CAPÍTOL 8
Intentes obrir-te pas entre un caos d'homes, dones i
droides. Tots corren per la base rebel, ajuntant material, preparant les seves
armes per a l'atac terrestre i allistant els transports per a una evacuació
d'emergència. El frenesí a la base és com el d'un rusc d'abelles al que
acabessin de fotre-li una puntada de peu. Els passos fan ressò en els
passadissos; els motors s'encenen, s'apaguen i es tornen a encendre. Pots
sentir l’olor del fum dels generadors, que treballen a marxes forçades per
mantenir els escuts activats. L'olor et recorda al taller del teu oncle de
Tatooine.
A la teva esquerra, Han està revisant els elevadors de la
seva confiable nau, el Falcó Mil·lenari,
amb un optimisme reservat.
—Molt bé, Chewie, prova-ho ara.
En la cabina de la nau, el wookiee encén un interruptor. Una
espurna surt dels elevadors, com si un borratxo disparés un blàster. En Han
s'ajup i es cobreix el cap. S'aixeca i es queda mirant la seva confiable nau de
manera amenaçadora. Maleeix.
Passes al costat d'ell.
—Es veu bé —li dius.
—Calla, noi.
Després d'observar-la un altre moment, s'allunya del Falcó Mil·lenari.
—Bé —assenteixes—, cuida't.
—Estàs bé per fer això? —pregunta Han.
Ja gairebé no sents les seqüeles del fred i del segrest a
mans o, millor dit, a potes d'un wampa. En aquest instant, el teu cor batega al
ritme d'una marxa militar i els teus sentits estan alerta. S'acosta el moment de
la batalla, i estàs llest. Tot això l'hi dius amb una lluentor en la mirada.
—Vés amb compte allà fora —et diu.
—Tu també.
Intercanvies una última mirada amb Han. Ell et somriu i
assenteix. En aquest moment t'adones que, de vegades, no fa falta ser un Jedi
per comunicar-se sense paraules. De vegades, l'única cosa que fa falta és ser
un amic.
En un secció llunyana de la base rebel, la Leia està donant
instruccions a un grup de pilots de combat. Porten uniformes de color taronja
brillant, com si fossin reclusos de la presó més freda de l'univers. Però també
la més genial, perquè en aquesta presó pots volar en naus espacials.
—Tots els transports que portin tropes es formaran en
l'entrada nord —explica la Leia.
No estàs molt segur de qui la va posar a càrrec de donar les
instruccions, però la Leia és la classe de noia que no necessita el permís de
ningú per prendre el comandament.
—Els transports sortiran tan aviat estiguin carregats. Només
dos caces per cada escorta.
Un dels pilots joves riu.
—Dos caces contra un destructor estel·lar? Estem morts.
Acabats.
La Leia té una mirada especial que fa sentir als altres molt
insignificants i ximples.
—Gràcies per la teva aportació, Hobbie. Les teves opinions
tàctiques sempre són inavaluables.
Els altres pilots riuen. La Leia continua.
—Usin els canons d'ions per repel·lir els atacs terrestres i
obrir-se pas.
Hobbie es gira a mirar als seus companys. Tots assenteixen.
—Una vegada que passin els destructors, vagin al punt de
reunió. Entesos?
—Entesos! —exclamen els pilots, excepte Hobbie.
—Això és un suïcidi —murmura.
La Leia no ho sent. Afortunadament per a Hobbie.
La princesa despatxa als pilots i es dirigeix al centre de
comandament, obrint-se pas entre soldats i enginyers ocupats, droides que
emeten bips i màquines que treballen.
Els vells i grisos ulls del general escodrinyen indicacions en una pantalla.
Ell s'adona de la seva presència sense si més no donar-se la
volta. Podria dir-se que la Leia té una presència inconfusible.
—L'Imperi va moure al seu destructor directament a la ruta
dels transports —diu el General Rieekan.
La Leia assenteix.
—Que així sigui. Hauríem de deixar sortir al primer
transport.
El general dubte. Té la mirada posada en el destructor
estel·lar que apareix en el monitor. És només un dels molts que envolten el
planeta. Més enllà d'aquest cordó de naus, els espera un altre destructor. El
més gran que s'hagi vist mai, de fet: la nau emblemàtica de l'Imperi.
—Tenim canons de recolzament i llançamíssils instal·lats per
tot el perímetre —diu Rieekan, gairebé implorant—. I Skywalker està preparant
un esquadró de speeders.
La veu de la Leia sona a lleu retret.
—General, sap que no podrem detenir a les forces imperials
si ens envaeixen per terra, sense importar com de valent que sigui Luke. Sense
importar com de valents que siguem tots. Si ens quedem a lluitar, morirem. Hem
de llançar els transports.
El general sospira i assenteix. Els seus ulls grisos es
veuen tristos. Una altra base perduda. Una altra posició abandonada davant la
força aclaparadora de l'Imperi.
—Preparin-se per obrir l'escut.
La Leia s'acosta al control de l'escut. El coordinador
d'evacuació es troba al costat d'ell. Tots esperen al fet que la Leia doni
l'ordre.
—Endavant —es limita a dir la princesa.
Només per un instant, l'escut protector que envolta la base
rebel de Hoth es desactiva. Tres naus (un transport i dos caces) surten
catapultats cap a l'espai.
Un destructor estel·lar s'interposa directament en la seva
ruta.
L'escena és més o menys l'equivalent de tres ratolins
corrent cap a un tigre. Les probabilitats no estan al seu favor.
El destructor baixa els seus escuts i prepara el seu raig
tractor per capturar-los. El tigre es llepa els bigotis.
El transport i els dos caces s'aproximen al destructor.
Mentrestant, al centre de comandament rebel, el General
Rieekan es neteja la suor del front i després s'asseca la mà amb la màniga. Una
gota de suor cau al terra i es congela gairebé instantàniament.
El raig tractor localitza el transport; el tigre acaba de
treure les urpes.
—Foc! —crida la Leia.
Un canó d'ions rebel, que és molt pesat, gran i està mig
enterrat en el gel de Hoth, llança dos trets vermells cap a l'espai,
directament sobre el transport. Els trets passen volant al costat de la nau
rebel i es dirigeixen cap al destructor, el destructor estel·lar que, moments
enrere, havia baixat els seus escuts.
Els trets iònics colpegen la torre central del destructor
estel·lar. Una petita tempesta elèctrica esclata en l'epicentre electrònic del
destructor, que envia ones a través de la complexa xarxa de cables que recorren
el navili com unes venes. De sobte, la gran nau es decanta.
Resulta que, després de tot, el ratolí tenia un fusell.
Al centre de comandament de Hoth, surten ovacions de cada
gola. El general sospira i volteja a mirar cautelosament a la princesa. Ella li
somriu. Ell li retorna el somriure a contracor.
El transport i els dos caces passen volant al costat de
l'amenaçadora nau imperial.
LLIÇÓ THETA:
QUAN LES COSES
COMENCEN A ESCLATAR
Para't sobre un peu o, si no pots fer-ho en aquest moment,
posa un llibre en el teu cap.
Demana-li a algú que estigui prop teu que compti fins a
trenta, silenciosament i lentament.
Mentre busques l'equilibri, o equilibres el llibre, intenta
concentrar-te exclusivament en la teva respiració. No a comptar, ni a trobar
l'equilibri, només en la teva respiració. Inhala i exhala. Inhala i exhala.
Després, mentre la persona que t'ajuda està comptant,
demana-li que es posi a aplaudir o a cridar, de cop, sense avisar. Unes quantes
vegades. Pots mantenir l'equilibri? Pots mantenir la ment tranquil·la?
Una ment tranquil·la és necessària si vols ser un mateix amb
la Força.
I més quan les coses comencen a esclatar al teu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada