Missió Desesperada (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Obi-Wan va caminar cap endavant. La visió d’en Ferus el va colpejar com una cosa lleugerament irreal.

—Vaig pensar que estaves mort —va dir Ferus.

—Potser ho estava —va respondre Obi-Wan.

Per a sorpresa d'Obi-Wan, Ferus va anar cap a ell i el va abraçar. Ferus, que sempre havia estat tan correcte. Hi havia passat tant de temps des que Obi-Wan havia sentit una emoció com aquesta que va témer quedar aclaparat. Va empassar saliva i va abraçar a Ferus al seu torn. L'onada de sensacions era com aigua fresca baixant per una gola deshidratada. Ferus era viu, i això volia dir que el passat no havia mort. No completament.

Ferus va fer un pas enrere i va somriure obertament.

—I jo que pensava que era immune a les sorpreses —es va girar cap a Dona—. Llavors, què dius? Creus que hauríem de convidar-lo a entrar? Tu ets la cap.

La dona no va somriure, però Obi-Wan va poder veure que gaudia amb el bon humor d’en Ferus.

—Sembla que podria usar un descongelant —va dir ella—. Però no deixis tolls en el meu terra.

—Et diré una cosa —va dir Ferus a sota veu a Obi-Wan—. Sé que hi haurà sopa.

Ferus li va ficar a la calor de la casa. Ara que estaven a la llum, Obi-Wan va poder veure els canvis en ell. Estava més prim, més musculós. La seva cara havia madurat; els seus trets estaven més marcats. Encara estava en l'inici dels vint, però l'ample floc daurat del seu fosc cabell s'havia tornat platejat. Feia la impressió de ser un home que havia passat per coses sobre les que no voldria parlar.

Però també hi havia folgança en ell, el que era nou. Fins i tot la seva forma de caminar era diferent. Un cop, Ferus s'havia mogut amb la rígida seguretat que s'aconsegueix amb una ment disciplinada. Ara va enganxar una cadira amb el peu i la va arrossegar davant del foc i li va fer un gest a Obi-Wan perquè s'assegués. El vell Ferus mai hauria fet una cosa tan casual, i tan... gràcil. I Obi-Wan mai abans havia escoltat fer broma a Ferus. Hi havia canviat en maneres que Obi-Wan encara no havia descobert.

—M’estàs mirant fixament —va dir Ferus.

—Ho sento, és que sembles tan diferent.

—Tu també. Has encanudit completament. Sembles més vell. De fet, no sembles estar gens bé.

—Gràcies.

Tan aviat com Dona es va desfer de les coses mullades d'Obi-Wan, i va estar assegut al davant del càlid foc, Ferus va deixar que sorgís la seva ansietat.

—Vas dir que t'envia Roan —va dir Ferus.

—Ell està bé —va dir Obi-Wan—. Va ser tret d'amagat de la clínica i portat amb els Onze. Li... van donar algunes neurotoxines mentre estava a la presó.

Ferus va assentir torbament.

—Però vam ser capaços de descobrir quines eren, i ara ja està despert. Fent-se més fort a cada minut. Em va demanar que et digués que no tornis a Ussa. Hi va haver arrestos en massa el dia que vaig marxar. No és segur ser-hi.

Ferus va sospirar i es va enfonsar en una cadira al davant d'Obi-Wan.

—Odio l'Imperi. I odio aquest exili.

—No pots quedar-te aquí —va dir Obi-Wan—. Els imperials estan comprovant la vostra llista de clients. Roan pensa que estàs fora de perill, però no estic segur...

—Dona no està a la llista dels nostres arxius de l'ordinador.

—Em van seguir des d’Ussa. No sé per què o per qui. No sé si té alguna cosa a veure amb tu, però no podem arriscar-nos.

Ferus va assentir, arrufant les celles.

—On és el teu transport?

—Enterrat sota un banc de neu.

—Dona té eines, podem treure’l. Tens raó, hauria de marxar. Els esdeveniments han canviat les coses. Hauré de posar-me de nou en contacte amb els Onze. Haurem d'esperar una mica més per tenir la nostra oportunitat, però hauríem d'estar fent plans.

Obi-Wan va estendre una mà cap al bol que li va portar Dona. Els seus dits gelats es van tancar al voltant de la calor. També havia oblidat això, com se sentia la calor i la seguretat després d'un viatge impossible.

—Francament, què esperes aconseguir?

—Espero enderrocar a l'Imperi, planeta a planeta —va respondre Ferus—. Ni més ni menys que això.

Mentre Ferus es recolzava a la cadira, Obi-Wan va poder veure que encara estava patint.

—No és res —va dir Ferus, veient que Obi-Wan li mirava la cama—. Em van ferir quan vaig escapar. Em va encertar una mica de foc làser. Dona m’ha estat tractant, i està gairebé curat.

—Sento una cosa que em sorprèn —va dir Obi-Wan lentament—. No esperava que la vida fora de l'Orde Jedi t'agradés.

—Jo hauria dit el mateix —va dir Ferus rient—. Però em vaig adaptar. Siri solia dir-me sempre que havia d'acceptar els canvis. Dóna'ls la benvinguda, deia ella, els canvis són el que manté a la galàxia girant. És el que la fa bella —Ferus va mirar al foc—. Em vaig assabentar de la seva mort, abans que totes les altres. Ho sento, Obi-Wan.

—N'hi va haver moltes morts —va dir Obi-Wan. Ferus no ho sabia, però Obi-Wan trobava a faltar la Siri constantment i intensament, fins i tot encara.

—Ho sento, he de preguntar, Obi-Wan, Anakin. Tampoc va sobreviure?

Obi-Wan no podia dir-li. Li diria una versió de la veritat.

—No va sobreviure, l’Anakin que tots dos havíem conegut és mort. Va ser capturat per l'Imperi.

Ferus va assentir, amb el dolor en la seva mirada, tot i que ell i Anakin havien estat rivals més que amics.

—Hi havia pensat que deixar als Jedi seria l'esdeveniment més terrible de la meva vida —va dir—. Va resultar que me la va salvar. No estava entre els quals van atrapar en el Temple, o en un altre planeta. No em van caçar. Però escoltar tot això... va ser difícil de suportar. Traïció. I veure la galàxia en el puny de l'Emperador, això és una cosa que em devora. Què podríem haver fet, què podríem haver vist?

—No mirem enrere. Vivim cada moment.

Ferus va estirar les cames.

—Ah sí, això diuen els Jedi. I on has estat aquest últim any?

—Aquí i allà —va dir Obi-Wan. Confiava en Ferus, però no li parlaria de Luke i la Leia. Com més es comptava un secret, menys secret es tornava.

—Ah, no preguntaré —va dir Ferus—. Simplement m'alegro de veure't. Saps si va sobreviure algun altre Jedi?

Obi-Wan va vacil·lar. El fet que Yoda encara fos viu era un altre secret.

—Només sé d'un amb seguretat, al qual no puc esmentar —va dir—. Podria haver alguns que han passat a la clandestinitat. No hi ha manera de saber-ho. Hi havia una balisa trucant als Jedi de tornada al Temple, per ser massacrats. Vam aconseguir reemplaçar-la amb un senyal dient que s'allunyessin, però en aquell moment, podria haver estat massa tard. Podria no quedar cap altre.

Ferus es va inclinar cap endavant, amb els avantbraços a la falda i la mans entrellaçades.

—Em costa de creure. Hi ha d'haver una forma de trobar-los. Els Jedi eren massa poderosos per ser completament exterminats. Hi ha d'haver altres que sobrevisquessin, igual que vas fer tu. Penso en aquesta qüestió. M'obsessiona.

Obi-Wan va sacsejar el cap.

—Ho sento Ferus. És impossible de creure, però ho has de creure. Els Jedi s'han anat.

La llum del foc va brillar a la fosca mirada d’en Ferus, tenyint-la de taronja.

—Mai ho creuré —va dir—. I ara que ets aquí, podem fer alguna cosa.

Obi-Wan ja estava sacsejant el cap.

—He de complir la meva pròpia tasca. T'ajudaré ara, però després he de marxar i no tornar mai.

—No pots parlar seriosament.

—Així és.

—Però hi ha tant pel que lluitar.

—Els meus dies de lluitar s'han acabat, per ara.

—Què pot ser més important?

Obi-Wan no va respondre.

—No m'agrada haver de qüestionar a un Mestre Jedi —va dir Ferus—. Els vells hàbits són difícils de treure. Però m’estàs prenent el pèl? Preferiries amagar-te abans de lluitar?

Les paraules i la forma van atordir a Obi-Wan. Va guardar silenci a manera de desaprovació.

—Ara no em vinguis amb la correcció Jedi —va dir Ferus—. T’ho puc veure a la cara. No sóc el teu aprenent, Obi-Wan. Mereixes el meu respecte, és clar. Però he après a parlar franc. Aquesta és una nova realitat, una nova galàxia.

—Lluitem i morim en la nova galàxia —va dir Obi-Wan, sentint una punxada d'irritació.

—Ho sé —va dir Ferus—. El que vull dir és que la galàxia ha canviat. Triar l'exili en lloc de l'enfrontament ens condemna a tots a la dominació i la desesperació.

—Ferus, no sóc un dels Onze —va dir Obi-Wan—. Sóc un vell amic. No he vingut aquí per ser reclutat.

—Llavors quina és la teva resposta a l'Imperi?

Obi-Wan va mirar cap al foc. Podia sentir la paraula en els seus llavis, però no volia dir-la. Sabria que faria que Ferus es posés furiós.

—Esperar.

—Esperar?

Ferus semblava com si volgués saltar de la cadira i estrangular a Obi-Wan. Obi-Wan li va aguantar la mirada fermament. Pot ser que la galàxia fos diferent, però ell encara sabia com doblegar un aprenent turbulent.

Ferus va somriure de cop i volta i es va recolzar en el seu seient. Dona s'havia col·locat al seu costat.

—Recordo quan aquesta mirada solia espantar-me. Gairebé em fa por ara. Gairebé, Obi-Wan.

Ferus va parlar tan amablement que Obi-Wan va sentir desaparèixer la seva irritació. Per descomptat Ferus no entendria la seva decisió.

Obi-Wan va xarrupar la seva sopa.

—Hi ha alguna cosa més que he de dir-te —va dir—. Hi ha un oficial de seguretat imperial, un Inquisidor anomenat Malòrum...

—Sí, l’he conegut —va dir Ferus—. Hi era durant els interrogatoris, encara que no parlava.

—Té una connexió amb la Força.

Ferus va assentir lentament.

—Ho sospitava... no estava segur. Ha passat molt temps des que vaig usar la Força. Encara és part de mi, però no accedeixo a ella.

—Saps alguna cosa sobre ell?

—Sé que es distingeix si mateix amb el més alt nivell —va dir Ferus—. Es diu que és la mascota especial de Lord Vader. Pot escollir les seves pròpies tasques.

—Està molt interessat en capturar-te, això ho sé —va dir Obi-Wan.

—Bé, estarà desil·lusionat —va dir Ferus—. No tinc intenció de tornar a visitar una cel·la de la presó imperial —va agafar la seva cullera—. Ara, suggereixo que fem el que fan els Jedi...

Obi-Wan va somriure.

—Quan el menjar arriba, menja.

Obi-Wan pensava que tindria problemes per dormir, però el descans que el seu cos desitjava el va tocar. Embolicat en les mantes que van aparèixer a la mà de Dona, es va quedar adormit a la calor del foc.

Al matí, Obi-Wan va tenir una visió momentània a través de la finestra d'un impossible ampli cel blau, amb les muntanyes cobertes de blanc a la llunyania.

—A Dona no li agrada que obri les cortines de teixit blindat, però aquí no poden veure'ns des del vessant de la muntanya —va dir Ferus, una vegada que Obi-Wan es va haver aixecat—. Has dormit bé?

—Sí, gràcies —va dir Obi-Wan. Li va semblar que era estrany estar tenint una conversa tan corrent, de convidat a amfitrió, sota aquestes circumstàncies. Semblava tan normal, quan la situació era qualsevol cosa menys normal. Obi-Wan encara no estava acostumat a la nova posició en què es trobava. Ferus ja no era un Padawan. Cada norma que els havia unit havia desaparegut.

Dona va entrar ràpidament a la cuina, tancant la seva túnica matinal fins al coll.

—Hi Ha notícies —va dir—. Vaig aconseguir accedir a l'HoloNet.

Ferus va esbufegar.

—No podem creure res que sentim aquí. Està controlada per l'Imperi.

—Em temo que això és massa cert —va dir Dona—. Els arrestos en massa d’Ussa... l'Imperi ha emès un ultimàtum. Si la ciutat no lliura a Ferus Olin en vint-i-quatre hores, tothom capturat durant els arrestos en massa serà executat. L'ordre es va donar fa sis hores.

El color va abandonar la cara d’en Ferus. El seu cos es va posar rígid.

—Així que per això ho van fer —va dir Obi-Wan—. Van arrestar a tants per poder capturar un de sol.

—He de tornar —va dir Ferus—. He de lliurar-me.

Següent