20
MENJADOR OCELL
VOLETEJADOR, SUBSÒL SUD, ÀREA 17, CIUTAT IMPERIAL
Neet
Alamant era una persona refinada, la seva veu tan suau com una unitat de
lubricació; mai feia una pausa incòmoda ni es quedava sense paraules. Asseguda
enfront d'ell en un cubiculum en el menjador d'estil retro, Memah percebia de
l'humà molt poc referent a confiança o calor. Rodo estava en el mostrador, pujat
a un tamboret i no intentant massa semblar discret mentre sostenia una tassa de
caf. Memah no tenia por d'aquest oficiós i petit home, però se sentia
reconfortant tenir a prop a Rodo, i que això fos obvi, per si de cas.
—Així
que deixi'm veure si vaig entendre l'essència de la seva oferta —va dir ella—.
Volen que jo administri una cantina en una instal·lació militar, per a això em
pagaran un bo ben gros i un salari molt generós, més un percentatge dels
guanys. Això implicaria un contracte de dos anys, temps durant el qual se
m'exigiria romandre en aquesta base a temps complet. És aquest un bon resum?
—Sí.
Hi haurà instal·lacions recreatives disponibles. Se m'ha donat a entendre que
la instal·lació en qüestió estarà a la par, almenys, amb aquesta àrea del
Subsòl, pel que fa a subministraments, tràfic i condicions laborals.
Memah
semblava pensativa. Aquesta última afirmació no significava molt, però ella
havia viscut en pitjors llocs que el Subsòl. Ella no necessitava luxes; en
l'últim parell d'anys no havia tingut ocasió de visitar la superfície, més que
en comptades ocasions i podria haver-les-hi saltat sense cap veritable sensació
de pèrdua. La seva vida pràcticament girava entorn del treball en aquest
moment.
Amb
tot, semblava una proposta senzilla. Alamant no va donar detalls quant a on
estava i què era la instal·lació militar, però ella ho podia entendre. Després
de tot, hi havia una guerra, i l'Imperi, no era sorprenent, protegia els seus
secrets. Per les poques pistes que ella va poder tamisar de les seves paraules,
era probablement una base naval en algun planeta allunyat. Si era prou gran com
per justificar tenir una cantina administrada per civils, probablement no
estava enmig d'una zona de guerra calenta. I si tenia les comoditats del Subsòl
Sud, sense els perills concomitants, no podia ser tan dolenta.
Per
descomptat, aquest tipus era un reclutador, i podria tendir a alterar una mica
la veritat si això li resultava d'ajuda. Probablement li pagaven per cada cos
càlid i qualificat que lliurava. D'altra banda, de nou, un Contracte de Treball
Imperial havia de dir la realitat perquè fos vàlid, fins i tot en aquests dies.
Si estaves en l'exèrcit o en l'armada, no tenies molts drets, però com a civil
generalment tenies un millor tracte.
I
no era com si ella estigués envoltada d'ofertes de treball. Els operadors de
cantines tenien certes habilitats, per descomptat, però que ella conegués no hi
havia un curs d'estudi formal en l'ofici, i els altres del seu tipus no eren
particularment escassos.
—Puc
portar al meu propi cap de seguretat?
—Mentre
que no compti amb antecedents penals i no hi hagi pendents ordres de detenció
imperials per delictes majors. Li serà proporcionat un sou apropiat per a tal
treball, i es proporcionaran cambres per a vostè i qualsevol assistent de
seguretat que vulgui portar, com a part del paquet. El seu inclou una habitació
individual, una suite d'oficial estàndard —va dir Alamant. Llavors es va tornar
deliberadament per mirar a Rodo abans tornar a mirar-la—. El seu home de
seguretat també tindrà una habitació privada.
Ella
va assentir amb el cap, encara pensant.
—No
és per forçar-la a respondre, però la propera nau de tripulació civil per a
aquesta empresa surt de Port-Principal en tres dies. Si vostè no està
interessada, buscaré a un altre per a la posició. —Es va lliscar fora del
cubiculum i es va posar dempeus—. Necessito saber la seva decisió demà.
La
Memah va aixecar una mà.
—Esperi
aquí un moment, si us plau. —Ella també es va lliscar fora del cubiculum i va
caminar cap a on estava Rodo.
—El
caf és dolent —va dir ell, mirant la tassa—. Fa gust a aigua de fregar. —Va dir
bellugant el cap.
—I
com saps això? Beus molta aigua de fregar?
Ell
es va encongir d'espatlles i va assenyalar a Alamant amb la mirada.
—Què
vol?
—M'ofereix
un treball administrant una cantina militar... no vol dir on. Haig de signar
per dos anys, sense sortides. La paga és bona, a més d'una porció dels guanys,
amb alguns beneficis: habitatge, cures mèdiques, aquestes coses.
Rodo
va assentir amb el cap.
—Vas
a fer-ho?
La
Memah va mirar deliberadament al voltant del menjador.
—Enmig
de totes aquestes altres ofertes per posar un sostre sobre el meu cap i menjar
en la taula? No ho sé, triar és tan difícil. —Es va asseure al costat d'ell—. Sé
que algú com tu sempre pot aconseguir treball... però si accepto això, et vull
com el meu home de seguretat.
Rodo
va assentir amb el cap una vegada.
—Està
bé, compta amb mi.
—Així
de fàcil?
Ell
va somriure.
—Una
oportunitat per copejar a militars que es posen sorollosos? Per què no? Els
tipus en el camp en general tenen millors habilitats que els escalfa seients.
Així és més interessant. A més, t'estranyaria.
Va
haver de somriure davant això.
—Ets
un Esteta Marcat, Rodo. Vostès no practiquen relacions íntimes amb dones.
Ell
va assentir de nou.
—Posa-les
en un pedestal on pertanyen, aquest és el nostre lema. Però tothom ha d'estar
en alguna part. La bellesa està on la trobes.
La
Memah va sentir una onada d'alleujament.
—La
nau surt en tres dies.
—No
hi ha problema. Puc empacar en cinc minuts.
Va
assentir. Sí. Ella també trigaria més o menys el mateix.
—Llavors
li diré a l'home que anem a acceptar el treball.
—Podries
fer-ho. El caf no pot ser pitjor. —Va aixecar la tassa en una salutació al
reclutador en l'altra taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada