28
COBERTA
DE COMANDAMENT CENTRAL, SOBREPONT, ESTRELLA
DE LA MORT
Tarkin
es va trobar una vegada més desitjant que la Daala estigués aquí. Li sorprenia
quant estranyava la seva companyia. Ella tenia responsabilitats militars en la
Instal·lació de les Goles, per descomptat, però la veritat era que la
naturalesa d'aquesta zona de l'espai, en la qual una diversitat de forats
negres s’orbitava l’un a l'altre en una elegant i complicada dansa, feia
l'aparició d'un transeünt casual quelcom estrany en extrem. I si això no fos
suficient, els quatre Destructors Estel·lars apostats allà serien més que
capaços de descoratjar qualsevol nau errant, rebel o no.
I
ara que l'estació estava sent construïda aquí en el Sistema Horuz, la
importància de la labor en les Goles era una mica menor del que havia estat. És
cert que els altres projectes de la Qwi Xux —el Triturador de Sols, els Devastadors
de Mons, i altres potents superarmes— encara estaven en desenvolupament allà,
així com que la instal·lació estava plena de valuosos científics i tècnics,
però si la Daala fos a absentar-se per una setmana o dues, no hi hauria cap
problema en absolut amb què els seus capitans mantinguessin la seguretat en el
seu lloc.
Per
descomptat, la Daala havia rebut oficialment ordres expresses de mantenir-se en
aquell lloc fins a ser rellevada, ja que havia d'haver-hi algú amb el rang
d'almirall a càrrec. Però hi havia ordres i hi havia ordres i ja que tots dos
tipus provenien d’en Tarkin, ell podria alterar-les segons ho considerés
necessari. Com l'únic gran moff de la galàxia, tenia àmplia llibertat per
administrar la seva porció de l'armada. Ningú podria qüestionar-lo, excepte
l'Emperador, i mentre complís amb el seu treball, a l'Emperador no li importava
molt el que feia per aconseguir-ho.
Tarkin
va mirar pel finestral a l'estació de combat parcialment assemblada i va
pensar.
Els
protocols vigents en la Instal·lació de les Goles no estaven oberts a la
interpretació. Si una nau no-imperial passava i aconseguia evitar ser empassada
per una de les moltes singularitats que l'envoltaven, la nau havia de ser
capturada i la tripulació interrogada per determinar com i per què estaven allà.
De no poder capturar-la, només quedava una sola opció: la nau havia de ser
convertida en àtoms. No hi havia excepcions, i qualsevol mico de coberta amb un
cervell rudimentari podria seguir aquells protocols. No hi havia necessitat que
la Daala estigués darrere dels artillers repetint el que ja tots sabien.
Abruptament,
Tarkin va prendre la decisió. Va anar a la seva cabina i va encendre la unitat
d’holo-comunicacions personal, llavors es va asseure i va esperar la connexió.
No va trigar a arribar.
—Wilhuff!
Què bo veure't!
La
imatge de la Daala sobre l’holoplat era de grandària natural, i la resolució
molt alta... no era el mateix que si ella estigués aquí, però l’holo aconseguia
captar prou bé les seves expressions facials, així com la seva freda i altiva
bellesa. Igual que ell, ella estava asseguda en una cadira de comandament.
Estava
feliç de veure’l, es notava, i això li complaïa.
—I
a tu, Daala. Com van les coses en la Instal·lació?
Ella
va fer un gest desdenyós.
—Menys
que emocionants. Tu tens novetats?
A
causa de la naturalesa secreta dels experiments que es realitzaven en les Goles,
les comunicacions a l'exterior estaven, per la major part, prohibides. Amb
l'excepció d'aquest circuit, Daala i la seva tripulació estaven aïllats de la
resta de la galàxia excepte pel mateix Emperador, i tal vegada Darth Vader.
Tarkin podia justificar aquest contacte per raons de seguretat... i, si no es
podia confiar en un gran moff, llavors, qui seria digne de confiança?
—Res
que concerneixi al teu comandament —va dir ell—. Estem guanyant la guerra.
—Per
descomptat —va dir ella amb un somriure de complicitat.
Ell
li va retornar el somriure.
—Hem
tingut alguns petits problemes aquí. Però han estat rectificats,
afortunadament, amb l'ajuda d'un cert representant imperial al qual sens dubte
ja coneixes.
Daala
va assentir amb el cap. Sens dubte ella sabia a qui es referia, malgrat que no
anava a esmentar el nom de Vader en veu alta. Se suposava que això era un
circuit segur, el senyal estava codificat i encriptat en tots dos extrems, però
ni Tarkin ni Daala confiaven en això. Vader tenia oïdes a tot arreu, i el que
un tècnic podia ocultar, un altre podria descobrir.
—No
obstant això —va continuar Tarkin—, necessito donar-te un... informe personal,
i per a això, et demano que ens facis una visita.
—De
debò? Quan?
—Quan
els teus «deures» ho facin convenient.
Tots
dos van somriure davant això. Els dos sabien que, en aquest punt, els seus
«deures» eren gairebé tan emocionants com un plat de llet de droat tallada. Les
tripulacions podien fer simulacions de desastres i de llocs de combat en els
seus somnis.
—Bé
—va dir ella—, espero poder alliberar-me començant a... quina hora és?
Ell
va riure entre dents. La Daala era l'única persona en la galàxia que li podia
fer riure. A part de la seva bellesa, ambició, i cervell, era una de les seves
més entranyables característiques.
—Avisa'm
quan parteixis. Espero veure't aviat, Almirall Daala.
—I
jo a tu, Gran Moff Tarkin.
Després
que es va desconnectar, Tarkin va sentir alguna cosa sorgir en el seu pit.
Felicitat? Segur. Però també una cosa més, una cosa que no podia determinar.
Daala era una dona excitant en molts aspectes, i el seu atractiu físic no era
el menor d'ells. Però també li atreia la seva impietat. Era la dona de més alt
rang de l'Armada Imperial... degut en gran part a les maquinacions d'ell
mateix, per descomptat, però Tarkin no dubtava que ella hagués arribat a
ascendir pel seu propi compte. Quan la gent no sabia que era una dona i la
jutjaven basant-se només en les seves puntuacions de rendiment, podia competir
contra gairebé qualsevol oficial home del servei... i ho havia fet.
Tal
vegada no hauria arribat tan lluny, ni tan ràpid, sense la seva ajuda, però
sens dubte una dona de les seves habilitats i talent no anava a quedar-se
enrere. Ell no se sentiria atret per cap dona menys capaç. Si un home no podia
tenir a una igual, com a companya, almenys era bo trobar a una que pogués
córrer amb ell[1].
Mirà
al voltant de la seva cabina. Estava una mica polsós aquí? Faria venir als
droides de neteja i posar tot en brillant ordre immediatament. Després de tot,
anava a venir la Daala. Les coses havien d'estar perfectes o ell hauria de
saber el motiu.
Va
somriure. Li deien vell darrere de la seva esquena, però encara quedava foc en
ell. Estava segur que els seus subordinats se sorprendrien si sabessin com de
calent que cremava aquest foc.
[1] A part
de mostrar la seva admiració, els pensaments de Tarkin semblen una admissió que
no se sent atret cap a la seva esposa, una dona amb la qual es va casar per
conveniència i que, pel que sembla, no considera el seu igual. Lady Thalassa
Tarkin (un personatge poc conegut d'un vell còmic amb guió d’en Russ Manning
publicat originalment en els diaris de Los
Angeles Times Syndicate titulat Princess
Leia, Imperial Servant, i després
recopilat per Dark Horse en Classic Star Wars: The Early Adventures 5), ni tan sols és esmentada de forma
indirecta en aquest llibre. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada