Una Nova Esperança (VII)

Anterior

VII

Luke i Ben subjectaven a R2D2 en la part posterior del vehicle mentre C3PO vigilava l'arribada de tropes addicionals.

—Si la nau de Solo és tan veloç com afirmen les seves fanfarronades, no tindrem dificultats —va observar el vell, satisfet.

—Però dos mil... i quinze mil més quan arribem a Alderaan!

—No són els quinze mil els que em preocupen, sinó els primers dos mil —va explicar Kenobi—. Sospito que hauràs de vendre el teu vehicle.

La mirada d’en Luke va recórrer el vehicle terrestre d'alta velocitat, però l'emoció que en altre temps li produís havia desaparegut... desaparegut amb altres coses en les quals, era millor no pensar.

—No hi ha cap problema —li va assegurar a Kenobi amb indiferència—. No crec que torni a necessitar-lo.

Des del seu avantatjós punt en un altre reservat, Solo i Chewbacca van observar als imperials que recorrien la barra. Dos d'ells van dedicar al corellià una mirada persistent. Chewbacca va rondinar i tots dos soldats es van allunyar amb promptitud.

Solo va somriure irònicament i es va dirigir al seu company.

—Chewie, aquest viatget podria salvar-nos la pell. Disset mil! —Va bellugar el cap desconcertat—. Aquests dos han d'estar realment desesperats. M'agradaria saber per què els busquen. Però vaig estar d'acord en no fer preguntes. Paguen prou. Posem-nos en marxa..., el Falcó no sortirà per si sol.

—En marxa cap a on. Solo?

El corellià no va poder identificar la veu, doncs provenia d'un traductor electrònic. Però no va tenir dificultats a reconèixer a l'orador ni a l'arma amb què apuntava a un costat d’en Solo.

L’ésser tenia aproximadament la grandària d'un home i era bípede, encara que el seu cap quedava fora de lloc a causa del seu elevat estómac. Tenia enormes ulls facetats opacs, bulbosos, i rostre de color verd pèsol. Una cadena d'espines curtes coronava l'alt crani, en tant els forats del nas i la boca estaven continguts en un musell semblant al del tapir.

—Francament —va replicar Solo lentament—, em dirigia a visitar al teu cap. Pots dir-li a Jabba que vaig aconseguir els diners que li devia.

—Això vas dir ahir... i la setmana passada... i l'anterior. És massa tard, Solo. No tornaré a veure a Jabba amb un altre dels teus contes.

—Però aquesta vegada tinc realment els diners! —va protestar Solo.

—Molt bé. Me'ls emportaré ara.

Solo es va asseure lentament. Més d'un culpava als pinxos de Jabba de ser massa nerviosos amb el gallet. L'estrany ésser va prendre seient enfront d'ell i el canó de la petita i desagradable pistola no es va apartar un instant del pit d’en Solo.

—No els tinc damunt. Digues-li a Jabba...

—Crec que és massa tard. Jabba preferiria tenir la teva nau.

—Haurà de passar per sobre del meu cadàver —va dir Solo amb to poc amistós.

L'estrany no es va deixar impressionar.

—Si insisteixes... Sortiràs amb mi o haig d'acabar aquí?

—No crec que vulguin una altra mort aquí dins —va assegurar Solo.

El traductor de l’ésser va emetre alguna cosa que podria haver estat un riure.

—Amb prou feines ho notaran. Aixeca't, Solo. Fa molt temps que esperava aquesta oportunitat. L'última vegada em vas posar en un destret davant de Jabba amb les teves excuses piadoses.

—Crec que tens raó.

La llum i el soroll van omplir el petit racó de la cantina i, quan van desaparèixer, l'única cosa que quedava d'aquell ésser estrany i untuós era un punt fumejant i viscós en el terra de pedra.

Solo va apartar la mà i l'arma fumejant de sota la taula, mentre rebia les mirades divertides de diversos parroquians de la cantina i rialleres picades d'ullet dels més entesos. S'havien adonat que l’ésser havia comès un error fatal en donar a Solo la possibilitat de posar les mans a cobert.

—Es necessiten molts més com tu per liquidar-me. Jabba el Hutt sempre economitza quan es tracta de contractar als seus sequaços.

Solo va sortir del reservat i va lliurar al cantiner un grapat de monedes mentre ell i Chewbacca s'allunyaven.

—Ho sento pel xivarri. Sempre vaig ser un pèssim parroquià.

Els soldats fortament armats van baixar corrent per l'estret carreró, mirant de tant en tant amb el gest arrufat als éssers foscament vestits que pregonaven mercaderies exòtiques des de les fosques i petites paradetes. Aquí, a les regions interiors de Mos Eisley, les parets eren altes i estretes, per la qual cosa el passadís es convertia en un túnel.

Ningú els hi va retornar una mirada enfuriada; ningú els va llançar imprecacions ni obscenitats. Aquestes figures cuirassades es movien amb el poder de l'Imperi, amb les armes de mà atrevidament exhibides i ràpides.

Al seu voltant, els humans, els no-humans i els mecànics, s'arraulien en els llindars coberts de desaprofitaments. Enmig de les escombraries i les immundícies acumulades, intercanviaven informació i duien a terme transaccions de dubtosa legalitat.

Un vent calent gemegava pel carreró i els soldats van tancar la formació. La seva precisió i les ordres amagaven el seu temor davant llocs tan tancats que produïen claustrofòbia.

Un es va detenir per revisar una porta i va descobrir que estava fortament barrada i amb el forrellat posat. Un humà, cobert de sorra, que s'arrossegava a prop, va llançar una arenga embogida al soldat.

Aquest es va encongir d'espatlles i va llançar al boig una mirada poc afable abans de continuar pel carreró i reunir-se amb els seus companys.

Quan van passar, es va obrir una escletxa de la porta i un rostre metàl·lic va espiar cap a fora. Sota la cama de C3PO, una forma de barril rabassut es va esforçar per veure.

—Hauria preferit acompanyar a l'amo Luke en lloc d'estar amb tu aquí. Però ordres són ordres. No sé exactament quin és el problema, però estic convençut que la culpa és teva.

R2 va respondre amb un so gairebé impossible: un bip rialler.

—Modera el teu llenguatge —va advertir la màquina més alta.

Era possible comptar amb els dits d'una mà la quantitat de vehicles terrestres d'alta velocitat vells i altres transports amb motor, situats en el solar polsós, que encara estaven en condicions de funcionar. Però aquest no era assumpte de Luke ni de Ben mentre regatejaven el preu amb el propietari, tipus alt i lleugerament insectoide. No estaven allà per comprar sinó per vendre.

Cap transeünt va dedicar als regatejadors una mirada de curiositat. Transaccions semblants que només importaven als interessats tenien lloc mig miler de vegades al dia a Mos Eisley.

Finalment, no van quedar precs ni amenaces que intercanviar. Com si repartís flascons amb la seva pròpia sang, el propietari va concloure la venda mitjançant el lliurament d'algunes petites formes metàl·liques a Luke. Aquest i l’insectoide es van acomiadar formalment i després es van separar, convençuts els dos que havien guanyat amb l'acord.

—Diu que és tot el que pot fer. Des que va sortir el XP-38, ja no hi ha demanda —Luke va sospirar.

—No et desanimis —li reprengué Kenobi—. El que has obtingut serà suficient. Tinc per cobrir el que manca.

Van abandonar el carrer principal i es van internar en un carreró; van passar al costat d'un robot petit que transportava un grup d'éssers semblats a óssos formiguers. En arribar a la cantonada, Luke va fer una descoratjada mirada al vell vehicle terrestre: l'últim vincle amb la seva vida anterior. Ja no hi havia més temps per recordar.

Quelcom petit i fosc, que podria haver estat humà sota tots els seus embolcalls, va emergir de les ombres quan es van allunyar de la cantonada. Va seguir mirant-los mentre desapareixien en una corba de la vorera.

L'entrada a la badia d'atracada de la petita astronau en forma de platet estava totalment ocupada per mitja dotzena d'homes i éssers estranys, dels quals els primers eren només mitjanament grotescs. Un immens barril mòbil de músculs i greix, coronat per un vellut crani ple de cicatrius, observava amb satisfacció el semicercle d'assassins armats. Va avançar des del centre de la cambra de lluna i va cridar en direcció a la nau:

—Surt, Solo, t'hem envoltat!

—Si és així, mires en direcció equivocada —va afirmar una veu serena.

Jabba el Hutt va fotre un salt... acció que en si mateixa era un espectacle excepcional. Els seus sequaços també giraren i van veure a Han Solo i a Chewbacca darrere d'ells.

—Bé, Jabba, t'estava esperant.

—Ho suposava —va reconèixer el hutt, satisfet i alarmat alhora pel fet que ni Solo ni el voluminós wookiee semblessin armats.

—No pertanyo a la categoria dels quals fugen.

—Fugir? Fugir de què? —va replicar Jabba. L'absència d'armes visibles pertorbava a Jabba més del que estava disposat a reconèixer. Ocorria alguna cosa estranya i seria millor no precipitar-se fins a descobrir què era—. Han, amic meu, hi ha ocasions en què em deceps. Simplement vull saber per què no m'has pagat... com hauries d’haver fet fa força temps. Per què vas haver de fregir al pobre Greedo d'aquesta manera? Després de totes les que tu i jo hem passat junts.

Solo va somriure afectat.

—Deixa't de ximpleries, Jabba. En el teu cos no hi ha sentiment suficient per donar calor a un bacteri orfe. Quant a Greedo, li vas enviar perquè em liquidés.

—Au, Han —va protestar Jabba, sorprès—, per què faria això? Ets el millor contrabandista del ram. Ets massa valuós perquè et fregeixin. Greedo només volia transmetre't la meva natural preocupació davant les teves demores. No va anar a liquidar-te.

—Opino que ell no pensava així. La propera vegada no enviïs a un d'aquests imbècils contractats. Si m’has de dir alguna cosa, vine a veure'm tu mateix.

Jabba va bellugar el cap i les galtes es van estremir... ressons mandrosos i carnosos del seu burleta pesar.

—Han, Han... si no haguessis hagut de desfer-te d'aquest carregament d'espècies! Comprendràs... que no puc fer una excepció. On estaria si tots els pilots que fan contraban per a mi es desfessin del carregament davant el primer indici d'una nau de guerra imperial i després mostressin les butxaques buides quan exigeixo la recompensa? No és un bon negoci. Puc ser generós i misericordiós... però no a l'extrem d'arribar a la fallida.

—Jabba, has de saber que fins i tot de vegades m'aborden. Creus que em vaig desfer de l’espècia perquè em vaig afartar de l'aroma? Volia transportar-les tant com tu rebre-les. No tenia elecció. —Una vegada més, el somriure irònic—. Com has dit, sóc massa valuós perquè em fregeixin. Però ara tinc un viatge contractat i puc retornar-te el que et dec i una mica més. Únicament necessito una mica de temps. Puc donar-te mil a compte i la resta dins de tres setmanes.

La gruixuda forma va semblar pensar i les seves paraules no anaven dirigides a Solo sinó als seus mercenaris.

—Aparteu els desintegradors. —La seva mirada i el seu somriure d'au de rampinya es van dirigir al caut corellià—. Han, amic meu, únicament faig això perquè ets el millor i alguna vegada tornaré a necessitar-te. De manera que, per la grandesa de la meva ànima i pel meu cor misericordiós... i diguem que per un extra del vint per cent... et donaré una mica més de temps. —La veu va estar a punt de perdre moderació—. Però és l'última vegada. Si em deceps, si fereixes la meva generositat amb el teu riure burleta, posaré al teu cap un preu tan alt que durant la resta de la teva vida no podràs acostar-te a cap sistema civilitzat, doncs en tots el teu nom i el teu rostre seran coneguts pels homes, que t'arrencarien de bona gana les entranyes per aconseguir la desena part del que oferiré.

—M'alegro que tots dos pensem en els meus interessos —va replicar Solo afablement mentre ell i Chewbacca passaven davant els ulls fixos dels pistolers contractats pel Hutt—. No et preocupis, Jabba, et pagaré. Però no perquè m'amenaces. Et pagaré perquè... és un plaer per a mi.

—Han començat a revisar la central del port espacial —va declarar el Comandant, que havia de córrer un parell de passos i caminar després per seguir les llargues gambades de Darth Vader.

El Fosc Senyor estava entotsolat mentre baixava per un dels passadissos principals de l'estació de combat, seguit de diversos ajudants.

—Els informes han començat a arribar —va agregar el Comandant—. Que tinguem aquests androides és tan sols una qüestió de temps.

—Enviï més homes si és necessari. No es preocupi per les protestes del governador planetari... haig d'aconseguir aquests androides. La força de la seva resistència als sondejos mentals resideix en la seva esperança que aquestes dades siguin utilitzades contra nosaltres.

—Comprenc, Lord Vader. Fins llavors, hem de perdre el temps amb l'estúpid pla del Governador Tarkin per fer-la trencar.

—Aquí està la badia d'atracada noranta-quatre —va dir Luke a Kenobi i als robots que s'havien unit a ells—, i allà està Chewbacca. Sembla enfuriat per alguna cosa.

El voluminós wookiee s'agitava per sobre dels caps de la multitud i balbucejava sorollosament en direcció a ells. En accelerar el pas, cap dels quatre va reparar en la coseta vestida de fosc que els havia seguit des del cementiri de vehicles.

L'ésser es va ficar en un portal i va extreure un minúscul transmissor d'una bossa que ocultava entre les seves múltiples túniques. El transmissor semblava massa nou i modern per estar en poder d'un exemplar tan decrèpit, i que utilitzava el seu manipulador amb impertorbable seguretat.

Luke va notar que l'aspecte de la badia d'atracada noranta-quatre no diferia d'una multitud d'altres badies d'atracada de pompós nom, disseminades al llarg de tot Mos Eisley. Es componia principalment d'una rampa d'entrada i d'un enorme fossat excavat en el terreny rocós, que actuava com a ràdio de rebuig dels efectes del senzill impuls de antigravetat que alliberava a totes les astronaus del camp de gravetat del planeta.

Les matemàtiques de la conducció espacial eren bastant senzilles, fins i tot per a Luke. L’antigravetat només podia operar quan existia una gravetat suficient per contrarestar-la —per exemple, la d'un planeta—, en tant el viatge subllum només podia ocórrer quan una nau estava lliure d'aquesta mateixa gravetat. D'aquí la necessitat del sistema de conducció doble per a qualsevol nau extrasistema.

El fossat que constituïa la badia d'atracada noranta-quatre estava tan pobrament tallat i atrotinat com la majoria de les de Mos Eisley. Els seus costats en pendent, en lloc d'estar uniformement allisats com ocorria en mons més poblats, s'enfonsava en algunes parts. Luke va pensar que constituïa l'emplaçament perfecte per l’astronau cap a la qual Chewbacca els conduïa.

L'atrotinat el·lipsoide, que amb prou feines podia considerar-se una nau, semblava construït amb vells fragments del casc i components d'altres naus que havien estat rebutjats per inservibles. El més sorprenent, va meditar Luke, consistia que el trasto tenia realment forma. De no ser tan seriosa la situació, si hagués intentat imaginar que aquest vehicle estava en condicions de recórrer l'espai, hauria defallit de riure. Però en pensar en el viatge a Alderaan en aquesta patètica...

—Quin munt de ferralla! —va murmurar finalment, incapaç d'ocultar els seus sentiments. Pujaven per la rampa cap a l'oberta portella—. No és possible que penetri en l’hiperespai.

Kenobi no va fer cap comentari; es va limitar a assenyalar cap a la portella, on una figura sortia a la seva trobada.

Solo tenia una oïda excepcionalment aguda o estava acostumat a la reacció que la visió del Falcó Mil·lenari provocava en els possibles passatgers.

—Potser no tingui un aspecte atractiu —va confessar mentre s'acostava a ells—, però és pura embranzida. Jo mateix li he introduït unes modificacions singulars. A més de pilotar, m'agrada fer reparacions. La nau és capaç d'aconseguir punt cinc factors més enllà de la velocitat de la llum.

Luke es va gratar el cap mentre tornava a avaluar la nau davant les afirmacions del propietari. El corellià era el major mentider en aquest costat del centre galàctic o aquella nau tenia una mica més del que aparentava a simple vista. Luke va tornar a pensar en el consell del vell Ben que mai confiés en les impressions superficials i va decidir guardar-se el seu judici sobre la nau i el seu pilot fins al cap d'haver-los vist en acció.

Chewbacca s'havia retardat en l'entrada de la badia d'atracada. Ara va córrer per la rampa, convertit en un pelut remolí, i xerrà agitadament amb Solo. El pilot li va observar amb fredor, assentint de tant en tant, i després va donar una breu resposta. El wookiee es va ficar en la nau i es va detenir únicament per constrènyer a tots al fet que entressin.

—Sembla que tenim una mica de pressa —va explicar Solo misteriosament—, de manera que si s'apressen, desenganxarem.

Luke es disposava a fer algunes preguntes, però Kenobi li va empènyer rampa amunt. Els androides anaven darrere.

A l'interior, Luke es va sorprendre una miqueta en veure que el voluminós Chewbacca es retorçava i lluitava per acomodar-se en el seient del pilot que, malgrat les modificacions, quedava aixafat per la seva forma imponent. El wookiee va accionar diverses palanques petites amb dígits que, aparentment, eren massa grans per complir aquesta tasca. Aquestes enormes urpes accionaven amb sorprenent gràcia els comandaments.

Quan els motors es van posar en moviment, un profund brunzit va començar a sonar a l'interior de la nau. Luke i Ben es van acomodar en els seients buits del passadís principal.

A l'altre costat de l'entrada de la badia d'atracada, un morro allargat i corretjós va sorgir d'uns foscos plecs de tela i des de les profunditats de tots dos costats d'aquesta trompa imponent, uns ulls van mirar atentament. Van girar amb la resta del cap quan una esquadra de vuit soldats imperials va aparèixer corrent. Potser sense sorpresa, els ulls es van dirigir en línia recta cap a l'enigmàtica figura, que va murmurar alguna cosa al soldat que portava la davantera i va assenyalar la badia d'atracada.

Un centelleig de llum en el metall en moviment va atreure la mirada de Solo mentre apareixien els contorns gens grats dels primers soldats. Solo va pensar que no era probable que es detinguessin per conversar. La seva sospita es va confirmar abans que pogués obrir la boca per protestar per aquesta intromissió, mentre diversos soldats es posaven de genolls i obrien foc contra ell. Solo es va llançar a l'interior i es va girar per cridar:

—Chewie... ràpid, els escuts desviadors! Treu-nos d'aquí!

Va rebre per tota resposta un ronc rugit comprensiu.

Solo va preparar la seva pistola i va aconseguir fer un parell de trets des de la relativa seguretat de l’escotilla.

En veure que la presa no era impotent ni estava tocada de mort, els soldats al descobert es van dispersar a la recerca de protecció.

El lent palpitar es va convertir en un gemec, i seguidament en un udol ensordidor, quan la mà d’en Solo va prémer el botó de llançament ràpid.

Al punt, la tapa de l’escotilla es va tancar hermèticament.

Mentre les tropes en retirada corrien per l'entrada de la badia d'atracada, el terreny tremolava uniformement. Es van topar amb una segona esquadra que acabava d'arribar en resposta a la trucada d'emergències que s'havia difós ràpidament. Un dels soldats va gesticular incessantment i va intentar explicar l'ocorregut en la badia a un oficial que acabava d'arribar.

Quan el panteixant soldat va concloure, l'oficial va agafar un petit comunicador i va cridar:

—Coberta de vol... intenten escapar! Llancin tot el que tinguin en persecució d'aquesta nau!

Les alarmes van començar a sonar per tot Mos Eisley i es van estendre des de la badia d'atracada noranta-quatre en cercles concèntrics d'alerta.

Diversos soldats que recorrien un carreró van veure com el petit vaixell de càrrega s'elevava gràcilment en el límpid cel blau de Mos Eisley i es convertia en un petit punt abans que tinguessin temps d'apuntar-li amb les seves armes.

Luke i Ben havien començat a llevar-se les tires d'acceleració quan Solo va passar al costat d'ells, en dirigir-se cap a la carlinga amb el pas tranquil i pengim-penjam del navegant espacial experimentat. En arribar, es va deixar caure en lloc d'asseure's en el seient del pilot i immediatament va començar a verificar pantalles de lectura i indicadors. Al seu costat, Chewbacca balbucejava i grunyia com el motor d'un vehicle terrestre deficientment posat a punt. Va deixar d'estudiar els seus instruments el temps just per apuntar amb un dit imponent la pantalla de rastreig.

Solo li va fer un lleuger cop d'ull i va tornar a ocupar-se malhumorat del seu panell.

—Ho sé, ho sé... semblen dos, potser tres destructors. Sens dubte, algú odia als nostres passatgers. Segur que aquesta vegada ens hem ficat en una bona. Intenta rebutjar-los fins que acabi de programar el salt a subllum. Posa en angle els desviadors perquè tinguem la màxima protecció.

Després de donar aquestes instruccions, va deixar de dirigir-se a l'immens wookiee mentre les seves mans recorrien els terminals d'entrada de la computadora. Solo ni tan sols es va girar quan en el llindar, darrere d'ell, va aparèixer una petita forma cilíndrica. R2D2 va llançar alguns bips i es va marxar.

Les antenes posteriors indicaven que el funest ull de color llimona de Tatooine empetitia ràpidament darrere d'ells. Però no prou ràpid com per eliminar els tres punts de llum que assenyalaven la presència de les naus de guerra imperials que els perseguien.

Encara que Solo no havia parat esment a R2, es va girar en adonar-se que havien entrat els seus passatgers humans.

—S'acosten altres dos des d'angles diferents —els hi va dir mentre estudiava els despietats instruments—. Intentaran acorralar-nos abans de poder saltar. Cinc naus... Què van fer per atreure aquest tipus de companyia?

—No pots superar-los en velocitat? —Li va etzibar Luke irònicament, ignorant la pregunta del pilot—. Crec que vas dir que aquest aparell era veloç.

—Vigila amb el que dius, noi, o et trobaràs surant cap a casa. En primer lloc, són massa. Però estarem fora de perill quan hàgim saltat a l’hiperespai. —Va somriure maliciosament—. Ningú pot rastrejar amb exactitud una altra nau en les velocitats de subllum. A més, conec alguns trucs que ens ajudaran a treure’ns de sobre a qualsevol pesat insistent. M'hagués agradat saber amb anticipació que éreu tan populars.

—Per què? —va inquirir Luke, desafiador—. T'hauries negat a portar-nos?

—No necessàriament —va respondre el corellià negant-se a mossegar l'ham—. Però t'asseguro que hauria elevat la tarifa.

Luke tenia la resposta en la punta de la llengua.

Però la va abandonar quan va aixecar els braços per apartar un esclat vermell brillant que va atorgar a l'espai negre exterior del finestral visor l'aspecte fugaç de la superfície d'un sol. Kenobi, Solo i fins i tot Chewbacca van fer el mateix, ja que la proximitat de l'explosió va estar a punt d'anul·lar la protecció fototròpica.

—La situació comença a posar-se interessant —va murmurar Solo.

—Quant falta per al salt? —va preguntar Kenobi amb afabilitat, aparentment sense preocupar-se per la possibilitat que en qualsevol moment tots podien deixar d'existir.

—Encara ens trobem dins de la influència de la gravetat de Tatooine —va ser la seca resposta —. Transcorreran alguns minuts fins que la computadora de navegació pugui compensar-la i dur a terme un salt exacte. Jo podria anul·lar la seva decisió, però llavors és probable que l’hiperimpuls es perdés. Això em deixaria amb una bonica càmera plena de fragments de metall, a més de vosaltres quatre.

—Alguns minuts —va repetir Luke amb la vista fixa en les pantalles—. Amb la mitjana que estan guanyant...

—Noi, travessar l’hiperespai no és el mateix que fumigar collites. Alguna vegada vas intentar calcular un salt a l’hiperespai? —Luke no va tenir més remei que negar amb el cap—. No és gens fàcil. Què bonic seria si ens apresséssim i travesséssim un estel o algun altre fenomen espacial, amistós com un forat negre. Així acabaríem ràpidament el viatge.

Malgrat els esforços de Chewbacca per evadir-se, les explosions seguien produint-se a poca distància. En el tauler d’en Solo va començar a parpellejar una llum vermella d'alarma que cridava l'atenció.

—Què és això? —va preguntar Luke nerviós.

—Hem perdut un escut desviador —li va informar Solo amb l'aspecte d'un home al que estan per extreure-li un queixal—. Serà millor que tornin a subjectar-se. Estem gairebé llestos per realitzar el salt. Les coses podrien posar-se difícils si rebem un esclat proper al moment menys adequat.

A la zona principal de la nau, C3PO ja estava fortament subjectat al seient pels braços de metall més poderosos que qualsevol tira d'acceleració.

 R2 es bressolava d'un costat a un altre a causa de la commoció produïda per les explosions energètiques cada vegada més potents contra els desviadors de la nau.

—Era realment necessari aquest viatge? —va murmurar desesperat el robot—. Havia oblidat quant odio el viatge espacial.

Va callar quan Luke i Ben van aparèixer i van començar a subjectar-se als seus seients.

Estranyament, Luke pensava en un gos que havia tingut en l'instant en què alguna cosa enormement poderosa va agitar amb violència el casc de la nau amb la força d'un àngel caigut.

L'Almirall Motti va entrar a la silenciosa sala de conferències i les llums lineals que vorejaven les parets es van dibuixar en el seu rostre. Va dirigir la mirada fins al lloc en què el Governador Tarkin estava dempeus, davant de la corbada pantalla panoràmica, i es va inclinar lleugerament. Malgrat l'evidència que un món semblant a una petita gemma verda havia penetrat en la pantalla, va anunciar formalment:

—Hem entrat en el Sistema d’Alderaan. Esperem les seves ordres.

La porta va emetre un senyal i Tarkin va dedicar un gest falsament amable a l'almirall.

—Esperi un moment, Motti.

La porta es va obrir i va entrar la Leia Organa, flanquejada per dos guàrdies armats i seguida de Darth Vader.

—Jo sóc... —va començar a dir Tarkin.

—Sé qui és vostè —va dir la Leia amb fàstic—, Governador Tarkin. Hauria d'haver imaginat que era vostè qui subjectava la corretja de Vader. Vaig creure reconèixer la seva peculiar pudor quan em van portar a bord.

—Encantadora fins al final —va declarar Tarkin d'una manera que donava a entendre que no estava encantat ni molt menys —. No s'imagina quan difícil va resultar signar l'ordre de la seva liquidació. —La seva expressió es va convertir en una ganyota burleta de pesar—. Naturalment, si hagués cooperat en la nostra recerca, tot podria ser d'una altra manera. Lord Vader m'ha informat que la seva resistència als seus mètodes tradicionals de recerca...

—Voldrà dir de tortura —el va interrompre ella amb veu una mica trèmula.

—No juguem amb la semàntica. —Tarkin va somriure.

—Em sorprèn que tingués valor per assumir la responsabilitat de donar aquesta ordre.

Tarkin va sospirar de mala gana.

—Sóc un home atabalat i comptats són els plaers que em reservo. Un d'ells consisteix que, abans de la seva execució, m'agradaria que fos la meva convidada durant una petita cerimònia. Aquesta certificarà l'estat operacional de l'estació de combat al mateix temps que marcarà el començament d'una nova era en la supremacia tècnica imperial. Aquesta estació és la baula final de la recentment forjada cadena imperial que unirà una vegada per sempre els milions de sistemes de l'imperi galàctic. La seva minúscula aliança ja no constituirà una preocupació per a nosaltres. Després de la demostració d'avui, ningú s'atrevirà a oposar-se als decrets imperials, ni tan sols el Senat.

Organa li va mirar amb desdeny.

—La força no mantindrà unit a l'Imperi. La força mai va mantenir unit res durant molt temps. Com més tanqui el seu puny, més sistemes se li escaparan d'entre els dits. Governador, vostè és un home estúpid. I els homes estúpids solen ofegar-se en els seus propis deliris.

Tarkin va somriure com la parca i el seu rostre s’assemblava el d'una calavera de pergamí.

—Serà interessant saber quin tipus d'eliminació li ha preparat Lord Vader. Estic segur que serà digne de vostè... i d'ell. Però abans que ens abandoni, hem de demostrar una vegada per sempre el poder d'aquesta estació d'una manera concloent. En cert sentit, vostè ha determinat l'elecció del subjecte d'aquesta demostració. Atès que s'ha mostrat reticent a comunicar-nos l'emplaçament de la força rebel, he considerat adequat triar en el seu lloc el seu planeta natal, Alderaan.

—No! No pot vostè fer-ho! Alderaan és un món pacífic sense exèrcits permanents. Vostè no pot...

Els ulls d’en Tarkin resplendiren.

—Prefereix un altre blanc? Tal vegada un blanc militar? Estem d'acord... digui en quin sistema. —Es va encongir treballosament d'espatlles—. Aquests jocs m'afarten. Per última vegada, on està situada la base rebel principal?

Des d'un altaveu ocult, una veu va anunciar que es trobaven a l'abast de la antigravetat d’Alderaan, aproximadament a sis diàmetres planetaris. Amb això va haver-hi prou per aconseguir el que els infernals ginys de Vader no havien aconseguit.

—A Dantooine —va murmurar la senadora, amb la vista fixa en el terra i sense la més mínima pretensió de desafiament—. Està a Dantooine.

Tarkin va exhalar un lent sospir de satisfacció i va girar cap a la figura negra que es trobava a prop.

—Ha vist, Lord Vader? Organa encara pot ser raonable. N'hi ha prou amb formular correctament la pregunta per obtenir la resposta desitjada. —Va dirigir la seva atenció als oficials restants—. Després de concloure la nostra petita prova aquí, avançarem ràpidament sobre Dantooine. Cavallers, poden continuar amb l'operació.

Les paraules de Tarkin, murmurades amb tanta indiferència, van trigar diversos segons a fer efecte en la Leia.

—Què? —Barbotejà Organa finalment.

—Dantooine —va explicar Tarkin mentre es mirava els dits —es troba massa lluny dels centres de la població imperial per servir com a objecte d'una demostració eficaç. Comprendrà que perquè els ressons del nostre poder es difonguin ràpidament per l’Imperi, necessitem un món turbulent situat més a prop del centre. Però no s'espanti. Ens ocuparem dels seus amics rebels de Dantooine quan sigui possible.

—Però vostè va dir... —va començar a protestar Organa.

—Les úniques paraules que tenen significat són les últimes que es diuen —va declarar Tarkin mordaç—. Procedirem a la destrucció d’Alderaan tal com s'ha planificat. Després gaudirà veient amb nosaltres l'anul·lació del centre d'aquesta rebel·lió estúpida i inútil situada a Dantooine. —Va fer senyals als dos soldats que la flanquejaven—. Escortin-la fins al nivell principal d'observació i... —va somriure— assegurin-se que cap obstacle li impedeix veure.

 Següent