Clons (VIII)

Anterior

Capítol 8

Mentre Tash estava asseguda a la riba del riu, Hoole i Zak van tornar a la base rebel. Igual que abans, van rebre unes quantes mirades, però van ser ignorats.

—Si que semblen ocupats —va dir Zak mentre diversos membres del personal rebel passaven precipitats—. Em pregunto què estan fent.

—Tal vegada les notícies sobre la nostra nau s'han estès —va suggerir Hoole—, i s'estan preparant per partir. Em pregunto si hi ha algun tipus de registre informàtic emmagatzemat aquí que puguem mirar.

—Si n’hi ha, estarà en aquest edifici —va dir Zak, tornant-se cap a la més propera de les cinc cúpules.

—Com estàs tan segur? —va demanar el shi’ido.

Zak va assenyalar a un petit rafal al costat de la cúpula. Tubs anaven des del rafal a la paret de la cúpula. Tant el rafal com els tubs semblaven no haver estat netejats ni reparats en anys.

—Això és una unitat de control ambiental. O almenys el que queda d'una. Atès que les computadores necessiten aire fresc, els rebels probablement bomben aire des d'aquí a la sala informàtica.

Hoole va assentir.

—Havia oblidat el molt que saps de tecnologia. Anem-hi.

Es van acostar a l'edifici. Hi havia un marc però sense porta, i van entrar. Ningú va semblar preocupar-se. De fet, aquest edifici en particular estava gairebé buit. Al contrari que en l'hangar, hi havia diversos pisos per sobre d'ells, i moltes habitacions en cada planta: Afortunadament, no haurien de buscar a cada habitació. Els mateixos tubs que Zak havia vist endinsar-se a l'edifici recorrien el sostre. Zak i Hoole simplement van seguir els tubs per un passadís ple de pols fins a una sala gran en la part posterior.

La sala estava gairebé completament buida. Podien veure marques de desgast en el terra que indicaven on havien estat les computadores, però la majoria havien estat retirades. Només quedaven unes poques, i estaven cobertes de pols i semblaven inactives.

Hoole va arrufar les celles.

—Pel que sembla, aquesta sala informàtica ja no està en ús.

Zak va mirar el panell de control d'una computadora.

—Tal vegada. Però aquesta ha estat utilitzada recentment. Almenys, no fa anys d'això —va assenyalar cap a diversos botons que havien estat netejats de pols. I la pantalla també havia estat netejada de manera descurada, com si algú hagués passat la mà a través d'ella.

Zak va trobar l'interruptor d'activació i el va voltejar. Les llums de la computadora es van encendre lentament, i es va sentir un brunzit feble.

—L'energia de la bateria s'està esgotant —va dir Zak.

—Mostra'm a què pots accedir —va demanar Hoole.

Els dits d’en Zak van volar sobre el teclat.

—No hi ha molt. Imagino que si els rebels van abandonar aquest lloc, van esborrar tota la informació vital. Tot el que queda són alguns registres de personal. Noms i perfils d'alguns dels treballadors. Coses avorrides.

—Introdueix el nom d’Eyal —va dir Hoole.

Zak va fer el que li va demanar. La computadora va treballar en la sol·licitud lentament. Finalment, unes poques línies de text van aparèixer en la pantalla. A mesura que llegien, la mandíbula de Zak va caure i Hoole va aixecar una cella.

NOM: Eyal Shah

PLANETA D'ORIGEN: Corèllia

EDAT: 27

Tota la informació en la pantalla coincidia amb el que Eyal li havia dit a Tash.

Però l'ésser de la imatge era totalment diferent.

—Tal vegada és un error —va dir Zak, mirant a la imatge d'un total desconegut—. La computadora és vella. Els arxius poden estar danyats.

—Tal vegada —va convenir Hoole—. Ha d'haver-hi un disc de dades original per a cada persona, no?

—Sí, una còpia de seguretat en cas que les computadores fallin —hi havia un armari sota el terminal informàtic. Zak el va obrir i va trobar un calaix etiquetat com a DISCOS DE DADES DEL PERSONAL. Però estava buit—. Massa fàcil —un indici de nerviosisme es va obrir pas en la seva veu—. Oncle Hoole, què creus que està passant aquí?

—No hi ha res de què preocupar-se. Almenys no encara —va respondre el shi’ido—. A part de l'estranya conducta respecte a la nau, no hi ha res excepte un registre de personal amb una imatge equivocada adjunta. Tot té la seva explicació. No obstant això, crec que el millor serà mantenir els ulls oberts.

Zak havia deixat d'escoltar. S'havia tornat per mirar al seu oncle mentre Hoole parlava, però un moment després els seus ulls es van eixamplar.

—Ei! —va cridar, i va assenyalar sobre l'espatlla d’en Hoole. Hoole va girar el cap, però la sala i la porta estaven buides.

—Què has vist? —va preguntar el shi’ido.

—He vist la Tash —va respondre Zak—. Vull dir, crec que era la Tash. Pèl ros, trena. Només que la seva roba era diferent. Vestia un d'aquests micos que porten els rebels. Es va detenir en la porta, després s’escapolí tan aviat com em vaig donar la volta.

Hoole va arrufar les celles.

—Disfressar-se com una rebel? Em temo que està tramant alguna cosa. Corre darrere d'ella, Zak.

—I tu?

Hoole va assenyalar la computadora.

—Vull comparar qualsevol informació que hi hagi aquí amb el que sé de Dantooine i dels rebels. Només vés darrere la Tash i porta-la de tornada aquí. No et fiquis en problemes.

—Compta amb això! —va dir Zak, i va sortir de l'habitació per perseguir a la seva germana.

Tash havia observat a Eyal creuar el pont per segona vegada. Com galàxies podia la mateixa persona haver creuat el mateix pont anant en la mateixa direcció dues vegades seguides?

Potser hagi oblidat alguna cosa, va pensar. Tal vegada no el vaig veure donar la volta i tornar, a continuació va creuar el pont de nou.

Però sabia que no era cert. Havia vist a Eyal creuar el pont i dirigir-se cap a les ruïnes.

Després li havia vist fer-ho de nou.

Eren bessons?

Però Dr’uun el sullustà tenia un bessó també. Quina possibilitat havia de què hi hagués dos parells de bessons en una base rebel suposadament abandonada?

Trobant el seu penjoll, Tash es va aixecar d'un salt i va córrer cap a la base. Al seu voltant, els rebels encara anaven atrafegats d'aquí cap enllà, però va aconseguir detenir a un, una dona amb el pèl daurat i arrissat, i li va preguntar si havia vist a algun dels altres visitants. La dona va assenyalar cap a l'edifici més proper, després es va apressar a reprendre el seu camí.

Tash va córrer cap a l'edifici. L'interior estava ple de pols... hi havia tanta pols que va veure diversos conjunts de petjades en el terra. Les va seguir a una habitació on es va trobar a Hoole mirant pensativament cap a una pantalla de computadora.

—Tash, aquí estàs —va murmurar Hoole—. On està Zak?

—No ho sé —va replicar Tash—. Estava amb tu.

—No —va respondre Hoole—. Va dir que et va veure en la porta. Ha anat a buscar-te.

Tash va mirar al seu oncle com si estigués boig.

—Què vols dir?

—Aquí estàs! —va dir Zak, entrant de nou a l'habitació. Llavors es va detenir—. Com t'has canviat de roba tan ràpid?

Tash va posar els ulls en blanc.

—Canviar-me de roba? De què estàs parlant?

Zak li va explicar el que havia vist.

—No era jo —va explicar Tash—. Jo estava a baix, a l'altre costat del pont. Tal vegada hi hagi una rebel que s'assembla a mi.

—Això s'està posant rar —va dir Zak—. Estic començant a pensar que els dantari tenien raó en evitar aquest lloc.

—Tal vegada —va estar d'acord Hoole—. Però ara estem aquí. La nostra única altra opció és tornar al campament dantari, on estaríem obligats a tractar amb Maga. Suggereixo que simplement ens quedem aquí en aquesta sala fins que arribi la nau. Una vegada a bord, estarem segurs.

Tash encara sentia la necessitat de tornar a les ruïnes.

—Hem de romandre aquí?

—No sembla que hi hagi cap perill aquí —va dir Hoole—, mentre que Maga és una amenaça concreta en el campament dantari. —Hi ha algun problema amb quedar-nos?

A Tash no li agradava la idea d'estar tan prop de les ruïnes ni la sensació del Costat Fosc que estava percebent, però Hoole tenia raó. No hi havia millors opcions.

—No —va respondre finalment.

Ella es va deixar caure en el terra de la sala informàtica mentre Zak i Hoole continuaven treballant amb el terminal. No es va molestar a mirar. Per la seva conversa sabia que no hi havia res interessant.

Tash.

Va sentir alguna cosa cridant-la.

Tash.

No era exactament que digués el seu nom. Era més com una sensació d'algú, o alguna cosa, pensant en ella. Era com sentir els ulls d'algú clavats en la teva esquena.

Tash.

Es va posar dempeus en silenci. Zak i Hoole encara estaven mirant en la computadora.

Tan silenciosament com va poder, Tash es va esmunyir fora de l'habitació.

Hi havia un curt passeig pel pont cap a les ruïnes. El laberint de murs i pedres gegantines no era tan confús com abans. Va trobar el seu camí cap al centre de l'antiga fortalesa amb només uns pocs girs equivocats i va arribar a la baixa torre rodona.

La sensació del Costat Fosc es va fer més forta. Prenent una respiració profunda, va entrar a la sala. Una vegada més, Tash va sentir com si estigués sent observada. El borrissol en la part posterior del seu coll es va estarrufar. Hi havia alguna cosa allà.

Tash estava centrada en els seus sentiments ara... en la seva sensibilitat cap al Costat Fosc. Quan es va concentrar en la Força, va començar a relaxar-se. Però llavors...

Pam! Algú la va copejar per darrere.

Tash va caure cap endavant, esfondrant-se en el polsós terra de pedra de l'habitació. Girant al voltant, va aixecar la vista i va veure a una adolescent amb els ulls blaus i el pèl ros recollit en una polida trena.

Mirà a la cara del seu atacant.

Era la seva pròpia cara.

Següent