Jo Jedi (XXII)

Anterior

22

La frustració va caracteritzar en gran manera la setmana entre la caiguda del Mestre Skywalker i l'arribada de la seva germana i la seva família. Quan l'Ambaixadora Cilghal li va explicar el que havia passat, Leia Organa Solo va voler viatjar a Yavin IV immediatament, però les exigències de la seva oficina no eren de les quals podien ser rebutjades amb facilitat. L'Ambaixadora Cilghal li va suggerir que podia esperar fins que l'equip mèdic arribés i realitzés la seva avaluació, i es va comprometre a mantenir-la informada de qualsevol canvi.

Aquesta connexió directa amb la germana de Luke va fer de l'Ambaixadora Cilghal, la nostra estudiant més nova, la líder de facto de l'acadèmia, almenys des del punt de vista de la Nova República. Kam Solusar encara supervisava la nostra instrucció, però no expandia el que sabíem, només ho perfeccionava. Vaig entendre la seva reticència a ensenyar-nos més en absència d’en Luke, encara que això significava que Kam s'inclinava a ser conservador en el que es referia al funcionament de l'acadèmia. Ens volia prop del Gran Temple i fins i tot em va demanar que reduís les meves sortides per córrer. Jo em vaig negar del tot, però vaig trobar un circuit que sempre em mantenia relativament prop de casa.

La frustració es va instaurar en mi, ja que amb Cilghal i Kam al càrrec realment no estava on volia. Quan l'equip de reconeixement va venir a veure si el Triturador de Sols encara estava en el cor de Yavin, em van ignorar categòricament. Un tinent ben afaitat em va dir que tota la informació estava catalogada com reservada, i que ell decidiria quan o si necessitava conèixer-la. Si hagués sabut qui era jo realment, m'hauria respost «sí, senyor» i «no, senyor» sense atrevir-se a respirar tret que jo li donés permís per a això, però com a aspirant a Jedi, era vist només com a «part del problema».

Per descomptat, hauria estat un joc de nens ficar-me en la seva ment i fer-li creure que jo no estava present al centre de comunicacions quan presentés el seu informe al General Cracken, però estava bastant segur que tal ús capritxós de les meves habilitats em deixaria a la deriva cap al Costat Fosc. Encara que volia saber de què informaria, no volia posar-me en perill a mi mateix per saber-ho. No obstant això, considerava que havia de saber-ho, així que vaig convèncer a la unitat R2 d’en Luke perquè descarregués l'informe de l'ordinador del centre de comunicacions.

Podria haver estalviat molèsties a R2 i a mi mateix si m'hagués recordat de la primera lliçó sobre els oficials menors: si saben alguna cosa, no poden esperar per compartir-ho. Si no saben res, utilitzen rangs i regulacions per cobrir la seva ignorància. Aquest Tinent Morrs era tan ignorant com lleig un hutt. A causa de les furioses tempestes en el cor del gegant gasós, no podia estar segur de si el Triturador de Sols estava allà, de si havia estat destruït, o de si l'havien emportat. Els seus resultats de reconeixement van ser etiquetats com inconcloents i van semblar deixar a la Nova República bastant còmoda respecte a la situació del Triturador de Sols.

Encara que m'hagués agradat acceptar de cor la idea que el Triturador de Sols no podia haver anat a enlloc, un altre desenvolupament dels esdeveniments, o realment la falta d'un fet verificable, em tenia preocupat. Des de la derrota de Luke, no hi havia hagut cap senyal de l'home fosc. Això em va espantar bastant perquè la seva falta d'activitat era una mica inusual i em va fer pensar que estàvem just en la cúspide del desastre que el Mestre Skywalker hi havia previst.

Encara pensava en l'home fosc com un sociòpata, i res del que sabia sobre Exar Kun suggeria que no encaixés en aquest motlle perfectament. Els assassins sociòpates tendien als cicles... cometien els seus crims en un calendari que tenia sentit per a ells. A mesura que els seus crims es tornaven cada vegada més horribles, el cicle tendia a accelerar-se fins que el poc control que tinguessin sobre si mateixos s'erosionava i es tornaven prou descurats com per ser capturats. Els estralls que causaven en aquest temps no eren menys que devastadors i brutalment cruels.

Gantoris havia estat a Yavin poc més de dues setmanes abans de la seva mort, la qual cosa podria ser vist com un cicle. Kyp va arribar aproximadament una setmana més tard i va estar aquí poc més d'una setmana abans de robar el Caçador de Caps. En una setmana va tornar i va copejar a Luke com un asteroide. Donats els fets, l'home fosc hauria d'haver reaparegut atacant-nos dies després de la derrota de Luke, però no estava, i això m'espantava.

Hi havia abundants explicacions de per què no ens estava causant problemes. La primera és que volia donar-nos temps perquè ens desesperéssim per la situació d’en Luke. Això ens deixaria més vulnerables davant seu. La segona raó, una que em gelava fins a la medul·la, era que estava dedicant les seves energies a controlar a Kyp Durron i el Triturador de Sols. Si era Exar Kun qui havia influenciat a Kyp, no imaginava quin objectiu tindria preparat per al Triturador de Sols, però no m'agradaria estar al món del que decidís venjar-se quatre mil anys després.

L'única explicació vagament positiva respecte a la inactivitat d’Exar Kun que podia imaginar era que el seu esforç per atreure al Triturador de Sols de Yavin i per derrotar a Luke l'haguessin extenuat. No tenia manera de determinar quant poderós podria ser Exar Kun, però era molt possible que hagués gastat molta energia per derrotar a un Mestre Jedi. Era impossible saber quant temps li portaria recuperar-se, però amb cada dia que passava els aprenents també augmentaven la seva força.

En la nit més fosca, qualsevol llum és benvinguda.

Tycho va portar l'equip mèdic i els meus subministraments especials el més ràpidament possible. Em va dir que la llançadora que havia portat tenia un sistema de llançament de torpedes de protons operacional i es va oferir a portar-me a bombardejar qualsevol Temple que volgués destruir, però jo em vaig contenir. Els torpedes de protons probablement serien la forma més eficaç de fer front a la fortalesa d’Exar Kun, però encara recordava com d'inflexible que s'havia mostrat Luke dient que ni jo ni cap dels altres estudiants viatgés allà. I si no érem prou forts com per tractar amb el problema, no volia posar a Tycho en perill.

—Et donaré les coordenades, coronel —li vaig llançar una salutació mentre abordava la llançadora per anar-se’n—. Si les coses van molt malament, parla amb l'Almirall Ackbar perquè ho arrasi amb un bombardeig planetari.

—Copiat —em va retornar la salutació—. Que la Força t'acompanyi.

L'equip mèdic que va portar va examinar a Luke de dalt a baix, per dins i per fora. Els seus òrgans semblaven funcionar molt bé, però no semblava haver-hi ningú residint en el seu interior. Els doctors, tècnics mèdics i droides ens van escoltar tractar d'explicar-los aquest fet, però eren criatures de ciència. Encara que podien veure'ns fer coses simples amb la Força, buscaven explicacions físiques i científiques al que eren fenòmens espirituals. Tractar d'explicar-los què era la Força era com tractar d'explicar-li a un rancor què era l'altruisme.

La seva partida ens va deixar sense res a fer excepte esperar l'arribada de la Leia Organa Solo. Podria haver arribat en qualsevol moment, per la qual cosa vam passar la major part de la setmana esperant. Probablement havia passat setmanes més avorrides fent vigilància, però els nanosegons semblaven hores... i les llargues hores dies. I, malgrat els millors esforços d’en Kam per mantenir-nos enfocats, els nostres esperits van començar a decaure.

L'arribada de la Princesa Leia va fer meravelles en nosaltres. Semblava cansada i una mica demacrada, però així i tot encara es reflectia en ella cada àpex d'aquesta icona emocionant i heroica que havia estat durant la Rebel·lió. Els seus bessons, de pèl fosc i ulls brillants, van mirar al voltant a Yavin IV amb una mescla de sorpresa i agitació. L'últim a baixar per la rampa de sortida del Falcó Mil·lenari va ser Han Solo. Em va semblar com si hagués perdut una mica de pes durant la seva recent aventura a Kèssel, però encara tenia un aspecte de ben plantat i vital.

L'Ambaixadora Cilghal va portar als Solo a la Gran Càmera d'Audiències. La llum del sol omplia l'habitació amb una resplendor daurada i una calidesa que desmentia la freda i crua realitat de Luke jaient en un fèretre com si estigués mort. La visió va semblar sorprendre a la seva germana per un moment. Em vaig quedar enrere prou per no sentir els comentaris murmurats entre la família, però la Jaina s’escapolí entre els braços del seu pare i li va fer un petó al seu oncle. Tots nosaltres esperàvem que aquest gest pogués funcionar on els nostres poders i la ciència mèdica havien fracassat, i em va doldre de cor quan la nena es va girar decebuda.

L'entusiasme generat per l'arribada de la família Solo va anar drenant-se al llarg de la resta del dia, deixant-nos en un estat d'ànim decaigut i taciturn a l'hora del sopar. En Han Solo va fer el que va poder per ajudar usant la unitat de preparació de menjar del Falcó per crear un sopar de menjar corellià... endwa fregit amb una salsa ataronjada i csolcir bullit en mantega amb nou vweilu ratllada. Encara que no crec que normalment s'acostés a la cuina amb major ànim que jo, ser l'única persona en la lluna que no era sensible en la Força havia de ser dur per a ell. Les converses que tots teníem eren, en retrospectiva, molt auto-indulgents i, a llarg termini, més aviat trivials. Proporcionar menjar era el que ell podia fer per ajudar en una situació en la qual no es podia ajudar... i això li impedia haver d'escoltar el que dèiem.

Jo picotejava del menjar, sense escoltar realment als altres. Catalogava les seves veus i confiava en la memòria que havia desenvolupat com a detectiu per reproduir el que m'interessés més tard, quan pogués separar les pors i el derrotisme que alguns dels meus col·legues estaven expressant. En realitat no era just amb ells, però m'havia passat la setmana tractant de calmar temors i ja havia tingut suficient.

La Leia Organa Solo no va tolerar la xerrada autocompassiva, i va acabar deixant caure les dues mans fermament sobre la taula de pedra.

—Ja n'hi ha prou! —La Leia ens va reprendre per témer el risc involucrat a convertir-nos en Cavallers Jedi, i ens va recordar que la Nova República comptava amb nosaltres—. Heu de treballar junts, descobrir les coses que encara ignoreu i lluitar contra allò que ha de ser combatut. Però l'única cosa que no podeu fer és rendir-vos!

Volia secundar-ho, però un mos d’endwa em va impedir fer-ho. Vaig mastegar ràpidament i vaig empassar amb dificultat. L’endwa es va lliscar lentament per la meva gola (com solia fer el bon endwa) i finalment em va retornar la veu.

Just a temps perquè cridés.

Luke Skywalker ens havia dit que al moment de la destrucció d’Alderaan, el seu Mestre, Obi-Wan Kenobi, havia dit que va sentir «una pertorbació en la Força». Qualsevol que qualifiqués el que jo sentia com una «pertorbació» podria pensar en els hutts com a adorables. El buit commocionat que s'obre en el teu interior quan saps de la sobtada mort d'un amic proper es va estavellar contra mi a la velocitat de la llum. La meva ment conscient va buscar en va una identitat que vincular amb aquest sentiment, per trobar una manera de contenir-ho, però el buit s'obria a un buit sense fons. No només no sabia qui havia mort, sinó que mai tindria l'oportunitat de conèixer-los, i això semblava la major tragèdia possible.

Centelleigs de cares, fragments de somnis, riures avortats, la dolça aroma d'un nounat transformant-se en l'olor de carn socarrimada, tot va passar a través meu. Milers i milers, milions i milions, aquestes imatges i impressions van arribar en un remolí que es va establir rugint en el meu interior. Esperança tornant-se por, sorpresa en terror, innocència en res. Futurs brillants, amb tot planejat, van demostrar en grau summe la volatilitat del destí quan una veritat fonamental d'aquestes vides va resultar errònia. Per a aquestes persones mai va existir l'interrogant de si el sol sortiria o no l'endemà, i no obstant això en un instant es va demostrar la seva equivocació, ja que el seu sol es va estendre i va devorar el seu món.

Vaig sentir a Streen gemegar que hi havia massa veus abans que caigués al terra. El vaig envejar en aquest moment tan clarament com recordo veure una gran desfilada de morts passant intermitentment a través de la meva consciència. Una mare, actuant per instint, protegint a un nen un nanosegon abans de ser vaporitzats tots dos. Dos joves enamorats, jaient junts en la resplendor del moment, amb l'esperança que el que senten mai acabi, complint el seu desig, ja que són disgregats fins als seus àtoms constituents. Criminals, triomfants després d'algun petit èxit, reduïts a temorosos i gemegosos animalets mentre el seu món s'evapora.

No recordo sortir del menjador, però la meva ment no em pertanyia mentre la Força em traslladava fins a l'anihilació d'un món llunyà. Quan la claredat va començar a tornar, em vaig trobar fora, en la part superior del Gran Temple. La meva gola cremava. Els meus tremolosos braços em subjectaven per sobre d'un toll del meu propi vòmit i hagués caigut a un costat, però unes mans fortes en les meves espatlles m'estabilitzaven.

—No crec que el menjar fos tan dolent —Han Solo va posar un got d'aigua sobre la pedra al meu costat—. Esbandeix-te la boca.

Vaig vessar la meitat de l'aigua del recipient mentre l'aixecava cap als meus llavis, llavors em vaig esbandir la boca i vaig escopir l'aigua bruta més enllà de l'extrem de la piràmide.

—Gràcies —li vaig dir. Almenys crec que ho vaig dir.

En Han mig em va arrossegar lluny de les restes del meu sopar.

—La Leia ha dit que era una cosa terrible. El Triturador de Sols ha aniquilat un sistema?

Em vaig netejar la boca amb la màniga de la túnica.

—Tret que sàpigues d'una altra superarma que pugui fer explotar una estrella.

Un somriure va començar a créixer en el seu rostre i els seus ulls foscos guspirejaren per un segon quan una rèplica irònica es va formar en la seva ment, però mai la va deixar sortir. En el seu lloc, el seu somriure es va fondre donant pas a una expressió més seriosa.

—Ha de ser el Triturador de Sols... no hi ha cap altra superarma aquí fora.

La imatge fugaç d'algú que s'assemblava a Kyp va passar pel meu cervell. A través dels seus ulls vaig veure l'esvelta nau, vaig sentir la seva alegria en veure al seu germà una altra vegada, el dolor de la traïció que s'estenia fins a una agonia indescriptible mentre el seu cos es fonia.

—Kyp tenia un germà?

Els ulls d’en Han es van enfocar a la llunyania.

—Els imperials se’l van emportar a l'Acadèmia de Càrida.

—S'ha esvaït. Així com Càrida.

—Suposo que ja no em convidaran a tornar per a una reunió de la meva classe, llavors —Han va baixar la mirada cap a mi—. Intel·ligència de la Nova República confirmarà això, però ara sé per on començar a buscar.

Li vaig mirar amb duresa.

—Aniràs a l’encalç d’en Kyp?

—Haig de fer-ho. Ell m'escolta.

—Això creus.

—Hmmm, els teus llavis es mouen però sento la veu de la meva esposa —Han va sospirar—. Tinc una història amb el noi. Està enfadat i necessita a algú en qui confiar. Jo sóc aquest algú.

Vaig assentir, llavors vaig aixecar el cap.

—Porta'm amb tu.

—Mira, noi, treballo millor sol.

—Això he sentit —vaig projectar una imatge del meu vell jo en el seu cervell—. Ens hem vist abans, Capità Solo. Wedge Antilles ens va presentar. Estic aquí d'incògnit per suggeriment del Mestre Skywalker.

—Horn, sí —Han va parpellejar—. Tens bona mà amb un Ala-X, però ni tan sols una Estrella de la Mort podria eliminar al Triturador de Sols. Si necessités a algú amb mi, series el primer del qui m'aprofitaria.

—Vas darrere d'algú amb un poder increïble, i no estic parlant només d'aquesta nau. No puc permetre que hi vagis sol.

El rostre d’en Han es va ennuvolar.

—«No pots permetre»? La meva nau, les meves regles, i no tractis de tirar de rang amb mi. Jo era general amb la Rebel·lió fins i tot abans que tu deixessis Corèllia. Puc manejar bé a Kyp. I no estic molt segur que sigui a Kyp a qui tens por.

Els meus ulls es van entretancar.

—Què vols dir?

—Eres de SegCor. Simplement no t'agrada la idea d'algú com jo amb les seves mans sobre el Triturador de Sols.

Això va captar la meva atenció. Li vaig mirar, i després lluny, a la selva fosca. Estic permetent que els vells prejudicis s'alcin i m'influenciïn? Durant anys vaig tenir ganes de tenir en la meva mira a Han Solo si alguna vegada s'aventurava de nou en el Sistema Corellià. Fins i tot després d'unir-me a la Rebel·lió vaig tenir serioses reserves sobre ell. Quan ens trobàrem per primera vegada, vaig pensar que havia deixat tot això enrere.

Vaig mirar de nou cap a ell.

—Temps enrere hauries tingut raó. Ara no. De fet, si pensés això, estaria a baix robant el Falcó per anar darrere d’en Kyp jo mateix.

Han va assentir lentament.

—Mira, noi, Corran; anar darrere d’en Kyp és l'única cosa que jo puc fer. Tu ets un Jedi. Pots quedar-te aquí i ajudar al Luke de formes que jo no puc. Haig de fer el que puc fer, i tu també. Vaig a deixar-te aquí perquè puguis cuidar d’en Luke; perquè puguis ajudar a la meva esposa i fer un cop d'ull als meus fills.

—Permetries a algú de SegCor vigilar als teus fills?

—Em torno tou amb els anys, ho sé, però entenc que és possible deixar que les velles opinions morin.

—Gràcies —vaig entretancar els ulls—. Què passarà si...?

—Kyp es torna contra mi? —Han va bellugar lentament el cap—. Crec que t'ho he dit, el teu pare em va caçar una vegada. Vaig haver de córrer a Càrida per escapar amb un Horn en la meva cua. Fent el que ha fet, Kyp ha destruït fins i tot aquest refugi. Si arribem a això, bona caça.

 Següent