CAPÍTOL 24
SECTOR ELOCHAR
Nou dies abans de l'Operació Trenca-anells
El Prelat Verge havia concebut personalment el càstig. Els
membres de la tripulació que li havien fallat durant l'atac al Thunderstrike (l’artiller que va trigar
a apuntar a la nau, l'oficial encarregat de l'escàner que no va anticipar el
salt de l'enemic a la velocitat de la llum, el comandant de Forces Especials
que havia conformat l'equip d'infiltració) serien utilitzats com a subjectes de
calibratge pels droides interrogadors, fins que confessessin tots els actes de
deslleialtat que haguessin comès en la seva vida.
A una setmana de l'atac, només l’artiller havia estat
alliberat. L'oficial encarregat de l'escàner estava mort. El comandant de les
Forces Especials encara cridava.
El Capità Tabor Seitaron no objectava amb la idea d'aplicar
un càstig. Era un fet que s'havien comès errors, però qui hauria d'estar
sofrint l'interrogatori dels droides era la Governadora Chalis. I ell hauria
d'estar de retorn a casa seva, posant els ulls en blanc en llegir l'assaig que
algun cadet hauria plagiat sobre la Batalla de Christophsis.
La predilecció de Verge per la tortura només aconseguiria
infondre més por en la tripulació. La por era com la calor aplicada a l'acer:
en la mesura justa, aconseguiria forjar una espasa; en excés, podia convertir
el metall en escòria.
—Vostè i jo pertanyem a eres diferents —va dir el prelat,
després d’esmorzar amb Tabor fora de les sales d'interrogatoris. Mentre
s'allunyaven d'allà, Tabor seguia sentint els crits del comandant—. Vostè va
ajudar a construir la màquina que és l'Imperi: va oliar els mecanismes, va
posar a caminar les seves rodes. Vostè va crear un ordre. Jo lloo el seu
treball.
—Complim amb el nostre deure —va dir Tabor— i intentem estar
a l'altura del desafiament de l'Emperador.
Després de la seva assignació a l’Herald, Tabor va descobrir amb sorpresa i desconcert que gaudia de
la companyia del prelat. L'entusiasme amb què el noi parlava llargament sobre
les seves pròpies idees i el seu desig d'elevar als qui li envoltaven al seu
estrany món, resultaven contagiosos. El seu tracte familiar i sincer, així com
la seva curiositat per Tabor, resultaven igualment atractius. Fins i tot els
alumnes més dotats de Tabor semblaven més interessats en la seva pròpia
projecció laboral que a plantejar-se idees noves. Verge ja havia ascendit més
del que Tabor podria fer mai, no obstant això seguia esforçant-se a
desenvolupar el seu potencial.
Però la tolerància de Tabor tenia un límit. Després de
passar un matí observant actes indicibles, al mateix temps que intentava
digerir el seu esmorzar d'ous assaonats i dumplings, el seu interès a conversar
amb Verge s'estava acabant.
—No obstant això —va dir el prelat—, la màquina va ser
construïda. I, això és l'important, capità, crec que aquesta màquina és la raó
per la qual vostè i jo no sempre coincidim.
—Hem estat en desacord pel que fa a algun assumpte
important? —va preguntar Tabor, deixant entreveure certa sorpresa en la seva
veu.
—No —va respondre el prelat—, però sé que no està d'acord
amb les meves mesures disciplinàries. Considera que hi ha maneres més eficients
de mantenir en funcionament la màquina.
Tabor va centrar la seva atenció en el Prelat Verge i es va
posar ferms. No era moment de distreure's ni d'actuar amb descurança; per més
sòlida que s'hagués tornat la seva relació amb Verge, sempre es cuidava de no
despertar la ira del noi.
—Certament tinc els meus propis hàbits —va acceptar Tabor—.
Però aquesta és la seva nau i cada líder maneja les seves tropes a la seva
manera.
El prelat va arrufar els llavis, senyal inequívoc
d'impaciència.
—No m'està entenent, capità. Reconec que tal vegada els seus
mètodes siguin més efectius per fer que la màquina de l'Imperi funcioni amb
fluïdesa. Però la màquina ja està construïda —va continuar—. L'Emperador ha
desenvolupat una nova societat, una nova forma de viure. El meu deure no consisteix
a asseure les seves bases, sinó a viure segons les ordres del nostre Emperador,
com un membre de la civilització que vostès van dissenyar amb tant encert.
—Verge va arrufar les celles i es va detenir enmig del corredor—. Què és el que
l'Emperador exigeix de nosaltres, capità?
Es tractava d'una pregunta capciosa? Tabor va decidir no
dubtar de si mateix; no intentaria endevinar el que el prelat tenia en ment.
—La nostra lleialtat i obediència —va respondre Tabor.
—Lleialtat absoluta —va dir Verge— i obediència absoluta. És
correcte. —El prelat va somriure i es va col·locar davant de Tabor—. A canvi
d'això, el nostre Emperador ens concedeix el privilegi de dur a terme els actes
extravagants que ens dicten les nostres emocions més poderoses. A vostè li van
ensenyar a actuar amb temprança, mentre que jo vaig aprendre les virtuts dels
excessos. Però, mentre la nostra lleialtat i obediència siguin absolutes, els
nostres excessos no poden afectar al nostre Emperador. La meva generació és una
d'esclaus gloriosos, capità; si bé Lord Vader es considera el primer acòlit de
l'Emperador, crec que jo sóc el primer fill autèntic de l'Imperi.
Aquelles paraules ratllaven en l'arrogància, però la veu del
prelat tremolava lleugerament i el seu somriure semblava rígid i forçat.
—Així que vostè creu que, mentre siguem completament
lleials, no podem fracassar? —va preguntar Tabor, dubtant de si el seu
atreviment seria la seva ruïna.
—Així és —va dir Verge—. Podem satisfer qualsevol caprici,
sempre que ens mantinguem lleials al nostre Emperador.
«I qualsevol error», va pensar Tabor, «equival a traïció».
L'home es va adonar de sobte que el noi estava aterrit.
Es va forçar a no mostrar reacció alguna i va dir l'única
cosa que se li va ocórrer per tractar de tranquil·litzar al noi:
—Llavors seguim obstinant-nos a ser lleials i assegurem-nos
de capturar a la Governadora Chalis.
Verge va donar mitja volta i va continuar caminant,
assentint enèrgicament amb el cap.
—Per descomptat —va dir—. Però la seva nau està oculta. No
crec que puguem tornar a rastrejar-la.
—Llavors anticiparem el seu següent moviment —va replicar
Tabor—. Darth Vader i les seves forces van dispersar a l'alt comandament de
l'Aliança. Això significa que està aïllada. Què farà ara que està sola?
—Excel·lent pregunta —va dir Verge—. Ja ho parlarem, capità.
Analitzarem les seves opcions i confeccionarem un pla.
El noi va desaccelerar el seu pas i va tocar el braç de
Tabor.
Tabor va girar-se a mirar-lo.
—Aquest últim fracàs —va dir Verge, i la seva veu va tornar
a tremolar breument— va ser culpa del nostre personal, que ha rebut un just
càstig. Però no ha d'haver-hi un segon fracàs.
«En això», va pensar Tabor, «sí estem d'acord».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada