Capítol
13
Clons.
Tash estava en una habitació plena de
tancs de clonació. I aquest tanc, i el següent, i el de després, i tal vegada
uns altres, estaven plens de clons de la mateixa Tash.
—Com pot ser? —va murmurar per a si
mateixa. Sabia que tenia raó. Una vegada havia parlat sobre la clonació amb una
ithoriana anomenada Fandomar. La tecnologia de clonació era possible. Els
científics podien prendre l'ADN de qualsevol cosa (sang, pèl, o unes quantes
escates de la pell) i utilitzar el codi genètic de l'interior per fer créixer
una còpia exacta de la persona original. Però havien de passar anys perquè el
clon creixés, i Tash només havia estat a Dantooine unes poques setmanes!
—Preguntes?
Tash gairebé va saltar. El droide
havia arribat per darrere. Havia d'haver-la escoltat parlar.
—Preguntes? —va tornar a qüestionar el
droide.
—Uhm, sí —va dir—. Com poden créixer
aquests clons tan de pressa?
El droide es va detenir.
—La informació sobre el procés de
clonació ràpida està restringida —el droide es va donar la volta.
Clonació
ràpida. Òbviament Vader havia desenvolupat algun
tipus de mètode de clonació ràpida que li permetia fer créixer clons no en
anys, ni tan sols en mesos o dies, sinó en hores! Però, per què estava Vader allà?
Tash tenia mil preguntes, però sabia
que no obtindria resposta del droide. Si bé era evident que no estava programat
per vigilar contra intrusos, tampoc anava a resultar de cap utilitat.
Mirà al voltant a la recerca de
qualsevol cosa que pogués ser d'utilitat. Però a part dels tancs de clonació i
el droide, no hi havia molt més a la sala. Només un contenidor ple de micos de
vol. Tash va suposar que quan els veritables rebels van abandonar la base, van
deixar la seva roba enrere. Ara Vader l'estava usant per vestir al seu exèrcit
de clons.
Era a punt de donar-se la volta per
allunyar-se del recipient quan va tenir una idea. Ràpidament, es va llevar el
mico de vol que portava, es va llevar la roba, ho va llançar tot a un costat, i
es va ficar en la seva nova vestimenta.
Just a temps. Pedra es va lliscar
sobre pedra en la part superior de l'escala. Tash s’escapolí entre les ombres
al costat de l'escala i va contenir la respiració.
Dos rebels van baixar. Eren idèntics,
clons de la mateixa persona.
—No pot haver trobat la forma de
baixar aquí —va dir el primer clon.
—El líder ens ha ordenat revisar tots
els llocs —va dir el clon número dos.
—Bé. Llavors preguntem al droide si ha
vist alguna cosa —va dir el primer clon.
—Per què? Tot el que el droide farà és
escanejar-nos i dir que ja té el nostre material genètic.
—Pregunta de totes maneres.
Mentre discutien, Tash va sortir de
les ombres i va pujar de pressa per les escales just abans que la trapa es
tanqués. Estava de nou a la sala circular.
Tash va apuntar el cap fora. Podia
sentir algunes veus distants, però res a prop. Va suposar que els clons havien
pentinat les ruïnes de darrera d'ella. Quan no van poder trobar-la, es van
desplegar en la prada, amb l'esperança de seguir el seu rastre.
El més silenciosament possible, Tash
es va obrir pas a través del laberint de les ruïnes. Havia de formar un pla, i
per fer això necessitava un lloc per amagar-se, un lloc on pogués pensar. De
sobte va sentir passos ferms i pausats acostant-se a una cantonada propera. Es
va enganxar a l'ombra d'una pedra caiguda i va escoltar mentre els passos
s'acostaven.
Una figura alta va aparèixer, vestida
amb una llarga túnica, amb una mirada de preocupació en el seu rostre gris.
—Oncle Hoole! —va dir Tash amb un
murmuri excitat. Es va apartar de les ombres i va córrer cap a ell.
—Tash —va dir Hoole amb calma.
—Gràcies a la Força —va dir. Es va
deixar caure entre els seus braços. Hoole la va agafar i la va sostenir en
peus—. Encara sort que has pogut escapar!
Hoole va baixar la mirada cap a ella.
—No he escapat. Almenys, el Hoole
original no ho ha fet —la seva presa es va tibar—. I tu tampoc ho faràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada