Esquadró Infern (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

—Quines coses fem per l'Imperi —va dir Gideon, sospirant dramàticament.

—I que ho diguis —va contestar Del—. És a dir, combatre i morir és una cosa, però anar de polissons en aquest parany letal amb forma de nau? Creus que ens pagaran un suplement per perillositat?

—Si sortim d'aquesta vius, crec que ens sobraran arguments per reclamar-ho —va somriure a Del i aquest li va retornar el somriure.

Malgrat les seves fingides, solament lleument fingides, protestes sobre el reduït allotjament i la seva dieta constant a força de deliciosos daus de racions, les coses els havien anat bé fins llavors. Fidel a la seva paraula, l'Almirall Versio s'havia ocupat que els dos «germans» passessin tot el temps junts. Al principi, Del estava una mica preocupat. Gideon i ell no semblaven dos d'aquestes persones que s'aproximen de forma natural una cap a l'altra. Però, finalment, aquella aventura compartida els havia unit.

El pla era senzill, però podia torçar-se de moltes maneres. El seu èxit depenia de la cobdícia, el temps i la fortuna. Afortunadament, de moment, els «germans Farren» encara podien contactar amb l'almirall si alguna cosa es posava lletja, com si per exemple, atacava la nau un grup de pirates equivocat.

Un bon grapat de crèdits lliurats per una de les moltes figures fosques de l'Imperi van convèncer a un contrabandista devaronià de Kurjak que portés un gran contenidor protegit per un camp de força. Sense preguntes. Havia de lliurar-ho a Eriadú, la seva destinació final, al cap de sis dies, on algú l’estaria esperant.

I algú hi hauria... sempre que la seva nau, coneguda com a Amic Veloç, arribés a la destinació final. Les seves perquisicions havien determinat que el seu rumb els portaria fins a una zona perillosa de l'espai en la qual se sabia que actuava Lassa Rhayme, la cruel líder de l'Orde de l'Os Sagnant.

—Té gràcia dir: «amb sort, ens capturaran els pirates» —li havia comentat Del quan es preparaven per al viatge.

—Sempre serà millor que haver de tornar a passar per tot això —li havia contestat Gideon i Del va admetre que tenia raó.

Els tres (Del Farren, Gid Farren i el droide) van passar gran part del viatge dins del contenidor, sortint furtivament quan la tripulació dormia per fer una mica d'exercici i visitar el bany. Compartien anècdotes de batalles, aventures d'infància i records de noies a les quals sempre havien conegut massa fugaçment. L'Imperi era un cap molt exigent i no deixava molt temps per a relacions personals.

—La gent com nosaltres viu de prestat —li havia dit Del una nit. Havia carregat jocs i holovídeos en el droide per passar l'estona i en aquell moment estaven jugant a una versió de viatge del dejarik.

—A tu ja t'han prestat més que a mi —havia contestat Gideon.

—Gràcies per recordar-m'ho, germanet petit.

—De debò, tens la jubilació molt a la vora. Necessites a algú amb qui fer arrels.

Del va sacsejar el cap.

—No, seria injust. I tu?

—No, li he posat un ull a un càrrec de comandament —va moure una peça. La diminuta criatura hologràfica va emetre un lleu xiscle d'alegria en destruir la d’en Del.

—Iden ho sap?

Gideon es rigué.

—Sí, és clar.

De nou, Gideon havia evitat respondre seriosament. Del s’adonava que el seu «germà» no explicava absolutament res de la seva infància, obrint-se solament quan parlaven de la seva època a l'Escola Militar Preparatòria per a Futurs Líders Imperials de Vardos i la seva posterior estada en l'Acadèmia. Del sabia que havia perdut a la seva família de nen per culpa d'un atemptat. No li sorprenia que Gideon semblés gairebé ansiós per sentir anècdotes sobre la seva família i els seus dos germans majors, que també servien a l'Imperi en destinacions remotes. A Del li semblava com algú que desitjava connectar amb els altres al mateix temps que els apartava. El seu humor era esmolat, amb una fredor que Del suposava fruit de la tragèdia viscuda sent tan petit.

—Mira't —li havia dit Gideon—. Has arribat més alt en l'exèrcit que cap membre de la teva família!

Allò havia fet riure a Del, que va assenyalar el compartiment de tres metres quadrats, il·luminat solament pel fulgor hologràfic blau emès per l'ID-10, amb el dau de ració a les mans.

—Viu com el mateix Emperador! —va exclamar. Els dos havien rigut i havien callat de sobte. Ni tan sols allà podien bromejar sobre l'Emperador.

Estaven a meitat del seu quart dia i a poc a poc s'anaven quedant sense coses de què parlar. Durant un perllongat silenci, tots dos asseguts a les fosques per conservar la llum, Del va dir:

—Em pregunto si haurem de repetir tot això des del principi.

—Desitjo sincerament que no. Prefereixo enfrontar-me al droide torturador que passar altres sis dies amb tu dins d'un contenidor.

De sobte va sonar una alarma ensordidora. Gideon va activar la seva vara de llum i els dos es van mirar amb emoció. Van esperar un moment per veure si era una falsa alarma, però quan aquell soroll espantós va continuar i la nau va donar una violenta sacsejada, van tenir la resposta. Del va desactivar el camp de força i van saltar del contenidor recollint les seves motxilles i blàsters. L'ID-10 va sortir amb ells, proporcionant-los llum suficient per poder-se orientar al voltant d'unes altíssimes caixes amb mercaderia il·legal.

Una altra ràfega de foc de canó va fer que la vella nau s'estremís. Els dos van caure al terra. Just quan es posaven dempeus, es va produir la lluentor taronja i groc d'una flama... i després tot, inclosos Del i Gideon, va sortir disparat cap al forat en ràpida expansió que s'obria en el casc.

Els braços metàl·lics d'ID-10 van sortir projectats cap endavant i les seves pinces els van aferrar pel coll de les seves jaquetes. Amb l'altre parell de braços es va aferrar fermament a la mampara, mentre els contenidors més petits de béns de dubtosa procedència eren succionats per l'espai. I quan Del estava convençut que un droide ID-10 molt modificat i dos desafortunats humans serien els següents a sortir acomiadats, la pressió es va estabilitzar i van recuperar la gravetat normal.

El droide els va deixar anar, Gideon li va mirar amb sorpresa i un gran respecte.

—Quin petitó més fort —va dir.

—Vaig reforçar les seves juntures i li vaig afegir un imant —va comentar Del.

—Ben pensat —va dir Gideon mentre es recolzaven en la mampara i miraven cap al forat.

El que havia estat la seva llar durant els últims quatre dies ho hi havia taponat per complet. Perplexos i alegres, es van mirar i es van petar de riure.

El celler de contraban estava tancat amb clau, però això mai els havia suposat cap problema. En els últims quatre dies, el droide havia obert la porta sempre que havien volgut. En aquell moment, el seu objectiu era mantenir-se amb vida el temps suficient per lliurar-se a l'Orde de l'Os Sagnant i, ara que ja havia començat el combat, estaven decidits a fer tot el possible per ajudar als pirates a prendre la nau. Els dos membres de l'Esquadró Infern van córrer per passadissos banyats en llum vermell sang, detenint-se per abatre a qualsevol membre de la tripulació que tingués la desgràcia de creuar-se en el seu camí. El droide també va passar a l'ofensiva, colpejant amb les seves piques d’electroxoc.

Van arribar al pont, on, encara que algunes consoles treien espurnes o fumejaven, els contrabandistes feien tot el que podien per repel·lir als pirates.

—Sembla que han aconseguit arribar a la zona de cellers! —va cridar algú entre el xivarri.

El capità va llançar una llarga reguitzell en huttès i va dir:

—Fem que paguin per la càrrega perduda!

La nau pirata va tornar a disparar. Del i Gideon es van mantenir amagats, observant i esperant. El droide es va aferrar a l'esquena d’en Del.

—Un impacte directe en els motors!

La pantalla de la consola principal va cobrar vida sobtadament. La figura que va aparèixer mesurava solament uns trenta centímetres d'altura, però resultava imponent fins i tot amb aquella grandària ridícula. Era una femella pantorana, amb la pell blava i una llarga trena de cabell blau més clar. Portava una jaqueta negra, botes i pantalons cenyits. Empunyava un blàster en una mà i el que semblava un alfange en l'altra.

—Sóc Lassa Rhayme, capitana de l'Oportunitat i líder de l'Orde de l'Os Sagnant —va dir en to clar i fort—. Preparin-se per ser abordats... o es convertiran en el blanc de les nostres pràctiques de tir. Què prefereixen?

Els dos humans es van mirar, somrient. Gideon va pujar els polzes.

Kurjak es va encongir davant la seva derrota sospirant profundament. Rhayme es va col·locar una mà sobre l'oïda, amb una expressió exagerada de confusió en la seva bella cara mancada de tatuatges.

—Què em diuen? Pràctiques de tir? Em sembla bé.

—No! —va replicar Kurjak—. Ens rendim! Maleïda sigui, dimoni de pell blava.

—Jo sóc un dimoni? Mira qui parla! Molt bé, m'ho pensaré —la capitana pirata va somriure i la seva imatge va desaparèixer.

Després tot va acabar.

Per quan l'Oportunitat havia fixat els seus arpons de subjecció i s'havia acostat prou a la nau per abordar-la, Gideon i Del ja havien eliminat o emmanillat a tota la tripulació de l'Amic Veloç i estaven esperant l'arribada dels pirates. A Lassa Rhayme li agradava fer-se dir «reina pirata» i, encara que no hi havia dubte que era autobombo, els informes asseguraven que sempre era la primera a pujar a bord de les naus capturades per aterrir a la seva tripulació personalment.

Van sentir l'espetec del tub d'abordatge en contactar. Del va mirar a Gideon.

—Creus que ens donarà l'oportunitat de parlar?

—No ho sé —va contestar Gideon—. El que sé és que si la rebem amb els blàsters en mà, ens tallarà en dos sense pensar-s’ho. Espero que ens escolti.

—Prefereixo combatre que esperar.

—I jo —va dir Gideon—. Preparat?

—Preparat —Del va col·locar les mans darrere del clatell.

Gideon va prémer els controls per desbloquejar la porta, va recular un pas ràpidament i es va posar les mans darrere del cap, com Del.

La porta es va obrir i la imponent pantorana de pell blava i vestida de negre de l'holograma, Lassa Rhayme, la reina pirata de l'Orde de l'Os Sagnant, va entrar en el pont seguida per dos dels seus homes.

Era molt més alta del que Del esperava, gairebé tant com ells, encara que cap dels dos imperials era precisament baix. La seva trena va resultar ser color blau espígol i als dos humans els seus ulls daurats els hi van recordar a vibrofulles.

—Són molt amables —va dir ella—. Normalment, a hores d'ara, la gent sol demanar-me un últim desig.

—Tenim alguna cosa que demanar-li —va dir Gideon.

Ella va posar els ulls en blanc.

—Genial, els mataré de pressa —va dir i va aixecar el seu blàster. Un dels pirates de l'Os Sagnant va imitar a la seva capitana i va apuntar a Del.

—No, no dispari! Som partisans! —va cridar precipitadament Del.

Lassa va quedar petrificada.

—Cobreix a aquest —va dir. El pirata va avançar un pas, somrient mentre apuntava la seva arma cap a Gideon.

La reina pirata va allargar el braç, va agafar a Del pel coll de la jaqueta, el va estampar contra la mampara i li va plantar el canó del blàster en el front.

—Comença a parlar —li va dir—. I més et val que m'agradi el que diguis.

—Som partisans —va balbotejar Del.

—Això ja ho has dit. Continua.

—Sóc Del Farren i aquest és el meu germà, Gid. Formem part de la cèl·lula Nebulosa. Estàvem a Tellik Quatre quan es va produir l'atemptat en el Singularitat.

Els ulls daurats d'ella no pestanyejaren.

—Alguna cosa he sentit sobre l'atemptat.

Del es preguntava fins a quin punt estaria assabentada dels detalls. Amb les seves presses per marxar-se, havia tingut molt poc temps per manipular els enregistraments de seguretat. Donava gràcies infinites per haver-ho fet.

—La nostra cèl·lula passa necessitat. Alguns dels nostres es van oferir voluntaris per realitzar un atac suïcida. Els altres volem unir-nos als Somiadors.

—Per què Tellik Quatre?

—Sabíem que hi hauria naus. Coneixem els hàbits d'alguns cèlebres oficials de l'Imperi que solien freqüentar el local. Pensàvem que podríem matar a algun com a maniobra de distracció. Alguns moriríem, uns altres podríem escapar i intentar arribar fins als Somiadors. Bokk ens va dir que podíem fiar-nos de vostè.

L'Almirall Versio els havia comentat que en tots els enregistraments del succés sens dubte apareixerien Gideon i el droide. Se li veuria xerrant amb reconeguts partisans. També se li veuria llançant bombes cap enrere mentre sortia corrent del bar, però gràcies a la manipulació d’en Del, sorgien ràfegues fortuïtes d'electricitat estàtica que ocultaven tot allò que podria haver-los delatat. I el fet que no quedés cap altre membre de la cèl·lula per desmentir-los solament afermava encara més la seva història.

La qüestió era: l'afermaria prou?

Lassa Rhayme va arrufar les celles, mirant-los alternativament fins que, finalment, li va dir a un dels seus homes:

—Porta-te'ls. Ho comprovaré. Entretant, ens emportem el carregament.

Del i Gideon van ser conduïts, de no gaire bones maneres, a bord de l'Oportunitat, on els van ficar en una petita cel·la de contenció. Els van donar aigua i res més, i els van confiscar les motxilles i el droide. Del no estava preocupat. Havia fet alguns ajustos que sepultarien qualsevol cosa relacionada amb l'Esquadró Infern, tret que s'introduís cert codi. Sempre que els pirates no fossin informàtics excepcionalment bons, aquella informació estava fora de perill. Segurs que els estaven vigilant i escoltant, van parlar molt poc i, quan ho van fer, es van assegurar de no dir res que posés en perill la seva coartada.

Per fi havia començat de debò la seva etapa com a agents encoberts. Del solament esperava que no durés tan sols unes hores.

Finalment, la porta es va obrir. L'home que havia apuntat amb el seu blàster a Gideon va entrar amb l'arma enfundada a la cintura.

—Lassa vol veure'ls —va dir—. Segueixin-me.

Lassa els esperava en una cabina gran i confortablement moblada. Hi havia un llit, un bagul, una taula amb cadires, i una vitrina amb copes i una ampolla d'un líquid ambarí.

Ella els va mirar de dalt a baix quan van entrar i després li va fer un gest amb el cap al seu tripulant perquè es marxés. Els dos es van quedar quiets, esperant.

—Asseieu-vos —va dir Lassa.

Es van asseure. Ella va servir tres copes i va col·locar dues davant dels seus captius. O ara eren els seus convidats? Va aixecar la seva pròpia copa i va dir:

—Pels amics perduts.

Van beure. Era whisky i Del va notar la seva calor i dolçor baixant per la seva gola.

—Solament vaig veure a Bokk una vegada —va dir la pantorana, reclinant-se en la seva cadira i posant les botes sobre la taula, mentre feia rodar la copa buida entre els seus dits—. Aposto que li va fer feliç morir fent alguna cosa en el que creia. Amb una mica de sort, tots caurem així, fent alguna cosa que realment serveixi.

Del va desviar la vista cap a Gideon, amb una cara que era cautelosament neutra. A Lassa no li va passar desapercebuda aquella mirada i va llançar una riallada gutural.

—Us semblen paraules estranyes en boca de la líder de l'Orde de l'Os Sagnant, veritat? Us sorprendria saber que he deixat marxar a aquest brivall cornut i als tripulants que no us vau carregar? Després que m'hagin explicat la seva versió, per descomptat.

Un altre intercanvi de mirades i Gideon va assentir lentament.

—Pensàvem que anava a matar-los a tots. Això és el que expliquen sobre vostè.

Lassa agafar l'ampolla i va tornar a omplir-se la copa fent-los un gest perquè li acostessin les seves i fer el mateix.

—No sabeu, benvolguts nois, que s'expliquen moltes històries que són pura fantasia? Oh, he acabat amb unes quantes vides... però sempre per salvar la meva o les dels meus tripulants. Però m'agrada deixar que la gent cregui que la vaig a espellar viva. Em facilita molt la captura de naus i origina molts menys danys als carregaments.

Del estava atònit. Gideon va esclafir una riallada.

—Bé —va dir al cap d'un moment—, a nosaltres ens la va colar. I al bo del Capità Kurjak també.

Del va esbossar un somriure en recordar a Kurjak bramant insults mentre els pirates de la Rhayme el lligaven a la seva cadira de comandament. Es preguntava si el devaronià s'hauria imaginat que podria sortir viu d'aquella.

Gideon va fer un altre xarrup al whisky.

—Això és excel·lent, per cert.

Lassa va arquejar una cella blava espígol clar.

—Els partisans no solen reconèixer els bons licors —no va haver-hi ni rastre de sospita en el comentari, encara que Del recelà.

Gideon va assentir.

—El meu germà i jo no sabem res de reserves, ni criances ni coses d'aquestes, però ens adonem quan alguna cosa no és aigua bruta.

—Oh, no és aigua bruta. És whisky tevraki anyenc. Molt bo. Ho prenc en rares ocasions, com quan m'acomiado d'un vell amic —el seu bon humor es va esfumar, reemplaçat per la pena.

—Vaig conèixer a Saw en els vells temps. No vaig conèixer a la seva germana, Steela, encara que m'hauria agradat, hauria estat una membre genial del nostre orde. Encara podria estar viva, si hi hagués... bé —va fer girar el líquid ambarí en la seva copa—. Diguem solament que als partisans us agrada esprémer als vostres.

Era un bon peu i Gideon ho va aprofitar.

—A l'Imperi li agrada encara més que a nosaltres —va dir amb aire taciturn—. Per això combatem. I seguirem combatent fins a l'últim alè.

—Cadascun lluita a la seva manera —va dir ella.

Potser fos el whisky, Gideon tenia raó, era excel·lent i fort, però Del es va sentir més animat i va afegir:

—Si no li agrada matar, per què ens ajuda? Per què no ajuda a l'Aliança Rebel o es manté completament al marge?

Ella va assentir.

—Bona pregunta. Perquè sóc una sentimental —els seus ulls daurats van brillar amb un punt de diversió i el seu somriure va ser cordial. Del no estava preparat per com era d'atractiva, ni per sentir aquella admiració per ella. Li recordava a Iden, forta, enèrgica, maca, intel·ligent...

Va arrufar lleument les celles. Iden? Per què pensava en ella? «Oh, sí», va pensar, «el whisky, no hi ha dubte.»

—Porto temps rondant per aquí i he vist molt. Sé quan les coses són a punt d'esclatar o quan alguna cosa va a desaparèixer per sempre de la galàxia. Els partisans s'estan extingint. Ja ho estàveu quan va succeir allò de Jedha. L'Aliança Rebel, en canvi, està progressant i no em necessiten —els va dedicar un somriure gairebé maternal—, però vosaltres, sí.

Aquella resposta va semblar sorprendre a Gideon i llavors a Del se li va ocórrer, mentre buidava la copa i l'acostava perquè li servís més, que el més segur era quedar-se callat. Al cap d'un instant, Lassa va continuar:

—Bé, una resposta molt llarga per a la teva pregunta, Gid, que a més contesta una altra: sí, m'encarregaré que arribeu sans i estalvis a Jeosyn.

Jeosyn. Del va pensar que per fi algú esmentava la base d'operacions dels Somiadors.

—Vaig cap allà amb algunes provisions per als Somiadors, així que no trigarem molt —Lassa va somriure lleument—. Encara que aposto que ja ho sabíeu.

Del va somriure tímidament i Gideon va dir:

—Bokk ho sabia.

—Molt bé. Però com no teniu manera de pagar-me el transport, hauré de cobrar-vos-ho en treball. Tinc un parell de lliteres per a vosaltres i una mica de roba neta perquè us canvieu. Però abans —va arrufar delicadament el nas— els dos necessiteu un bany.

 Següent