Esquadró Infern (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

En els últims dos dies, des que Azen l'havia portat fins allà, suposadament contra la seva voluntat, Iden havia estat interrogada per Staven, el Mentor i Dahna. Preveient-ho, el seu pare i ella havien debatut què havia de revelar: prou perquè la creguessin quan verifiquessin la informació, però res que pogués perjudicar seriosament a l'Imperi. Així que podia usar lliurement la seva informació. No obstant això, després d'aquella espècie d'amenaça petulant d’Staven de la primera nit, cap dels Somiadors li explicava gran cosa.

Asseguda a l'interior de la cova, amb un amplíssim assortit de peces d'armadura que havia d'apedaçar, començava a enyorar la seva estada amb Gleb. Almenys allà tenia una mica d'intimitat i podia volar. Aquí, no li permetien abandonar la companyia d'almenys un dels Somiadors veterans en cap moment. Quan anava a fer les seves necessitats, l'acompanyava algú i tots dormien junts en una de les coves. Quan preparava el seu sac de dormir s'asseguraven de no col·locar-la al costat de Kaev ni cap dels reclutes més nous.

Va aixecar la vista de la seva tediosa tasca quan Azen i Sadori se li van acostar portant bosses amb alguna cosa que engruixava. Evidentment, eren més peces d'armadura per apedaçar.

—Ru i Sadori acaben de portar això —li va dir Azen—. Staven vol que les netegis —van tirar els fardells als seus peus i una de les bosses es va obrir.

Va caure rodant un casc de plastoide blanc. Estava esquitxat de sang. Iden va poder percebre l'aroma rogenca d'aquesta, però es va forçar a fingir alegria.

—Un soldat d'assalt menys del que preocupar-se —va dir.

—Catorze menys —la va corregir Sadori amb un punt d'orgull, i es va marxar sense afegir res més. Azen seguia allà plantat i li va acostar un altre fardell més petit.

—Del i Piikow estan en la tercera cova treballant en una de les naus. Porta'ls una mica de menjar.

La dolça aroma de la fruita madura es va barrejar amb la pudor de la sang. Iden se’l va quedar mirant un moment, després va serrar els llavis per reprimir una arcada. Pel camí es va creuar amb Piikow, que tornava al campament. Portava bastó, però el seu pas era ferm.

—Va tot bé? —li va preguntar Iden.

Piikow va agitar la seva petita mà.

—Vull ensenyar-li una cosa a Del —va dir. La seva respiració era pesada, però els seus ulls semblaven somriure—. Estic bé, encara que últimament trigo una mica més d’anar d'aquí cap enllà.

Ella li va mirar amb preocupació.

—No t'esforcis massa —li va advertir, encara que per dins donava salts d'alegria. Per fi tindria l'oportunitat de parlar tota sola amb un membre del seu equip. Va estrènyer el pas, resistint la temptació d'arrencar a córrer. No volia cridar l'atenció.

Del va aixecar la vista del que estava fent quan va entrar.

—Tenim uns minuts —li va dir Iden sense més preàmbuls, llançant-li la bossa amb fruita i ous durs—. Has de trobar una manera que ens comuniquem, immediatament.

Del va recollir la bossa i la va deixar sobre la taula. El droide ID-10 surava en l'aire, a un metre de distància, subjectant eines amb dos dels seus apèndixs. Del havia fet tot el possible per alterar la seva aparença imperial amb una mà de pintura en blanc i vermell sang. A ella li va recordar inquietantment al casc del soldat d'assalt.

—Ho sé —va contestar Del—. Estic en això, però Piikow sol caminar a prop.

Iden es va apartar lleugerament, fingint fer-li un cop d'ull a la nau. Mirà per sobre de l'espatlla. Ni rastre de Piikow, encara que va veure a Halia i Staven conversant.

—Tots estem escortats —va murmurar Iden—. Però crec que els meus escortes són els pitjors —Del va tornar a concentrar-se en el treball—. Necessitem posar en marxa la missió. Ru i Sadori han tornat amb armadures de soldat d'assalt ensagnades. Em temo que la propera vegada deixaran el cap dins, clavat amb un pal esmolat.

Del va fer mala cara en imaginar-ho.

—No és res comparat amb el que vam perdre en l'Estrella de la Mort —va dir Del—, però per tractar-se d'un grupet recentment format, el Somiadors s'estan fent notar.

—Algun de vosaltres ha hagut de...?

—No, encara no. Solament transports de subministraments en què hem trobat mesures de seguretat molt bàsiques. Res gros, ni imperial... encara.

—Les coses es posaran més lletges. Heu sentit alguna cosa útil? —va preguntar Iden—. Teniu alguna idea d'on treuen la informació confidencial? Ningú obre la boca quan camino a prop.

Del es va rentar les mans i va pelar un ou.

—No m'habituo a aquests ous morats de gemmes grogues —va dir—. No, gens. Encara no he pogut parlar amb Seyn tot sol, però crec que pot saber alguna cosa —va assenyalar la nau—. Òbviament, estan explotant els meus coneixements tècnics. Sé que Staven ha estat parlant amb Gideon —va fer una ganyota—. Amb Gid, sobre pilotatge, però sembla que encara no es fien prou d'ell per posar a prova els seus dots com a pilot. Quan em deixin treballar sense vigilància, podria instal·lar micros en les naus.

Iden va contenir la seva impaciència.

—Per quan es fiïn de mi la guerra ja haurà acabat —va dir.

—Ep —li va dir Del amb tendresa—, solament portes un parell de dies aquí. Nosaltres arribem fa temps, ja s'aniran habituant.

—Això no ajuda —va murmurar, llançant un altre cop d'ull furtiu cap al campament. Halia, que no semblava res contenta, caminava cap a ells—. Maledicció, ve Halia.

Estaven parlant dels ous morats quan aquesta va arribar fins a ells.

—Malgrat les meves reticències —va deixar anar, abans que poguessin saludar-la si més no—, Staven ha decidit donar-te un comunicador.

Allò era un pas en la bona direcció.

—Gràcies —va dir Iden, acceptant-ho. Del va recollir el seu i l'hi va llançar a l'ID-10, però el droide no va fer cap moviment per atrapar-lo. El comunicador va aterrar en el terra de pedra de la cova i va rodar una mica.

Del va sospirar, es va aixecar, el va recollir i el va portar cap al droide.

—Necessito treballar en això —els va dir a Iden i Halia. Dirigint-se al droide, va afegir—. Subjecta això —aquest va estendre un dels seus fins braços i va recollir l'aparell—. El droide cuidarà d'ell mentre treballo. Intento que aquest petitó pugui ajudar-nos en tot el que sigui possible!

Iden es va mantenir impertèrrita, encara que estava interiorment contenta. Del acabava de dir-li que estigués sempre atenta al droide.

Però va passar un altre dia sense notícies d’en Del. Estava impacient, però creia en ell, així que es concentrava a aprendre tot el que podia sobre els Somiadors fins que en Del hagués ideat la forma de comunicar-se amb ella.

Estava pràcticament segura que Staven era qui havia obtingut i estava usant la informació classificada. En definitiva, era el líder del grup i es dedicava a buscar antics partisans per enrolar-los en les files dels Somiadors. Havia conegut personalment a Saw i es notava que li tenia una gran estima. Però estava demostrant ser frustrantment discret... almenys quan ella estava a prop. Iden solament podia esperar que alguns dels seus companys estiguessin aconseguint més informació que ella.

Azen no li havia revelat res més sobre com algú com ell, un partisà que feia temps que coneixia a Staven, s'havia aconseguit infiltrar a Segur-J. Azen també estava en els primers llocs de la seva llista. Si podia infiltrar-se a Segur-J, era probable que comptés amb valuosos contactes en altres esferes.

La humana a la qual Staven havia rebut tan calorosament es deia Nadrine. Pel que sembla, era experta en explosius i el cervell darrere del disseny de les «bombes-joia». Portava el cabell llarg i solia recollir-se’l en una pràctica trena. Fins i tot sota la llum espígol d'aquell permanent vesprejar, Iden va poder veure que tenia moltes pigues. Si Staven li explicava intimitats, podia ser una bona persona amb la qual entaular amistat.

Dahna, l'esclava fugida, era la segona al comandament. Iden havia suposat inicialment que aquest lloc ho ocupava el Mentor, però encara que tots semblaven respectar-lo, i fins i tot Staven delegava de bon grat ocasionalment en ell, ningú li tractava com si donés ordres. Tant Dahna com el Mentor semblaven tenir bona relació amb tots els altres membres de l'equip; podien ser-li útils.

Va descobrir que el chadra-fan, Piikow, era el més cordial dels Somiadors, després del Mentor. Estava xerrant distès amb Del, la qual cosa li va interessar. Va captar retalls de la seva conversa i es va adonar que s'havien fet amics, o almenys Del ho fingia, gràcies al droide i altra tecnologia. Staven li havia dit que Piikow havia treballat per a l'Imperi. Era possible que encara tingués alguns contactes allà, veient el seu caràcter li semblava normal que conservés bons amics.

Es va adonar, amb pesar, del molt que haurien d'ajudar als Somiadors si volien mantenir la seva tapadora. Es consolava amb la certesa que, al final, el grup terrorista seria destruït... juntament amb la informació que posseïen. Estaven furiosos i la gent furiosa no comparteix informació amb ningú que no tingui també les seves mateixes idees, per la qual cosa no hi havia massa perill que l'Aliança Rebel s'assabentés de res que més endavant poguessin atribuir-li a l'Esquadró Infern.

La família Vushan eren els més reservats del grup i dubtava seriosament que fossin la font de les filtracions. Havia notat que el fill, Sadori, li llançava mirades a Seyn, qui les responia amb tímids somriures i desviant la vista. A Iden li va semblar bé, un altre possible contacte útil.

Com havia esmentat Staven, Kaev també era relativament nou en el grup. En un moment, quan ella i alguns altres estaven netejant i inspeccionant el lot d'armes que els havia lliurat la pirata pantorana, juntament amb Del i Gideon, Kaev l'havia portat a part.

—Sé que la gent sospita de tu i que ho entens, però... volia donar-te les gràcies personalment —va dir.

Ella se’l va quedar mirant, confusa.

—Donar-me les gràcies?

Ell va assentir, mirant-la intensament amb els seus ulls verds.

—Sí. Veuràs, jo tenia família a Alderaan.

—Oh —va dir ella comprensiva.

Kaev va assentir.

—Quan vaig sentir el que deies en aquell enregistrament... fins a quin punt t'havia molestat que morís tanta gent que no hi havia mogut ni un dit contra l'Imperi, em va donar esperances que uns altres puguin entendre el que fas.

—Uns altres imperials? —li va mirar dubitativament.

—Sí, amb sort. O qualsevol que es pugui prendre un moment per mirar més enllà de les banderes. Que pugui prendre la decisió de recolzar-nos per acabar amb l'Imperi —es va encongir d'espatlles, sobtadament avergonyit—. Qui sap, veritat?

Ella li havia somrigut amb gratitud. Seria bo tenir un «aliat» entre els Somiadors, a més del Mentor.

—Sí, qui sap? L'Imperi està podrit, corromput. Ha de caure al més aviat possible. És igual qui caigui amb ell —mentre deia aquelles paraules, esperava que amb absoluta convicció, es va preguntar quant trigaria a habituar-se a dir aquelles mentides.

Als altres tres, que portaven allà més que ella i eren percebuts com menys amenaçadors que una cèlebre pilot imperial de TIE, els anava molt millor. Com esperaven, Seyn, amb el seu aspecte delicat i enganyosament obert, s'havia guanyat les simpaties de la major part del grup. Nadrine i Dahna l'apreciaven de manera evident i el jove Sadori semblava estar sentint coses una mica més intenses que aquesta. El Mentor també semblava tenir-li simpatia. De fet, els únics que es mostraven freds amb ella eren Staven i Azen. No li sorprenia. Staven, com a líder, havia de ser el més recelós del grup i Azen era... bé, Azen.

També en Del era bastant acceptat. El que tampoc li va sorprendre. Del transmetia una serenitat i una humilitat que feia sentir còmoda a la gent.

Desgraciadament, Gideon era el que semblava despertar més recels. Ella ho apreciava, però sabia millor que ningú com d'arrogant i competitiu que podia arribar a ser, i semblava haver fet alguna cosa ja que havia irritat a diversos Somiadors.

Va sospirar i va seguir reparant armadures o apedaçant vestits de pilot. «Vinga, Del», va pensar. «On dimonis està aquest droide?»

—Mare meva, que diligent ets —li va dir l'agradable veu del Mentor.

Va aixecar la vista cap a ell i es va encongir d'espatlles com restant-li importància.

—No em ve de gust que m'afusellin —va dir.

—Ni a mi. Però hi ha alguna cosa que et pot divertir més que apedaçar uniformes usats.

Iden va somriure àmpliament.

—Compta amb mi.

