Carrer d'ombres (IX)

Anterior

9

La nit havia cobert gran part de Centre Imperial quan Typho va arribar a la reticent conclusió que la seva cerca a través de les ruïnes del Temple Jedi havia estat inútil. Els vasts dipòsits de la biblioteca havien estat despullats de la major part del material d'arxiu, tant electrònic com físic. No importa com d'hàbil i experimentat que fos com a hacker, el que quedava era encara massa perquè una sola persona ho inspeccionés. L'ala de la biblioteca havia estat una vegada el dipòsit de les històries, cultures, bestiaris, i unes altres incomptables dades d'un miler de mons. El que quedava havia estat desordenat completament per onada rere d'onada de vandalisme barbàric i pillatge. Arxius sencers, juntament amb les seves múltiples còpies, havien estat deteriorats o esborrats, aparentment per al pur plaer de la destrucció. Es va adonar que no trobaria res allà que li ajudés en la seva cerca.

Estava dempeus en el que una vegada havia estat un llarg corredor corbat en el qual s'alineaven diferents formes d'emmagatzematge d'informació: varetes de dades, fitxes de memòria, activadors d’holoprojecció, i fins i tot alguns registres antics creats mitjançant la impressió d'imatges fosques en polpa de planta assecada. Ell sostenia una vareta de dades a la seva mà. El seu contingut havia estat regirat de tal forma que qualsevol que intentés llegir el contingut es trobaria amb un galimaties.

Enutjat, la va llançar contra el sòl tessel·lat. Es va fer trossos amb un centelleig de llum quan l'entramat residual d'emmagatzematge d'electrons es va desintegrar, sonant en la quietud com una esfera de cristall en ser aixafada per un peu.

Inútil. Sense esperança. Podria passar fàcilment un any o més buscant entre les restes d'aquesta biblioteca destrossada. Li portaria la resta de la seva vida investigar el quilòmetre cúbic d'edificis, carrers, tendes, i altres institucions diverses que li envoltaven i que havien estat associades amb l'Orde. Realment valia la pena?

Inesperada, la imatge de la cara de la Padmé es va alçar davant seu. Suau, sensual, intel·ligent, i afectuosa.

Sí, es va dir a si mateix. Sí, valia la pena. Estava preparat per sacrificar la seva vida. Certament podria sacrificar el seu temps.

Sabia quin havia de ser el seu següent pas, la següent pregunta que havia de respondre's. Havia mort realment Anakin Skywalker, qui havia estat l'última persona a veure la Padmé amb vida i per tant encapçalava la seva llista de sospitosos, a Mustafar? O havia escapat d'alguna forma?

No estava segur d'on anar per trobar la resposta.

Però ara estava clar que no seria allà.

Es va girar per marxar-se... i es va quedar congelat quan les seves oïdes van registrar un so.

L'interminable paisatge urbà rares vegades guardava silenci, fins i tot en aquestes enormes i desertes ruïnes. Estava present el brunzit del tràfic, tant per damunt com per sota, el gemec distant de repulsors elevant naus més grans fins a l'òrbita des de l’espaiport proper, i el de milers de petits grinyols i gemecs sísmics de contracció i reacomodació mentre les enormes estructures al seu voltant deixaven escapar a contracor la calor del dia. Aquests eren sorolls tan omnipresents que feia molt que s'havien esvaït en l'entorn. Eren el so de fons de la ciutat... però això era diferent. Era el cruixit sigil·lós de passos sobre els enderrocs que cobrien el sòl. Un so que va alertar instantàniament al soldat dins de Typho.

Abans que ho sabés tenia el desintegrador a la mà i l'esquena pegada contra un extrem d'un dipòsit d'emmagatzematge.

No va haver d'esperar molt temps. Darrere d'una de les enormes columnes destrossades va aparèixer una dona humanoide d'aparença cridanera. La seva pell era tan blanca com l'alabastre. Brillava fredament a la llum dels estels que es colava a través del sostre destrossat. Estava calba excepte per una madeixa de cabell vermell fosc que s'alçava des de la part superior del seu cap com una erupció magmàtica.

El cenyit mico de vol que portava estava tenyit d'un to similar. Va poder distingir la punta d'algun tipus de dispositiu bioelectrònic projectant-se també des del seu cap.

Fins i tot en aquella tènue llum Typho podia veure que ella anava armada fins a les dents. Un llança-cartutxos de gran calibre anava enfundat a la seva esquena, i uns desintegradors bessons enfundats penjaven sobre els seus malucs. Però va ser l'arma que subjectava a la seva mà dreta la que va trobar més intrigant. Tret que estigués molt equivocat, era l'empunyadura inactiva d'un sabre làser.

Va necessitar un moment més per adonar-se de qui era. Pestanyejà en silenciosa sorpresa. Havia deduït la seva ocupació gairebé immediatament; pocs caça-recompenses afaitats es mostraven en públic tan ben protegits. Alguns havien aconseguit reputacions que s'estenien més enllà del seu immediat i especialitzat camp de treball, i eren recognoscibles en diversos mons. Certament cap era millor conegut que la dona a la qual estava mirant: la misteriosa nar shaddaana anomenada Aurra Sing.

Com a professional militar era part del treball d’en Typho familiaritzar-se amb els malfactors i renegats més perillosos, per si algun dia es donava la remota casualitat d'haver d'enfrontar-se a tals rèprobes, cap es distingia més que Aurra Sing. Nascuda en circumstàncies desconegudes en les fosques selves urbanes de la Lluna dels Contrabandistes i finalment educada per Jedi que havien tractat de desenvolupar el seu naixent potencial en la Força com un instrument del bé, havia estat segrestada per pirates els quals l'havien posat en contra dels seus benefactors. Aurra Sing era notòria de llarg a llarg de l'Imperi. Havia sentit que se la buscava en més d'una dotzena de sistemes. També es rumorejava que havia estat treballant per al Comte Dooku durant les Guerres Clon però havia desaparegut poc després de la seva mort.

I ara allà estava, ensumant entre les ruïnes del Temple Jedi igual que ell, buscant... què?

Va decidir que tret que hi hagués proves en contra, les preocupacions de la notòria Aurra Sing no eren assumpte seu. Ell no estava en Centre Imperial amb cap capacitat oficial, molt menys com a oficial militar. Havia anat fins allà per un assumpte purament personal. Assumir que les activitats de la proscrita Sing tenien alguna cosa que veure amb el seu treball era massa fantàstic com per tenir-ho en compte. Millor, llavors, lliscar-hi cap a fora, inadvertit, en la nit per reprendre la seva pròpia recerca, i deixar a la mítica i temuda caça-recompenses amb els seus assumptes.

No obstant això hi havia un problema amb això.

El sòl al seu voltant i al voltant de la Sing estava cobert d'enderrocs i impediments de la biblioteca que abans de la Purga Jedi havien estat col·locats de forma neta i ordenada. Era impossible fer el més lleu moviment sense pertorbar aquest mantell tecnològic. Typho no tenia dubte que qualsevol soroll resultant alertaria immediatament la Sing de la seva presència. Ell havia estat excepcionalment afortunat per haver-la sentit abans que ella hagués reparat en ell.

Donat el seu mutu aïllament i deshabitats voltants nocturns, dubtava que estigués disposada a detenir-se i escoltar una explicació de la seva presència, per molt breu que pogués intentar fer-la. Basant-se en la seva reputació, era molt més propensa a disparar primer i preguntar després.

Typho no era un covard de cap manera, però un no aconseguia una reeixida carrera militar sense aprendre cautela. No serviria per a cap propòsit útil enfrontar-se a la caça-recompenses en combat, i podria molt bé resultar catastròfic. Mirant al seu voltant previngudament mentre mantenia la Sing a la vista, va descobrir una altra vareta de dades col·locada a l'altura de la vista en una balda enfront d'ell. Amb cura de no fer el més lleu soroll mentre es movia, va tractar d'aconseguir-la. Aixecant-la fermament, es va disposar a llançar-la a l'altre costat de la sala, esperant que el centelleig i el so que faria en impactar li donaria temps de...

Ella es va moure gairebé massa ràpid per veure-la; en un instant el seu sabre làser va estar activat. Part d'ell va reparar gairebé acadèmicament que l'ardent asta era gairebé del mateix color que el seu pèl i el seu mico de vol. Va tenir una bona oportunitat d'avaluar el seu matís exacte perquè la punta incandescent ara estava suspesa, definitivament massa a prop, de la seva gola mentre li empenyia contra les prestatgeries que hi havia darrere d'ell.

Typho es va adonar que havia comès un error estúpid i possiblement fatal. Havia oblidat tenir en compte la comentada connexió de Sing amb la Força. Malgrat com de poc refinada i entrenada que pogués estar, òbviament havia estat prou forta com per alertar-la de la seva presència.

—Qui ets? —la seva veu va ser tan freda i dura com l'alabastre, allò que la seva pell s'assemblava. El sabre làser que amenaçava la seva gola estava tan ferm com si fos sostingut per un androide—. Més important encara —va continuar ella—, qui t'envia?

—No m'envia ningú —Typho s’ho va fer per romandre en calma.

El seu to era tan poc amenaçador com li era possible.

—Sóc el Capità Typho de Naboo, anteriorment del Consell de Seguretat del Senat. Estic aquí pel meu compte. Cap agència o individu ha autoritzat la meva comesa.

Els ulls de la Sing estaven vermells per la llum del canviant asta escarlata, com si poguessin absorbir la seva energia mitjançant la pura força de voluntat que estava continguda darrere d'ells.

—Per què no et crec?

Typho es va adonar que només disposava d'un moment per salvar-se. Si la lluentor que ballava en els ulls de la caça-recompenses no era bogeria, li faltava poc per creuar la línia. Aquest no era algú que triaria embarcar-se en una conversa extensa en les ruïnes d'un edifici fosc i desert enmig de la nit. En lloc de passar el temps intentant establir si suposava o no una amenaça, simplement li mataria i acabaria d'una vegada amb això.

A menys...

Encara sostenia la vareta de dades danyada a la seva mà enguantada. Sense pensar i intentant no deixar traslluir cap presagi mental de la seva intenció, va tancar els ulls i va prémer la seva mà formant un puny. Quan el dispositiu d'emmagatzematge es va trencar, va llançar un esclat de llum encegadora i un so com els greus de l'artilleria pesada en ser disparada.

El seu guant va ser suficient per protegir-li de l'esclat de calor que va resultar de la destrucció de la vareta. I la seva acció va tenir l'efecte desitjat. Amb un crit de sorpresa Sing va retrocedir, momentàniament encegada. Typho es va moure ràpidament, sabent que només tenia una oportunitat. Va donar una puntada cap amunt, la punta de la seva bota va copejar el canell de la Sing. El sabre làser va caure dels seus dits entumits, la seva asta es va apagar automàticament. Typho el va atrapar.

En el transcurs del seu servei a Coruscant, Typho havia utilitzat sabres làser sota la supervisió de Qui-Gon Jinn i Mace Windu. Com a resultat, estava molt més familiaritzat amb ells i les seves capacitats que l'oficial mitjà de Naboo. Si bé tots els sabres làser eren lleugerament diferents, la construcció de cadascun havia de ser realitzat pel Jedi que el posseïa, hi havia certes característiques del disseny que eren necessàriament comunes a tots ells. Més crucialment, donada la seva actual situació, el botó activador estava situat gairebé sempre de tal manera que estigués sota el polze de la mà dreta.

Typho va pressionar el botó i va sentir la vibració ascendir pel seu braç mentre la unitat s'activava. El profund brunzit va canviar de to quan va moure la fulla. Si Sing li apuntava amb un desintegrador, podia considerar-se cuinat, ja que no tenia accés a la Força per avisar-lo del foc imminent.

En lloc d'això ella va fer una cosa totalment inesperada; tirant mà a la seva cintura, va treure un altre sabre làser del cinturó i el va activar. Una segona barra de mortífera energia, aquesta vegada de to maragda, va cobrar forma.

—Això és meravellós! —va declarar la Sing. Els seus ulls brillaven, la seva expressió estava viva amb delit cruel... i Typho va decidir, una mica més que un toc de bogeria— Han passat segles des que vaig tenir una sessió d'exercicis decent amb el sabre làser —fent un pas enrere, va assumir una posició defensiva.

La resplendor de la seva arma va banyar la seva pell blanca i el seu somriure despietat en una malvada llum viridiana.

—Saps com activar-lo. Espero que puguis manejar-lo prou bé per tenir alguna cosa semblat a un combat.

I dient això va saltar cap endavant, la lluenta fulla d'energia letal alçada per copejar.

Typho no va tenir cap altra opció que retrocedir, agitant-lo salvatgement amb l'esperança de detenir a la seva atacant. Algunes hores de pràctica casual amb l'arma no li havien ensenyat de cap manera com manejar-se contra un mestre de l'art. El combat amb sabre làser era realment diferent a un combat tradicional amb espasa en molts aspectes, no era el menor d'ells el pes del sabre làser que estava tot en la seva empunyadura, però es necessitava una ferma agafada a dues mans per l'efecte de precisió giroscòpica que li donava a l'arma una sensació de massa.

Va aconseguir bloquejar els dos primers atacs de la Sing. El seu èxit es devia tant a la sort i l'energia frenètica com a qualsevol habilitat limitada. No es va enganyar a si mateix creient que el seu respir temporal tenia possibilitats de durar molt més temps. La seva habilitat com a lluitador estava molt reduïda per una falta de percepció de la profunditat causada per l'antiga pèrdua d'un ull. No per primera vegada es va trobar desitjant que un accident de programació genètica no li hagués tornat immunodeficient als trasplantaments clonats dels seus propis òrgans.

Malgrat tota la seva energia i esforç, ràpidament va ser conduït cap enrere a través de les restes destrossades del passadís de la biblioteca. Un moment més i es va trobar amb l'esquena contra la base d'una columna destrossada. Somrient sense humor, Sing va alçar la seva fulla.

—Per ordre de Lord Vader estava esperant trobar proves d'un Jedi anomenat Jax Pavan —va dir ella—. Si saps alguna cosa de la seva localització, pot ser que segueixis amb vida alguns segons més. No? Quina pena. Bé, llavors...

Estava preparant-se per abalançar-se, Typho ho sabia. La seva única possibilitat era un atac sorpresa. Es va llançar cap endavant, sota la brunzidora barra de la seva arma però apuntant intencionalment l'estocada cap amunt, com si encara no estigués familiaritzat amb la lleugeresa de l'ona continguda. La ganivetada en resposta d'ella li va passar a una distància del grossor d'un bigoti de nexu. Va sentir la calor quan l'ona lluminosa passava brunzint per sobre de la seva esquena.

El seu següent moviment va ser just el que esperava... i havia desitjat. Ella va escollir la forma més fàcil d'evitar l'escomesa, que era simplement ajupir-se i deixar que el seu maldestre atac li passés per sobre del seu cap i el seu pèl. Un instant després el seu somriure triomfal es va convertir en un rictus d'agonia. Donant un únic espasme, es va esfondrar en el brut sòl i va jeure allà immòbil. Estava inconscient o morta; Typho no podia saber que, i no li importava particularment. La seva arma es va extingir per si sola quan la seva adherència es va afluixar. Ell va retrocedir uns passos, mirant la forma supina. Sota la tènue llum amb prou feines podia veure el diminut filet de fum que s'elevava des de la punta ennegrida de l'antena del seu biocomputador on ell havia encertat amb el sabre làser. La resultant sacsejada de bioretroalimentació havia fet la resta.

Mirant amb més atenció, va poder distingir les petites glopades de boira causades pel seu alè en entrar en contacte amb el fred aire nocturn.

No estava morta llavors. Només inconscient. Ell no tenia cap desig d'estar pels voltants quan ella es recobrés de la commoció. El seu cos àgil ja estava començant a contreure's amb els començaments d'un retorn a la consciència. I, es va dir a si mateix, tot això podia ser una farsa. Ella podia estar fent-se la inconscient, intentant atreure-li cap a ella.

Per descomptat, el més assenyat hauria estat acabar amb ella mentre estava en el sòl, però no podia obligar-se a fer-ho. El seu oncle Panaka, que havia estat el guardaespatlles de la Padmé quan ella era Reina, li havia ensenyat a mostrar misericòrdia sempre que fos possible. Fer menys, li havia advertit Panaka, era arriscar-se a convertir-se en un monstre com amb els quals sovint calia enfrontar-se en el compliment del deure.

Typho no podria suportar això. La seva obstinació, el seu desig, la seva missió, era venjar la Padmé, però no a costa d'una taca en la seva memòria. Per molt criminal que ella pogués ser, matant a la dona que jeia atordida no li faria a la seva causa cap honor. La seva honestedat estava en terreny tremolós com el que ara trepitjava. Ell estava allà, en aquest lloc, sota falses pretensions, havia vingut amb la idea de prendre’s la justícia per la seva mà i dominant els seus pensaments. Sota tals circumstàncies, podria argumentar-se que tenia més en comú amb la caça-recompenses que amb l'estricte codi militar de Naboo. Ella buscava diners, ell buscava venjança. Qui podria dir què, en el fons, era el més honorable? Segurament ell, en el seu actual estat d'ànim, no era el més indicat per emetre tal judici.

El seu propòsit d’aguaitar el cor del Temple havia estat trobar a un Jedi anomenat Jax Pavan. No havia estat enfrontar-se a l’errant Capità Typho. Si hagués estat aquest el cas, estava segur que ella ho hauria dit. S'havien trobat per casualitat; ara se separarien amb la mateixa ignorància.

I així va deixar a Aurra Sing jaient inconscient en els enderrocs del Temple Jedi, i va continuar cap a la nit en la seva recerca per determinar si el Jedi Anakin Skywalker encara vivia.

Següent