La Companyia Crepuscle[1]
Battlefront
Alexander Freed
Els soldats més valents. Els guerrers més forts. Els màxims
supervivents.
Entre les estrelles i a través de les vastes extensions de
l'espai, la Guerra Civil Galàctica empitjora. En els camps de batalla de
múltiples mons en la Vora Mitjana, legions de Soldats d'Assalt despietats i més
que disposats a aixafar la resistència a l'Imperi allà on sorgeixi estan
lliurant un combat proper i brutal contra una armada de lluitadors per la
llibertat. Als carrers i carrerons de ciutats devastades, les forces de primera
línia de l'Aliança Rebel estan portant la lluita a l'enemic, penetrant encara
més al territori imperial i bregant amb les realitats de la guerra en terra.
Liderant la lluita estan els soldats, homes i dones, humans
i inhumans, de la 61ª d'Infanteria Mòbil, més coneguda com a Companyia
Crepuscle. Estomacats, cansats de la guerra i feroçment lleials entre si, els
membres d'aquest equip sobreviuen obstinadament on uns altres pereixen, sent el
desafiament la seva arma més poderosa contra les més mortíferes probabilitats.
Quan arriben les ordres de retirar-se davant d'un enemic en superioritat de
nombre i potència de foc, Crepuscle obeeix amb reticència. És llavors quan un
aliat improbable canvia radicalment l'equació estratègica i dóna als guerrers
més durs de l'Aliança una oportunitat crucial per convertir la retirada en
contraofensiva.
Amb ordres o sense elles, sols i superats en armament però
inassequibles al desànim, la Companyia Crepuscle treu els fiadors, carrega les
armes i es prepara per fer la seva maniobra més audaç: combatre en les brutes i
salvatges trinxeres per realitzar un atac demolidor amb un objectiu final: el
cor mateix de la maquinària militar de l'Imperi.
Fa molt temps, en una
galàxia molt, molt llunyana...
L'Imperi Galàctic es resisteix a morir. Malgrat que
l'Aliança Rebel va destruir la seva terrorífica Estrella de la Mort, l'opressió no es va reduir.
Sota el comandament de l'Emperador i de Darth Vader, un
intrèpid exèrcit de soldats d’assalt perfectament entrenat castiga qualsevol
inconformitat i aixafa tot intent de resistència.
No obstant això, en planetes com Sullust, Coyerti, Haidoral
Prime i molts altres, les forces rebels lluiten des de les seves trinxeres,
decidides a mantenir la fe en contra de la implacable màquina de guerra
imperial.
PART I
RETIRADA
CAPÍTOL 1
PLANETA CRUCIVAL
Dia quaranta-set de la insurrecció malkhani
Tretze anys després de les Guerres Clòniques
Es deia Donin i, encara que aquest no era el nom que havia rebut
en néixer, tenia les escarificacions que ho demostraven. Les marques negres i
ondades que els mestres del clan li havien imposat en ocasió del seu
reclutament creuaven la pell bruna dels seus omòplats i es perdien sota la seva
samarra de tela tosca. Era un dels quatre regals que havia rebut en unir-se a
l'exèrcit del cabdill Malkhan: el seu nou nom, les marques, un ganivet de serra
i un blàster de partícules que havia pertangut a algú d'un altre món.
Els mestres li havien assegurat que el blàster era el regal
més valuós dels quatre. El cuir de l'empunyadura estava desgastat i el ratllat
canó mostrava crostes de cendra. Tenia energia suficient per a una dotzena de
trets abrasadors. A Donin li havien advertit que no malgastés ni un sol tret i
que no el deixés caure si sentia que començava a cremar a les seves mans. Això
seria propi d'un nen, no d'un membre oficial del clan.
Es va agenollar al costat de les seves germanes i germans
nous —encara no coneixia els seus noms—, darrere d'un mur baix de pedra que
s'estenia al llarg del cim del pujol. La seva complexió, fràgil i menuda a
causa de la seva joventut i de la gana, li va permetre ocultar-se completament
darrere de la barricada; per aquesta mateixa raó, li havien assignat al
capdavant. Igual que les seves escarificacions i les seves armes, aquesta
assignació constituïa un privilegi; va intentar tenir-ho present quan va
començar a suar i a tremolar.
Va girar-se a mirar als seus companys buscant algun senyal
que també estiguessin atemorits per la imminent batalla. Gairebé tots eren més
grans i més corpulents que ell, i les seves armes, també d'altres mons,
semblaven tan maltractades i oxidades com la de Donin. Netejaven els seus
ganivets i murmuraven entre si. Donin es va dir que moriria per ells així com ells
moririen per ell, en nom del clan i del seu cabdill. I si guanyaven aquesta
batalla...
«Si jo sobrevisc a la batalla...», es va corregir Donin. La
victòria era segura per al cabdill Malkhan; l'única cosa que estava en dubte
era el destí particular de Donin.
Si sobrevivia, assistiria a la celebració. Havia escoltat
històries sobre aquelles festivitats, sobre abeuradors d'aigua neta i broquetes
de carn de bantha, sobre sals i salses d'altres continents, d'altres planetes.
«M'atiparé de menjar», va pensar, «i dormiré en el campament del cabdill,
segur». Ja abans havia escoltat les celebracions del clan, amagat a la casa del
seu pare; aquella alegre cridòria que li produïa esgarrifances va ser el que li
va motivar per acostar-se als mestres.
El seu pare deia que els malkhanis eren iguals a totes les
altres faccions de Crucival, però s'equivocava. En cap altra hi havia festins
com aquells ni tanta alegria en celebrar una victòria. Ningú era tan fort com
Malkhan ni tenia el coneixement necessari per obtenir aquells tresors de
tecnologia alienígena. El clan de Donin faria d'aquell planeta un millor lloc
per viure.
Alguna cosa es va escoltar a la distància, a través de
l'aire saturat de pols. Un udol suau al principi, però que ràpidament es va fer
més fort. Donin va respirar profund, es va redreçar una mica i, amb un sol
moviment, va recolzar el blàster sobre el mur, tal com li havien ensenyat. No
va aconseguir veure cap objectiu. De sobte, un home rigué a la seva esquena;
una mà enorme es va posar sobre el seu fosc cabell i va girar el seu cap cap
enrere.
—La batalla encara no comença, noi. És només una nau que es
dirigeix a la torre. Si dispares, faràs que ens matin a tots.
Des de la seva nova perspectiva Donin va veure l'esfera i
els travessers d'una nau alienígena que es retallava en els núvols. Aquesta va
passar rugint cap a l'agulla metàl·lica i es va esfumar.
Donin es va agenollar de nou; la mà que estava sobre el seu
cap el va deixar anar. Havia fet el ridícul. Es va prometre no tornar a fer
alguna cosa així.
—No vèiem moltes d'aquestes en els Barrancs —va murmurar a
manera d'explicació, no de disculpa.
L'home que estava a la seva esquena grunyí.
—Aquí veuràs moltes d'elles. I és de debò això de no
disparar. També evita costi el que costi acostar-te a la torre. Els alienígenes
de blanc no surten molt, però si els molestes encara que sigui una mica...
—Ho sé —va dir Donin bruscament. Es va girar i va alçar la
vista cap a l'home, que aparentment li quadruplicava l'edat i tenia els ulls
opacs i la pell picada. Semblava major que el propi cabdill. Però això no
significava que hagués pertangut al clan per molt més temps que Donin—. Ho sé
tot sobre ells. Els seus soldats són clons. Els fabriquen en sèrie.
L'home va gesticular de nou, mostrant unes dents fracturades
i grogues en un aparent somriure.
—No em diguis. Qui et va dir això?
—El meu pare —va respondre Donin—. Va lluitar contra ells.
—Va assenyalar el cel amb un gest del cap, cap a les estrelles, ocultes darrere
dels núvols grocs i grisos—. Va haver-hi una guerra.
—Bé, tu no vas a lluitar contra els clons —va dir l'home—.
Vas a lluitar contra aquesta escòria que la setmana passada es va apoderar de
la pedrera i que vol arrabassar-nos el nostre territori. Això és bastant
emocionant per a tu?
Donin va arrufar les celles i li va mirar fixament.
—Estic aquí per servir al clan —va dir. Es va girar cap al
mur. I mentre agafava fermament el blàster amb una mà, amb l'altra va tirar del
coll de la seva samarra per mostrar-li a l'home les seves marques.
Donin va escoltar el riure de l'home i va sentir un cop en
l'esquena que el va impulsar cap endavant.
—Suposo que sí —va dir l'home—. Però no tinguis moltes
esperances. Concentra't en una batalla alhora.
Donin va assentir amb el cap, es va acomodar la samarra amb
un moviment de les espatlles i va prémer amb més força el blàster. No estava
segur de què significaven aquelles paraules. El clan representava l'esperança
per a tots.
A la poca estona algú va cridar que l'enemic s'acostava. Els
qui estaven prop del front es van amuntegar contra el mur per treure el cap.
Donin va veure uns puntets que destacaven contra la pastura resseca i groga de
la vall, al peu del pujol. Aviat, aquells punts van prendre la forma de desenes
d'homes i dones. La majoria sostenia llances per sobre dels seus caps a manera
de banderoles. Només uns quants portaven armes d'altres mons, però aquestes
armes eren del gruix de tres branques i els seus amos havien de carregar-les
amb tots dos braços.
La primera d'aquestes armes va escopir rajos de foc verd que
van provocar un baluern de crits. Els rajos van passar per sobre de la paret, i
l'exèrcit del cabdill es va convertir en una massa de crits que Donin no
aconseguia entendre. Ell va sostenir fermament el seu blàster i va recordar que
no havia de malgastar trets.
—Visca el cabdill! —va exclamar algú. I els laments es van
convertir en «hurres». El noi va somriure i va sumar la seva veu als crits de
lloança, al mateix temps que un sentiment càlid recorria el seu cos.
Ara el seu nom era Donin. Estava defensant la seva nova
llar. Aquells eren les seves germanes i germans; les seves finalitats eren
justes i ell pertanyeria al clan per sempre.
[1] Twilight Company, durant la
resta de la novel·la he anat traduint noms de companyia i operacions, encara
que no hagi estat així en altres idiomes.(N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada