Capítol 2
Han Solo mai havia estat amb anterioritat en la Cantina de
Reggilio. Però havia estat en centenars de llocs com aquest, i coneixia bé de
quina classe de lloc es tractava aquest local. Era raonablement tranquil,
encara que més per precaució que pels bons modals dels seus parroquians; a més,
era lleugerament turbulent, encara que amb la moderació que provenia de la
necessitat de mantenir un perfil baix; i estava decorat profusament de manera espellifada,
la qual ni esperava ni oferia disculpes.
En fi, era el lloc perfecte per a un parany.
A un metre de distància, assegut en l'altra meitat de la
butaca envolupant de l'apartat en què es trobaven, Chewbacca grunyí de manera
poc satisfeta.
—No estic bromejant —grunyí Han, picant incessantment les
gemmes dels dits contra el gerro de cervesa corelliana condimentada que encara
no havia tocat—. Però si existeix alguna possibilitat que això sigui veritable,
hem de prendre-ho.
La veu de Chewbacca va retrunyir amb un suggeriment.
—No —va respondre Han amb aplom—. Estan armant una
rebel·lió, recordes? No hi ha res que els hi sobri.
Chewbacca grunyí de nou.
—Segur que val la pena —va acceptar Han—. El només fet
d'haver disparat contra aquests caces TIE que estaven darrere d’en Luke, hauria
d'haver servit perquè ens dupliquessin la recompensa. Però tu vas veure la
mirada en el rostre de Dodonna; no estava molt content que rebéssim ni tan sols
aquesta primera recompensa. Si Sa Altesa Reial no s'hagués quedat dempeus allà,
dient-nos adéu, estic bastant segur que ell hauria tractat d'evitar que ens la
lliuressin.
Mirà el seu gerro. D'altra banda, no va afegir que
demanar-li a la Princesa Leia que li reposés novament els crèdits necessaris
per saldar la recompensa que encara penjava sobre el seu cap, significaria que
hauria de dir-li com havia perdut el primer pagament. No en un joc d'atzar ni
en males inversions, ni tan sols tampoc en begudes, sinó amb un kríffid[1]
pirata.
I llavors ella li llançaria una d'aquestes mirades.
Han hi havia decidit que existien coses pitjors que estar en
la llista de recompenses de Jabba.
D'altra banda, si aquesta oferta de treball que li havia
arribat procedent de l'encreuament d’Ord Mantell era veritable, tindria una
bona oportunitat que la Leia mai s'assabentés.
—Hola, Solo —l'aspra veu es va deixar escoltar des de la
dreta d’en Han—. Posa els ulls al capdavant, i les mans sobre la taula. Tu
també, wookiee.
En Han va serrar fermament les dents mentre deixava anar el
seu gerro i recolzava les mans sobre la taula, mentre pregava que l'oferta de
treball fos veritable.
—Ets tu, Falsta?
—Escolta, tens bona memòria —va dir Falsta de manera
aprovatòria mentre contornejava la taula i apareixia enfront dels ulls d’en Han,
asseient-se en la cadira que tancava la taula. Era tal com Han ho recordava:
petit i esquelètic, vestint un rostoll que no s'havia canviat en quatre dies, i
amb la seva habitual jaqueta de cuir embolicant alguna altra de les seves
camises de col·lecció amb dissenys d'ocells en flames. El seu blàster era fins
i tot més lleig que la seva camisa: es tractava d'un blàster DT-57 completament
modificat, pertanyent a l'època de les Guerres Clon.
A Falsta li agradava afirmar que l'arma havia estat
propietat del mateix General Grievous. En Han tampoc creia en res més del que
ell pogués dir.
—Vaig sentir que Jabba està com boig per causa teva —va continuar
Falsta, recolzant el colze sobre la taula i anivellant el canó de la seva
pistola contra la cara d’en Han—. Una vegada més.
—He sentit que has diversificat els teus negocis, al punt
que ara també t'ocupes dels assassinats —li va contestar Han, mirant el blàster
i reacomodant acuradament la seva cama per sota de la taula. Només tindria una
oportunitat.
Falsta es va encongir d'espatlles.
—Escolta, si això és el que el client vol, això és el que el
client obté. Et puc dir això amb coneixement: Sol Negre paga molt millor per
una mort, que Jabba per una captura —va moure una mica el canó del seu blàster—.
No és que em molesti obtenir alguns crèdits addicionals. De qualsevol manera,
ja em trobo aquí.
—Clar, per què no? —va convenir Han, arrufant el nas. Aquest
era un comentari estrany. Estava dient Falsta que ell no havia estat qui li
havia enviat a Han aquest missatge?
No, això era ridícul. La galàxia era un lloc enorme. No hi
havia cap manera que a un caça-recompenses simplement se li hagués ocorregut
passar per una cantina triada a l'atzar, en una ciutat també triada a l'atzar,
en un planeta igualment triat a l'atzar, al mateix moment en què Han es trobava
allà. No, Falsta estava sent sarcàstic.
Això estava bé. Han podria ser sarcàstic també.
—Estàs dient-me que si et dono el doble del que t'ofereix
Jabba, simplement t'aixecaries i sortiries d'aquí? —li va preguntar.
Falsta va somriure maliciosament.
—Per ventura tens aquesta quantitat?
Han va inclinar el cap cap a Chewbacca.
—Tercer paquet d’energia de recanvi, comptant des de
l'espatlla.
Els ulls de Falsta van saltar cap a la bandolera de
Chewbacca.
I amb un únic moviment de contorsió, Han va llançar el seu
genoll cap amunt, colpejant la taula per sota del colze de Falsta i desviant el
seu blaster per deixar-ho fora de rang, mentre ell agafava el seu gerro i
llançava la condimentada cervesa corelliana cap als ulls de Falsta. Es va
produir una breu resplendor candent, al mateix temps que un mer reflex feia que
el caça-recompenses disparés, socarrant l'aire al costat de l'orella esquerra d’en
Han.
Un únic tret va ser tot el que Falsta va aconseguir fer. Un
instant després, el seu blàster apuntava inofensivament al sostre, mentre
romania immobilitzat en el seu lloc per la tenalla de ferro que Chewbacca
exercia sobre l'arma i la mà que la sostenia.
Aquest hauria d'haver estat el final de l'assumpte. Falsta
hauria d'haver acceptat la derrota, lliurat el blàster, i sortit de la cantina,
una mica humiliat però encara amb vida.
Però Falsta mai havia estat del tipus que acceptava res.
Fins i tot al mateix temps que parpellejava furiosament mentre la cervesa
seguia descendint pels seus ulls, va introduir la seva mà esquerra com un
ganivet per dins de la seva jaqueta, i la va treure subjectant un petit blàster.
Estava en el procés d'apuntar l'arma quan Han li va disparar
per sota la taula. Falsta va caure cap endavant, amb el braç dret encara
sostingut per la forta tenalla de Chewbacca, mentre el blàster lleuger rebotava
sobre la taula abans de detenir-se. Chewbacca el va sostenir en aquesta posició
per un moment més, i després va deixar caure el braç de Falsta sobre la taula,
separant hàbilment el blàster de l'abast de la mà del mort mentre ho feia.
Durant una altra mitja dotzena de segons Han no es va moure,
subjectant el seu blàster per sota de la taula, i amb la mirada girant al
voltant de la cantina. La bullícia del lloc s'hi havia esfumat, i ara
pràcticament tots els ulls estaven centrats sobre ell. Pel que podia dir, ningú
havia tret encara una arma, però la majoria dels clients de les taules més
properes tenien les seves mans damunt o prop de les seves pistoleres.
Chewbacca va fer retrunyir l'aire amb un advertiment.
—Tots ho van veure —va dir Han, encara que dubtava que molts
d'ells l'haguessin vist—. Ell ha disparat primer.
Es va produir un altre moment de tibant silenci. Llavors,
gairebé de manera casual, les mans es van apartar dels blàsters, els caps es
van tombar i les converses es van reprendre.
Tal vegada aquest tipus de coses succeís tot el temps en el
local de Reggilio. O tal vegada tots coneixien a Falsta prou com per no
trobar-lo a faltar.
No obstant això, definitivament, era hora de seguir
endavant.
—Fotem el camp —va murmurar Han, enfundant el blàster i
lliscant-se per una banda de la taula. Va decidir que tornarien a l'àrea del
port espacial, donarien algunes voltes al voltant de les cantines de per allà,
i veurien si podien enganxar-se amb un servei de transport. Era gairebé segur
que no els proporcionaria prou per pagar-li a Jabba, però almenys els trauria
de Wukkar. Es va posar dempeus, fent-li a la cantina una última mirada...
—Disculpi?
Han es va girar, deixant caure la seva mà novament sobre
l'empunyadura del seu blàster. Però es tractava simplement d'un ordinari home
humà que es dirigia precipitadament a la seva trobada.
O més aviat, la majoria d'un humà. La meitat del seu rostre
estava cobert per una medi-màscara de color carn que havia estat estirada sobre
la pell i el cabell, amb un ull protètic que es balancejava en el lloc on
normalment hauria d’haver estat el seu ull dret.
Tampoc es tractava d'un ull qualsevol. Era d'un disseny
decididament alienígena, brillant com si fos la versió més petita d'un
multifacetat ull arcona. Fins i tot a la tènue llum de la cantina, l'efecte que
produïa era sorprenent, inquietant i estranyament hipnòtic.
Amb un sobresalt, Han es va adonar que se li havia quedat
observant, i va apartar la seva mirada. No només era un comportament groller,
sinó que una enganxada visual era exactament el tipus de truc que un assassí
astut podria emprar per atreure l'atenció de la seva víctima en determinat
moment crític.
Però les mans de l'home estaven buides, sense cap blàster ni
la fulla d'un ganivet a la vista. De fet, la seva mà dreta no li hauria servit
de cap manera. Retorçada i deforme, estava embolicada de forma atapeïda, amb el
mateix material de la medi-màscara de la seva cara. O bé estava seriosament
danyada, o sinó amagava una pròtesi sota la seva cobertura, que segurament
hauria provingut dels mateixos alienígenes que li havien subministrat aquest
ull.
—Potser hauria de preocupar-se una mica per aconseguir una
aparença diferent —li va suggerir Han, relaxant-se una mica.
—Haig de preocupar-me per un gran nombre de coses —li va dir
l'home, detenint-se a un parell de metres de distància. L'ull que li quedava,
es va desviar cap al blàster d’en Han, i després es va elevar novament, fent un
esforç, cap a la seva cara.
—Permetin-me presentar-me —va continuar—. El meu nom és
Eanjer, bé, el meu cognom no és important. El que és important, és que m'ha
estat robada una gran quantitat de diners.
—Lamento escoltar això —va dir Han, retrocedint cap a la
porta—. Hauria de parlar amb la policia d’Iltarr City.
—Ells no em poden ajudar —va dir Eanjer, avançant-se un pas
cada vegada que Han feia un pas cap enrere—. Vull que em tornin els meus
crèdits, i necessito algú que pugui valer-se per si mateix i que no li importa
treballar fora de la llei o en allò acostumat. És per això que estic aquí.
Tenia l'esperança que pogués trobar a algú que complís amb aquests criteris —el
seu ull es va desviar cap al cos de Falsta—. Després d'haver-lo vist en acció,
em queda clar que és vostè exactament el tipus de persona que estic buscant.
—Va ser en defensa pròpia —li va respondre Han, accelerant
els seus passos. Probablement el problema de l'home es tractava d'algun petit
deute de joc, i no tenia cap intenció d'embolicar-se en alguna cosa per
l'estil.
Però a més de qualsevol altra cosa que Eanjer pogués ser,
estava clar que l'home tenia determinació. Va accelerar fins a igualar el ritme
d’en Han, mantenint-se al seu pas.
—No vull que ho faci de forma gratuïta —va dir—. Puc
pagar-li. Puc pagar molt, molt bé.
Han va desaccelerar els seus passos fins arribar a
detenir-se de manera reticent. Encara pensava que es tractaria d'alguna cosa
insignificant, i escoltar el que l'individu tenia per dir-los, probablement
seria una completa pèrdua de temps. Però caminar donant voltes al voltant de
les cantines properes al port espacial, probablement, també ho seria.
I si no es detenia a escoltar-ho, era molt probable que
aquesta llauna d’individu li seguís tot el camí fins al port espacial.
—De quant estem parlant? —li va preguntar.
—Com a mínim, de totes les seves despeses —va dir Eanjer—.
Com a màxim... —va mirar al seu voltant i la seva veu es va apagar en un
murmuri—. Els delinqüents em van robar cent seixanta-tres milions de crèdits.
Si me'ls retorna, vaig a dividir-los amb vostè i amb qualsevol altre que vostè
cridi per ajudar-li en aquesta tasca.
Han va sentir que se li formava un nus en la gola. Això
encara podria no significar res. Eanjer podria simplement ser algú que
construïa castells en l'aire.
Però si estava dient la veritat...
—Correcte —va dir Han—. Parlem. Però no aquí.
Eanjer va tornar a mirar el cos de Falsta, sentint que una
esgarrifança li travessava per enmig del seu cos.
—No —va respondre amb suavitat, concordant amb Han—. En
qualsevol lloc menys aquí.
* *
—El nom del lladre és Avrak Villachor —va dir Eanjer, mentre
el seu únic ull llançava desconfiades mirades al voltant del menjador que Han
havia triat, un local una mica més exclusiu que la cantina, i localitzat a unes
prudents tres illes—. De manera més precisa, és el líder del grup en particular
que està implicat en l'atracament. Tinc entès que també està afiliat amb alguna
organització criminal més gran, realment no sé quina.
Han va mirar a l'altre costat de la taula, en direcció a
Chewbacca i va aixecar les celles. El wookiee es va encongir d'espatlles i va
sacsejar el cap. Pel que sembla, ell tampoc havia sentit parlar mai de
Villachor.
—Sí, hi ha bastants entre les quals podríem triar —li va dir
a Eanjer.
—Això és cert —Eanjer va baixar la mirada cap a la seva
beguda com si s'adonés d'ella per primera vegada, i després va continuar la
seva nerviosa exploració de l'ambient en el qual es trobaven—. El meu pare és,
millor dit va ser, un reeixit importador de béns. Fa tres setmanes que
Villachor va venir a casa nostra amb un grup de busca-bregues i li va exigir
que transferís el seu negoci a l'organització de Villachor. Quan ell es va
refusar —un sotrac va recórrer el seu cos—... el van matar —va dir, amb la veu
gairebé massa baixa com per ser escoltada—. Ells tan sols... ni tan sols van
utilitzar blàsters. Era una espècie de granada de fragmentació. Tan sols el van
esbocinar... —Eanjer va deixar de parlar.
—Això és el que et va passar en la cara? —li va preguntar
Han.
Eanjer va parpellejar i va mirar cap amunt.
—Què? Oh —va aixecar la mà coberta amb el medi-embenatge per
tocar suaument la seva cara coberta amb la medi-màscara—. Sí, jo vaig ser
impactat per l'ona expansiva de l'explosió. Hi havia tanta sang. Han d'haver
pensat que estava mort... —es va estremir, com si tractés de sacsejar-se dels
infausts records—. De totes maneres, es van emportar tot el que hi havia en la
caixa forta i van fotre el camp. Tots els registres corporatius, les dades
sobre la nostra xarxa de transports, les llistes de sub-contractistes... tot.
—Incloent cent seixanta-tres milions de crèdits? —va preguntar
Han—. Ha d'haver estat una caixa forta bastant gran.
—En realitat no —va dir Eanjer—. Era del tipus vestidor,
però res especial. Els diners estaven en les fitxes de crèdits, un milió per
cadascuna. Un morral podria contenir-les totes —va aproximar la seva cadira a
la taula amb un sotrac—. Però d'això es tracta l'assumpte: les fitxes de
crèdits tenen un codi en clau per ser emprat pel propietari, i pels agents
designats pel propietari. Com el meu pare ha mort, jo sóc l'únic que pot
obtenir el valor complet per elles. Per a qualsevol altra persona, no valdrien
més d'un quart, tal vegada la meitat de l'un per cent del seu valor nominal. I
això només si Villachor aconsegueix trobar un hacker que pugui aconseguir
trencar el codi de seguretat.
—Encara així, ell obtindria uns vuit-cents mil —li va
assenyalar Han—. No està malament per a una nit de treball.
—És per això que no tinc cap dubte que en aquest moment, es
troba buscant un hacker per realitzar el treball —Eanjer va realitzar una
inspiració profunda—. Així està la cosa. Els registres comercials que Villachor
ens va robar no tenen major importància. Totes les persones que treballaven per
a nosaltres es trobaven registrades allà de manera específica i personal
gràcies al meu pare, i si no tornen a saber d'ell, van a esfumar-se enmig de la
boira. Sobretot perquè les fitxes de crèdits estaven a mà perquè estàvem
preparant-nos per pagar-los pels serveis rebuts. No, vostè no li paga a algun
dels seus transportistes, i ell ja mai més treballarà per a vostè.
Sobretot si aquest transportista, estava ficat en realitat
en l'assumpte del contraban, que era el que Han sospitava que es trobava
darrere de l'així anomenat negoci familiar d'importació. Encara no estava segur
de si Eanjer mateix ho sabia, ho sospitava, o era completament aliè a
l'assumpte.
—Deixa'm veure si t'entenc —li va dir—. Vols que ens
infiltrem en la finca de Villachor... i per cert, saps on està?
—Oh, sí —va dir Eanjer, afirmant amb el cap—. Està just aquí
a Iltarr City. És una finca anomenada «La Hisenda de Marbre», la qual té
gairebé un quilòmetre quadrat de jardins envoltant una gran mansió.
—Ah —va dir Han. Probablement es tractava del gran espai
obert en la part nord de la ciutat que havia vist mentre s'aproximava a terra
amb el Falcó. En aquest moment, havia
suposat que es tractava d'un parc—. Vols que anem allà, que entrem on sigui que
mantenen amagades les fitxes de crèdits, que les robem, i sortim de nou. Això
és tot?
—Sí —va dir Eanjer—. I jo estaria molt agraït si...
—No.
L'únic ull de l’Eanjer va començar a parpellejar.
—Disculpi?
—Tens a l'home equivocat —Han li va dir—. Som
transportistes, igual que el teu pare. No sabem res sobre infiltrar-nos en
voltes de seguretat.
—Però segurament vostè coneix a algunes persones que podrien
fer-ho —va dir Eanjer—. Vostè podria trucar-los. Jo podria dividir els crèdits
amb ells també. Tots obtindríem una part exactament igual.
—Podries trucar-los tu mateix.
—Però no conec a cap d'aquestes persones —va protestar
Eanjer, mentre la seva veu es feia suplicant ara—. No es pot tan sols aixecar
un comlink i preguntar pel lladre més proper. I sense vostè... —es va trencar,
i després, visiblement es va forçar a si mateix a mantenir-se novament sota
control—. Vaig veure com vostè va manejar l'assumpte d'aquest home en la
cantina —li va dir—. Vostè pensa ràpid i actua amb decisió. Més important
encara, no el va matar fins que no li va quedar elecció. Això significa que puc
confiar en vostè per fer el treball, i perquè em tracti de manera equitativa
quan tot això acabi.
Han va sospirar.
—Mira...
—No, mira tu —va murmurar Eanjer entre dents, mentre un
polsim d'ira es traslluïa a través dels seus sentiments de frustració—. He
estat rondant les cantines durant dues setmanes completes. Ets la primera
persona que he trobat que m'ofereix alguna esperança. Villachor ja ha tingut
tres setmanes per trobar a un hacker per trencar el codi d'aquestes fitxes de
crèdits. Si no les recupero abans que ell ho faci, em derrotarà. Ho guanyarà
tot.
Han va mirar a Chewbacca. Però el wookiee romania assegut en
silenci, sense donar cap evidència pel que fa al que estava pensant o sentint.
Era evident que li estava deixant tota la responsabilitat de la decisió a Han.
—Són els crèdits el que realment vols? —li va preguntar a
Eanjer—. O per ventura estàs buscant venjança?
Eanjer va baixar la mirada cap a la seva mà.
—Una mica d'ambdues coses —va admetre.
Han va aixecar el seu gerro i va beure un llarg xarrup. Per
descomptat que ell tenia raó. En realitat, ni ell ni Chewbacca eren els
individus adequats per a aquest treball.
Però Eanjer també tenia raó. Ells coneixien a un munt de
persones que sí ho eren.
I amb 163 milions de crèdits en joc...
—Necessito fer una trucada —va dir, baixant el seu gerro i
traient el seu comlink.
Eanjer va assentir, sense fer cap moviment per retirar-se.
—Correcte.
Han va fer una pausa.
—Una trucada privada.
Per un segon més, Eanjer va continuar sense moure's.
Llavors, abruptament, els seus ulls es van engrandir.
—Oh —va dir, aixecant-se precipitadament sobre els seus
peus—. Correcte. Jo, uh, ja torno.
Chewbacca va refilar una pregunta.
—No ens faria mal fer alguns esbrinaments per aquí —li va
dir Han, marcant un nombre i tractant de mantenir la veu tranquil·la. Cent
seixanta-tres milions. Fins i tot amb un petit tall d'aquesta quantitat, li
pagaria a Jabba una dotzena de vegades. I no només a Jabba, sinó a tots els
altres que també volien obtenir un tros del cap d’en Han envoltat de cebes en
un plat per sopar. Ell podria pagar-los a tots ells per treure'ls-hi de damunt,
i encara així quedar-se amb suficient perquè ell i Chewie poguessin circular
lliures i nets per on volguessin. Tal vegada per la resta de les seves vides.
—Només espero que la Rachele Ree no es trobi fora de casa
viatjant a alguna part.
Per a la seva lleugera sorpresa, efectivament es trobava a
casa.
—Bé, hola Han —va dir alegrement quan Han es va haver
identificat—. És bo saber de tu, per variar. Estàs a Wukkar? Oh, sí, ja veig
que estàs allà. Iltarr City, eh? Allà està el millor menjar corellià de tot el
planeta.
Chewbacca va rugir un comentari en veu baixa. Han va
assentir amb amargor. Se suposava que el seu comlink estava configurat per
evitar el rastreig de la seva localització, però les salvaguardes electròniques
mai havien aconseguit detenir la Rachele.
—Tinc una pregunta —li va dir—. Dues preguntes. En primer
lloc, ha sentit alguna cosa sobre un robatori d'alt nivell que va acabar amb un
assassinat durant l'últim mes o alguna cosa així? S'hauria produït en una
empresa d'importacions.
—Estàs parlant d'Importacions Estrella Polar? —va preguntar
Rachele—. Clar, va ser el tema de murmuració de tots els salons fa unes tres
setmanes. El propietari va ser assassinat, i el seu fill, aparentment va passar
a la clandestinitat.
—Bé, ell ha aparegut en escena una vegada més —va dir Han—.
Volgués esbrinar si Eanjer és el nom del fill, i si va ser ferit durant
l'atemptat.
—Deixa'm revisar-ho... sí, és Eanjer Kunarazti. Quant a si
va ser ferit... l'article no ho esmenta. Permet-me comprovar alguna de les
meves altres fonts... sí, sembla que ho va ser. De totes maneres, la seva sang
va ser trobada en el lloc.
—Això és suficientment bo per a mi —va dir Han. En realitat
no havia pensat que Eanjer li estigués tendint una emboscada, però no li feia
cap dany comprovar-ho—. Vull dir, no és bo, però...
—Sé al que et refereixes —va dir Rachele, amb el que Han
podia imaginar que era un somriure maliciós—. La segona pregunta?
—Pots investigar alguns noms i veure si algun d'ells està a
tir de pedra de Wukkar en aquest moment? —va preguntar Han—. Eanjer m'està
oferint el treball de retornar-li els crèdits que li van ser robats.
—En realitat —va dir Rachele, sonant atordida—. Es nota que
estàs expandint els teus negocis des de l'última vegada que et vaig veure.
—En realitat no —va dir Han. Combatre una o dues batalles
per l'Aliança Rebel, no podia considerar-se com una expansió dels seus horitzons,
es va dir amb fermesa—. A ell tan sols li agrada la forma en què faig les
coses.
—Per ventura no és això el que els hi agrada a tots? —li va
respondre Rachele amb amabilitat—. No hi ha problema. A qui estàs buscant?
Han va recórrer la llista de tots els noms que se li van
ocórrer, gent que alhora pogués ser competent i raonablement confiable. Prenent
en compte el nombre d'anys que havia passat navegant a través de la perifèria
de la galàxia, es tractava d'una llista sorprenentment curta. Va afegir tres
noms més, a suggeriment de Chewbacca, i va ignorar la quarta proposta del wookiee.
—Això és tot —li va dir—. Si penso en algú més, et truco.
—Segur —li va contestar Rachele—. El teu nou amic t'ha
esmentat els guanys potencials? Algunes d'aquestes persones van a voler saber
quant és el que tenen en perspectiva.
Han va somriure amb força, desitjant estar allà per veure
l'expressió del seu rostre.
—Si aconseguim fer-ho per complet, anem a repartir-nos cent
seixanta-tres milions.
Es va produir un moment d'atordit silenci en l'altre extrem.
—En veritat? —va dir finalment Rachele—. Vaja. Pràcticament
podries contractar al mateix Jabba per aquesta quantitat.
—Gràcies pel suggeriment, però anem a passar —va dir Han—. I
aquesta quantitat depèn que Eanjer romangui viu després que acabi tot
l'assumpte. Si ell no sobreviu, ningú aconseguirà res. Probablement també
hauries de deixar això bastant clar.
—Ho faré —va dir Rachele—. Llavors hem d'assumir que tots
aquests diners estan dipositats en fitxes de crèdits, eh? Té sentit. Està bé,
vaig a fer algunes trucades i em posaré en contacte amb tu. Té alguna idea d'on
es troben aquestes fitxes de crèdits?
—Ell diu que estan en poder d'algú anomenat Villachor —va dir
Han—. El coneixes?
Es va produir una altra breu pausa.
—Sí, he sentit parlar d'ell —va dir Rachele, mentre la seva
veu es transformava amb subtilesa—. Bé, vaig a començar a treballar en la teva
llista. On t'estàs quedant?
—Ara mateix ens trobem dormint en el Falcó.
—Bé, eventualment necessitaràs algun allotjament a la ciutat
—va dir Rachele—. Per descomptat, qualsevol habitació que poguessis llogar,
segurament ja ha estat reservada per al proper Festival. Però vaig a veure el
que et puc aconseguir.
—Gràcies, Rachele —li va dir Han—. Te’n dec una.
—Pots comptar amb què te la cobraré. Et veig després.
Han va tallar la comunicació del comlink i se’l va guardar.
Chewbacca grunyí una pregunta.
—Perquè jo no el vull, per això —va dir Han—. Dubto que ell
es presentés fins i tot si jo l'hi demanés.
Chewbacca grunyí una vegada més.
—Perquè ell va dir que mai volia tornar a veure'm, recordes?
—li va dir Han—. En algunes ocasions, Lando està realment convençut del
significat de les paraules que surten de la seva boca, ja ho saps.
Un moviment albirat amb de cua dels seus ulls li va atreure
l'atenció, i va aixecar la mirada, només per veure que Eanjer realitzava un
acostament vacil·lant en direcció cap a ells.
—Està tot bé? —els va preguntar Eanjer, mentre el seu únic
ull parpellejava d'anada i tornada entre ells.
—Segur —li va confirmar Han—. Tinc a algú buscant organitzar
un equip que treballi amb nosaltres.
—Meravellós —va dir Eanjer, recorrent la resta del camí fins
a la taula i lliscant-se en un seient. Segurament, ell deuria d'haver vist el
final d'aquesta breu discussió, va decidir Han, i probablement va pensar que
havia estat més greu del que en realitat era.
—Aquesta persona és algú en qui es pugui confiar?
Han va assentir.
—Ella és un membre de baix rang de l'antiga aristocràcia de
Wukkar. Ho sap tot i de tothom, i no es troba exactament contenta amb les
persones que dirigeixen el negoci en aquest moment.
—Si vostè ho diu —va dir Eanjer. No semblava del tot
convençut, però quedava clar que no estava llest per exercir cap pressió
addicional sobre el tema—. Crec que hem arribat al moment perfecte per efectuar
la incursió. D’aquí a dues setmanes, a partir d'ara, es durà a terme el Festival
dels Quatre Homenatges.
Han va mirar a Chewbacca, qui a canvi li va contestar amb un
encongiment d'espatlles.
—Mai he sentit parlar d'ell —li va dir a Eanjer.
—És la versió local, a Wukkar, de la Setmana de Carnestoltes
—li va explicar Eanjer, mentre els seus llavis es retorçaven—. Qualsevol cosa
que faci el Centre Imperial, algú aquí ha de fer-ho millor. De totes maneres,
es tracta d'un esdeveniment de set dies, amb un dia dedicat a la pedra, a
l'aire, a l'aigua i al foc; a més existeix un dia de preparació entre cadascun
dels Homenatges. És l'esdeveniment més important de Wukkar, al que assisteixen
persones procedents de llocs tan llunyans com Vuma i el Centre Imperial.
—I probablement carteristes de llocs tan llunyans com Nal
Hutta —va murmurar Han.
—No ho sé —va dir Eanjer—. El punt és que Villachor alberga
una de les majors celebracions de la ciutat en els seus terrenys.
Han es va asseure una mica més alçat.
—En els seus terrenys? Vols dir que li permet a la gent
passejar just al costat de casa seva?
—Es tracta més d'una mansió que d'una casa —li va respondre
Eanjer—. O tal vegada, més d'una fortalesa que d'una mansió. Però sí, milers de
persones circulen allà lliurement en aquests quatre dies.
Chewbacca grunyí un punt obvi.
—Per descomptat que ja haurà engegat el reforçament de la
seguretat —va concordar Han—. Però almenys no haurem d'escalar les parets ni
travessar una línia de vigilància externa. Com aconseguim una invitació per a
aquesta cosa?
—No és necessària —va dir Eanjer—. Està obert per a tothom —la
meitat visible de la seva boca es trobava corbada cap amunt en un somriure
amarg—. A Villachor li agrada presumir de si mateix, volent aparèixer com un
filantrop i un amic de la ciutat. També li agrada mostrar la seva riquesa i el
seu estil de vida.
—Està bé —va dir Han—. Alguns dels meus majors reptes, van
venir de persones que pensaven que eren millors i més intel·ligents que tots
els altres. En realitat, això podria funcionar.
—Llavors, puc comptar amb la seva ajuda? —va preguntar
esperançat Eanjer.
—Primer anem a veure el que ha aconseguit Rachele —li va dir
Han—. Tinc algunes idees, però com ja t'he dit abans, aquesta no és la nostra
especialitat. Però si aconseguim trobar a les persones que necessito, almenys
podríem tenir una oportunitat.
—Asseguri's que sàpiguen del que es tracta —li va dir
Eanjer—. Cent seixanta-tres milions.
—Sí, em queda clar —va respondre Han—. Dóna'm el número del
teu comlink, i et trucaré quan tinguem una mica més del que parlar.
—Molt bé —va dir Eanjer una mica insegur, mentre treia una
targeta de dades i l'hi lliurava—. Quan serà això?
—Quan... —li va respondre Han amb una paciència exagerada—...
tinguem una mica més del que parlar.
* *
Es trobaven de retorn en el Falcó, quan va arribar l'informe de la Rachele.
Com és habitual en la vida, els resultats no van ser tot el
que esperaven. Moltes de les persones amb les quals Han havia esperat posar-se
en contacte, no estaven disponibles, es trobaven fora de la regió limítrofa, o
estaven temporalment fora de circulació. Uns altres, que d'alguna manera
podrien haver estat les alternatives, estaven massa lluny per arribar, sobretot
prenent en compte les dues setmanes de compte regressiu que els quedava per al
Festival al que Eanjer estava apuntant.
I hi havia una parella que no estava disponible, però que sí
tenia gent que podia recomanar. Mazzic, en particular, ja havia pres la
iniciativa, i va informar a la Rachele que estaria enviant a dos nous reclutes que
concordaven amb les habilitats que Han havia requerit.
Chewbacca no estava del tot segur que a ell li agradessin.
—Sí, a mi tampoc —va convenir Han, arrufant el nas davant la
nota que Rachele els havia enviat. Encara així, Han havia travat coneixement amb
Mazzic durant cert nombre d'anys, i tant ell com Chewbacca, en ocasions havien
transportat càrregues per a ell i la seva petita organització de contraban.
Mazzic havia demostrat ser tant confiable com competent.
Fins i tot anava més enllà, fins al punt que era conegut per
no confiar en ningú fins que ell mateix no hagués escodrinyat per complet al
candidat. Si els havia donat el vistiplau en aquests reclutes, era molt
probable que fossin raonablement confiables.
A menys que estigués tractant de donar-li el cop a Han per
alguna cosa. Però això era poc probable. Han no li havia fet res a Mazzic, no
almenys alguna cosa que ell pogués recordar. Per descomptat, no últimament.
Chewbacca grunyí una pregunta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada