CAPÍTOL 40
PLANETA SULLUST
L'endemà passat del setge d’Inyusu Tor
Era un miracle que Thara Nyende estigués amb vida.
El seu trasllat, de la sala d'emergències de la guarnició a
la clínica civil, va ser el que la va salvar. Durant tot el dia havia vigilat
als metges amb la seva arma, asseguda i encorbada en una cadira, permetent-los
atendre als civils i soldats que arribaven, però sense permetre'ls unir-se als
rebels. Era tal el seu cansament i el seu dolor que no va tenir forces per
contenir-se, així que va plorar quan va arribar la notícia que la guarnició
havia quedat inundada per la lava. Si tan sols hagués tingut força suficient,
s'hauria unit als elements de seguretat al carrer. En el seu estat, solament li
quedava aguantar en la riba i escoltar les estridents celebracions que
indicaven que la seva Pinyumb havia caigut.
Seria capturada per les mateixes persones a les qui havia
intentat protegir, vestir i alimentar.
No entenia res. Quan va arribar l'hora, es va rendir als
rebels sense oposar resistència.
L'endemà passat de la fi dels combats era oficialment
presonera de l'Aliança Rebel. A causa de l'elevat nombre de presoners —des
d'administradors de l'Imperi i membres de forces de seguretat fins a
supervisors civils—, se li havia permès servir, de manera limitada, sota la
vigilància d'un voluntari autoritzat.
Extraoficialment, treballava en la taverna del seu oncle.
Aquesta mateixa taverna li va servir com a refugi després de
la crisi. Una vegada que l'oncle de la Thara va ser alliberat, va començar a
usar el lloc com a centre de distribució de productes donats. Si bé hi havia
residents de Pinyumb que no havien sofert danys durant la revolta, uns altres,
que van veure els seus complexos d’habitatges cremats i els seus béns
confiscats, necessitaven l'ajuda que els altres brindaven amb gust. Amb
l'afluència de voluntaris, la taverna també es va convertir en un lloc per
intercanviar informació sobre la reconstrucció de Pinyumb i per organitzar
reunions i discussions sobre com funcionaria la ciutat sense l'Imperi. El
treball era constant, per tant Thara estava sempre ocupada, donant seguiment a
la recepció i sortida de mercaderies, reparant maquinària, enviant missatges i
servint glops.
Encara que procurava ser discret, el seu oncle la vigilava
contínuament. Ella bé hauria pogut sabotejar la seva operació, però amb quin
propòsit?
Thara va sentir la mirada dels assidus a la taverna mentre
portava una safata a una taula ocupada per treballadors de la planta. Els
empleats tenien temps lliure, doncs no hi hauria operacions almenys durant una
setmana.
—Sé qui ets —li va dir un dels treballadors.
Ella el va reconèixer: un nadiu de Sullust, demacrat, amb
papada i orelles caigudes. Ell havia estat el primer a parlar en contra de
l'Emperador mesos enrere, davant d'ella. Els altres seguien molt aterrits. Ella
no havia informat d’ell.
Amb la seva mà rugosa, ell li va agafar suaument el canell.
Thara va sentir l'impuls d'apartar-se, però es va obligar a somriure. No podia
ficar-se en problemes.
—No pretenc ocultar-ho —va dir ella amb veu baixa i clara.
—Tots escollim bàndols. No t'avergonyeixis d'haver triat el
bàndol perdedor —va dir ell, palmejant suaument el seu canell, després la va
deixar anar.
Thara li va mirar, sorpresa. Va deixar la safata en la taula
i es va allunyar.
No tots estaven satisfets amb què Pinyumb s'unís a la
Rebel·lió. Ella sabia com interpretar els murmuris inquiets, els comentaris de
descontent. Inestabilitat era la divisa entre els de Sullust, els qui temien el
que la Rebel·lió podria fer-li a la seva llar. No s'atrevien a desafiar-los de
manera oberta, no ella. Però va sentir desitjos de virar cap al vell i
preguntar: «Qui diu que em vaig equivocar de bàndol?».
Estimava al seu oncle i estimava a Pinyumb, però els seus
col·legues havien mort. El seu estómac estava embenat i es movia com un
lesionat. Si l'Imperi tornava, tenia tota la intenció de reincorporar-se a les
seves files.
I no obstant això... la mera idea de prendre un arma en
contra de la gent de la taverna la feia tremolar. Els gots d'aigua, te i
cervesa en la seva safata van vessar algunes gotes.
Thara va desitjar que la pau fora duradora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada