CAPÍTOL 4
RETORN A DEVARON
L'Ala-Y volava sobre les espesses jungles de Devaron, prop
de la superfície. Anava deixant un fil de fum que sortia del motor danyat. Luke
havia fet callar als droides per poder netejar la seva ment de tants dubtes i
preguntes, deixant que la Força guiés el vol de la nau. L'havia guiat cap a
l'interior de l'atmosfera del planeta, en el costat més allunyat de la capital
i de la caserna imperial. Sota ell, la jungla només era interrompuda per
trossos de roca que sobresortien dels arbres, coronats amb enormes lianes i
enfiladisses. La llum de la tarda feia que els rius es veiessin com brillants
fils taronges i roses.
Luke va girar l'Ala-Y a estribord. Davant hi havia un altre
parell de roques... No, no eren roques, Luke podia veure-les millor. Allò era
una altra cosa. Els pilars rocosos eren estructures artificials, torres fetes
per mans intel·ligents.
Luke va desaccelerar, i el malparat motor va començar a
emetre un tust. Els cims de les torres eren puntes que travessaven el cel, i en
els costats tenien cràters.
«Aquests són danys provocats per làser», va deduir Luke;
«làser d'armes pesades. En veritat estan molt danyades».
—R2, busca un lloc prop de les torres per descendir —li va
demanar Luke—. Aquí és on haig d'anar. Sé que ho és.
R2 va emetre una xiuletada urgent. Luke va mirar la pantalla
i va arrufar les celles.
—Entenc que amb prou feines pots mantenir la nau volant.
Però això és important.
—Amo Luke, està segur que aquesta és la decisió més sàvia?
—va preguntar C-3PO—. R2 diu que pot aterrar la nau, però no sap si pot tornar
a elevar-la. Hem de trobar un lloc per fer reparacions.
Luke va sospirar. C-3PO tenia raó. La Força no li demanaria
que es quedés encallat a la meitat de la selva.
—Tens raó, haurà d'esperar —va respondre Luke—. Escanegin
l'àrea per trobar assentaments, i escoltin els canals de comunicació imperials.
El poble no era més que un grapat d'edificis sobre un
altiplà enmig de la selva, amb un camp d'aterratge que tenia un sol far
parpellejant en el crepuscle. Una enorme torre de pedra grisa s'elevava cent
metres en l'aire a un costat del poble, coronant una costa molt empinada. De
l'altre costat de l'altiplà havien tallat els arbres i adaptat el terreny per
al cultiu.
Luke va volar a una altura baixa sobre el poble, l'arxiu de
dades de la seva nau deia que es deia Tikaroo, i va treure el cap per veure el
camp d'aterratge.
—Sembla que només hi ha voladors atmosfèrics —va observar
Luke—, no hi ha senyal de naus imperials. Encara que hi ha un parell de iots
estel·lars. Aquell sembla un SoroSuub 3000. És una nau molt elegant per estar
en un poble granger a la meitat del no-res.
—Tal vegada la collita d'aquest any va ser particularment
bona —va comentar C-3PO.
Luke va negar amb el cap.
—Els grangers no gasten els seus crèdits en iots estel·lars
—va explicar Luke—; estalvien els diners per no morir de gana quan hi hagi un
mal any.
R2 va xiular.
—Oh, apaga't! —va exclamar C-3PO—. Com si tu sabessis una
mica d'agricultura, tornavís gegantí.
Luke va decidir que aquest misteri hauria d'esperar, les
seves opcions eren descendir a Tikaroo o desplomar-se en la jungla. Va activar
els retropropulsors de l'Ala-Y i va aterrar amb un sotrac, seguit per la
xiulada d'aire refredador d'algun dipòsit perforat.
L'aire era humit i feia olor de vegetació. Hi havia una llum
que provenia d'un petit edifici al final de la pista d'aterratge. Luke va
baixar de la nau i li va donar una palmada d'agraïment a l'Ala-Y, i després va
caminar pel camp d'aterratge mentre els droides baixaven de la nau.
Un devaronià es va trobar amb ell en la porta, mentre es
netejava les mans amb un drap. Darrere d'ell, una adolescent devaroniana va
aixecar la mirada d'un escriptori replet, arrufant les celles darrere de les
seves lents polaritzades.
—El meu nom és Korl Marcus —es va presentar Luke, després d'un
moment de tensió en el qual no va poder recordar el que deia la seva
identificació falsa—. Sóc un explorador espacial. Els meus droides i jo ens vam
ficar en problemes amb uns pirates a un parell de sistemes d'aquí, i necessitem
unes reparacions.
—Sóc Kivas —va respondre el devaronià—. Ella és la meva
filla Farnay. Aniré per una llum per fer-li un cop d'ull al teu problema.
Kivas va anar a per una llum de treball; després, Luke el va
seguir de retorn pel camp d'aterratge, on els droides esperaven.
—Hola, senyor —va començar a parlar C-3PO—, sóc C-3PO,
relacions cibernètic-humanes. I aquest és...
—No hi ha necessitat de formalitats, C-3PO —va dir Luke
ràpidament—. Deixa treballar a l'home.
Kivas va revisar l'Ala-Y amb la seva llum, va veure el casc
abonyegat, va mirar dins dels cràters que havien fet els trets en la
superfície; els forats en el motor d'estribord on els trets làser havien fos el
metall semblaven envoltats de gotes.
—Problemes amb pirates, eh? —va preguntar Kivas amb un
somriure—. Probablement hauria d’informar-hi al governador imperial.
—Probablement hauria de fer-ho —va respondre Luke mirant a
C-3PO—. Vaig esmentar que tinc crèdits?
—És bo saber-ho —va contestar Kivas—. Puc reparar això amb
el que tinc en la tenda. Però necessitaré tres o quatre dies, més sis mil
crèdits. Tot per endavant.
—Sis mil? —va exclamar C-3PO—. Amo L... Korl, aquest home no
fa negocis respectables. Suggereixo que...
—Suficient, C-3PO —el va interrompre Luke—. Sis mil? De
debò?
—Costaria menys si portés de la capital tots els recanvis
que necessito —va explicar Kivas encongint-se d'espatlles—, però hi hauria
molta paperassa, permisos, buròcrates fent preguntes, aquest tipus de coses.
—Oh, ja hi ha suficient paperassa en la galàxia —va dir Luke
tranquil·lament, prenent el seu xip de crèdits—. No cal molestar a les
autoritats; segurament l'Imperi té coses més importants a fer que preocupar-se
per les reparacions d'una nau exploradora.
—Guardaré la seva nau, llavors —va respondre Kivas
somrient—. El poble està en aquesta direcció; poden demanar una habitació en el
dipòsit, amb els altres.
El dipòsit era un edifici al centre de Tikaroo, construït de
manera aparentment aleatòria amb fusta, pedres, edificis prefabricats de
plàstic i contenidors de càrrega marcats amb els logos de signatures
d'importació i exportació corellianes. Un llarg pòrtic sobresortia de les
botigues i parades de menjar. Lliscants, moto-jets i tres petites bèsties de
càrrega verdes esperaven als seus amos fora de l'edifici.
Luke va seguir el so de les xerrades i la música a través
d'un parell de portes batents i cap a una àmplia sala comuna plena de taules,
cadires bigarrades i butaques, moltes de les quals estaven velles i rases.
Diverses cares el seguien mentre entrava, amb C-3PO caminant insegur darrere
d'ell. Hi havia homes i dones d'una dotzena d'espècies diferents, encara que
almenys la meitat aquí eren devaronians. Uns pocs usaven roba de rics, però la
majoria tenia roba de treball desgastada.
—Ei, Porst! Carn fresca! —va cridar un dels devaronians,
mentre Luke caminava per la sala dirigint-se a una barra plena de gom a gom
d'ampolles amb líquids brillants. Alguns d'aquests bombollejaven i s'agitaven
d'una manera que li va semblar alarmant—. L'home necessita una habitació! I
probablement un guia!
Un rodià, a qui li faltava una antena, va començar a
pressionar un timbre sobre la barra, somrient al Luke. Un moment després, un
vell devaronià amb un pegat en l'ull va sortir d'una alcova, mirant al Luke de
cap a peus. Va demanar una quantitat exorbitant per l'habitació.
—Està bé —va acceptar Luke abans que C-3PO tingués un altre
curtcircuit. Porst i els tafaners al voltant van semblar decebuts; pel que
sembla, esperaven una batalla de regatejos.
—El següent client era meu, ho vam decidir amb els daus, recordes?
—li va advertir el rodià al jove devaronià que estava en la barra al costat
d'ell. Després va mirar a Luke.
—El meu nom és Opato, bon home, i sóc el millor guia de
Tikaroo —es va presentar—. Vaig capturar dos pikhrons en les meves últimes tres
caceres. Satisfacció garantida o li retorno una tercera part dels seus crèdits.
—Què és un...? —va començar a preguntar Luke, però el
devaronià el va interrompre.
—El meu verd amic no podria guiar-lo per sortir d'un costal
ni encara que li fessin un forat.
—Senyor, vagi amb compte —va exclamar Opato—, aquest és el
mentider més gran de Tikaroo, i això és dir bastant!
El devaronià li va somriure a Luke.
—Necessita a un nadiu, algú com Duna Hilaris. Aquest sóc jo.
He explorat aquesta jungla des que era petit. Sóc famós per conèixer cada
estany, pou de sorra i clariana visitada pels pikhron.
—M'alegra saber-ho —va comentar Luke—. Però què és un
pikhron?
Com els riures no semblaven tenir per quan acabar, C-3PO li
va explicar a Luke:
—El meu arxiu de dades sobre aquest planeta és molt bàsic,
però pel que sembla els pikhrons són mamífers nadius. Les seves pells i dents
es venen a preus considerables al mercat negre, doncs caçar-los està prohibit
per regulació imperial.
—Moltes coses estan prohibides i aquí passen de qualsevol
manera —va respondre Duna—. No preocupis al teu amo en va, home de llauna.
Tenim un acord amb el governador.
—La caça no és el meu fort, però sí necessito un guia —va
comentar Luke—. Vull visitar les torres que vaig veure de camí cap aquí. Les
ruïnes.
La multitud va guardar silenci, fins i tot els coberts van
deixar de xocar amb els plats. La música va seguir sonant alegrement. Un Luke
confós mirava les cares en la multitud.
—Eedit està prohibit —va dir Porst.
Luke va somriure i va contestar:
—Creia que moltes coses prohibides de Tikaroo passaven de
totes maneres.
Ningú va reaccionar a la broma: Opato va tenir un sobtat
interès en la seva beguda, Duna va revisar el seu comunicador i els altres
guies simplement van voltejar la mirada.
—He dit alguna cosa dolenta? —va preguntar Luke.
—Ningú va a Eedit —va explicar Porst—. Ens portaria la ruïna
a tots. Arriscaria tot el que ens queda.
—Per què? No ho entenc.
—Perquè està maleïda, foraster sense cervell —grunyí una
enorme bola de músculs humanoide—. Està plena de fantasmes dels...
Porst li va fer un senyal perquè callés.
—Tot el que necessites saber és que has de mantenir-te lluny
d'allà —va afirmar Porst donant-li la clau de l'habitació a Luke—. Número
dotze, pujant les escales. Les regles de la casa estan darrere de la porta,
però la més important és aquesta: no tolero als busca-raons. I ja m’has
començat a caure malament, foraster.
—Crec que millor m'aniré a dormir —va dir Luke—. Tal vegada
puguem començar des de zero al matí.
Porst es va voltejar.
L'habitació era senzilla, però neta, amb una balconada que
tenia vista cap a Tikaroo. Luke va mirar els estels mentre C-3PO malparlava
sobre els connectors d'energia de l'habitació. L’androide estava segur que ell
i R2 s'incinerarien si intentaven recarregar la seva energia en ells.
No es veien llunes en el cel. Luke no recordava si Devaron
tenia alguna.
—Estaré agraït una vegada que tornem amb l'Aliança —va
afirmar C-3PO—. Sé que està decebut per no trobar un guia, amo Luke, però no
dubti que és el millor. Gairebé preferiria rebre un tret de l'Imperi a fer un
viatge suïcida a les jungles plenes de bèsties salvatges.
Luke només va somriure. Ell no li tenia por a les bèsties de
la selva i no creia en les malediccions. Aniria a les torres. Només que encara
no sabia com.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada