EN EL CUBELL DE GEL
CAPÍTOL 1
La teva mirada s'estén per un camp color blanc. És hivern al
planeta Hoth. Sempre és hivern a Hoth. Bé, naturalment que tenen estiu. Durant
l'estiu, la temperatura arriba fins a 10 graus sota zero. És encantador.
Però ara no és estiu. És hivern, i la capa de neu és tan
gruixuda que un podria perdre a un nen petit en ella.
Portes un tabard de fibra sintètica gruixut. Damunt, una
armilla amb caputxa i ulleres de protecció. Aquest és l'uniforme que utilitzen
els rebels quan patrullen a Hoth, muntats sobre els seus grans tauntauns,
originaris d'aquest planeta. (Els tauntauns són llangardaixos de gran grandària
que caminen sobre les seves potes posteriors. És clar que això ja ho saps
perquè ets Luke Skywalker, cert? Però només t'ho estic recordant). No obstant
això, tota aquesta roba especial no et protegeix del fred. Un fred amarg i
insidiós. Es cola per cada racó del teu cos i et cala fins als ossos.
En la distància, un meteor s'estavella en la neu.
Entretanques els ulls per veure-ho millor. El vent es trenca a fuetades sobre
el gel.
—Eco Tres a Eco Set. Han, amic, em copies?
Silenci. Després un soroll d'estàtica.
—Fort i clar, noi. Què passa?
Aquesta és la veu d’en Han Solo. Per descomptat que coneixes
a Han Solo, però només t'ho recordo: és un pirata espacial, un contrabandista,
un pocavergonya; una espècie de germà gran i millor amic per a tu.
—Acabo la meva ronda —li dius—. No detecto cap senyal de
vida.
La veu d’en Han sona de nou.
—No hi ha suficient vida en aquest cubell de gel ni per
omplir un refrigerador. Els sensors estan posicionats. Vaig a tornar.
Tremoles en sentir una gelada ràfega de vent.
—D'acord, et veig aviat. Acaba de caure un meteor prop
d'aquí. Vaig a revisar-ho. No trigaré.
«No trigaré». Famoses últimes paraules.
Perquè és just en aquest moment, després de tallar la
comunicació amb Han Solo, que et colpeja un wampa.
Apareix, del no-res, una criatura gegantina que sembla una
combinació d'un goril·la, un ós polar i l'abominable home de les neus.
Aconsegueixes veure els seus diminuts ulls i la seva enorme boca, que esbossa
una espècie de somriure, encara que només per un instant. Perquè, llavors, la
seva pota entra en contacte amb la teva cara. El teu cap es mou bruscament cap
enrere, les vèrtebres del teu coll tronen com matraques i les teves oïdes
repiquen com les campanes d'una església.
I de sobte, surts volant per l'aire.
Després caus sobre la neu.
I et quedes aquí tirat.
Congelant-te.
Possiblement morint.
El teu tauntaun emet una espècie de crit.
I mors.
Gairebé.
LLIÇÓ ALFA:
UN JEDI HA DE SABER
COM COMPTAR
D'acord, et toca la primera prova.
Tanca els ulls.
Espera..., encara no. Has de llegir les instruccions primer.
En un moment més, tancaràs els ulls. Després, començaràs a
comptar, lentament, fins a deu.
Mentre comptes, intenta no pensar en res, excepte en els
nombres.
D'acord, fes-ho ara.
Ho vas fer?
Mentre comptaves, van passar altres pensaments pel teu cap?
Probablement sí. Pensaments com: «Què té a veure això amb ser un Jedi?», i «Per
què aquest tipus és tan estrany?». Està bé, no et preocupis.
Però, quan tornis a tenir un moment de pau durant el dia,
intenta repetir la prova. I fixa't que aconsegueixis pensar només en els
nombres. De vegades, ajuda inhalar i exhalar amb cada nombre.
Què té a veure això amb ser un Jedi?
Molt.
T'ho explicaré després.
I per què sóc tan estrany?
No hi ha explicació per a això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada