CAPÍTOL 9
Tu i les teves tropes rebels examinen el camp cobert de gel,
el mateix que una vegada va estar buit, assolellat i fred com la mort, i que
ara està ple de gom a gom de màquines de guerra. Transports per a tropes
descarreguen escamot rere escamot de soldats d’assalt, tots uniformats amb una
armadura blanca. Els aterridors peons sense cara de l'Imperi. Però els rebels
poden amb ells.
El que et preocupa són els caminants de neu que marxen
obrint-se pas entre la neu com uns gratacels motoritzats. O tal vegada com
elephoths d'acer en xanques: gegantons de quatre potes amb canons en comptes
d'ullals. T'adones que l'uniforme ataronjat brillant es converteix en un
objectiu cridaner enmig de la neu. Et preguntes qui va decidir fer-los
ataronjats. En general, els uniformes militars serveixen com a camuflatge. Un
uniforme ataronjat només et serveix de camuflatge si estàs en flames.
Els canons del caminant més proper obren foc, llançant
brillants trets làser directament cap a la trinxera dels rebels. El sòl tremola
per l'impacte.
—Escoltin! —crides a les tropes encarregades de les armes
terrestres—. Tractin de contenir-los! Pilots, endavant!
Obres l’escotilla del teu lliscant de neu, una nau petita
equipada amb dos seients a l'interior (un per al pilot i un altre per
l’artiller), dos canons làser i un arpó amb un cable d'arrossegament. Aquest
últim, sobretot, et fa sentir segur. Res infon més temor en el comandant d'una
enorme màquina de guerra feta d'acer que un arpó. Algú hauria d’haver dit als
dissenyadors dels speeders que aquests elephoths estan fets d'acer.
El teu artiller, un noi jove, es puja darrere teu.
—Hola, Luke —et diu—. Et sents millor?
—Com a nou, Dak! I tu?
El jove Dak es dóna la volta per esbossar-te un valent
somriure.
—Em sento com si pogués derrotar a tot l'Imperi jo sol.
—Sé a què et refereixes.
Somrius. Sense deixar de mirar a Dak, t'adones que les seves
suaus galtes estan pàl·lides i decaigudes. I per una bona raó: ni tots els
rebels de Hoth junts seran suficients per repel·lir a aquest petit contingent
de tropes imperials. No estan ni prop de ser suficients. Dak ho sap, i tu
també.
No obstant això, minuts després, tu i els altres speeders
estan volant sobre el gel embuatat, es dirigeixen immediatament cap als enormes
mastodonts de combat.
—Molt bé, nois, mantinguin-se units... —els hi dius.
—Luke, no capto cap lectura —diu Dak amb una veu aguda i
tremolosa.
—Mantingues-te ferm, Dak —li dius.
Guies els speeders, i aquests s'acomoden en formació d'atac.
Dos trets exploten a estribord del teu speeder. T'inclines a la dreta,
circumnavegant l'explosió i volant cap al costat de la bèstia, on els seus
grans canons en forma d'ullal no poden disparar-te. Després acceleres i apuntes
a les potes.
—Segueixes amb mi, Dak? —dius.
—Estic bé, senyor —respon, però no sona bé.
Des de les trinxeres que estan enfront de la base, els trets
rebels mantenen als escamots de soldats d’assalt enrere, impedint així que
aconsegueixin arribar als generadors d'energia. Aquest és el nucli de tot
l'atac. Sense generadors d'energia, no hi ha escuts; sense escuts, els
destructors estel·lars que suren en el cel podrien socarrimar la base rebel
fins a fer-la desaparèixer.
Però els trets rebels no aconsegueixen frenar als caminants,
els quals segueixen avançant inexorablement, mentre els trets làser reboten
inútilment contra la seva armadura.
La teva nau s'acosta al caminant capdavanter. Un altre
speeder passa volant i aixeca la neu darrere teu. I després, explota.
—Li van donar a Vermell Set! —crida Dak.
Serres les dents.
—Queda't amb mi, Dak. Anem a entrar —dius, mentre el teu
speeder avança a tota velocitat entre les potes altes, doblement articulades
del caminant—. Ara!
Pot ser que Dak estigui nerviós, però les seves mans joves
són fermes. El seu tret li dóna al caminant en la part inferior del cap.
Se't retorcen els budells.
El caminant segueix avançant: el tret no li va afectar en
absolut.
—Oblidin els blàsters! —crides per l'intercomunicador.
Els altres pilots maleeixen.
Et detens per un instant. I llavors penses en els elephoths.
—Usin els seus arpons i els seus cables d'arrossegament! Apuntin
a les cames!
La veu d'un pilot surt del transmissor.
—Funcionarà? —pregunta, mentre els làsers exploten al seu
voltant.
—No tinc idea! Però els blàsters no funcionen!
—Luke! —exclama Dak. Ara la seva veu delata el pànic—. Luke!
Tenim un error en el control de tret!
—Espera un moment, Dak. Concentra't en el cable
d'arrossegament!
—Luke!
—No perdis la concentració!
Et dirigeixes cap a un altre caminant, a través d'una
descàrrega aclaparadora de làsers i metralla.
T'estàs acostant. La neu vola sota la nau, i la gran bèstia
creix davant els teus ulls conforme et vas acostant. El soroll de les
explosions, la neu que cruix i el tust metàl·lic és ensordidor.
—Llest, Dak?
No hi ha resposta.
—Dak? —repeteixes, mentre et dónes la volta.
El cap de Dak està inclinat, i el seu cos jeu inert sobre el
panell de control pampalluguejant. La sang es coagula en el seu cabell.
Prens fermament la teva columna de direcció. Sents nàusees.
Respires profundament. Els teus ulls estan oberts, però no
veus gens. Segueixes respirant. Inhales, exhales. Inhales, exhales.
Dak està mort.
És la realitat, i no pots canviar-la.
LLIÇÓ IOTA:
PAU EN MOMENTS DE
CRISIS
Què? Meditar? L’ex-artiller i ex-amic d’en Luke està mort. I
se suposa que ha de posar-se a meditar?
Sí.
Dic, podria cedir davant la ira i la desesperació. Començar
a disparar com un boig cap a tots costats. O donar-se la volta, córrer,
enutjar-se, sanglotar.
Totes aquestes serien reaccions normals.
Però totes aquestes reaccions són camins que et porten a la
derrota, com a mínim. En el pitjor cas, són camins que et porten al Costat
Fosc.
Pensa en alguna cosa que t'hagi disgustat, el meu jove amic.
Alguna cosa que t'hagi fet bullir la sang en les venes, o alguna cosa que et
provoqui un nus en la gola quan ho recordes. Quan algú et va molestar, et va
mentir o et va ferir. Si us plau, recorda algun moment així.
Ara, para't sobre un peu, o equilibra el llibre en el teu
cap, i respira. Que algú t'ajudi a comptar fins a trenta, o fes-ho tu mateix.
Tracta d'enfocar-te només en la teva respiració i en res més.
Ho vas fer?
No és fàcil, veritat?
Endavant: segueix intentant-ho. Estàs progressant, me
n'adono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada