La Companyia Crepuscle (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

SECTOR METATESSU

Tretze dies abans del pla Ka U Zero

El Capità Tabor Seitaron portava pràcticament un mes a bord de l’Herald, observant a la tripulació del destructor estel·lar donar caça a la Governadora Chalis sota la guia del Prelat Verge. S'adonava que la seva primera apreciació sobre ells havia estat injusta.

Tractant-se d'una tripulació jove que havia sortit del port espacial feia menys de mig any, la millor manera de combatre la fatiga i la neurosi de guerra era a través de l'ordre i la disciplina. Per als soldats, als qui els costava treball complir amb les seves responsabilitats, els torns curts i freqüents fomentaven la concentració. I el respecte rigorós de les normes constituïa un incentiu pels qui es refusaven a concentrar-se.

No obstant això, Tabor s'havia resistit a implementar canvis a bord de l’Herald. En moltes ocasions havia vist com els comandants pertorbaven la funcionalitat dels seus equips amb molt pocs resultats. Per això, va dedicar diversos dies a recórrer la nau de proa a popa (una caminada d'un quilòmetre), per conèixer als oficials superiors i als especialistes tècnics. Durant aquestes rondes, els interrogava sistemàticament sobre les seves tasques. Una vegada a la setmana fins i tot els visitava en el menjador per conversar sobre temes trivials, com les seves famílies o els seus planetes d'origen. A les nits llegia els expedients del personal i feia anotacions per a futures anàlisis. No ignorava ni acceptava cegament les apreciacions de Verge sobre les tropes, apreciacions que anaven de l'esplendorós a l'ombrívol, amb poc entre tots dos extrems.

El que va trobar al final de tot això va ser una tripulació acurada que havia perdut el rumb. Es tractava d'homes i dones lleials i capaces que ja no sabien en què creure. Això era suficient per destruir a qualsevol soldat, però era poc el que Tabor podia fer per remeiar-ho. I segons les seves conclusions, la culpa requeia únicament i exclusivament en Prelat Verge.

Tabor també havia jutjat malament a Verge. El noi era un fanàtic servil de l'Emperador (d'això no hi havia cap dubte) i mancava d'experiència militar, però era brillant i enormement carismàtic, a la seva manera. Quan li va preguntar al Tinent Kourterel pel seu fill i després li va prometre que un destacament de soldats d’assalt s'ocuparia de protegir a la seva família dels rebels a Vanzeist, la bona fe de Verge va quedar manifesta. Després de concebre, davant la pantalla de la sala de planejament estratègic, una dotzena de rutes que els rebels de Chalis podrien seguir des de Haidoral Prime, va analitzar i va rebutjar escenaris amb tanta rapidesa que a Tabor no li va quedar més que assentir amb el cap i fingir que seguia el seu tren de pensament.

No obstant això, la idiosincràsia de Verge contrarestava els seus millors trets. Tabor ho va comprovar durant la seva sisena nit a bord de l’Herald, en una festa improvisada pel prelat.

L'esdeveniment havia desconcertat a Tabor des del principi. Per ordres del prelat, una plataforma d'embarcament havia estat transformada en sala de concerts, on músics hologràfics tocaven himnes d'estil neoclàssic, al Nou Ordre, i droides astromecànics servien aperitius preparats en la cuina per a oficials.

Els convidats, una barreja de membres de la tripulació que, fins a on Tabor podia destriar, havien estat seleccionats a l'atzar, es veien bastant entusiasmats i disposats a celebrar i ballar al compàs que els marcava el prelat.

Transcorreguda una hora de l'esdeveniment, Verge es va posar dempeus per anunciar el propòsit de la reunió. Aquell matí, segons va explicar, s'havia assabentat que un oficial no li havia informat de manera oportuna certa informació vital.

—No es va atrevir a despertar-me durant la nit —va dir Verge— per dubtar de la confiabilitat de la informació: un albirament dels rebels de la Governadora Chalis al planeta Coyerti.

Mentre Verge parlava, un parell de soldats van conduir a l'oficial en qüestió al centre de la plataforma. A Tabor li va sorprendre que el rostre de l'oficial no reflectia pànic, però sí desesperança.

—La seva desconfiança pel que fa a la informació és comprensible —va continuar Verge—, però en no comunicar-me-la va imposar el seu judici per sobre del dels seus superiors. Tal comportament és inacceptable i imperdonable.

Un dels soldats va mostrar un prim cilindre metàl·lic. A un senyal de Verge, el cilindre es va estendre mecànicament fins a formar una vara en la punta de la qual espetegava electricitat.

—He decidit concedir-li el privilegi de rebre un càstig —va dir Verge—. Si sobreviu, tornarà al seu càrrec després d'haver escarmentat i serà una millor persona.

En aquest moment Verge va abandonar la festa. Els assistents farien el que s'esperava d'ells. I Tabor va dormir malament aquella nit.

***

L'edat havia fet mossa en la complexió de Tabor. A pesar que estava acostumant-se a la gravetat del destructor estel·lar, encara es despertava adolorit i enrampat. Estranyava la selecció de tes de l'Acadèmia Càrida i es veia obligat a augmentar la grandària del text en els datapads que li mostraven oficials més joves.

No obstant això, la seva fortalesa mental era la de sempre. Havia vist coses molt pitjors que els instruments de tortura del prelat, i ell mateix havia infligit turments pitjors en més d'una ocasió. Però com podria funcionar una tripulació quan el seu comandant actuava de manera impredictible? En un moment, Verge citava a l'Emperador davant una audiència captivada sota el pont de comandament; al següent, ordenava despullar del seu rang a un tècnic a causa dels errors comesos per un droide descompost.

Cada nit, a partir de la festa, el desig de Tabor de tornar a la seva casa es va fer més forta. I, pel mateix, cada dia s'esforçava a afinar la seva comunicació amb les tropes i a preparar-les tan bé com sigui possible per a la persecució de la Governadora Chalis. Mentre més ràpid conclogués la missió, més ràpid podria tornar a la seva rutina.

Verge li va brindar a Tabor tot el suport que necessitava. Quan aquest li va demanar permís perquè mitja dotzena d'oficials treballés en una operació d'enllaç amb altres naus imperials en el sector Metatessu, Verge ho va autoritzar. En saber que la nau de la Chalis anava deixant un subtil rastre de partícules, Verge va encoratjar a Tabor per supervisar a l'equip de científics que analitzaven el rastre.

En els dies següents, Tabor va arribar a convèncer-se que l'èxit estava a prop. Hi havia poques naus imperials posicionades per interceptar d'un moment a un altre a Chalis, però mentre la seva nau seguís deixant un rastre, no tindria possibilitats d'escapar. En uns pocs dies, el propi Herald estaria en posició.

Va ser llavors quan van arribar les notícies de la incursió.

***

—Un dels nostres transports! Era un blanc obvi! Hauríem d’haver estat preparats!

Tabor va fer una ganyota davant el so de la seva pròpia veu. Tenint l’informe a la mà, va fulminar amb la mirada als oficials d'enllaç reunits en el pont de comandament. No obstant això, hi havia dotzenes de naus aliades en el sector. Predir a quina d'elles atacaria Chalis, fins i tot si haguessin sabut amb certesa que ella intentaria ocultar d'aquesta manera el seu rastre, hauria estat gairebé impossible.

Un dels oficials d'enllaç va començar a balbotejar una disculpa. Tabor el va fer callar amb un gest i va intentar mostrar amb la seva expressió que estava ventilant la seva frustració sense culpar a ningú. Aquest equip ja havia estat testimoni de moltes inculpacions.

El prelat estava davant de la finestra, contemplant els estels. Tabor va caminar enèrgicament al costat de les estacions de treball, preguntant-se com reaccionaria el noi. Però quan Verge es va donar la volta estava somrient. Semblava gairebé divertit, com si gaudís d'un gir del destí que no el perjudicava en absolut.

—Vam ser afortunats —va dir el noi—. Aquest rastre va ser un cop de sort, però les guerres no es guanyen gràcies a la sort, veritat?

Tabor va sentir que la seva ira es dissipava.

—Té raó —va dir. Estava ansiós per fer el treball i tornar a casa, com si el simple fet de desitjar-ho fos suficient. Era un error digne d'un nen. Una vegada més, havia jutjat malament a Verge.

—I ara què segueix? —va preguntar Verge—. Òbviament, Chalis traurà avantatge d'això.

«Concentra't, Tabor».

—La nau rebel —va dir Tabor—. Va sofrir danys considerables durant l'última setmana. Necessiten detenir-se per fer reparacions.

—D'acord —va dir Verge—. Per a això necessiten alguna classe de base o almenys una flotilla reparadora.

La conversa aviat es va traslladar del pont de comandament a la sala de planejament estratègic. Alguns dels oficials preferits de Tabor l’acompanyaven, recopilant informació i informes de les altres naus del sector, mentre ell analitzava les cartes de navegació en companyia d’en Verge i es trencava el cap tractant de recordar alguna cosa útil relacionat amb la Chalis. Al cap d'una hora van delimitar l'àrea per la qual la governadora podria moure's, però no van identificar cap port en particular. Es tractava d'un avanç, en el sentit purament tècnic de la paraula.

—Estem utilitzant un enfocament equivocat —va declarar finalment Tabor—. Si la teoria militar pura permetés trobar una base d'intel·ligència, ja l'hauria trobat.

Verge es va reclinar sobre una consola; tenia els ulls tancats.

—Ja descartem la possibilitat de trobar la nau. Què ens queda llavors?

—No podem trobar la nau ni podem situar directament la base —va dir Tabor—. Però hem de considerar que el nostre exèrcit acaba d'expulsar de la Vora Mitjana a la meitat de l'Aliança. Quantes naus rebels van aconseguir escapar d'aquest sector, després de rebre danys durant, diguem, l'última setmana? D'aquestes, quantes requereixen arranjaments?

Els oficials van començar a parlar en veu baixa a través dels seus comunicadors i a teclejar en les seves consoles. En la pantalla principal va aparèixer una llista de diverses dotzenes de naus rebels en les seves denominacions oficials.

Tabor va somriure cruelment, satisfet, i va fer un gest cap a Verge.

—És la seva cacera.

Verge es va redreçar recolzant-se en la consola i li va donar a Tabor uns copets en l'espatlla.

—És la nostra cacera. —Es va girar i va estendre els braços, abastant a la resta dels oficials—. De tots nosaltres! —va exclamar, i rigué. Era evident que havia entès els plans d’en Tabor.

Els homes van riure amb Verge. Alguns no podien ocultar el seu nerviosisme; uns altres semblaven feliços i orgullosos de compartir aquell moment amb el seu comandant. Tabor els va contemplar i es va preguntar: «Però què serà d'ells quan la cacera acabi?».

 Següent