The Truce at Bakura (XVI)

Anterior

16 Autèntic talent

—Bona parada, Grif!

—Te'ls has menjat a tots, Au de Guerra.

Conn Doruggan va gaudir del doll d'aigua calenta en els vestuaris de l'equip mentre els seus companys li abocaven lloances. La wegsfera, l'esport oficial del Nou Ordre, creixia en popularitat cada dia i, de fet, les seves accions pujaven com l'escuma.

Durant l'última hora, saltant en el pou de joc hexagonal de baixa gravetat, havia bloquejat l'últim intent de marcar de la Lliga Coure. Havia tornat a guanyar el partit per a l'equip Granat.

Li deien «Grif», per una au de presa alderaaniana. Esperava ansiós el següent partit de la lliga contra els extraplanetaris de Raithal... no l'acadèmia militar, per descomptat, sinó la seva contrapartida civil. Per primera vegada en tres anys, Alderaan esperava guanyar.

A Raithal, gairebé el planeta sencer ho veuria. L'atracció interespacial de l’HoloNet costava a ambdues universitats milers de crèdits en taxes de comunicació, però els bitllets de visionat es venien ràpid... fins i tot allà, i Alderaan encara no era un món especialment aficionat a la wegsfera. Conn li donava la culpa als comentaris despectius d'una jove hereva Organa. Li agradaria veure-la intentant fer una parada de wegsfera. Les llargues i nerviüdes cames d’en Conn, les seves enormes mans i els seus excel·lents reflexos a baixa gravetat feien d'ell un campió.

Es va vestir amb un còmode barnús per després de l'exercici. Amb els seus amics Pul i Tannan, va agafar la vorera mòbil que creuava el campus de tornada a la Residència Universitària Iihot. El temperat vent de primavera feia voleiar el seu cabell.

Tannan li va donar un cop de colze.

—Alerta de sang calenta.

Tres estudiants femenines s'acostaven per la vorera oposada, vestint poc més que l'estrictament necessari. Conn va agafar amb els punys la seva túnica granada i va agitar els braços com si fossin un parell d'ales. La més petita de les dones va somriure mentre el grup passava de llarg.

—Demana-li el número de comunicador, Grif —li va incitar Pul.

Van caminar per l'ample vestíbul de Iihot. Conn va tirar el sarró de la seva roba al conducte de la bugaderia.

—Eh —va exclamar Tannan—. Han posat les notes finals en els taulons personals.

La vida acadèmica, la creu de l'existència d’en Conn. Es va acostar a Tannan, que ja estava prement controls per mostrar les notes finals dels tres. Tan havia estat beneït amb bones notes tota la seva vida. Conn apareixia l'últim. Ho havia aprovat tot —pels pèls— excepte...

—Uau —va panteixar Pul—. Què ha passat?

—Azzi —va dir Conn, pronunciant el nom del professor d'Història Moderna amb un grunyit—. No li deu haver agradat el meu assaig. —El precipitat treball d’en Conn sobre Expansionisme Humà hauria impressionat a altres professors. Azzi s'oposava obertament a la «tirania» del Nou Ordre, incloent els seus jocs públics—. Gràcies per res, Azzi —va murmurar Conn. Hauria de repetir aquesta assignatura durant l'estiu.

—Mala sort, Grif —va dir Pul donant-li copets en l'espatlla.

Mala sort? Aquest era l'insult final. Els talents d’en Conn estaven sent malgastats allà.

—Vés-te’n a trucar a l'ascensor —va ordenar a Pul.

Menys d'una hora més tard, vestit amb el seu vestit formal d'una peça, Conn es trobava enfront d'un mostrador de reclutament. Dos empolainats oficials joves estaven asseguts a l'altre costat, sota un logo tridimensional de l'Acadèmia de Servei Imperial. La Mili de Raithal tenia un currículum seriós i rigorós...

I el millor equip de wegsfera del Nucli.

—En efecte —va repetir Conn—. Amb efecte immediat. Puc arribar al sistema Raithal abans del següent trimestre.

L'home assegut a la dreta de Conn tenia la musculatura i la complexió d'un tritó de mantega. Va prémer diversos botons i va arrufar les celles.

—Ho sento, jove Doruggan. Les seves notes no tenen nivell per a l'Acadèmia. Història Moderna és particularment qüestionable.

Conn va creuar els seus llargs braços i es va llançar a matar.

—Aquest professor és un agitador. Miri la secció d'Educació Física. En wegsfera.

L’escanyolit assegut a l'esquerra va alçar una cella negra i arrissada.

—Ets wegsferista?

—Un dels millors —va anunciar Conn—. I no fanfarronejo. És un fet.

Es van prémer més botons. El tritó es va posar dempeus.

—Ah, Doruggan —va clacar—. Hi ha una beca per a cinc cursos reservada per un alderaanià amb els teus talents. Inclou una tutoria especial per assegurar uns resultats acadèmics satisfactoris. Puc prendre't jurament de servei a Sa Altesa Imperial en aquest mateix mostrador. Aixeca la mà dreta.

Conn la va aixecar. Igual que preparar-me per a un servei, va pensar.

 Següent