Estrella de la Mort (XXI)

Anterior

21

COMPLEX QUIRÚRGIC DEL CENTRE MÈDIC, SECCIÓ N-1, ESTRELLA DE LA MORT

Quan l'única eina que tens és un ganivet, deia la vella broma, cada problema sembla un filet. Per tant Uli, en ser un cirurgià, s'ocupava principalment dels procediments quirúrgics... després de tot, si el teu lliscant es trenca, no truques al plomaire. Però hi havia més en ell que només operar sota els llums d'esterilització. Fins que el pacient tornés a estar dempeus, ell, ella o això era la responsabilitat del cirurgià, i hi havia una altra vella dita que deia així: Si el talles, el cuides.

Aquesta era precisament la raó per la qual un cirurgià havia de saber una certa quantitat de medicina general abans que se li permetés recollir un bisturí làser. Perquè si el teu meravellós procediment càrdio-toràcic per reparar una aorta inflada abans que pogués esclatar en un mortal aneurisma era perfecte, però el pacient moria l'endemà passat durant la recuperació, això portava fins al tercer vell i canós refrany: L'operació va ser un èxit, però el pacient va morir.

Hi havia cirurgians que podien separar les dues coses i encara dormir a la nit, però Uli no era un d'ells. I així es trobava dempeus prop del llit d'un vell wookiee capatàs de construcció que havia quedat involucrat en un desagradable accident de descompressió, que havia requerit un trasplantament de cor i pulmó feia tres dies. Malgrat els millors procediments estèrils, de vegades els pacients desenvolupaven infeccions secundàries, i pel que semblava alguna cosa així havia ocorregut aquí.

Els habituals antivirals, antipriònics, i antibiòtics havien estat fins ara ineficaços, i no s'havien recollit agents patògens. No obstant això, el vell wook tenia febre, tossia, i la seva anàlisi de sang mostrava un estrany canvi que no era bacterià, prional, ni viral. El pacient tenia un elevat recompte d'eosinòfils, que ascendia al nivell de la segona etapa de la síndrome hipereosinofílic. Naturalment, Uli havia consultat a un expert, però el metge havia descartat als sospitosos trans-espècies de costum: no era kozema, leucèmia, asma, malalties autoimmunes, ni drogues. Les úniques possibilitats restants eren algun tipus d'infecció de paràsits o protozous. Però les IRQ[1] estaven netes, no hi havia cap indici en les imatges de les nanocàmeres, ni creixia res en els cultius. Tret per l'elevació dels glòbuls blancs, no hi havia altres indicadors reals. Si això no era alguna forma prèviament desconeguda d'infecció hospitalària, l'única una altra possibilitat semblava ser la màgia negra.

El wookiee, anomenat Hahrynyar, no estava crític, però no semblava millorar. Seguia tan malalt que necessitava romandre al llit. Uli va mirar al conjunt d'equip de telemetria en la paret i prestatges, i va sacsejar el cap amb cansada perplexitat. Cap canvi.

La seva comprensió de l'idioma wookiee era rudimentària en un bon dia. Podia entendre «Sí» o «No», i un parell d'altres respostes mèdiques a preguntes com «En una escala d'un a deu, quant li dol?», però no anava a tenir profundes discussions filosòfiques amb el gran bípede pelut. Afortunadament, no havia de fer-ho. Li va fer un gest a C-4ME-0, que estava omplint de líquid un tanc de bacta proper. El droide va anar fins allà, llest per traduir.

—Bon dia —li va dir Uli al wookiee—. Com està?

—Wyaaaaaa. Ruh ruh? —Els tons dolços del droide van fer que els grunyits i gemecs de la parla-wookiee sonessin estranyament agradables.

El pacient va gemegar una resposta, que Quatrami va traduir com:

—Per a tu, tal vegada.

El vell wook havia mantingut el sentit de l'humor, malgrat que evidentment encara se sentia bastant malament. Uli s'alegrava de veure això: la voluntat de lluita era l'aspecte més important del procés de curació, sense importar l'espècie.

—Anem a intentar una cosa nova —va continuar—. Pensem que tal vegada tens algun tipus de paràsit. Probablement ha estat latent en el teu sistema durant anys i es va activar d'alguna manera pels immunosupressors. L'equip de medicina interna té un medicament d'ampli espectre, Complex Mebendazol-Nicosamida, que sembla funcionar en una varietat de paràsits ocults de mamífers. Si tens el que pensem que tens, això hauria de guarir-ho.

—Whuahh yun yorra ellihenn?

—Bé, els efectes secundaris són generalment lleus. Hi ha un parell que podrien causar alguna incomoditat.

—Arrn whoon urr. —Això era, segons C-4ME-0, una frase d'estructura idiosincràtica que indicava una afirmació redactada com a cinisme fastiguejat. El droide la va traduir més o menys com: «Per descomptat que sí». Hahrynyar li va indicar a Uli que continués.

—Um, de vegades hi ha una diarrea associada. I molt rarament, afecta les ungles de mans i peus del pacient.

—Yaag?

—Bé, les ungles... cauen.

—Whuahh?

—Oh, tornen a créixer en uns mesos, com a noves. I, com he dit, és alguna cosa bastant rara.

El comentari següent va ser un que al principi Quatrami va semblar poc inclinat a traduir; quan ho va fer, Uli va haver d'ocultar un somriure. No havia estat conscient que els membres d'aquesta espècie fossin tan imaginatius.

—Entenc que això és angoixant, però vostè no pot anar-se’n de la unitat fins que estigui millor, i jo no puc tornar a treballar fins que estigui segur que el que té no és contagiós.

El wookiee va arrufar les celles.

—Bé, jo no faig les regles, només treballo aquí. Si té alguna queixa, remeti-la-hi a l'Emperador.

Hahrynyar grunyí un comentari ofensiu sobre la higiene personal de Palpatine que Uli estava disposat a jurar que va fer que la pell de duracer de C-4ME-0 es ruboritzés. Després el gran wook va accedir reticent al tractament.

Després d'acabar les seves rondes, Uli va tornar a la seva oficina i va mirar el seu calendari. Tret que hi hagués una emergència, no tenia res en la seva agenda quirúrgica fins demà, i això era un triple bypass de rutina a un oficial naval que era molt aficionat als greixos en la seva dieta. L'home estava a només un pèl de ser clínicament obès; un quilo més i hauria de sol·licitar exempcions mèdiques per continuar servint. Donada la naturalesa de la guerra, això no sorprenia a Uli... la necessitat de l'Imperi per cossos calents en algunes sorres era crítica, com ell ben sabia. Alts, baixos, prims, grassos, no importava; sempre necessitaven més carn de blàster.

Es va encongir d'espatlles. Cada vegada que pensava en això, li feia enutjar, però el seu enuig no importava. La guerra seguia endavant. Hi havia moments quan pensava que mai tornaria a casa una altra vegada, que la guerra mai acabaria, i que anava a morir sent un ancià en alguna trista roca abandonada enmig d’enlloc, apedaçant les interminables files de ferits.

Si tan sols pogués fer alguna cosa per canviar-ho.

CENTRE DE COMANDAMENT, SOBREPONT, ESTRELLA DE LA MORT

Tarkin estava complagut. A pesar que desconfiava de Vader i dels seus motius, l'arribada de l'home de negre havia millorat visiblement les funcions onsevulla que un mirés. Ningú volia enfrontar-se a la còlera del Lord Sith, i la millor manera d'evitar-la era fer el seu treball amb la major eficiència. Vader era un catalitzador; causava reaccions que anaven molt més enllà de la seva esfera d'influència, a pesar que aquella era gran. El temor que inspirava en els altres era molt més que simplement la suma de les seves diverses i sinistres parts. Fins i tot Tarkin, un gran moff, ho havia percebut de tant en tant, com una glopada d'ozó que presagia una tempesta iònica. És estrany, va reflexionar Tarkin. La seva ment racional sabia que Vader era només les restes tolides d'un home, segellat per la resta de la seva vida en una armadura de suport vital. Una figura més digna de llàstima que de qualsevol altra cosa. Però en persona, l'últim que inspirava era llàstima. Vader tenia poder, i sabia com usar-lo, no importava si estava supervisant el bombardeig d'un continent des del pont del seu Destructor Estel·lar o matant a un home des de l'altre costat de l'habitació.

Tarkin va sacsejar lleugerament el cap. Allò que roman ocult i misteriós és sempre més interessant que el que es pot veure. Certament ell no podria competir amb Vader en un nivell físic, ni voldria fer-ho. Però quan aquest somni seu es convertís en una realitat de duracer fred, la tan esbombada nau insígnia de Vader seria els holos d'ahir. Per què perdre el temps buscant i incinerant les bases rebels en variats i diversos asteroides i llunes quan, amb un sol comando, ell podia delmar a tot un planeta?

I molt ràpid, ell tindria aquest poder. Les reparacions dels danys recents anaven per bon camí, i els caps d'equip, que dirigien tres torns, informaven que en el transcurs dels propers mesos, aconseguirien posar-se al dia amb el cronograma de treball original. Tarkin tenia tota l'esperança que l'activitat de la cinquena columna havia estat frustrada. Sens dubte, qualsevol que quedés sota la fèrria mirada de Vader i que tingués alguna cosa a veure amb ella anava a ser retirat immediatament del tauler de jocs... permanentment.

Aquesta estació de combat seria construïda... i quan ho fes, seria el màxim poder de la galàxia.

Tarkin podia ser pacient fins llavors.

 Següent

---

[1] QRI en l'original, presumeixo que es tracta d'una versió futurista de l’MRI (Magnetic resonance imaging), reemplaçant la M de magnetic per la Q de quantum. Per tant tradueixo com a Imatge per Ressonància Quàntica, IRQ. (N. Del T.)