Estrella de la Mort (XIX)

Anterior

19

CÀMERA D'INTERROGATORI DEL CALABÓS, BLOC DE DETENCIÓ AA, COBERTA 5, ESTRELLA DE LA MORT

—Per a qui treballes?

Vader estava enfront del tinent que havia estat a càrrec del torn de nit en les instal·lacions de producció d'aire de Despayre. Tarkin observava mentre el Lord Sith interrogava al presoner sobre la nit quan havien carregat la nau que havia explotat.

—L-l-l'Armada Imperial —va aconseguir dir l'home, en resposta a la pregunta de Vader.

—Crec que no. —La veu profunda i distorsionada de Vader insinuava tanta amenaça, que va fer que Tarkin volgués fer un pas enrere. Alguns dels oficials darrere d'ell realment ho van fer.

El tinent, vell per al seu rang, es va tornar per mirar a Tarkin. La por en els seus ulls era evident... igual que la seva desesperació. Havia d'estar desesperat si pensava que obtindria alguna ajuda de Tarkin. Tarkin va mantenir la seva pròpia mirada tranquil·la i constant. L'home ara pertanyia a Vader.

—Mira'm —va dir Vader. El tinent va tornar a mirar-lo—. Aquesta és la teva última oportunitat. —Va aixecar la mà dreta, amb els dits separats.

—Milord, si us plau! No sé res.

Vader va tancar la mà en un puny.

La veu del tinent es va esvair a un murmuri ofegat, els músculs de la seva gola es van esforçar notablement contra la premsa invisible que de sobte els havia atrapat.

—Ugghh... —El seu rostre es va posar porpra, i els seus ulls i llengua van semblar sortir-se per fora, i després d'un moment, va trontollar i va caure a la placa de duracer del pis. No feia falta ser metge per veure que no anava a dir-li res a ningú, mai més.

Tarkin no va dir res. Havia vist a Vader fer això abans, i, com abans, no tenia idea de com es duia a terme. No importava si la Força era alguna forma de poder telecinètic o d’hipnosis psico-fisiològica o quelcom totalment diferent, sens dubte era impressionant.

Vader es va tornar cap a Tarkin.

—No tenia res a veure amb el sabotatge.

Tarkin va arrufar les celles.

—Ho sap?

—La seva ment era feble. Fàcil de llegir.

—Llavors, per què matar-lo?

—Serà una demostració pràctica per tots aquells que vinguin després.

Tarkin va aixecar una cella.

—Una mica dur.

—L'incident va ocórrer durant la seva guàrdia. Ell és responsable. Ho hauria d'haver sabut.

Aquesta era una relació de causalitat que no resistia un examen massa minuciós, va reflexionar Tarkin. Segons aquesta lògica, qualsevol que hagués estat de servei en aquell moment, en qualsevol punt del procés de construcció, podria ser declarat culpable. Portada a l'extrem, podria ser-ho fins i tot el mateix Tarkin. I d'alguna manera, encara que la màscara de Vader era tan impassible com sempre, Tarkin va saber que el Lord Sith estava pensant precisament en això.

—Vaig a esperar un temps abans d'examinar als restants presoners —va continuar Vader—. Per donar-los una oportunitat d'assabentar-se de la sort d'aquest home. A veure de què s'assabenten «accidentalment».

Tarkin va assentir amb el cap. Era despietat, però certament podia veure el seu valor. Després de tot, no era aquesta estació de combat el més grandiós exemple de la doctrina que la por mateixa era la més potent de les armes?

—Ara tornaré a la meva nau —li va informar Vader.

—Tenim cabines per a vostè aquí, Lord Vader...

—Prefereixo les meves. —Amb un remolí de la seva capa, Vader es va girar i se’n va anar.

Tarkin va reprimir la molèstia que sentia davant l'actitud desdenyosa de Vader; no esperava menys. Mirà a l'home mort, i després va mirar al grup de guàrdies i oficials congregats en la petita càmera, diversos dels quals encara estaven, òbviament, sorpresos pel que havien vist.

—Portin el cos al nivell de reciclatge i desfacin-se d'ell. I assegurin-se que els guàrdies permetin que els presoners escoltin converses sobre el que va ocórrer aquí... en detalls florits.

Per un moment, ningú es va moure. Tarkin va mirar al voltant de l'habitació.

—Estic parlant simplement per escoltar la meva pròpia veu?

Això va obtenir resultats. Ràpidament, un parell de guàrdies es van inclinar a recollir el cadàver.

Tarkin va sortir del calabós, caminant a gambades per l'estret passadís, flanquejat pels seus adjunts. Vader era tan controlable com un reek desbocat, però aconseguia resultats. Tarkin se sorprendria si el restant personal demorat en relació amb el sabotatge no era ràpid a denunciar el que sabia després d'escoltar d'això.

Si sabien alguna cosa en absolut...

Tot i així, si ajudar a evitar que això ocorregués de nou costava un grapat de presoners, era un petit preu a pagar. Hi havia molts altres per reemplaçar-los.

PASSADÍS D'ACCÉS A LA TERMINAL CATORZE, ESTRELLA DE LA MORT

El Cap Suboficial Tenn Graneet estava en el passadís que conduïa fora de la llançadora que li havia portat a l'estació de combat quan va veure una solitària figura caminant cap a ell, tota de negre, amb una capa onejant per darrere. El va reconèixer immediatament, del sens fi d’holos de notícies que havia vist d'ell.

Era Darth Vader, l'executor l'Emperador.

Fill de bantha, va pensar Tenn. Havia sabut que l'home estava aquí en una visita d'inspecció, però és clar que no esperava trobar-se’l caminant sol per un passadís, sense la protecció de la seva comitiva. Encara que, considerant tot el que havia sentit sobre la molt promocionada habilitat de Vader amb aquest punxa-akks enganxat al seu cinturó, per què no?

Tenn va seguir caminant. Vader també. El passadís, un dels passadissos perifèrics que portava des de la terminal de transbordadors, no era estret, però tampoc era terriblement ample. Tenn va comprendre que el curs de Vader era tal que la misteriosa figura amb capa xocaria contra ell tret que algun d'ells es desplacés a un costat.

Per un moment, Tenn va considerar mantenir el seu camí, només per veure el que faria Vader. Era un joc comú entre el personal de l'armada, una prova de voluntat i domini, veure qui seria el que s'apartava primer, i el CS Tenn Graneet rares vegades havia de donar-li espai a ningú... a excepció, per descomptat, dels oficials superiors. Vader, no obstant això, no estava en l'armada, així que tècnicament no era superior a Tenn.

Va ser temptador, però només momentàniament. Vader caminava a un pas ràpid, i Tenn no creia que l'home de negre tingués la intenció d'alterar el seu curs ni tan sols el grossor d'un cabell. Tenn Graneet es considerava a si mateix tan fort com un tancament al buit, però no era estúpid ni suïcida. Es va permetre desviar-se a la dreta, just prou perquè quan es van passar, les seves espatlles estiguessin a menys d'un pam... en realitat, l'espatlla de Vader va passar a menys d'un pam de la part superior del cap d’en Tenn. Prou a prop perquè la vora ondulant de la capa negra rellisqués sobre el seu braç i amenacés, per un instant, amb enganxar-se en el crono del braç. El material era suau, de textura sedosa, i era més fresc del que ell hagués pensat.

De fet, l'aire mateix semblava fred en el deixant del pas de Vader.

Tenn va alentir lleugerament el pas, sentint com si s'hagués fregat contra una força primordial de la naturalesa; la vora d'un huracà, tal vegada, o un cometa gelat que simplement no podia ser detingut. Si hagués desafiat a Vader romanent en el seu camí, no tenia cap dubte que s'hauria penedit per la resta de la seva vida. El que molt probablement no hagués estat molt temps.

El cap va resistir les ganes de mirar cap enrere. Si Vader s'hi havia adonat del seu pas, no hi havia hagut cap senyal.

—Whoo —es va dir en veu baixa a si mateix quan el so de les botes de l'altre va disminuir. Aquesta havia estat una experiència que recordaria per algun temps. Gairebé havia estat l'home que havia estirat de la capa de Darth Vader.

Següent