CAPÍTOL 21
En l'asteroide, tot està fosc com l'interior d'un tauntaun.
Encara que no fa tanta mala olor.
Un túnel, amb prou feines prou gran per al Falcó Mil·lenari, porta fins al centre
de la roca espacial blava.
Han el segueix lentament.
—Què estem fent aquí? —murmura la Leia.
—Ararrraaaragh —diu Chewie, que significa el mateix.
—Necessitem un lloc segur per fer algunes reparacions. No
podem enfrontar aquests destructors estel·lars de nou sense el motivador
d’hiperimpuls.
La nau s'interna més i més en la profunditat de l'asteroide.
És com entrar a un món nou. Un món nou on no hi ha llum, ni so, ni sensació
alguna.
C-3PO li informa a la tripulació que no existeixen registres
oficials sobre una exploració del centre d'asteroides. Això significa que això
podria ser perillós.
A tots els sembla un comentari d'allò més revelador.
Han fa un aterratge brusc de la nau enmig de la foscor de la
cova.
—Escolta, Chewie —diu, mentre s'aixeca del seient del
pilot—, vine a donar-me un cop de mà.
La nau espacial pirata es queda hores en la foscor, mentre
Han i Chewbacca ajunten cables i cargolen i descargolen perns que en realitat
no reconeixen. C-3PO intenta supervisar-los i no deixa de donar consells que no
serveixen per res. La Leia es queda en la cabina de comandament i llegeix les
indicacions en les pantalles.
Després d'una estona, Han torna amb ella a la cabina. C-3PO
li segueix, sense deixar de xerrotejar.
—Em pregunto, senyor, si unir el cable de cobalt al cable
carmesí va ser una bona idea. No és que qüestioni la seva autoritat, senyor.
Tal vegada només la seva experiència. Però mai la seva autoritat.
—D'acord —diu Han ignorant a l’androide i dirigint-se a la
Leia—, vaig a apagar el...
De sobte, la nau se sacseja violentament cap a la dreta. Els
tres residents de la cabina cauen contra els pampalluguejant panells de
control. El Falcó s'estabilitza.
S'aixequen gairebé sense poder moure's ni respirar.
—Senyor —informa C-3PO—, existeixen altes possibilitats que
l'asteroide no sigui del tot estable.
—No del tot estable? —respon Han—. Quin gust que estiguis
aquí per dir-nos aquestes coses. No del tot estable! Professor, per què no va a
ajudar a Chewie amb l’hiperimpulsor? Tal vegada ell apreciï la seva anàlisi.
C-3PO surt a ensopegades de la cabina, mentre balboteja
alguna cosa sobre entendre sis milions d'idiomes, però no haver aconseguit
dominar del tot això que diem «sarcasme».
La nau se sacseja de nou, aquesta vegada amb més violència.
Han xoca de nou contra el panell de control, i la Leia acaba en els seus
braços.
La nau s'estabilitza. Ell li somriu.
—Deixa'm anar! —li etziba ella.
—No t'emocionis, princesa —respon ell sense deixar-la anar.
Ella l’empeny.
—Capità, estar entre els seus braços no és suficient motiu
per emocionar-me.
El que segueix sembla ser coqueteig disfressat d'una
baralla, o tal vegada és una baralla disfressada de coqueteig. Mai vaig ser
molt bo per diferenciar-los. En fi, aquesta part és irrellevant per al teu
entrenament, així que me la saltaré. Prou dir que Han i Leia acaben besant-se.
Si aquest tipus de coses t'interessen, pots imaginar-t'ho per tu mateix.
I llavors, C-3PO interromp el petó amb l'anunci que
Chewbacca ha aconseguit un avanç en la reparació del motivador d’hiperimpuls.
Han gairebé desactiva a l’androide daurat i l’adhereix a la part exterior del Falcó Mil·lenari com una espècie d'adorn
del tendal. Però, en lloc d'això, decideix seguir a l’androide fins al celler
de màquines de la nau per veure el que Chewie ha fet.
No passen ni cinc minuts, quan la Leia crida des de la
cabina. Han i Chewbacca arriben corrent. La princesa està assenyalant alguna
cosa en la foscor. La seva cara està tan blanca com la seva túnica reial.
—Hi ha alguna cosa... alguna cosa allà fora...
Just quan acaba de dir-ho, un objecte aterra sobre alguna
part del Falcó. En Han escolta.
Un so surt de la foscor.
Regular. Persistent. S'escolta com si alguna cosa estigués
rosegant la nau. Un panell de llums en la cabina parpelleja i s'apaga.
—Aniré fora —diu Han.
—Parles de debò?
—Amb prou feines hem aconseguit arreglar aquest munt de
cargols. No vaig a deixar que alguna cosa l’esbocini.
—O se’l mengi... —murmura Leia.
Han surt de la cabina.
—Espera! —crida la princesa—. Vaig amb tu.
—Aaararararagh! —diu Chewbacca, que significa: «Jo també!».
El desmanegat pirata espacial, la princesa i la catifa
errant es posen màscares d'oxigen, que els permeten respirar en l'atmosfera
gairebé inexistent de l'asteroide. En Han baixa la rampa, i ell, Leia i Chewbacca
descendeixen lentament. Han porta un blàster. Chewbacca porta el seu arc, que
és com una ballesta que usa imants per disparar rajos d'energia. (No hi ha
dubte que hauries de demanar un d'aquests per al teu proper aniversari. Sé que
jo ho faré).
Mentre el petit grup es baixa de la rampa de metall i
trepitja el terra de l'asteroide, la Leia diu:
—L'ambient està humit aquí fora, i més càlid del que
esperava.
Han intenta veure alguna cosa enmig de la foscor, però no
distingeix molt. En la distància, sona aigua que corre.
—Tinc un mal pressentiment sobre això —murmura la princesa.
—No m'imagino per què —respon Han.
Chewbacca brama i assenyala la cabina de la nau. Una silueta
de dos metres de llarg es llisca per la part superior del Falcó, com una barracuda nedant en les fosques aigües d'un escull.
Han es dóna la volta i llança accidentalment un tret làser.
La criatura emet un xiscle, mentre bat les seves colrades ales en la foscor. El
pirata espacial dispara una altra vegada. Llavors la criatura cau al terra de
la cova. Solo, seguit pels altres, corre ràpidament cap a l'arrugada figura; li
fum una puntada amb la bota, apartant una de les seves enormes ales de la seva
també enorme i retorçada cara de ratapinyada. La Leia tremola, igual que
Chewie.
—Just el que vaig pensar —diu Han—. Mynocks. Probablement
estiguin mastegant els cables d'energia. Chewie, revisa la resta de la nau. Si
anem a lluitar contra un destructor estel·lar, l'últim que necessitem és...
—Vigila! —crida la Leia.
Des de la foscor, surt tota una rajada d'ells, xisclant i
ensenyant les dents, amb els seus nassos camusos xiuxiuant i els seus horribles
ulls ben oberts.
—Correu! —exclama Han disparant a l'eixam de paràsits de
sang freda i ales colrades.
Chewie i Leia corren cap a la rampa del Falcó Mil·lenari. Han dispara una altra vegada, i aquesta vegada el
seu tret li dóna al terra de la cova.
De sobte, l'asteroide comença a sacsejar-se novament i a
inclinar-se cap a la dreta. Mentre la petita tripulació del Falcó tracta de posar-se dempeus,
l'eixam de mynocks comença a atacar-los. Les seves urpes i succionadores boques
arremeten contra ells, tirant-los del cabell i la roba, i esgarrapant-los la
pell.
Desesperat, Han mira a totes direccions. Amb un braç, es
cobreix el cap. Amb l'altre, apunta el seu blàster cap al terra enfront d'ell,
que està dur, però no dur com una roca, segons s’adona Han. Dispara, i
l'asteroide torna a sacsejar-se.
—Hora d'anar-se’n! —exclama.
Se les maneguen per arribar a empentes i rodolons fins a la
rampa, batent frenèticament els braços i colzes, així com els seus blàsters i
ballestes, per espantar als mynocks. Chewbacca es dóna la volta i polvoritza a
un últim mynock mentre l’escotilla de la nau comença a tancar-se.
Una vegada que l’escotilla està tancada, Han corre com un
boig cap a la cabina de comandament.
—Cal sortir d'aquí!
—Les naus imperials estaran esperant-nos! —objecta la Leia,
corrent darrere d'ell—. És una veritable...
—No hi ha temps per discutir-ho en un comitè, princesa!
—respon Han—. Chewie, encén els motors!
—Jo no sóc un comitè! —li crida la Leia.
—Senyor, en veritat crec que és moment que considerem
emprendre una retirada —diu C-3PO mentre entra trontollant-se a la cabina.
—Saps, cubell de rosques?, crec que aquesta és la primera
vegada que estem d'acord en alguna cosa. M'alegra tant!
—Oh! A mi també, senyor! A mi també!
Han posa els ulls en blanc i activa els elevadors, llavors
la nau s'eleva des del terra de roca. Han pressiona l'accelerador, i el Falcó avança a alta velocitat. Els porta
per les corbes del túnel, prement la palanca de direcció amb tanta força que
els seus dits deixen marques.
Chewbacca brama i apunta amb el dit. Ja aconsegueixen veure
estels de nou, que ressalten en el vellut negre del cel nocturn. C-3PO s'agita
encara més.
—Miri, senyor, és...
—Ho veig! —crida Han.
Una col·lecció d'estalactites i estalagmites que semblen
dents esmolades comença a tancar-se sobre la nau. Més enllà, la vista de
l'espai comença a minvar; les pampalluguejants estrelles comencen a quedar
ocultes darrere de les roques.
—La cova s'està esfondrant! —exclama la Leia.
—Això no és una cova! —crida Han.
És veritat. El que veuen no són estalactites i estalagmites.
Són dents.
La cova no és una cova. És una boca. El túnel no era un
túnel. Era una gola. La gola d'alguna cosa. Una cosa enorme.
Mentre l'enorme boca és a punt de tancar-se, el Falcó, no més gran que una de les
gegantesques dents, surt disparat des de la foscor de la suposada cova cap a la
foscor encara més profunda de l'espai.
Darrere d'ells, una criatura monstruosa en forma de cuc,
blanca, sense ulls i gairebé de la grandària del mateix destructor estel·lar,
surt d'un forat de l'asteroide i tracta d'empassar-se la nau.
El Falcó surt
volant a tota velocitat. El brunzit que emet s'escolta com un crit, igual que
els crits de tots els tripulants.
Per sort, la nau és prou ràpida per fugir de les famolenques
mandíbules del cuc (amb prou feines).
El cuc, decebut, es fica de retorn a l'interior de
l'asteroide.
Mentrestant, la nau va de tornada a l'espai.
Dins d'aquesta, banyat en suor i sense alè, Han porta la nau
i a la seva tripulació fins a la riba del camp d'asteroides.
On els esperen els destructors estel·lars.
LLIÇÓ SIGMA:
EN LA FOSCOR
Vas a demanar-li a algú que torni a llançar-te objectes, i
intentaràs bloquejar-los. Però, aquesta vegada, hauràs de fer-ho amb els ulls
tancats.
Para't enfront de la persona, tanca els ulls i respira.
Escolta l'habitació. Sent-la.
Quan li indiquis, la persona començarà a llançar els
objectes, amb gentilesa, cap a la teva cara i el teu pit. Intentaràs
bloquejar-los amb les mans.
Escolta els objectes. Sent-los.
No endevinis. Sent.
No ho aconseguiràs; és possible que fracassis més vegades de
les quals encertaràs. Està bé. No et sentis frustrat. Recorda, la ira et porta
al Costat Fosc.
Si aconsegueixes mantenir la calma durant aquesta activitat,
això té més valor que si aconsegueixes evadir els objectes.
És clar que..., si aconsegueixes fer ambdues coses, vas per
molt bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada