La Companyia Crepuscle (i XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

PLANETA SULLUST

Cinc dies després del setge d’Inyusu Tor

Per a la seva pròpia sorpresa, Namir va sentir un buit quan el missatge de la Chalis va concloure. La mateixa sensació de buit que va sentir anys enrere quan va saber de la mort del seu pare. Era un dol, sense cap dubte, encara que no estava segur de la causa d'aquest dol.

Chalis l’acusava de no confiar en ella. Potser hi havia part de veritat, encara que, veritat o mentida, el resultat hauria estat el mateix. Ara era el responsable de la Companyia Crepuscle, no solament de la seva gent o dels seus objectius, sinó dels ideals que Howl havia forjat. Els ideals que significaven victòria en el sacrifici quan la batalla ho valia.

I la batalla que valia era Sullust, no Kuat. Triar un no implicava trair-la. Si ella no podia veure això, llavors era la seva culpa.

Però no hi havia ningú en la companyia que pogués entendre per què l'estranyava. Així que es va guardar el missatge per a si mateix.

Aquella tarda va recórrer la infermeria, va caminar entre els equips de rescat que seguien buscant entre les restes del Thunderstrike i entre les patrulles de muntanya ocupades a col·locar els voluminosos Plexes, per si de cas algun aerolliscador de l'Imperi s'atrevís a acostar-se. Es va esforçar per captar l'ambient, per interpretar la complexa barreja d'orgull, ansietat, frustració i pena que embolicava als seus soldats. No es penedia de les seves recents decisions i no va detectar cap tipus d'animadversió cap a ell. Almenys això valia per alguna cosa.

No es va permetre dedicar molt temps a pensar en els caiguts. Va demanar a Hober que preparés un funeral per a aquesta nit, utilitzant els recursos disponibles. El govern interí de Pinyumb havia ofert el suport dels mestres de cripta de Sullust, així com espai per a un funeral apropiat en les cavernes, però Namir va declinar l'oferiment. La Companyia Crepuscle es feia càrrec de la seva gent, fins i tot si havien mort.

Al final, el servei sí va tenir lloc a Pinyumb i es va transmetre a tota la planta processadora pels qui no van poder assistir. En lloc d'utilitzar una estació de càrrega de vehicles, Hober va drenar les últimes espurnes d'energia de les cel·les en una sèrie de generadors d'emergència que havia aconseguit amb els sullustans.

—Tard o d'hora tindrem la nostra nova nau —li va dir a Namir—. Requerirà energia d'emergència; m'asseguraré que aquests s'utilitzin.

El funeral va durar unes quatre hores. Hober i Von Geiz se les hi havien manegat per trobar un orador per cada home caigut. Namir va tenir tres torns per reclutes que ell va formar al llarg d'anys. Gadren va participar amb quatre elegies, inclosa una per la Roach: «Criatura d'una era de guerra i d'Imperi. Mai es va rendir, més feroç que tots junts». Fins i tot la Brand va tenir paraules per a un enginyer i un alferes del pont del Thunderstrike.

I com si haguessin tingut vida, els droides també van tenir el seu comiat. Namir no ho entenia molt bé, però això va semblar tranquil·litzar a molts. Fins i tot es va homenatjar al Thunderstrike, quan Hober va drenar la cel·la de plasma d'un canó làser de la nau.

—Una nena lletja i més infame que el pecat! —va cridar el Comandant Tohna, i tots victorejaren.

Posteriorment, algunes dotzenes d'assistents es van reunir en una taverna de Pinyumb que havia ofert organitzar una recepció. Ràpidament, Gadren, Brand, Twitch i Tohna van localitzar una baralla de cartes i van organitzar una partida. Namir es va asseure prop d'ells per observar, mentre corregia a Carver qui, des de la barra, reexplicava la batalla de Phorsa Gedd.

—Les cartes tenen fortuna aquesta nit! —va declarar Tohna després d'una feroç ronda—. Hauria d'unir-se'ns, capità.

—Estic ocupat —va dir Namir, apuntant amb el polze a Carver.

—No t'apuris per mi —va començar Carver, i va concloure amb una obscenitat.

—Mai aconseguiràs que se'ns uneixi —va completar la Brand somrient.

El poc alcohol que va beure havia servit per afluixar-li els llavis.

Twitch va deixar anar una rialleta. Tohna va girar-se cap a Gadren, que es va encongir d'espatlles.

—Creu que no sabem.

—Saber què? —va preguntar Tohna.

Gadren va mirar de reüll a Namir, qui li observava amb el nas arrufat.

—He parlat de més —va dir Gadren per apaivagar-lo—. El capità és amo de les seves decisions.

—On va créixer no hi havia jocs de sàbacc. No li agrada admetre que no sap jugar —tercerejà Brand.

—Sé jugar —va replicar Namir.

Twitch va deixar anar una riallada. Gadren semblava penedit. Brand es va reclinar en la seva cadira i va fer una jugada amb la qual va guanyar la partida.

La nit va ser bona.

Quan la majoria s'havia retirat cap a la planta processadora o als allotjaments que els van oferir els de Sullust, Namir i Gadren van recórrer els silenciosos carrers de Pinyumb.

—Vull organitzar un reclutament obert —va dir Namir—. Demà a mig dia, si ho aprova el Consell de Pinyumb.

Gadren va assentir lleument amb el cap.

—Vols continuar amb la tradició de Howl? —li va preguntar—. Abans desconfiaves.

—I desconfio. Però Howl sabia el que feia. Si així és com lluitem, llavors així és com persistim.

Parlava convençut. Ja havia triat el seu camí. Això era amb prou feines el següent pas.

***

Els ciutadans de Pinyumb van acudir a poc a poc al mercat després que es fes l'anunci. Alguns tan sols anaven per interrogar als reclutadors de la Companyia Crepuscle i després s'allunyaven. Uns altres es mantenien a distància, mirant amb desconfiança. Però al final la fila va créixer, alimentada per una bigarrada barreja de joves i vells, acaronats i desesperats. Namir va poder reconèixer alguns dels vilatans que havia vist durant les rondes amb Nien Nunb la nit prèvia a la batalla. De sobte, un demacrat mecànic va oferir la seva experiència amb les màquines i un humà jovenet que mai havia portat una arma es va oferir per lluitar contra l'Imperi.

El reclutament va continuar a la tarda i fins al vespre. Allò que oferirien les setmanes per venir, tant per Sullust com per a la companyia, era un misteri. I la fi de la guerra ja no era ni tan sols el somni distant que van acariciar a Hoth.

No obstant això, una certesa s'elevava: la Companyia Crepuscle persistiria.

FI