El Mentor la va portar en lliscant, en un trajecte d'uns vint minuts, per un camí estret i sinuós entre nuosos troncs d'arbres antics i va aparcar el vehicle sota el dosser dels arbres.

—Vinga —va dir—. Està prop d'aquí, però és millor no deixar el lliscant a l'aire lliure.

—Esperes visita?

—No, aquí no hi ha res que visitar. Però quan t'estan buscant i sou pocs, és millor anar a cop segur.

—Encara que no us vegin, si algú s'acostés per aquí podria detectar les vostres... nostres naus i el material —va dir Iden—. No us preocupa?

El Mentor es rigué entre dents.

—No, estem fora de perill.

Encara que hagués passat tota la seva vida rebent solament la informació que necessitava a cada moment, li irritava la naturalesa críptica dels Somiadors. Pensava que s'havia del contrast radical entre aquella actitud i l'extrema despreocupació i cordialitat que havien exhibit abans.

Van igualar els seus passos, Iden portava les seves lents de visió nocturna, però el Mentor semblava no necessitar-les.

—Com t'ha dit Staven, fins a Jedha —va dir, mentre caminaven—, Saw Gerrera va ser la cara visible i la veu dels partisans. No és que li agradessin massa els focus, ni tenia la personalitat envolupant de la seva germana, Steela —va somriure lleument—. Una dona impressionant. Es va perdre molt amb la seva mort —el seu somriure també va morir mentre ho deia.

—Sembla que la vas conèixer —va aventurar Iden.

—Sí. I a Saw. Igual que la meva fillola —va sacsejar el cap amb pesar—. Els vincles entre els meus éssers estimats, els partisans i jo mateix són molt profunds malgrat els nostres rumbs divergents.

Es va tornar cap a ella.

—Em recordes molt a Steela. En el port i la teva resistència a deixar-te intimidar. Staven no ho vol admetre, però també ho nota. Series una bona cara per als Somiadors, però, tret que siguis actriu, segurament hauràs de practicar.

Iden va sentir que la recorria una onada d'alleujament. Per fi anava a convertir-se en «la veu dels Somiadors», com esperava el seu pare. Potser ara li explicarien les missions a les quals els altres partien amb tanta freqüència i descobriria d'on treia Staven la seva informació. Encara que havia de fingir que seguia en la inòpia.

—Espera un moment —va dir—. No sé molt bé què vols dir. Una bona cara?

—Ets Iden Versio —va dir el Mentor—. Ets coneguda. L'Aliança Rebel ha tingut la fortuna de poder contrarestar la propaganda imperial amb la veritat sobre la naturalesa de l'Imperi. Gràcies fins i tot a anònims rebels misteriosos. Quan la Mon Mothma i la Princesa Leia van anunciar la seva pertinença a l'Aliança Rebel, li van donar una legitimitat que no havia tingut fins llavors. Pensa en l'impacte que suposaria si et dirigissis a la galàxia... tu, una antiga imperial fermament lleial, ara membre dels Somiadors de Saw Gerrera.

Iden va negar amb el cap.

—No he vingut per a això. No sóc política, ni estrella de l’holovídeo... sóc soldat, una pilot. I molt bona. Podeu posar-me a prova!

—Per descomptat. Com he dit, la teva carrera és de domini públic, Iden. Sabem el bona que ets i també usarem aquests talents, però no fins que hàgim espantat a l'Imperi i hàgim preparat a aquells que secretament desitgen enderrocar-lo per alçar-se i combatre... potser fins i tot morir.

—No em sembla la millor idea d’Staven —va dir ella.

—En realitat —va contestar cordialment el Mentor— va ser meva. Com t'he dit... he vist emprar aquesta tàctica abans amb excel·lents resultats. Es podria dir que Saw no va ser realment el primer líder rebel. Aquesta va ser Steela. Ha funcionat abans i, amb algú tan destacat com tu, pot tornar a funcionar.

Quan va arribar, havia quedat implícit que portar-la fins allà havia estat idea del Mentor. I ara l'hi estava confirmant. Per què Staven li havia fet cas? Estava convençuda que qui manava era l'home de cabell blau, el que portava la veu cantant... el que controlava la informació filtrada. S'equivocava?

Van arribar a la vora d'una depressió.

—Espera aquí —va dir el Mentor que va baixar precipitadament l'empinat vessant amb el trot elegant d'un home més jove. Va arribar a baix i des d'on ella estava amb prou feines mesurava un centímetre d'altura.

Es va tornar i la va mirar.

—Aquest lloc és un amfiteatre natural —va dir. Iden va llançar un petit crit ofegat i va esbossar un somriure. Podia sentir-lo perfectament i ni tan sols estava cridant.

—És sorprenent! —va cridar ella.

—Veritat que sí? —va dir ell—. T'ensenyaré a treballar el llenguatge corporal i la improvisació. No serveix que llegeixis un guió. Ara baixa i prova tu.

Va baixar fins a la fondalada en què estava el Mentor i aquest va tornar a pujar el vessant. Es va asseure i ella va començar.

—Ciutadans de l'Imperi —va començar a dir—. Això... és a dir...

El seu comunicador va vibrar. El va activar.

—No, està bé —li va dir la veu del Mentor. No semblava agradar-li cridar—. Ara mateix, desgraciadament, són ciutadans de l'Imperi. Continua.

Iden va respirar profund.

—Ciutadans de l'Imperi —va cridar.

—No, parla normal —li va dir la veu del Mentor.

—Ciutadans de l'Imperi —va dir Iden en un to normal—, no és el que creieu. Estic parlant de l'Imperi. No ho és... —allò sí que era un imprevist.

Se li donava espantosament malament parlar en públic.

Al seu pare aquella possibilitat ni tan sols se li havia passat pel cap. Era l'únic motiu pel qual els Somiadors l'havien tret de Vardos i Staven li havia deixat molt clar que la seva vida depenia de l'útil que fora. Una ira sobtada, no cap a ells, ni cap al seu pare, sinó cap a si mateixa, se li va ennuegar i no va poder parlar.

Llavors va sentir:

—Espera.

La petita figura de la part superior de l'amfiteatre va tornar a baixar. Quan va arribar fins a ella, li va fer un gest perquè sortís del «escenari».

—Asseu-te. No, no fa falta que pugis. Solament vull que vegis el que busco.

Ella va obeir, ruboritzant-se amb una barreja de vergonya i empipament, es va allunyar una mica i es va asseure en el terra. El Mentor ja s'havia col·locat en el seu lloc, va fer una positura, es va redreçar i va aixecar el mentó ben alt.

—Pobles de la galàxia! —la seva veu va ser potent i vigorosa, plena de passió—. Des de fa massa, treballem sota el brutal jou de l'Imperi. Fingint oferir-nos la seva ajuda, ens ha arrossegat, món a món, sistema a sistema, cap a aquesta espantosa desfilada de cobdícia narcisista prometent-nos oportunitats, però deixant-nos amb les mans buides. En comptes de millorar la nostra alimentació i les nostres vides ens ha deixat sense una cosa ni l'altra arribant fins i tot a la depravació d'aniquilar planetes sencers. Alderaan... No t'oblidem!

Iden es va inclinar cap endavant, amb la seva preocupació alleujada pel poder de l'actuació que estava contemplant, recolzant els colzes en els genolls i la barbeta a les mans. No podia deixar de mirar a la figura esvelta i elegant que proferia paraules tan apassionades.

—Tampoc t'oblidem a tu, Ciutat de Jedha. L'Imperi ens ha demostrat que cap lloc de la galàxia, ni un sol món poblat per civils indefensos ni antic lloc sagrat, cap lloc està a resguard de la maldat del fosc cor de l'Emperador o la cobdícia d'aquells que s'enriqueixen i engreixen saquejant planetes! Això ha d'acabar!

A Iden se li va estarrufar el borrissol del clatell. No va ser solament pel poder de les paraules, per mera propaganda que fossin, ni per la sonora veu que les embolicava en els tons melòdics d'un cor que plorava pels caiguts. En aquell moment va entendre per què el Mentor usava un nom fals. I en aquell moment també va entendre per què no era el líder, per què preferia quedar-se al marge mentre els altres feien un pas endavant i s'enfrontaven al perill.

Iden estava escoltant a algú que sabia donar un discurs. Algú que devia haver estat conegut en el passat. El Mentor volia que Iden fes una mica del que no era capaç per algun motiu que ella encara no comprenia: pronunciar-se en contra de l'Imperi, inspirar amb les seves paraules i passió i mostrar-se forta i decidida.

Era un home que s'estava ocultant. Havia de ser algú important i Iden, pensava esbrinar qui.

 Següent