Relats de la fantàstica tecnologia de Galladínium (I)

Relats de la fantàstica tecnologia de Galladínium

Rick D. Stuart

Un catàleg d'equip per a les aventures...

Des d'un pegat d'empelt d’abyssin a l'arma de fragments verpine, aquest catàleg conté equip d'aventures essencial per a trobades brusques. Amb seccions detallant les armes, micro-electrònica, equip de supervivència, droides i subministraments mèdics, el catàleg de mercaderies de Galladínium demostrarà ser indispensable per a qualsevol grup de personatges!

Relats inclosos:

•     Motxilla coet personal silenciosa Arakyd

•     Hyperfoil 1000

•     Tagecco SCS-19 Sentinella

•     Droide infermer

•     Droide guardià

•     Droide xef personal Cybot Galàctica 434-FPC

•     Codificador criptogràfic DCD-4800

•     Processador de menjar

•     Cascada refulgent de Coruscant

•     Holo-cronòmetre Gorondin

•     Bio-Gravador

•     Pantalla d'identificació electrònica

•     Orbe d'esferoides

•     El joc universal dels esferoides…

•     Caminant gladiador: «Vandalisme» en Ciutat Sedratis

•     Elevador esportiu de gravibola

•     Equip dejarik holomàtic

•     Carro repulso-elevador per a equipatges

•     Bastó d'energia

•     Implant comunicador

•     Arnés de carreres de tranthebar

•     Derivació de l'ordinador de navegació

Motxilla coet personal silenciosa Arakyd

—No és propi de Justahl arribar tard a una reunió.

—No, no és propi d'ell en absolut.

—Certament, no a una reunió tan important com aquesta.

—Per descomptat. Esteu segurs que sabia l'hora d'inici?

—Va fixar ell mateix la reunió.

—Bé, si no està aquí en 12 segons, haurà de renunciar a les seves accions de Kemends.

—Una llàstima, no us sembla?

—Sí, bastant. Mai li va agradar massa Kemends.

—Entenc el que vols dir. Oh, mira, aquí està Justahl.

—De debò? On?

—Fora de la finestra.

—Ximpleries. Estem a 200 metres d'altura de la superfície.

—Aparentment Justahl també.

A l'exterior, una figura amb ulleres vestida amb un vestit a l'última moda dervdisi descendia lentament cap a la cornisa. La seva motxilla propulsora va compensar suaument les turbulències que l'edifici provocava en el vent; just el que necessitava per completar la il·lusió d'un vol sense esforç.

Ordenant-se el cabell regirat, el vicepresident Justahl va pressionar amb el palmell de la mà un panell de control en la part exterior del mur. La finestra de transpariacer es va lliscar per deixar passar l'executiu, que arribava puntual, però en l'últim segon. Només es va detenir un instant per llevar-se la petita motxilla coet i llavors el magnat de la corporació es va acomodar en el seu seient, detenint-se només per llançar al seu oponent una mirada breu però intensa. Va començar com si no hagués ocorregut res fora de l'ordinari.

—Veig que estem tots reunits. Bé. Gràcies per venir. Comencem?

Hyperfoil 1000

El jove Prestor va travessar la capa de núvols a 200 quilòmetres per hora. Una vegada va deixar enrere la zona urbana, va accelerar encara més, forçant la màquina al màxim. Després de jugar a enxampar durant un parell de clics amb Dorqweull, va minorar el just per realitzar un tancat gir a l'esquerra. Va saludar amb la mà a les joves mentre passava disparat sobre les seves teulades; els irats juraments de les seves figures paternals es van perdre en el gemec de les sorolloses turbines.

Prestor va baixar de revolucions el motor mentre s'acostava a la plataforma d'atracada de la teulada. Prement un control automàtic, va observar com la teulada s'obria lentament. Els coets repulsors van esmorteir l'aterratge.

—Hola, papa, ja he tornat. Aquí tens el faxplat per a aquesta nit. Per cert, quan vulguis pots tornar a demanar-me que et faci algun encàrrec…

Tagecco SCS-19 Sentinella

El transport va girar la cantonada amb l'udol de protesta dels motors, mentre el conductor feia tot el que podia per posar una mica de distància entre ell i els seus perseguidors. Després del vehicle que es desplaçava àgilment, primer una i després dues barredores van esquivar pals de corrent i fanals en un intent d'aconseguir atrapar al transport.

Esquivant trets de blàster amb una perícia nascuda d'incomptables trobades similars, el conductor del transport va desviar potència al port de sortida dret mentre invertia l'impuls del port de sortida esquerre. El transport va realitzar un gir tancat, evitant per poc xocar contra l'exterior de l'edifici de duanes. El moviment al seu pas va activar vibromines casolanes que havien estat col·locades en el carreró la nit anterior.

El transport va emergir del carreró només per trobar-se una munió armada esperant la seva arribada. Donat el més que probable resultat si es veien obligats a aterrar, el conductor va desviar energia d'emergència als escuts davanters i va fer baixar el morro del vehicle a escàs mig metre de la superfície. El conductor no deixaria que els manifestants detinguessin el seu avanç...

Minuts més tard, el transport es va detenir en silenci en la seva badia d'atracada darrera d'unes portes blindades tancades. Havent arribat sa i estalvi, el passatger del transport va desembarcar per començar una altra jornada de treball.

—Bon dia, governador. Què tal va ser el viatge aquest matí?

—Bastant tranquil per a aquesta època de l'any. Què tenim aquest matí en l'agenda, Revan?

Droide infermer

—Dooba! Dooba! Mira! Branli s'ha fet mal en el dit.

—I com ha ocorregut, petita?

—Va caure del trineu gravitatori.

—Molt bé, fem un cop d'ull, d'acord? Segur que tu estàs bé, estimada?

—Estic bé. Jo podia veure tota l'estona com m'observaves, però Branli no pot veure des de tan lluny. Pots arreglar-li el dit?

—Ja està, el meu amor. Veus? Està molt millor.

Droide guardià

Revella va acariciar el cap inclinat i va amanyagar suaument al seu lleial company.

—Ets el meu millor amic de tota la galàxia, Seti! No deixaràs que aquests homes dolents m'atrapin, veritat?

Seti va alçar el cap per permetre que els seus tristos ulls es trobessin amb els de la seva mestressa. Un moviment del seu llarg musell i un juganer mossegadeta sota la barbeta era tota la resposta que ella necessitava.

—Bon noi, Seti. Sabia que no m'abandonaries. A veure si aquests rebels malvats tornen a intentar fer-me mal amb tu a prop...

Revella va envoltar amb els seus braços els panells col·lectors solars de Seti i va abraçar al droide amb totes les seves forces. Els sensors visuals de Seti van brillar per un instant mentre escanejava l'horitzó a la recerca de qualsevol senyal dels intrusos que sabia que estaven allà fora, en alguna part...

—Escena del viatge de la Revella: La història d'una nena i el seu droide, reimprès aquí amb permís d'Entreteniments Mil·lenni

Droide xef personal Cybot Galàctica 434-FPC

—Per al seu gaudi en el sopar d'aquesta nit, dames i cavallers, he confeccionat una amanida de caramaxoian cruixent amb amaniment dihneral d'herbes i cervesa. Per al següent plat, una safata de prestors de sorra febrini torrats amb una lleugera salsa gangini. Per al plat principal, tindran una selecció de lloms de petxina de caramatxi velosià amb salsa de suvoli blanc o bé au de caça hillindor rostida amb nous brestel i espècia zinxari. Per a postres, he preparat un assortiment de cremes especiades cavaellin. Confio que serà del seu grat.

—Tot sembla perfecte, el meu benvolgut amic. Pot començar.

—Com vostè digui, senyor.

—434-FPC és tot un tresor. És un autèntic geni en la cuina. El millor és que treballa gratis. Tan sols ofereix-li de tant en tant un bany de lubrificant i és feliç!

Codificador criptogràfic DCD-4800

Sabia que havia d'anar amb compte. Una relliscada, i la informació cauria a les mans equivocades. Per enèsima vegada, Defas va mirar nerviosament per sobre de la seva espatlla mentre els seus dits seguien volant pel teclat.

—Qui està aquí a dalt?

Com li havien trobat tan aviat? No importa! Segueix amb el teu treball.

—Molt bé, siguis qui siguis, surt d'aquí!

No et detinguis ara, només falta una mica més.

—Aquesta és la teva última oportunitat. Et vull aquí fora, ja!

Acabat! I just a temps, a més.

—Ara surto, Pare. Només estic acabant un treball per al col·legi.

Defas va desconnectar la seva interfície informàtica de l’encriptador i va revisar la fulla que sortia de la ranura de sortida. La informació va confirmar les seves esperances.

Mai veurien aquesta cartilla de notes!

Processador de menjar

—Què vols dir amb què acabes de convidar a sopar al teu supervisor? No puc preparar una altra festa amb tan poca antelació...

Cascada refulgent de Coruscant

La munió en l'exterior de la Desfilada Imperial d'Estrelles de la passada nit va esperar gairebé sis hores sota una pluja gairebé gelada per poder veure fugaçment a la sirena d’holovídeos Quintana Trill. És ben conegut que Lady Trill mai es perd les projeccions de les vetllades d'estrena dels seus nous holofilms. D'igual manera, pocs dubtaven que, quan finalment aparegués, «Quinta» (com la coneixen els seus fans) realitzaria una entrada espectacular.

Els fans de la Quinta no van quedar decebuts. Amb prou feines tres minuts abans de la seqüència d'obertura de l’holo, amb una escorta de vuit homes, el lliscant de la Quintana Trill es va posar en l'exterior de la Desfilada i l'actriu va sortir d'ell sota un aplaudiment ensordidor. No obstant això, les sonores ovacions van cessar de cop davant l'espectacle inesperat que va aparèixer davant la gent.

Quinta va sortir del seu lliscant coberta de foc líquid. Rierols blaus, vermells i ambre semblaven ballar sobre la seva persona mentre un halo de rajos de lluna grocs fluïa pel seu cabell negre, que li arribava fins a les espatlles. En avançar cap a l'entrada del cinema, amb cadascun dels seus fluids moviments esclatant al seu voltant amb la resplendor d'un centenar de noves en miniatura. Quan va saludar amb la mà als seus sorpresos admiradors, les flames van ballar en la punta dels seus dits, i la cua del seu vestit reflectia una suau lluentor cendrosa que generava la impressió de què Quinta lliscava sobre el terra com una espècie d'antiga heroïna mitològica. En conjunt, el resultat va ser una entrada espectacular que pocs arribaran a oblidar. Lamentablement, l'últim holo-vídeo de la Quinta, Habitants de Dakaret IX, va rebre crítiques bastant menys positives.

—De «Les seves Estrelles i les Meves», Morgraine Delefrenquin, Editora de Notícies de Societat, Diari Missatger de Chandrilà

Holo-cronòmetre Gorondin

Tant era les vegades que ho intentés. Jondris no podia dormir. Com trobava a faltar a Madillis quan ella estava papallonejant a mitja galàxia de distància en viatges de negocis.

Jondris va recordar que encara portava posat el seu cronòmetre. Amb un gir de canell, un holo en miniatura de Madillis va aparèixer davant els seus ulls fatigats.

—Són les 3:12 de la matinada, amor. Crec que hauries de tractar de descansar. Probablement tinguis un dia atrafegat per davant...

Bio-Gravador

... Mareoian ja portava bastant temps sospitant que Rekvan li anava a demanar en matrimoni. Amb prou feines va poder controlar la seva emoció quan va obrir la caixa amb el petit holocub i el Bio-Gravador. Inserint el cub en la ranura d'accés del Bio-Gravador, va prémer el botó de reproducció i va observar com la imatge d’en Rekvan s'abocava sobre el terra del seu dormitori. Abans de poder reaccionar, ell estava dient aquestes paraules que ella portava tant temps volent escoltar. Només escoltar-les no ho era tot; mentre la imatge d’en Rekvan parlava amorosament dels seus sentiments per ella, Mareoian podia d'alguna manera sentir la profunditat d'aquests sentiments. D'alguna manera, sentia que el palpitar del pols d’en Rekvan s'accelerava a la carrera mentre les paraules rajaven d'ell. Es va adonar que aquest no era un holovídeo normal.

—De Sota la luma galdroniana: Una història èpica d'amants moderns, de Verigriss Tranex

Següent