mirada, furiós.

Els propis sentiments d’Obi-Wan eren un embull dins d'ell. No podia dir que no pensés que Ferus tenia raó. Una part d'ell es preguntava si estava abandonant a Garen, i es va preocupar per aquest fràgil grup. Toma i Raina eren valents i imaginatius, però només podien fer certes coses. Trever era llest i enginyós, però encara era un nen. Garen estava malalt i feble. I Ferus acabava de posar els seus peus de nou en el camí. Estava encarregant-se de massa, pensant que encara era el poderós Jedi que solia ser.

I ell estava deixant-los a tots ells perquè es defensessin per si mateixos.

Estava fent el correcte. Això ho sabia. Però continuar, fer allò, no lamentar-ho... això era una cosa del que no era capaç.

L'acceptació no et guarda del penediment.

Aquesta vegada era un record, i va ressonar clar com una campana en la ment d’Obi-Wan. Ell i Qui-Gon tenint una de les seves moltes xerrades després d'una missió. No podia recordar ara què era el que lamentava, o el que havia estat preguntant. Però recordava una resplendent posta de sol i el principi del cel nocturn per sobre d'ell, i recordava clarament la resposta d’en Qui-Gon:

“Ser un ser vivent és viure amb penediment. Aquests que diuen que no lamenten res són mentiders o ximples. Accepta el teu penediment de la mateixa manera que acceptes els teus errors. Després segueix endavant”.

Obi-Wan va mirar a Ferus, i va sentir dolor en el seu cor. Ferus era tan valent, i hi havia tant davant d'ell. Així i tot havia de deixar-lo. El fet que el seu cor pogués trencar-se, el fet que pogués omplir-se d'aquesta confusió... això era una cosa que no havia sentit durant molt temps. Era una cosa que havia esperat no sentir mai més. I no obstant això aquí estava amb el seu cor ple de sentiments.

I llavors va saber, amb tanta seguretat com coneixia la seva missió, per què Qui-Gon li havia dit que no estava llest per entrenar-se amb els Whills.

Quan tu sàpigues per què no estàs preparat, estaràs preparat, li havia dit Qui-Gon.

Ara ho sabia. Ara estava llest per tornar.

—Haig de demanar-te dues coses —va dir Obi-Wan. — Una és Garen.

—M'ocuparé que cuidin d'ell —va dir Ferus rígidament—. No has de demanar-ho. Mai l’abandonaré.

—Gràcies. Ara haig de demanar-te una cosa més. Temo que Malòrum investigui a Polis Massa. És millor si no sàpigues per què. Vaig aconseguir desviar la recerca per un temps, però no sé el que sap Malòrum o el que planeja fer a continuació. Les respostes en aquestes preguntes poden posar en perill a tots els Jedi i a la pròpia resistència.

—Li rastrejaré per a tu —va dir Ferus—. Pot portar algun temps.

—Fes-ho tan bé com sigui possible —va dir Obi-Wan—. Si continua investigant, necessitaré saber-ho. En el teu viatge a Coruscant necessito que em deixis a Tatooine. És hora que torni.

—Em tractaràs com un aprenent —va dir Ferus—. No em diràs el que vas a fer, i vas a donar-me ordres.

—Això sembla —va dir Obi-Wan—. Però no penso en tu com un aprenent.

—Com penses en mi llavors? —va preguntar Ferus irritat.

—Com un Jedi —va dir Obi-Wan—. Un dels últims. —La preocupada mirada d’en Ferus es va aclarir. Va prendre aire profundament i això va semblar calmar-li.

—Ha passat molt temps des que vaig ser un Jedi —va dir—. Les velles maneres estan arrelades en mi, però haig de lluitar per redescobrir-les. Acceptació, veritat? Acceptació sense judici. Això és el que necessito.

—És quelcom pel que esforçar-se, de totes maneres.

Ferus es va girar per mirar-li. Obi-Wan va veure que Ferus no l’entenia. No li havia perdonat. Però havia fet un pas en el camí.

—Llavors ho intentaré.

 Següent