Missió Desesperada (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

No tenia elecció. Si no ho feia, moriria gent innocent. Fins i tot mentre s'aixecava de la taula, Ferus va començar a calcular frenèticament quant de temps trigaria d’arribar a Ussa. Dona no tenia un transport capaç d'arribar tan lluny, però tenia un amic al poble...

—Espera —va dir Obi-Wan, posant una mà sobre el seu braç.

Tota la fúria que Ferus sentia cap a l'Imperi es va canalitzar cap a l'home parat davant d'ell, bloquejant el seu camí.

—Això és tot el que pots fer? Esperar? He de marxar ja! —Ferus no podia creure que Obi-Wan fos el mateix Jedi que va conèixer una vegada. Recordava a Obi-Wan com algú previngut, però això era ridícul.

—Només dic que hauries de considerar com tornar —va començar Obi-Wan—. Podria haver-hi una manera de...

Una alarma suau va sonar de cop i volta en el panell de dades de la cuina de Dona.

—Infiltració —Va dir ella—. Algú en l'espai aeri. Deixeu-me examinar-ho...

Una explosió va enviar una pluja de runa sobre ells mentre una paret d'aire els va llançar volant. Ferus va botar cap enrere com si anés a càmera lenta, cavalcant damunt d'un coixí d'aire. Va aterrar durament al terra de la cuina, donant-se un cop al cap amb el taulell de la seva esquena. Va veure la taula volant cap a ell, i va saber amb la freda certesa del que va poder captar en menys d'un segon, que li cauria sobre la cama ferida. Va intentar arribar a la Força, però va ser un gest cec i instintiu, sense cap poder darrere. Podia sentir la Força, però no accedir-hi.

Per a la seva sorpresa, la taula va surar per l'habitació. Va veure que Obi-Wan li havia donat una empenta de Força tot i que ell mateix queia a terra. Va caure dins el petit cràter on una vegada havia estat una catifa feta a mà.

Sobre el seu cap podia veure el cel blau. L'atac havia obert un forat a la teulada reforçada.

Obi-Wan ja estava en moviment, mirant a través de la finestra mentre Dona movia una mà frenètica sobre el sensor de les cortines blindades.

—És el Firespray que em va seguir des d’Ussa.

Ferus va agafar la mà de Dona amablement.

—És massa tard —va dir—. No crec que les cortines vagin a aturar això.

Ella va alçar la mirada a l'espai on hi havia hagut la major part de la teulada.

—Per descomptat.

—Tens algun transport? —Li va preguntar Obi-Wan.

—Res que pugui córrer més que això —va dir Dona.

—I no tindríem cobertura si correm —va dir Obi-Wan.

—No hem de córrer —va dir Dona—. La casa pot resistir l'atac durant un temps, però serà millor que no ens hi quedem. Per aquí.

Va ser llavors quan la porta es va obrir amb una explosió que els va enviar de cap a refugiar-se.

Darrere d'una cadira bolcada, Ferus va mirar fixament cap a la porta. Una criatura bloquejava la llum de l'exterior. Era un ciborg, amb el cos cobert per una armadura. Però hi havia un canó làser on hauria d'haver estat el cap. Li va apuntar a ell directament. Va veure la llum vermella parpellejant.

Així que n’hi havia dos. Un en l'aire, un altre a terra. Aquestes definitivament no eren bones notícies.

Obi-Wan era una taca en moviment, el seu sabre làser era una brillantor mortal. Va rodar cap endavant, apuntant al cap de la criatura. L'ésser havia retrocedit, arruïnant la seva punteria. El canó làser va disparar, però no va encertar a Ferus i el tret va anar a parar a l'aigüera de la cuina.

L'aigua va sortir disparada per l'aire, i van brollar flames.

—Som-hi! —va cridar Obi-Wan.

Ferus va ajudar a Dona a aixecar-se. Junts van sortir ràpidament de la cuina. Mentre es movia per posar a Dona fora de perill, la ment d’en Ferus treballava furiosament. No podia deixar a Obi-Wan.

Ferus va córrer cap a un compartiment secret a la paret del passadís. Sabia on estava amagat tot l'armament a la casa. Va carregar un rifle làser sobre el seu braç i va omplir les butxaques amb granades C16. Li va passar unes poques a Dona, i ella les va guardar en el seu cinturó. Ell sabia que ella sempre tenia un blàster enganxat a les costelles. Va treure una electrovara i la va subjectar al seu costat mentre s'afanyaven pel passadís, el foc làser queia a través del sostre sobre el cap i destrossava l'entarimat. Dona va aconseguir la trapa oculta a terra i va prémer l'interruptor que l'obria. Ferus la va ajudar a introduir-se per l'obertura.

—Vés-te'n —va dir—. Vés fins al poble. Ells no et volen a tu. Només a mi.

—No puc deixar-te.

Ell va agafar les seves mans d’ella entre les seves mentre la casa tremolava amb l'impacte d'un altre tret del canó làser.

—Ja has fet prou. Més que suficient. Mai ho oblidaré. A més, aquesta casa està a punt de ser destruïda. Ara fot el camp d'aquí.

Ella va deixar anar les seves mans i va lliscar per la rampa.

Ferus va córrer de tornada a la cuina. D'un cop d'ull, va veure que Obi-Wan havia tingut èxit en mantenir atrapat a l'intrús al llindar. L'intrús, mentrestant, havia tingut èxit destruint la cuina. El foc flamejava al llarg d'una paret, i les altres estaven parcialment enderrocades. Obi-Wan estava ocupat evitant l’intens foc de la nau atacant de dalt i el tust del canó làser del cap de la criatura.

Ferus va usar l’electrovara com una javelina, i la va llançar. Es va estavellar contra el pit de la criatura i es va quedar allà. Tot i que el ciborg estava blindat, la força de l'impacte li va enviar trontollant cap enrere i el va paralitzar momentàniament. Va caure de genolls.

—Per aquí! —va cridar Ferus a Obi-Wan.

Havia deixat la trapa oberta. Obi-Wan es va ficar dins i va lliscar per la rampa. Ferus va seguir-lo, colpejant el control mentre ho feia.

La trapa es va tancar suaument darrere d'ells.

El so es va esmorteir mentre lliscaven fins a terra i es posaven dempeus.

—Hi ha una entrada als vells túnels miners a la qual podem accedir per aquí.

—On és Dona? —va preguntar Obi-Wan.

—La vaig enviar cap al poble. Serà millor que no anem per aquest camí. Si aconsegueixen trobar els túnels, hauríem d’allunyar-los d'ella.

Obi-Wan va assentir.

—Moguem-nos.

Ferus va posar la mà en el que semblava ser una roca escarpada. El sensor estava exactament on Dona li havia indicat. La porta oculta es va obrir suaument i ells van entrar.

—Aquestes solien ser mines de mutònium, abans que el mineral s'esgotés. Hi ha un laberint de túnels a través de les muntanyes. Dona els va explorar quan va arribar aquí per primera vegada, ella els coneix com el palmell de la mà. Em va donar una lliçó sobre direcció un parell de dies després que vaig arribar, per si havia d'escapar sol. Tinc una idea general de com arribar a l'altre costat de la muntanya. Potser no descobreixin com arribar aquí baix.

—D’alguna manera ho dubto —va dir Obi-Wan—. Guia'ns.

Ferus va començar a moure’s pel túnel. Els miners havien fet esclatar la roca per formar els túnels, i els van reforçar amb enormes bigues de duracer que servien de suport. Els llums lluminosos ja no funcionaven, però els ulls d’en Ferus es van ajustar ràpidament, i van ser capaços de moure’s més ràpid.

—Creus que et van seguir fins aquí?

—No —va dir Obi-Wan—. Ningú em va seguir des del lloc d'aterratge. Et van trobar d'una altra manera. El ciborg amb el canó làser per cap.

—Maca la criatura. Una manera encantadora de presentar-se. Per què trucar quan pots volar la porta?

—Alguna idea de qui el va enviar?

—Vaig escoltar un rumor a la presó, que Malòrum tenia un equip de caça-recompenses treballant per a ell. Un es deia D'harhan, un ciborg que era més com una arma d'assalt errant. Ha de ser ell. Mai vaig sentir res d'un Firespray.

Però Obi-Wan tenia una idea sobre el segon...

—M'agradaria saber el que està passant allà dalt —va dir Obi-Wan, donant un cop d'ull cap al sostre del túnel.

—Una vegada que tanques la porta de les mines darrere teu, s'activa un avís. El proper que intenti obrir-la detonarà una petita càrrega explosiva —va explicar Ferus mentre s'afanyaven pel túnel—. Hauríem de poder sentir-ho des d'aquí. Llavors sabrem si troben el túnel.

El cor d’en Ferus martellejava, però no era conseqüència de l'assalt. Tot en el que podia pensar era en la gent d’Ussa esperant la seva execució.

—Cada minut que passo aquí baix és un minut que no estic viatjant cap a Ussa. L'execució està programada per començar en menys d'un dia.

—Has de centrar-te en el moment present —va dir Obi-Wan—. No en el que podria passar.

—Obi-Wan, t'ho adverteixo —va dir Ferus—. Si segueixes parlant com un document del Codi Jedi, no anem a portar-nos bé.

—Llavors, què estem buscant? —va preguntar Obi-Wan—. Aigua. Sé que hi ha una sortida per un llac subterrani.

Van seguir endavant, avançant. Tot d'una, van escoltar un cop esmorteït.

—Suposo que han trobat l'entrada —va murmurar Ferus.

Van accelerar el pas, gairebé corrent.

Ferus dubtava que l'explosió els hagués detingut. Encara que seria una bonica bonificació si hi havia convertit aquest canó làser en delicades peces de ferralla.

—Encara que hagin sobreviscut a l'explosió, no hi ha manera que puguin trobar-nos —va dir Ferus finalment—. Els túnels són un laberint, i es perdran. Jo estic perdut. No hi ha manera que ells...

Van escoltar el xiulet d'un coet darrere d'ells. Es van tirar a terra quan passava brunzint per sobre d'ells i colpejava la roca. El sostre va vibrar, i van ploure roques, però el túnel no es va enfonsar.

—Què deies? —va preguntar Obi-Wan.

—Qui són aquests tipus? —va preguntar Ferus, tossint i traient sorra dels pulmons, i van començar a córrer.

Següent