Clons (IX)

Anterior

Capítol 9

Tash no podia creure el que veia. Era ella. Per un moment no va poder acceptar-ho. Havia de ser la seva imaginació. O tal vegada un holograma.

Però l'holograma estava sostenint una roca amb ambdues mans. L'altra noia (l'altra Tash) va aixecar la roca sobre el seu cap i la va llançar.

A l'últim moment, Tash va rodar apartant-se del camí i la roca es va trencar contra el dur terra.

La seva bessona estava tractant de matar-la!

Tash va tractar de posar-se dreta, però la seva bessona ja estava atacant-la. L'altra noia la va empènyer cap enrere, subjectant-la contra la paret corbada de la sala rodona. Els dits de l'altra Tash es van tancar al voltant de la seva gola, i va començar a prémer.

Tash va panteixar quan la seva respiració es va veure tallada. Va aferrar les mans de la seva atacant, però l'altra Tash va prémer més fort. Amb desesperació, Tash va corbar la seva mà en un puny i va colpejar. Va sentir que el seu puny feia contacte. L'altra Tash grunyí i la va deixar anar.

Tash es va lliscar per la paret, tractant de mantenir-se fora de l'abast de la seva atacant.

—Qui... qui ets tu? —va panteixar.

L'altra noia es va tocar la mandíbula en el lloc on Tash li havia engaltat. Llavors va somriure. A pesar que era una còpia idèntica, Tash ja havia vist una diferència entre ella i la seva misteriosa bessona. L'altra noia tenia una lluentor maliciosa en els ulls. Novament es va dirigir cap a la Tash sense respondre.

—Atura’t! —va dir Tash. No sabia què fer—. No vull barallar-me. Haig de saber què està passant.

L'altra Tash rigué.

—No necessitaràs saber-ho una vegada estiguis morta!

Es va llançar sobre la Tash de nou. Tash es va apartar i va córrer cap a la sortida. Qui fora, allò que fos aquesta altra Tash, lluitava com un animal. Tash havia de posar distància entre elles.

Va córrer per un dels passatges entre els edificis en ruïnes, amb l'esperança de perdre a l'altra Tash en el laberint de blocs de pedra. Però aviat va escoltar passos per darrere d'ella. Prengués el camí que prengués, l'altra Tash la seguia.

Tash es va mantenir girant cantonades i corrent al voltant dels enormes blocs de pedra. Però en comptes d'escapar de la seva perseguidora, va prendre un gir equivocat.

Un atzucac es va alçar enfront d'ella. Un dels blocs de construcció havia caigut, bloquejant el camí. Era massa alt per passar per damunt. També ho eren les parets a cada costat del passatge.

Tash es va donar la volta per retrocedir, però es va trobar mirant a la seva imatge bessona una altra vegada.

—Ha! —la seva bessona rigué—. No hi ha lloc on córrer.

—Qui ets tu? —va exigir Tash.

La seva bessona es rigué de nou.

—No ho saps, Tash? Jo sóc tu.

—Tu no ets jo —va respondre Tash—. El que sigui que ets, no ets jo.

—Oh, sóc tu —va dir l'altra Tash, avançant a poc a poc—. Sóc el costat fosc que no vols deixar sortir. Som la mateixa fins a l'últim gen. Però no hi ha espai en aquesta vida per a ambdues. I com jo sóc més forta... tu hauràs de desaparèixer.

La malvada Tash va mirar al voltant i va recollir una altra gran roca. Era dues vegades de la grandària del seu puny. La sospesà i va somriure.

Tash sabia que aquesta altra Tash la mataria. Estava disposada a matar; fins i tot desitjava matar. Tash no podia competir amb això. No podia lluitar així.

El temps va semblar alentir-se a mesura que l'altra Tash avançava a poc a poc. Tash va pensar en les paraules que la seva malvada bessona havia dit. Sóc el costat fosc que no vols deixar sortir. Era això cert? Hi havia alguna cosa en les ruïnes Jedi que li mostrava a Tash el reflex del seu propi Costat Fosc?

Tash va fer un cop d'ull a les pedres al seu voltant. Va recordar la seva sorpresa per les pedres. Algú (un Jedi?) havia usat la Força per moure aquestes pedres gegantines. Algú havia usat la Força per construir tota aquesta fortalesa. Aquesta malvada Tash pot ser que fos cruel i forta, però la veritable Tash tenia la Força, i la Força era més forta.

Tash va prendre una respiració profunda. Va fer una invocació de la Força. Immediatament va sentir el toc del Costat Fosc. Estava esperant, desitjant ajudar-la. Va sentir que amb el Costat Fosc podria acabar amb aquesta impostora, esborrar-la del món en un obrir i tancar d'ulls.

No, va pensar Tash. Jo no sóc així. Ni ho seré.

Tash va apartar de la seva ment tots els pensaments d'utilitzar la Força com una arma. En lloc d'això, va pensar en la Força com un escut. Ho havia fet una vegada abans contra una criatura anomenada Espora. Tash ho va intentar de nou ara, imaginant una pantalla protectora com l'escut deflector d'una nau per tot el seu cos. Va sentir la Força fluir al seu voltant, i va saber que estava funcionant.

Però l'altra Tash es va limitar a somriure. Les seves parpelles voleiaren amunt i a baix, i els seus ulls es van posar en blanc. Tash es va preguntar què estava fent.

Llavors va sentir el Costat Fosc.

Va impactar sobre ella com una ona trencant en la costa. El poder del Costat Fosc va trencar el seu escut imaginari i la va colpejar, fent-li perdre l'equilibri. Tash va trontollar cap enrere fins que va sentir l'esquena contra la paret de pedra. Mirà a la seva bessona malvada amb incredulitat.

L'altra Tash controlava el Costat Fosc de la Força, i era més forta.

—Ara —va dir la bessona malvada—, vas a morir.

 Següent