Carrer d'ombres (I)

Anterior

-[PART I]-

PLANETA NEGRE

1

—Crec que és segur assumir —va dir l’androide—, que ens han tendit un parany.

Una descàrrega de rajos làser i de partícules va fer erupció des de l'altre costat de l'habitació, centrada en ells cinc, com si emfatitzés la declaració. Den va mirar a Jax.

—No t'alegres que el teu pare li administrés aquesta millora neural?

Una altra sèrie de rajos van copejar l'enorme unitat hipercondensadora darrere de la qual s'estaven amagant. Estaven protegits de moment, Jax ho sabia, però finalment, si els làsers i les descàrregues de partícules carregades dels soldats d'assalt seguien copejant la unitat, la coberta de duralumini se sobreescalfaria, alterant molt possiblement l'estabilitat del condensat gas Tibanna ultra fred del seu interior.

Si això ocorria, I-5 estimava el factor explosiu almenys en un 7.5, que certament vaporitzaria l'edifici en el qual estaven, així com un considerable tros del paisatge urbà circumdant.

—És només una estimació aproximada —va explicar l’androide—. Hi ha massa variables a tenir en compte perquè refini la meva...

—Set punt cinc és més que suficient per a mi —li va assegurar Jax—. Den?

—Per a mi també —va estar d'acord Den. El petit sullustà estava ajupit al costat d'I-5—. Definitivament tu sí que saps com motivar a la gent —va afegir per a l’androide.

—Menys parlar i més disparar —va dir la Laranth. La Paladí twi'lek tenia un desintegrador a cada mà i estava ajupida prop de l'extrem més allunyat de la unitat—. Voto que marxem— Jax no podia discutir la seva lògica. Com més temps romanguessin arraconats, menys possibilitats tindrien ells i el seu client, per no esmentar que moririen centenars de milers d'éssers si l'escenari 7.5 d'I-5 ocorria en un futur immediat. No és que Jax ho dubtés. L’androide tenia el molest costum de tenir raó gairebé tot el temps.

—D'acord —va dir ell—. Laranth, per la dreta; I-5, l'esquerra. Al meu senyal..

—Ei, què passa amb mi? —va preguntar Den.

—Queda't aquí amb el sotssecretari —Jax va dirigir una mirada a la corpulenta i tremolosa forma ajupida al costat de Den. Abans que l'Imperi reemplacés a la República, Varesk Bura'lya havia estat un funcionari mitjà assignat a l'ambaixada bothan de Coruscant. Immediatament després de la caiguda de la República, s'havia convertit en un fugitiu, juntament amb milers de representants de diverses espècies a la ciutat-planeta.

Cert, no s'havia realitzat cap esforç en particular per atrapar-los, i en una metròpolis global que era llar de literalment trilions d'éssers, un tenia una bona possibilitat de viure una vida (milers de vides, de fet) sense arribar a tenir contacte amb un enemic. Però una característica excel·lent de l'espècie bothan era la paranoia, i Bura'lya no anava curt d'ella. Així que havia contactat amb el moviment de resistència de Coruscant conegut com a Fuetada, i havia fet els preparatius per marxar del planeta a través del Mag-Lev Subterrani, una perillosa i indirecta ruta secreta que portava a enemics de l'estat fins a espaiports i naus estel·lars simpatitzants passant per refugis, apartaments privats i altres mitjans clandestins.

Jax Pavan, un dels últims Jedi supervivents i un combatent de Fuetada, havia estat assignat per ajudar a portar al dignatari bothan fins a la llibertat. Tot havia anat bé fins que van arribar al punt de control final, a l'interior tènuement il·luminat d'una planta de processament de carbonita. Allà havien estat rebuts, no pels membres de la resistència que esperaven, sinó per un grup de soldats d'assalt imperials.

Eren llestos, havia de concedir-los això. Sabent que un androide formava part del grup, havien disposat l'atac en les profunditats de la planta de carbonita, aprofitant el baix nivell de radiació de fons que confondria els sensors biològics i d'energia d'I-5 al moment oportú. No obstant això no havien sabut que també haurien de lluitar amb dos Jedi. La Força havia advertit a Jax i la Laranth del parany, raó per la qual en aquest moment quatre soldats jeien morts en el sòl. Si el bothan, en un moment de pànic, no s'hagués posat al mig, Jax estava segur que la resta dels soldats ja estarien morts, i Varesk Bura'lya estaria a punt d'embarcar en el vaixell de càrrega d'espècia Gran Puntuació i convertir-se en un esvaït record desagradable en lloc d'estar amagant-se darrere d'una unitat hipercondensadora, discutint sobre la seva mort imminent.

En aquest moment va alçar la mirada cap a Jax, els carnosos circells que li sortien de la part superior de les galtes tremolaven de por.

—Vau ser contractats per protegir-me! —va cridar, la seva veu va xerrotejar de forma desagradable al llarg dels nervis del Jedi—. El vostre treball era ajudar-me a escapar d'aquesta roca sobreedificada! En això anomenes escapament?

—Bé —va comentar en Den—, això depèn de com de metafísica que vulguis la definició d’escapament...

Una altra andanada de rajos va impactar en el seu refugi, abrasant l'aire i deixant una desagradable olor penetrant d’ozó en les fosses nasals d’en Jax. Sabia que no hi havia més temps: havien de moure's. Es va obrir a la Força, deixant que expandís la seva consciència, sentint els seus brins temptejant cap a fora, més enllà de la mola de la unitat condensadora, donant-li una "foto" precisa de l'habitació en la qual estaven i ressaltant les localitzacions dels vuit soldats d'assalt ocults que els acorralaven.

—Al meu senyal —va dir de nou—....Vinga!

La Laranth es va llançar des de darrere del costat dret de la mola del condensador, disparant amb els seus desintegradors d'ambdues mans, els seus ulls eren tan freds i durs com trossos de gel d'un cometa. I-5 va sortir del seu amagatall pel costat esquerre, amb els làsers dels seus dits índexs llançant rajos de llum coherent als seus adversaris. Jax va deixar que la Força l’elevés, va deixar que li alcés per sobre de l'enorme blindatge, la seva vibroespasa va parar les descàrregues mentre aterrava, desviant-les de tornada cap als atònits soldats. Això era molt més difícil del que semblava. La fulla de duracer havia estat forjada amb cortosis, un mineral prou fort com per resistir descàrregues d'energia, però la seva similitud amb un sabre làser acabava aquí. Un raig escarlata va copejar en la part baixa de la fulla, més per sort que per punteria, i el vibrogenerador de l'empunyadura es va apagar. Fins i tot a través de l'aïllant la sacsejada va ser dolorosa. Jax va saber immediatament el que havia succeït, igual que els soldats; podien veure com el tall de la fulla perdia el seu esborrall indicador d'alta velocitat. Jax va deixar caure l'arma i va estendre ambdues mans, amb els palmells cap a fora, en un cop de Força que va llançar a tres dels soldats contra una paret. Quan va fer això, no obstant, va poder sentir a un altre patruller apuntant-li... Laranth va entrar en la vora de la seva visió perifèrica, disparant el seu desintegrador. El raig va copejar la descàrrega destinada a Jax. L'aire crepità amb energies ionitzades multicolor, la descàrrega elèctrica pampalluguejant va ballar al llarg dels seus braços i va cobrir momentàniament el seu front, i el so va ser com mil nius de vespes de foc en ser oberts alhora.

La visió d’en Jax va ser momentàniament encegada per la pirotècnia. Afortunadament, els fotoreceptors d'I-5 no.

L’androide va disparar ràpidament, les seves descàrregues làser eren infal·liblement precises. En qüestió de moments s'havia acabat. Els vuit soldats d'assalt jeien repenjats en diverses posicions desmanegades, sobre el sòl o a través de canonades de desguàs, consoles de control, i altres peces grans d'aparells industrials. Els tres van vacil·lar un moment, alerta davant un altre possible atac. Llavors Jax va dir:

—S’ha acabat. Enfundeu.

La Laranth va assentir i va enfundar els seus desintegradors. La potent connexió del Paladí Gris amb la Força li havia dit sens dubte, igual que l'hi havia dit a Jax, que el perill immediat havia passat. Simultàniament l’androide va baixar els braços. Jax sabia que I-5 havia escombrat l'habitació buscant paranys i signes de vida amb els seus sensors, i que les lectures eren nul·les.

—Això va ser estimulant —va dir I-5—. He esmentat últimament quant gaudeixo amb la predilecció orgànica per la violència i la massacre? No? Això podria ser perquè no és així.

Jax va somriure.

—D'acord —va dir ell—. Portem al nostre client reticent a l’espaiport i pugem-lo en aquesta nau d'espècia abans que aparegui algú més amb ganes de jugar—. Va alçar la veu. — Den! Secretari Bura'lya! Anem-hi!

Va haver-hi un moment de silenci, i llavors la veu de Den va sorgir des d'una cantonada de l’hipercondensador:

—Em temo que això podria ser un problema.

Jax va sentir que es quedava gelat. Havien arribat tan lluny, només per veure com l'ésser al que havien promès salconduit moria a l'últim moment? Havia rebotat un raig d'energia extraviat en una superfície reflectora en algun lloc de l'habitació just en l'angle correcte per matar al sotssecretari? Jax es va estendre amb la Força, mentre Den continuava:

—Bura'lya s'ha desmaiat. I... —El sullustà va treure el cap des de darrere de la unitat, amb el nas arrugat—. Crec que ha tingut un... accident.

I-5 va dir;

—El meu sensor olfactori confirma que Den té raó... assumint que ha tingut un accident en aquest cas és un eufemisme per...

—L'és —va dir Jax. Va embeinar la seva vibroespasa inútil i va sospirar—. Anem. Netegem-li abans de pujar-lo a bord.

Següent