Carrer d'ombres (XI)

Anterior

11

El districte Pujols Manarai era un dels barris més luxosos de Centre Imperial, la qual cosa ja era dir alguna cosa. Una combinació eclèctica d'estils arquitectònics, apartaments de luxe que formaven la major part dels seus domicilis havien estat dissenyats pel conegut Benits Stinex, un dels arquitectes de primera classe de la galàxia.

L'edifici en el qual vivia Umber era semi autònom, el seu exterior estava accentuat amb llisos xebrons i torres estilitzades. Una vegada més, Jax es va sentir profundament fora de lloc.

Les campanetes combinades que van sonar en la porta van ser respostes per un androide de protocol 3PO, la seva carcassa platejada estava brunyida fins aconseguir una lluentor intensa. Després d'una mirada inequívocament desaprovadora en direcció a I-5, va reconèixer la Dejah immediatament.

—Si us plau entri. El meu amo estarà encantat de veure-la —va conduir la Dejah a través del vestíbul mentre Jax i I-5 els seguien.

—Si us plau, descansi còmodament —insistí l’androide—. Puc oferir-los una beguda? No? Llavors informaré al Baró de la seva inesperada i, extremadament benvinguda visita. Es va allunyar a través d'una vasta extensió de catifa borgonya, deixant un rastre aixafat de catifa ratllada en el seu deixant, i va desaparèixer a través d'un arc.

Jax va estudiar els seus voltants. Eren extensos, amb parets corbades, bombades i plegades per deixar més espai a l'exhibició de pintures, frisos, ceràmica flotant, i altres obres d'art. Exhibits amb bon gust en pedestals que es movien lentament, escampats al voltant de la sala, hi havia diversos exemples d'art que havia de ser obra del difunt Ves Volette. Escultures formades per llum animada, s’envirollaven i ondaven hipnòticament dins dels seus camps individuals de contenció. Mentre mirava, van canviar el seu espectre lluminós d'acord a com havien estat ordits, entrant en un cicle a través de diversos tons i patrons.

Cadascun era uniformement delicat, eteri, i absolutament bell.

Li va llançar una mirada a Dejah. La zeltron també tenia la vista posada en les escultures, la seva expressió era desolada.

Aproximant-se a una de les escultures, I-5 va examinar de prop la seva ondulant forma prismàtica.

—Què interessant. La signatura d'energia és molt similar a l'ona d'un sabre làser. M'arriscaria a suposar que la seva font energètica és un cristall... d’Adega, Luxum, o algun similar.

Jax va alçar una cella.

—La mateixa classe de cristalls utilitzats per encendre un sabre làser.

—Exactament —va dir una nova i imperativa veu.

Jax es va tornar per veure una figura bípeda parada en l'arcada. Era alt i prim fins al punt de l'anorèxia, vestit amb flamants túniques de brillaseda.

Els seus trets semblaven bastant humans, encara que alguna cosa en la forma de la cara i les orelles li donava un subtil toc vulpí a la seva aparença. Mentre anava cap a ells es va encaminar directament cap a la zeltron.

—La meva volguda Dejah —la seva veu va ser càlida i untuosa amb compassió—. Quina commoció. Em vaig assabentar de la destinació d’en Ves no fa ni dues hores per aquest bordegàs prefecte de la policia.

Acostant-se, va agafar les seves mans i les va sostenir entre les seves.

—Has d'estar desolada. Vaig intentar trucar-te tan aviat com em vaig assabentar.

—Vaig apagar el meu comunicador —va murmurar ella.

—Perfectament natural, i qui podria culpar-te? Si hi ha alguna cosa que necessitis, el que sigui, només has de demanar-ho —mirant cap a un costat, va prendre nota d’en Jax i I-5, la seva mirada els avaluava agudament—. Veig que has portat un amic —I-5 es va posar rígid davant l'altiva omissió però no va dir res.

—Ho sento —va dir la Dejah—. On estan els meus modals? Baró Umber, Jax Pavan, capità de la nau mercant Ranger Llunyà. Jax, aquest és el Baró Vlacan Umber de la Reserva Flavin, Vindàlia.

En la seva ocupació massa breu com a Cavaller Jedi, Jax havia après el protocol Estàndard Galàctic per dirigir-se a la noblesa de diverses espècies. Va inclinar el cap i va fer l'adequat gest amb la mà.

—Un honor, Baró.

Va veure que els ulls de l’Umber s'eixamplaven lleugerament amb sorpresa, i es va adonar que la seva estudiada cortesia havia de semblar incongruent venint d'algú vestit tan desastrosament.

—L'honor és meu —va contestar el Baró, fent el moviment requerit de resposta. Va recórrer breument amb la mirada a I-5, que mantenia una postura formal al costat d’en Jax, semblant en cada centímetre el perfecte androide de protocol. —Un de la línia Orbots —va comentar el Baró—. Una novetat per a un col·leccionista en aquests dies. Bastant ben restaurat.

Jax va reprimir un somriure mentre pensava en l'àcida resposta que sens dubte estava crepitant a través del cervell positrònic de l’androide.

—Baró —es va llançar el Jedi—, si no li importa, tinc algunes preguntes que m'agradaria realitzar-li. Tenen a veure amb la seva relació amb Ves Volette.

Una vegada més Umber no va poder dissimular totalment la seva sorpresa. Mirà inquisitivament la Dejah, la qual va assentir de manera tranquil·litzadora.

—Està bé, Vlacan. Pot confiar en ell. S'ha proposat ajudar-me a trobar l'assassí d’en Ves.

—Ja veig —malgrat la seguretat de la zeltron, l'escepticisme del vindalí era obvi. Mirà de nou a Jax, aquesta vegada la seva mirada va ser molt més crítica—. Està afiliat amb la policia del sector?

Jax es va trobar més divertit que irritat per l'obvi desdeny del Baró.

—Sóc un agent investigador independent. Dejah em va demanar que portés aquest assumpte a través de canals extraoficials.

Mantenint els ulls en Jax, Umber li va dirigir la seva següent pregunta a la zeltron.

— Estàs segura que això és prudent, Dejah? Per començar, dubto contundentment que qualsevol fet o prova descoberta per aquest mètode sigui admesa en un tribunal.

Va ser I-5 el que va respondre a això.

—En realitat, la llei admet proves presentades per fonts externes amb base deontològica.

La mirada del vindalí es va estrènyer mentre observava al mecànic.

—No recordo que ningú t'hagi donat permís per parlar, androide. Ni tampoc requereixo instrucció sobre procediments legals d'un dispositiu no especialitzat.

—El coneixement de la llei, especialment quan incumbeix als dictats imperials, és una faceta important del protocol —va dir I-5—. Ha d'admetre que en aquests dies en els quals cada dia es promulguen noves lleis i es revisen o eliminen les antigues, és gairebé impossible fins i tot per als especialistes de la matèria mantenir-se al corrent. No ha de sentir-se avergonyit per confessar ignorància en tals matèries.

El Baró semblava a punt de sofrir una apoplexia.

— No estava confessant res! —esclatà—. I menys ignorància! De tots els...

Acostant-se, Dejah va posar una mà sobre el seu braç. El toc de la zeltron va ser suficient per calmar una mica al seu amfitrió. No obstant això no estava apaivagat en absolut. Mirà amb duresa a I-5.

—No obstant això tens raó. El decret d'avui és el delicte de demà, perquè ens entenguem. Res d’això justifica que parlis de forma espontània.

Jax es va apressar a interposar-se entre ells.

—La codificació d'I-5 ha estat modificada. No sempre reacciona com el típic model estàndard de protocol —el Jedi va mirar amb advertiment a l’androide—. De vegades sofreix una fallada intermitent coneguda com a Síndrome de la Boca Gran.

I-5 va projectar contrarietat.

—Les dimensions del meu orifici de simulació verbal estan absolutament normalitzades de fàbrica.

—Tal vegada —va dir Jax—, però el cervell que hi ha darrere segur que no. Mostraràs al nostre amfitrió el degut respecte.

Va passar un moment de silenci incòmode mentre el Jedi mirava intensament a l’androide. Llavors I-5 es va tornar cap al Baró Umber i es va inclinar lleugerament des de la cintura.

—Els meus més sinceres disculpes, senyor, si distretament li he ofès.

— I...? —li va constrènyer Jax.

L'immòbil semblant metàl·lic d'I-5 va aconseguir d'alguna forma veure’s desdenyós o potser Jax estava llegint massa en ell. Esperava que fos això, en qualsevol cas.

—També lamento parlar fora de lloc —va continuar l’androide.

Umber es va estovar.

—Bé, no s'ha fet mal, ni hi havia intenció d'ofendre. Especialment si, com dius, la programació d'aquest model ha estat matusserament personalitzada.

—Matusserament? —Va repetir I-5—. Em permet assenyalar que...

—Les nostres preguntes seran concises i el nostre temps és escàs —va concloure Jax precipitadament llançant una mirada feroç en direcció a I-5 que va estar a punt de fondre diversos dels aliatges més febles.

Es va situar entre l’androide i el seu amfitrió, impedint que el primer veiés al segon.

—Dejah m'ha dit —va continuar—, que porta col·leccionant molt temps el treball del difunt Ves Volette.

Umber va assentir. Tornant-se, va assenyalar les alcoves on moltes de les creacions més exquisides de l'artista giraven i parpellejaven amb sincopada brillantor. Per si mateixes, proporcionaven llum més que suficient per il·luminar el fons de l'habitació en la qual estaven exposades.

—Des del moment que vaig descobrir el seu treball vaig saber que havia de tenir una —va dir el Baron—. La primera va portar a la segona, la segona exigia una tercera per contrarestar la seva forma i estil, i quan vaig decidir comprar una quarta i una cinquena, em vaig trobar sent no només un benefactor d’en Ves Volette, sinó el seu amic —va mirar cap a on Dejah estava asseguda tranquil·lament en un sofà—. I amic de la seva sòcia també.

Ella va somriure.

—Ves avorria l'antiga escena artística de Coruscant, on s'espera que els creadors es relacionin amb els compradors potencials, lloant amb el seu habitualment inexistent gust, i oferint descomptes. Ell era un veritable artista. Si t'agradava el seu treball, perfecte. Si no, et descartava, però sense còlera o prejudici. Reconeixia que els gustos diferien, o tot l'art seria igual.

Umber va assentir solemnement.

—Aquesta era una de les coses que feia a Ves i a la seva obra tan especial. Era completament independent dels cercles comercials d'art. Feia el que volia, de la forma que volia.

Dejah estava pensant òbviament en temps més feliços.

—Recordo una vegada quan un Senador d'un món acabalat es va acostar a Ves per parlar d'una de les seves obres —va somriure—. Li va preguntar si podria alterar el corrent espectral principal perquè el resultat fes joc amb la decoració de l'habitació del Senador. El preu de compra de l'obra era alt, i Ves podria haver obtingut uns crèdits substancials. Simplement es va negar, tranquil·lament i sense rancor. "Aquest és l'esquema de color que es combina en la meva ment", li va dir al Senador. "Aquest és el patró que pren el color. És el que és —igual que vostè i jo —va alçar la mirada cap a Jax—. Aquest era Ves. Era tan franc com el seu art.

—Franc és una altra paraula per dir brusc —va dir Jax—. I la brusquedat pot ser mal interpretada com arrogància.

El Baró va somriure dissimuladament. Jax li va mirar.

— Es diverteix, Baró?

—Disculpi'm. Però si hagués conegut a Ves fins i tot per poc temps, s'adonaria de la absurditat del seu suggeriment. Mai va pretendre ferir els sentiments de ningú.

— Però alguna vegada ho va fer? —Jax va mirar la Dejah, qui va assentir lentament.

—Molta gent l’excusava perquè era un artista. Ser creatiu sembla excusar multitud d'ofenses que normalment farien que una persona corrent fos expulsada d'un grup.

—O assassinada —va dir I-5. Aquesta vegada Umber no va reprendre a l’androide per parlar sense permís.

Jax es va tornar cap al seu amfitrió.

— Alguna vegada li va ofendre, Baró?

Umber semblava sobresaltat.

—No, mai. Entenia el seu art, per tant li entenia a ell. Sempre ens portàvem bé, i en cap ocasió vaig estar disgustat per veure’l. Teníem diferents opinions polítiques, per descomptat, i les discussions sobre elles de vegades portaven a alçar la veu i a realitzar gestos tallants, però mai a l'hostilitat —es va detenir, llavors va preguntar—. No estarà suggerint que tinc alguna cosa que veure amb la seva mort?

—Per descomptat que no —va respondre Jax immediatament, encara que això era exactament el que estava pensant. Com a Jedi, havia jurat no mentir mai. No obstant això, les instruccions errònies ocasionals al servei d'un bé major estaven permeses—. Només intento construir una imatge general de la seva relació amb Volette per tenir una idea millor de com era ell, com era la seva vida social, i així tal vegada trobi una pista o dues sobre la classe d'individu que podria voler-lo mort.

—Per exemple —va suggerir I-5—, algú que posseís una gran quantitat d'obres d'un artista es beneficiaria substancialment amb la seva mort, si subseqüentment aquesta elevava el valor del treball de l'individu.

Jax va considerar desactivar al seu extravertit company mecànic. El que volia fer realment en aquest moment era usar l'espasa d'energia velmoriana embeinada a la seva cintura per segellar la boca de l’androide.

No obstant això, a favor seu, i per a sorpresa d’en Jax, el Baró no es va sentir ofès; en canvi simplement va assentir pensativament.

—Certament podria ser així. No obstant això, en el cas del treball d’en Ves, no porta mort tant temps com perquè el mercat es vegi afectat. I jo posseeixo fins i tot la més petita de les seves peces i no tinc la més lleu intenció de vendre cap d'elles, així que el seu valor monetari és només una inquietud perifèrica per a mi —estenent els braços per abastar els seus elegants voltants, va afegir—. Com pots veure, la meva posició i recursos personals són adequats per permetre'm mantenir confortablement cert estil de vida sense la necessitat de, crec que el terme en bàsic és empènyer, cap de les meves propietats. Fins i tot si tal necessitat ocorregués, els meus Volettes serien l'últim del que em separaria.

Dejah li va dedicar un somriure d'aprovació.

—De tots els clients d’en Ves, el Baron Umber es mereix més que cap el títol honorífic de benefactor. Ves també ho sabia.

El seu amfitrió va realitzar una estranya reverència en la seva direcció.

—M'honres amb la teva confiança, estimada —estirant-se, va mirar de nou a Jax—. Té alguna altra pregunta? Tal vegada li agradaria registrar el meu domicili a la recerca de l'arma homicida, o signes de l'ADN d’en Ves.

—No, no —Jax va moure una mà—. Crec en el que ens ha explicat —va mirar cap al sofà—. Encara més, crec en el que Dejah ens ha dit sobre vostè. Venint aquí, coneixent-li en persona, veient com se sent per l'obra de l'artista, estic segur que no ha tingut res a veure amb la seva defunció —inclinant-se lleument a la seva dreta, va mirar més enllà del seu amfitrió—. No viu sol, veritat?

Girant-se, Umber va fer un gest cap a on una figura romania darrere del plec d'un arc.

—Surt, estimada, i saluda als nostres convidats. Dejah està aquí.

La femella vindalina era notablement més gran que el seu company, encara que bastant atractiva. Mentre el dimorfisme sexual era comú entre les espècies humanoides, normalment era l'home el més gran. Normalment, però no sempre. En aquest cas, la femella que va aparèixer no només era més corpulenta que el Baró, també era més alta.

—Aquesta és Kirma, la meva dona —va informar el Baró als visitants.

La Baronessa anava casualment vestida amb un vestit llarg de seda filada que s'adheria a la seva forma i feia poc per dissimular la seva massa. Jax ho va trobar una mica sorprenent. El que per a una varietat d’humanoides semblava malament, va reflexionar, era considerat sovint com immensament afalagador per a uns altres. Sense saber res sobre l'espècie, només podia assumir que, donada la naturalesa ajustada de la seva peça, els vindalins trobaven atractiu la grandària.

A més del vestit, portava una cadena de verdes pedres lleument polides al voltant del coll. No tenia ni idea d’astrogeologia, així que no les va reconèixer. Era l'única joia que portava. Donat l'estatus del Baró, va concloure que o bé estava sent deliberadament modesta o no havia tingut temps suficient per arreglar-se per rebre visitants. La seva mirada va tornar a Dejah, asseguda en el sofà. Ella no portava cap joia i vestia les peces més bàsiques i funcionals, però per a Jax relluïa infinitament més que la companya del noble.

—Dejah ha contractat aquest cavaller —estava dient Umber—, amb l'esperança de descobrir qui va assassinar a Ves.

Una vegada més va oblidar esmentar a I-5. Aquesta vegada, afortunadament, l’androide es va guardar la seva indignació per a si mateix. En el seu lloc, estudiava a la nouvinguda atentament.

—Estimat Ves —Kirma Umber va parpellejar ràpidament, la qual cosa Jax va assumir com un signe d'angoixa entre la seva espècie—. Qui assassinaria a un artista inofensiu?

I-5 havia guardat silenci durant tot el temps que va ser constitucionalment capaç.

—Un crític seriós.

Kirma li va mirar, el sarcasme de l’androide aparentment —i afortunadament— li va passar desapercebut.

— Està tenint sort en la seva recerca...?

—Jax Pavan. Acabem de començar. Estem intentant reconstruir els últims moments d’en Ves entrevistant a aquells que eren més propers —va assentir en direcció a Dejah—. ja que són els col·leccionistes principals de l'artista, vam venir aquí primer.

—El meu marit és el que està enamorat de les escultures de llum. Encara que certament puc apreciar l'habilitat emprada en la seva construcció.

—No està disgustada per la mort de l'artista? —va preguntar I-5.

—Quina pregunta! —Les extenses pestanyes de la Kirma Umber llambrejaren—. Ves Volette era un ésser fascinant, lliurat i afectuós. Si hagués estat un humil artesà de foteses barates per a turistes, hauria sentit la mateixa estima per ell. Per descomptat —va afegir amb sequedat—, sent una màquina, no espero que comprenguis tals sentiments.

—Per descomptat que no —va dir I-5 secament. Va tornar a quedar-se callat, per la qual cosa Jax li estava profundament agraït.

Kirma es va tornar cap a Jax.

—No està duplicant el treball de la policia?

—Complementant-lo —Jax va somriure—. Els meus amics i jo podem treballar fora dels canals oficials. Mai se sap el que pots trobar allà.

—Pot veure com de disgustats que estem —va dir el Baró—. Si hi ha res que pugui fer per facilitar la seva recerca, insisteixo que faci ús de mi mateix i dels meus bons recursos.

—Molt amable per la seva banda —Jax va mirar a Dejah—. Et vaig dir que no ens portaria molt de temps.

—Si acaben d'arribar —Umber es va acostar una mica més. Del seu cos emanava una lleu olor a pomegrail, encara que Jax no era prou sensitiu per distingir si era natural o el resultat d'un additiu adulador—. No es quedaran a prendre un segon esmorzar?

—Gràcies —va respondre I-5—, però no tenim gana.

Fins i tot el Baró va haver de somriure nominalment davant això.

—No hi ha res que pugui oferir-los? —va insistir, mirant de la Dejah a Jax.

El Jedi va vacil·lar.

—En realitat, en podria haver. Necessito un cristall d'energia comprimit. Adegan o Luxum seria el millor, però agafaré qualsevol del que estigui disposat a separar-se.

Umber va actuar com si no hagués sentit bé.

—Vol comprar un dels meus Volettes?

Jax va sacsejar el cap.

—Una escultura no. Només un CEC.

El Baró estava horroritzat i no va intentar dissimular-ho.

—El CEC està en el cor de cada escultura. No —es va corregir ràpidament—, el CEC és el cor de cada escultura.

Encara que una mica sorprès per la força de la reacció del vindalí, havent realitzat ja la petició, Jax va insistir.

—Perdoni la meva ignorància, no sóc artista, i no estic familiaritzat exactament amb el gènere, però, no podria substituir alguna altra cosa per una peça d’Adegan? Una altra font d'energia? Marilita, tal vegada, o grans d’halúrium tractats amb altes pressions?

Clarament Umber estava fent un esforç per contenir-se.

—Ja que ha estat prou honest per confessar voluntàriament la seva ignorància, no em donaré per ofès. No ho entén. Una vegada que s'extreu el CEC d'una escultura de llum de Volette, aquesta s'enfonsa. No pot ser restaurada, certament no en reemplaçar la font d'energia. Un pot tenir una imatge repintada o reholografiada, o una escultura rellaurada o reproduïda en algun material sòlid. Encara que no l'original, pot obtenir-se una excel·lent còpia. Però una vegada que una escultura de llum d’en Volette és desactivada, queda tan morta com el desafortunat artista.

—Què ocorreria si ho intentés? —va preguntar I-5.

Kirma va mirar a l’androide.

—Obtindries una massa amorfa de llum. Això és tot. Tal vegada amb color, d'acord amb el disseny. Però la forma, la dansa, l'estètica, s'hauria perdut per sempre —va mirar al seu marit—. No és cert?

—Cert és —va confirmar Umber—. No destruiria una peça de Volette més del que lliuraria una extremitat. Especialment des que no n’hi haurà més. El que existeix ara és tot el que hi haurà. —Donant l'esquena als seus visitants, va deixar que la seva vista vagués sobre la seva col·lecció. Fins i tot sense recórrer a la Força, Jax podia sentir les poderoses emocions que emanaven d'ell—. Fins i tot si necessités els crèdits, jove, no hi accediria —es va tornar cap a Jax, i la seva mirada era dura—. No tinc dret. El manteniment de les escultures de Volette és ara més que una diversió. És una obligació.

Dejah assentia mostrant el seu acord mentre parlava amb Jax.

—Ja et vaig dir quina classe de col·leccionista era el Baró. Quina classe d'amic ha estat per a Ven i per a mi.

—Sí, ho vas fer —Jax va sospirar. Si alguna vegada aconseguia un CEC per a un sabre làser, clarament no seria d'aquí. Hauria de trobar una altra font. A menys, es va recordar a si mateix, que Den tingués millor sort.

Després que la seva dona s'excusés, el Baró els va escortar fins a la sortida.

—Només com a curiositat personal, per a què vol un investigador privat un cristall d'energia comprimida? Sóc conscient que un article tan escàs té multitud d'usos, però no puc veure com podria ser útil per a algú de la seva professió. Almenys, no prou per justificar el cost —es va detenir, afegint—. Per descomptat, no ha de donar-me cap explicació. No és assumpte meu per a què vol un CEC.

—És un inventor prometedor —li va explicar I-5—. Vol crear una sonda funcional que li permeti rastrejar les rutes neurals de totes les connexions sinàptiques anormals del seu propi cervell.

Mentre arribaven a la porta Jax va travessar a l’androide amb la mirada.

—Parlant de connexions sinàptiques anormals, tal vegada és hora que algú faci un cop d'ull a la part posterior del teu cap.

—Veu? —I-5 va fer un gest per reforçar la seva declaració—. Confirmació verbal del que acabo de dir.

Umber es va obligar a reprimir un somriure.

—A més de ser remarcable i fins i tot perillosament franc, el seu androide té un sentit de l'humor molt peculiar.

—No, no en té —Jax es va fer a un costat per deixar sortir la Dejah—. Simplement és groller. Quant a la seva pregunta, Baró, estic buscant un CEC per usar-ho en el meu treball. Estic segur que entendrà que algú en la meva posició no pugui donar detalls íntims.

Les celles del Baró es van alçar en resposta.

—Íntims eh? Bé, llavors no preguntaré res més —mentre Jax li observava, el Baró va envoltar la Dejah amb els braços. Jax va pensar que l'abraçada va durar bastant més del que requeria la cortesia, però el retard era comprensible. Aquells que tenien l'oportunitat d'abraçar a un zeltron vermell, especialment del sexe oposat, es mostraven reticents a deixar-los anar.

Fent un pas enrere, el Baró la va deixar anar finalment, encara que va seguir agafant-la de les seves esteses mans.

—Si necessites qualsevol cosa, Dejah, el que sigui, Kirma i jo estem a la teva sencera disposició.

Ella va somriure.

—Gràcies, Baró. Per tot. Ves també li ho agrairia, si estigués aquí.

—Ho està —girant-se, Umber va fer un gest amb el cap cap al domicili—. Vindàlia volent, sempre ho estarà.

Estaven a l'ascensor que els portava de tornada a l'hangar quan Jax els hi va explicar la conclusió a la qual havia arribat.

—No crec que el Baró Umber tingués res a veure amb la mort d’en Ves.

Dejah va assentir mostrant el seu acord.

—T'ho vaig dir. Era el nostre millor amic a Coruscant. Sempre que hi havia un problema de qualsevol tipus, Ves confiava en ell per solucionar-ho.

—Assumeixes molt a partir d'una breu conversa a casa d'algú —li va comentar I-5 a Jax.

Jax va mirar a l’androide.

—No estàs d'acord amb la meva valoració? Si és així, explica'm les raons. A part del fet vist per tots d'haver agafat aversió pel noble.

—No vaig fer tal cosa —l’androide no semblava irritat—. Vaig reaccionar a ell i li vaig tractar exactament igual a com ho hauria fet amb qualsevol altra pista potencial que poguéssim investigar.

—Grollerament.

—Directament —va contestar I-5—. No busco l'enfrontament. Merament sóc franc. Així és com un obté la informació desitjada de forma més ràpida.

—Tal vegada quan la comunicació és entre màquines —va dir Jax—. Com androide de protocol, hauries de saber que entrevistar a orgànics requereix paciència, enteniment i quelcom més que sembla haver estat eliminat de la teva memòria.

—Que seria...

—Tacte. Si hagués deixat parlar al teu vocalitzador, ens haurien fet fora d'aquesta residència en els primers tres minuts.

I-5 va dur a terme un encongiment d'espatlles.

—Petita pèrdua, ja que el teu client ja t'hi havia mig convençut que no trauries res parlant amb el vindalí.

Un exasperat Jax va guardar silenci, impulsant a l’androide a provar que seguia sent un model de protocol en afegir;

—Sento que no et vengués un CEC.

Jax es va encongir d'espatlles.

—Amants de l'Art. Una espècie a part.

Dejah li va posar una mà a l'espatlla. El simple gest li va calmar immediatament, redireccionant els seus pensaments, realçant les seves emocions i eliminant la majoria de la frustració d'haver perdut mig dia descobrint essencialment res. Aquests eren només algunes de les coses que podia fer el toc d'un zeltron.

—En qualsevol cas, estic d'acord amb la teva valoració —va dir l’androide—, perquè assumeixo que vas utilitzar la Força per sondejar subtilment al Baró mentre estaves conversant amb ell.

Jax va assentir mentre els tres sortien de l'ascensor. En aquesta hora del dia l'hangar no estava especialment concorregut, i es van prendre el seu temps gaudint de la cara decoració dels seus voltants mentre esperaven al fet que el seu transport es desbloquegés, activés i arribés.

—Ho vaig fer —li va assegurar Jax a l’androide—. Vaig estar monitorant-lo tot el temps que vam estar allà. No vaig captar res que indiqués que estigui involucrat d'alguna manera en l'assassinat d’en Ves.

—Jo tampoc. Resposta galvànica, contacte ocular, enrogiment epidèrmic... res d'això va desencadenar alguna cosa semblada a una resposta sospitosa.

—Bé. Això resol el tema.

—Vas sondejar a la dona?

Jax va alçar una cella. A la seva dreta, Dejah va mirar fixament a l’androide amb clara incredulitat.

—No és possible que creguis que Kirma Umber té quelcom a veure amb la mort d’en Ves. Això és absurd!

I-5 va replicar amb calma;

—Per què?

Enxampada per sorpresa, Dejah va haver de pensar un moment.

—Bé, per començar, ni tan sols estava interessada en el treball d’en Ves. El Baró era l'autèntic aficionat. És a dir, ella certament l’admirava, com no podria? Compartia el respecte del Baró per ell, si no la seva passió.

—Això no em convenç que la meva observació constitueixi un absurd —l’androide es va tornar cap a Jax—. Segurament tot aquell que tenia contacte amb l'artista mort és un sospitós raonable.

—Fins i tot jo? —li va desafiar Dejah.

—Fins i tot tu, encara que ja has estat descartada a causa d'incompetència física.

—Incompetència física? Placa de circuits ambulant, jo t'ensenyaré...

—Deixeu-ho ja, els dos —Jax parlà severament amb l’androide—. Dejah no és sospitosa, I-5. Si hagués tingut alguna cosa a veure amb la mort del seu soci, ho hauria sentit.

L’androide va fer un so semblat a una inhalació.

—Això, almenys, ho puc valorar —va mirar a la zeltron encara enfadada—. Veus? Sempre responc a les conclusions racionals —es va tornar cap a Jax—. La meva pregunta segueix aquí, què hi ha de la Baronessa?

Jax es va encongir d'espatlles.

—Suposo que hauria d'haver-la sondejat, només per complir amb les formalitats. Així i tot, crec que la Dejah té raó. La Baronessa era amiga seva fins i tot si no compartia enterament l'entusiasme sense límits del seu marit pel treball d’en Ves.

—I si us plau no oblidis —va dir la Dejah amb aspror—, que tinc habilitats empàtiques, les quals no van activar cap alarma.

—En qualsevol cas —va dir Jax—, sospito que Pol Haus i la seva gent realitzaran les seves pròpies minucioses comprovacions en tots dos.

I-5 seguia sense estar satisfet.

—Dubto que l'equip de forenses del prefecte inclogui a un investigador versat en els camins de la Força.

La conversa va ser interrompuda per l'arribada del convertible de la Dejah. Mentre connectaven amb el corrent de tràfic, Jax es va mossegar el llavi inferior. Va esperar al fet que es col·loqués al costat d'un transport que era tan lleig com funcional. En menys d'un minut estaven accelerant en automàtic. Llavors la zeltron li va mirar.

— Ara què?

—Suposo que tens una llista de la resta de compradors d’en Ves i de qualsevol contacte social no professional.

Ella va assentir.

—Qualsevol que el matés va deixar l'estudi intacte. Encara no ho he comprovat detalladament. —La seva mirada es va tornar cap endavant, per abastar el massiu corrent de tràfic entre els enormes edificis—. Si no s'ha pertorbat res, tota aquesta informació seguirà allà. Després de deixar-vos, aniré a recollir-la.

—Bé. Farem una llista i començarem a seguir-la.

—Què anem a buscar? —va preguntar ella.

—Qualsevol conegut proper que hagi desaparegut, o simplement que s'hagi mudat. Qualsevol que intentés comprar una o més obres d’en Ves abans que morís. I especialment a qualsevol que pogués tenir algun ressentiment contra ell. Polític, professional, mai se sap en una situació com aquesta. Una venda que va ser retirada. Una negociació per una peça particular que va fracassar. Alguna cosa tan insignificant com un insult percebut assestat en una reunió —la va mirar—. Confiarem que recordis qualsevol incident d'aquest estil.

—Faré tot el que pugui —va prometre ella.

El lliscant aeri va accelerar mentre la zeltron el treia de la fila i es capbussava en direcció a Poloda Place.

Següent