CAPÍTOL 36
PLANETA SULLUST
Dia tres del setge d’Inyusu Tor
La Brand va observar el rostre magnificat del capità de
l'exèrcit imperial —un jove de cabell negre, ulls blaus i rostre de línies
suaus— i va prémer el gallet del seu rifle de franctirador. El rifle va
transmetre la informació de la mira a la seva màscara i, des d'un penyal de les
muntanyes, va veure cremar la cara del capità. Per quan els altres van retornar
el foc, Brand ja havia abandonat la seva posició en la roca i trobat un nou
lloc per ocultar-se.
Es va imaginar una llista dels crims del capità: corrupció,
possessió d'espècia, agressió, tràfic d'esclaus, tots comuns entre les
autoritats imperials, tots molt probables.
Trobava a faltar els seus dies de caça-recompenses, però
treballar tota sola darrere de les línies enemigues, eliminant objectius de
manera individual, era gairebé tan bo com allò.
Estava encaixada en una esquerda amb els genolls gairebé
enganxats al mentó, a l'espera de la seva següent presa. Va escoltar un brunzit
d'alta freqüència, gairebé imperceptible entre el so del vent i de les armes de
plasma llunyanes. A risc de ser descoberta, va alçar el cap a la recerca de
l'origen del brunzit als voltants: un moto speeder descendia pel pendent.
Va parpellejar, va magnificar el vehicle en la pantalla de
la seva màscara i va compensar la velocitat intentat no desenfocar-ho. Al
moment en què va reconèixer al pilot no va poder evitar maleir.
—Sergent. Necessito parlar-li —va dir per
l'intercomunicador.
Va balancejar el seu tors en la vora de l'esquerda, va
recolzar la bota contra la roca i va apuntar, intentant endevinar la direcció
del vehicle. No seria fàcil, però podria encertar-li.
—Estem una mica ocupats per aquí. Tu què tal? —va dir Namir
enmig de l'estàtica.
—Divertint-me. No trobes a faltar la Chalis? —va replicar
Brand.
—Què?
Brand va apuntar pujol a baix cap a l’speeder. El tret de
partícules era veloç, però també els moto speeders. Calia anticipar el blanc.
—Es va escapar. Porta una motxilla de pertrets i una moto
speeder. Ignoro com va passar les línies enemigues.
—Tu també ho vas fer —va replicar Namir.
«És cert», va pensar la Brand.
—Segurament es dirigeix a la ciutat.
Va mantenir la posició del rifle i va fer un altre cop d'ull
a la moto speeder. Si apuntava bé, tenia quatre segons per disparar.
—Viva o morta? —va preguntar.
Tres. Dos. Va començar a tirar del gallet.
Namir no va contestar. Ell era del seu grat, però ella no
podia esperar-ho.
Un.
Va prémer. Va sentir el moviment del rifle i va veure el
centelleig del canó.
—Deixa-la anar. Tens altres objectius, i ella no coneix el
nostre pla —va dir Namir, i després va maleir.
La moto speeder i la descàrrega de partícules es van
difuminar fins a convergir costa avall. La vora de la roca punyia en el pit de
la Brand, que seguia en la seva posició.
El va tret va fallar. La moto speeder va fer un gir estrany.
Després va recuperar l'equilibri.
—Entesos. Retorno a la meva cacera —va respondre la Brand.
Va apagar el comunicador culpant-se per haver errat. Va
suposar que potser era el millor.
Brand mai havia confiat en el judici d’en Namir sobre la
Governadora. Namir s'havia acostat massa i mai va aconseguir entendre del tot
els crims de l'aristocràcia imperial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada