Estrella de la Mort (XI)

Anterior

11

DESTRUCTOR ESTEL·LAR CLASSE IMPERIAL DEVASTADOR

Descansat pel seu temps en la càmera hiperbàrica, Darth Vader, una vegada més, va contemplar el seu únic destí. S'havia acostumat al que era, en la seva major part. Era difícil, després de tots aquests anys, fins i tot visualitzar la cara d’Anakin Skywalker, cavaller Jedi. Però així és com havia de ser. Skywalker estava mort. Havia mort en la riba d'un dels rius de lava de Mustafar i el Lord Sith Darth Vader s'havia aixecat de les seves cendres.

Una vegada més es va tornar conscient de la seva respiració, i el respirador per demanda es va accelerar mentre ell deixava que el Costat Fosc li prengués, que li emboliqués en ira i odi. El poder de la Força va fluir en ell, omplint-lo, alimentant la seva fúria. Era, com sempre, la seva elecció: podia absorbir l'energia fosca, mantenir-la tancada dins d'ell, un condensador ja-no-del-tot-humà que podia descarregar-la en qualsevol moment, dirigir-la cap a qualsevol persona o cosa. O podia deixar-la fluir a través d'ell, no ser el contenidor sinó el conducte i així trobar un respir momentani de la fúria que sempre era una part d'ell.

Es va decidir pel segon.

Va deixar el sabre de llum enganxat al seu cinturó. Normalment l’hauria utilitzat per practicar amb els droides duelistes que havien estat dissenyats i construïts especialment per posar a prova el seu tremp. Programats amb el coneixement i les habilitats d'una dotzena de diferents artistes marcials, i dotats d'armes mortals de tall o d'impacte, sí que eren oponents formidables, i havien estat una part integral de l'entrenament Sith des de temps immemorials. Però no tot era sobre el sabre de llum. També hi havia altres atributs, altres armes en el seu arsenal, que necessitava exercitar.

Vader va inhalar, contenint l'aire sec i lleugerament amarg tant temps com els seus pulmons plens de cicatrius van poder. Quan va permetre que l'alè sortís pel respirador, va empènyer la mà dreta cap a un mirall proper.

El densicris aluminitzat va esclatar en mil trossos, colpejat pel Costat Fosc, com per un puny de metall.

Vader va ser conscient de la substància «irrompible» estellant-se i caient, dringant al terra, una miríada de reflexos centellejant a la llum mentre semblaven moure's en càmera lenta. Al mateix temps, la Força li va alertar de la presència d'algú en la porta darrere d'ell.

—Sí? —va dir, sense tornar-se a mirar. Sabia qui era per la sensació greixosa dels pensaments de l'home. D'haver estat incapaç de percebre aquells, el mer fet que l'intrús hagués vingut aquí a interrompre els seus exercicis hauria estat suficient per revelar la seva identitat. Ningú més s'atreviria.

—El meu senyor —va dir l'Almirall Motti—. El Gran Moff Tarkin sol·licita parlar amb vostè.

Vader es va tornar, sorprès. Per què Tarkin voldria una audiència ara? Sí, l'home sabia que ell estava de camí al lloc de construcció, però trencar el silenci de comunicacions anava en contra del protocol.

Fos el que fos el motiu manifest, era segur que hi havia una agenda oculta darrere d'ell. La tortuositat d’en Tarkin podria desconcertar a una sala plena d'advocats neimoidians, va reflexionar Vader. Afortunadament, la Força era una eina molt útil en contra de tal intriga.

Sense una paraula, Vader va passar al costat de l'almirall i es va dirigir a la privadesa de les seves habitacions. La ment d’en Motti no era feble, però les emocions turbulentes sota la calma exterior feien que els seus pensaments fossin bastant fàcils de percebre: de poder fer-ho, hauria matat a Vader d'un cop en aquest moment. La ment de l'home era un calder bullint de ràbia, odi i enveja, la majoria de les quals estaven dirigides cap a Vader. Era una llàstima que Motti no tingués cap connexió amb la Força, va reflexionar el Senyor Fosc. Podria haver resultat molt útil.

—Lord Vader —va dir l’holo d’en Tarkin. La salutació i la lleu reverència van ser rígids i formals. La imatge era a grandària completa, encara que una mica transparent i difusa, ocupant l’holoplat en l'avantsala d’en Vader com si el governador estigués dempeus davant seu.

Vader va estudiar el simulacre. Fos quin fos el problema que havia fet trucar a Tarkin, no era un de petit. El rostre de l'home era encara més auster i saturní que de costum.

—Gran Moff Tarkin —va dir Vader. No va fer cap esforç a dissimular un deix de menyspreu pel títol. Els militars estimaven el seu ordre jeràrquic.

Tarkin no era un home que es demorar-se en formalitats; va anar directe al gra.

—Hi ha hagut una explosió en l'estació de combat: sabotatge. Danys significatius.

—I...?

—Hem determinat diversos sospitosos de la seva causa.

—I...?

—Els nostres equips mèdics encara no han rebut el primer enviament de subministraments de sondes mentals.

Vader va assentir amb el cap.

—Ja veig. Vol que jo examini aquests sospitosos.

—Sí. Si necessita fer algun preparatiu, la velocitat és essencial. És primordial que puguem determinar què va causar aquest incident, i per què, i el resolguem vigorosament.

—No necessito preparatius. La meva nau arribarà en unes hores. Vaig a parlar amb els presoners tan aviat com abordi la seva nau. Tingui'ls llestos. Jo determinaré qui d'entre ells és el responsable.

Tarkin li va fer un altre ràpid assentiment militar.

—Esperem la seva visita, Lord Vader.

Vader va fer un gest a la unitat de comunicacions per desconnectar-la sense respondre. Sí, va pensar. Estic segur que sí.

Aquestes eren notícies d'allò més interessants. Si l'Aliança Rebel era la responsable —i qui més podria ser?—, aquesta acció sens dubte desmentia la imatge oficial dels dissidents com uns canalles desorganitzats que no representaven cap amenaça real. Vader va sentir una petita brasa de satisfacció resplendir dins d'ell. Havia sabut per algun temps que els descontentaments estaven creixent, tant en organització com en poder. Havien dut a terme incursions guerrilleres en estacions espacials i magatzems de subministraments, havien aconseguit obtenir material militar i naus de guerra d'industrials i dissenyadors de drassanes solidàries, i s'havien aliat amb moltes espècies alienígenes, aprofitant els ressentiments d'aquestes per ser reduïdes a un estatus d'inferioritat als ulls del Nou Ordre. Eren més que una col·lecció bigarrada d'idealistes absurds; ara comptaven entre les seves files a ex estrategues, programadors i tècnics imperials, i la seva xarxa d'espies es tornava més intricada cada dia. Eren escòria, cert, però suficient escòria podria obstruir qualsevol sistema, fins i tot un tan complex i pur com l'Imperi.

Caldria ocupar-se d'ells, i ho farien. Aquesta Estrella de la Mort de Tarkin podria ser eficaç en cert grau, però un no necessitava l'ús d'un torpede de protons per aixafar una mosca de foc.

Vader es va tornar i va abandonar l'estada. El Costat Fosc li diria qui eren els malfactors... l'hi diria, i també s'ocuparia d'ells.

Següent