Així que vols ser un Jedi? (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Estàs assegut, amb les cames creuades, enfront de la petita casa de Yoda. Els teus ulls estan tancats. Intentes escoltar. Intentes sentir.

Yoda està a prop teu. Pots sentir lleugerament la calor que emana d'ell. Yoda té un objecte a la mà. Aquest és com l'exercici que vas fer amb Ben una vegada, quan era el teu mestre. Quan encara vivia.

—Una branca? —dius, i Yoda gruny enutjat—. Una roca?

—Endevinant estàs —et diu—. Endevinar no has. Sent.

Tractes de relaxar la ment. Sents que alguna cosa es mou molt, molt silenciosament. Moviments ràpids i petits. No són moviments que es dirigeixin a algun costat. És més com... alguna cosa o algú que es retorça. Hi ha calor que emana de Yoda..., però també hi ha més calor, només una mica més, que emana de la seva mà.

—Està viu... —murmures.

—Mmm...

—Una granota! —dius emocionat.

—No! —exclama Yoda.

Obres els ulls. És un ratolí.

—No —diu Yoda una altra vegada, sacsejant el cap amb forma de granota.

—Endevines tu! Impacient ets! En la Força no confies.

Aparta la mirada.

—Vuit-cents anys Jedis porto entrenant. Un Jedi ha de tenir el compromís més profund. La ment més seriosa.

Gruny i deixa anar al ratolí, el qual s'escapoleix de tornada a l'espessa verdor de Dagobah.

—A tu, durant un llarg temps t'he estat observant —diu—. Sempre mirant cap a un altre costat estàs, cap al futur, cap a l'horitzó. Aventures! Emocions! Mai la teva ment on estàs ni en el que fas —Yoda emfatitza aquestes paraules assenyalant el teu pit amb el seu bastó—. Un Jedi cap a uns altres temps no mira, ni cap a altres llocs. L'ara un Jedi veu, i sent.

Assenteixes. De debò intentes entendre. Intentes, Però no ho aconsegueixes.

—Una altra vegada els teus ulls tancar has.

Ho fas.

—Què hi ha al teu voltant? Cada arbre, roca, ésser viu i no viu tu identificar has.

Estrenys els ulls i tractes de recordar exactament el que hi ha al teu voltant.

De sobte, el bastó de Yoda et copeja en un costat del cap.

—Recordar no has! —ordena Yoda, com si pogués llegir els teus pensaments—. Sent.

Corres per la jungla, saltant i corrent sobre pedres i troncs mullats, tractant de sentir els punts relliscosos i els punts podrits abans de caure en ells. Yoda va aferrat del teu coll. És petit, però els seus judicis sobre tu i la seva decepció se senten més pesats que el seu cos.

—Concentra't —et diu.

Saltes sobre un tronc que ha caigut a un rierol. Mentre el teu peu aterra sobre ell, et relaxes. Inhales. Escoltes el so buit que produeix; sents el seu pes a sota teu, la seva densitat. Dónes dos passos grans i després, un de curt. Saltes sobre un punt pàl·lid i llisques els peus, fins que saltes a la riba més llunyana i segueixes corrent.

—Bé —diu Yoda—. La fusta vas sentir tu. Vas saber quina estava bona i quina podrida.

Hi ha un pendent pronunciat que porta fins a un humit barranc. D'un arbre proper pengen un munt de lianes. Prens una, i dubtes.

—Sent —murmura Yoda. Tanques els ulls i sents sense tocar. Hi ha una liana forta entre el munt. Una liana bona i resistent, preparada i disposada a suportar el teu pes i el de Yoda. Obres els ulls. És obvi: es veu igual que les altres. Però és diferent. Ho saps. La prens i et balanceges sobre el barranc. Aterres suaument de l'altre costat.

—Bé! Bé!

Corres, corres i corres. Les teves cames es cansen. Però la Força és bona, i et relaxes deixant que t'ompli; les teves cames se segueixen movent com si sabessin que això és el que han de fer. És el que han de fer. Et fan mal els braços i les espatlles per balancejar-te i escalar i carregar a Yoda. Però, respires profundament, i somrius. Això és el que han de fer les teves espatlles, igual que les teves cames. És la seva funció. El dolor només vol dir que estan treballant al seu màxim potencial. No és un dolor dolent. Simplement és el llenguatge del teu cos. El teu cos t'està parlant. I tu l’estàs escoltant, per fi.

De sobte, et detens. Yoda es posa dempeus, com un embalum marcit i atrofiat, mirant cap a l'horitzó. T’asseus amb les cames creuades, sentint com entra l'aire pel teu nas, com baixa per la teva gola fins arribar al teu pit i sortir una altra vegada.

—La fortalesa d'un Jedi flueix de la Força —diu Yoda—. Però cuida't del Costat fosc. Ira..., temor..., agressió... De la Força, el Costat Fosc són. Fàcil flueixen ràpids a unir-se en el combat. Si una vegada la sendera del Costat Fosc prens, per sempre dominarà el teu destí. Et consumirà, igual que ho va fer amb l'alumne d’Obi-Wan.

Perds el ritme de la teva respiració.

—Vader? —preguntes. Yoda assenteix. I tens una altra pregunta—: Yoda, el Costat Fosc és més fort?

—No..., no... Més ràpid, sí. Més fàcil, sí. Més seductor. Com un gran pastís de canya del pantà. Menjar-ho tot voldràs, i dolç serà. Ple et sentiràs. I energitzat. Però, l'energia s'esvairà, i malalt aviat estaràs. Millor menjar fruita, peix, coses bones. No tan dolces. Però molt duraran.

Arrufes les celles.

—Sé reconèixer un pastís quan el veig. Però com reconèixer el Costat Fosc? Com pots diferenciar el Costat Fosc de la Força?

—Buscar en els teus sentiments has, i llavors tu sabràs. Com la fusta en el tronc. Quan calmat estiguis. En pau. No enfadat. No mesquí. Tu sabràs.

—Però digues-me per què...

De sobte, Yoda perd la paciència.

—No! No! No hi ha perquè. Només hi ha, i no hi ha. Res més t'ensenyaré avui.

No saps què va ser el que vas dir que hagi estat tan malament. Decebut i encara amb gana de coneixement, t'aixeques. T'estires.

I llavors la veus.

Aguaita fosca i sinistra entre les branques embullades de la jungla. És una cova. Fins i tot des d'aquesta distància, cent metres o més, pots sentir-la, com una sobtada ràfega de vent gelat.

—Què..., què és aquest lloc? —preguntes—. Sento... fred..., mort...

Yoda et mira, li brillen els ulls.

—Aquest lloc... està ple del Costat Fosc de la Força. Un domini del mal és. I entrar has.

—Què..., què hi ha dins?

No pots apartar els teus ulls de la seva foscor. És com un espai negatiu, un buit enmig del vibrant i vívid fullatge que cobreix la resta del planeta.

La veu de Yoda és silenciosa però clara.

—Només el que portis amb tu.

Prens el teu sabre de llum.

—Les teves armes —diu Yoda— no necessitaràs.

Et detens i veus a Yoda. Després, veus la cova.

Mantens el teu sabre de llum a la mà.

La foscor és profunda i el lloc fa olor d'humitat i podridura. Però no és aquesta olor de podridura que abunda a Dagobah, aquesta olor plena de vida, quantiosa, com una cosa que es transforma en una cosa nova. Aquesta és una olor de mort.

Alguna cosa es mou darrere teu. Et dónes la volta. Una serp llarga, gruixuda i negra s'enrosca al voltant d'una branca que surt de les parets d'argila. La serp està coberta de taques blanques, una de les quals s'assembla a una calavera. Tremoles.

Segueixes endinsant-te en la cova. En el teu camí trobes enfiladisses que pengen pertot arreu. L'aire està fred aquí dins. Una ràfega de vent treu volant alguna cosa enganxosa fins a la teva cara. Te la treus i descobreixes que és una teranyina repleta de petits aràcnids. Tractes de mantenir la calma i no entrar en pànic, mentre intentes treure-te-les ràpidament de la teva pell, les teves orelles i el teu cabell.

El teu cor batega amb força. La teva respiració és poc profunda.

I enutjada. Enutjada amb Yoda per haver-te enviat aquí. Per haver-te aplicat totes aquestes ximples proves i mai estar satisfet. Per no reconèixer el fet que ho vas fer molt bé i que vas arribar molt lluny.

T'adones que també estàs enutjat amb tu mateix. Enutjat per estar tan espantat.

I llavors, escoltes alguna cosa que respira en la foscor.

Sona... «metàl·lic».

Fas un pas endavant. Un altre més. I un altre.

En aquest moment, ell emergeix d'entre les ombres.

Darth Vader!

Darth Vader està aquí.

T’ha trobat. Et va seguir fins aquí. D'alguna manera. Prens el teu sabre de llum i encens l'espasa blava.

Ell alça el seu sabre de llum també, que té un vibrant color vermell, el qual es reflecteix en el seu casc negre i en els seus ulls sintètics, també negres.

Enmig de la foscor, les espases es veuen estranyament complementàries. Com si, d'alguna manera, es pertanyessin la una a l'altra. Vader avança.

La por i l'odi es combinen i t'inunden el cor.

Ell alça el seu sabre de llum. Tu aixeques el teu cap a un costat, i el seu xoca contra el teu. Repel·leixes l'atac i la teva força et sosté.

Fas un pas cap enrere. Ell avança brandant l’espasa. Eludeixes l'atac fent-te a un costat. Ell gira, venint cap a tu ràpidament amb el seu sabre de llum, però és massa tard.

Amb un veloç atac, la fulla làser del teu sabre llesca el coll de Darth Vader.

El seu cap roda fins a una de les parets de la cova. El seu cos es desploma.

Tu estàs parat a cavall sobre ell, agitat i victoriós.

Està mort. Per fi està mort!

Mires el seu cap. La seva màscara es parteix per la meitat enmig d'una sobtada explosió revelant la seva cara sense vida, però no és la seva cara...

És la teva cara la que veus tirada al terra, amb els ulls ben oberts, igual que la boca.

La teva cara, en el casc de Vader.

Et dónes la volta i surts corrent.

LLIÇÓ NI:

PACIÈNCIA MÉS COMPASSIÓ ÉS IGUAL A FORÇA

Pensa en algú que no et cau bé. Algú que saps que et va tractar malament en el passat, o algú a qui li tens por, o algú amb qui, tal vegada, no vas ser molt amable.

Pensa en tot el que saps sobre aquesta persona. Pensa en els seus pares, la seva família, la seva casa, com és a l'escola, en els seus amics. Pensa en les seves habilitats i en les seves febleses.

Ara, fingeix que ets aquesta persona. Tanca els ulls i camina tot un dia en les seves sabates. Has d'imaginar-te a tu mateix amb les seves alegries i les seves tristeses. Aconsegueixes identificar aquestes tristeses? Hauries d'intentar-ho. De debò, intenta-ho.

Intenta entendre a aquesta persona. El millor que puguis.

Això et brindarà paciència i compassió la propera vegada que et topis amb ella. La qual cosa és bona.

La paciència i la compassió, juntes, generen fortalesa.

 Següent