CAPÍTOL 15
SECTOR ELOCHAR
Zero dies després del pla Ka U Zero
L'única il·luminació a bord del Crida de Trompeta[1]
era la tènue resplendor de la consola secundària del pont de comandament. La
Brand ho preferia així. Els dispositius òptics de la seva màscara de
pleximetall li permetien identificar taques de sang i circuits elèctrics en la
foscor, i les ombres li proporcionarien recer en cas que no es trobés tota
sola.
Havia abordat la nau després que van acabar de traslladar al
Thunderstrike als ferits. Encara no
encertava a identificar què la inquietava de tota aquella situació, i era
conscient que probablement estava buscant problemes on no els hi havia, ocupant
la seva ment amb pensaments paranoics. En tal cas, no estaria fent més que
malgastar el seu abundant temps lliure. Però, i si algú havia rastrejat al Crida de Trompeta fins a la flotilla? I
si algú li havia sembrat un dispositiu de rastreig? I si algun espia l'havia
sabotejat, o obligat a la seva tripulació a revelar la seva posició? Ella també
estava preparada per enfrontar aquestes possibilitats. Coneixia perfectament
els extrems als quals eren capaços d'arribar homes i dones —imperials o no
imperials, humans o no—, per aconseguir els seus objectius.
Ja havia realitzat una cerca de dispositius de rastreig però
només havia trobat més cadàvers. La majoria feia l'efecte d'haver mort per
asfíxia. Hi havia uns quants calcinats. Brand no va poder determinar en quin
moment s'havien quedat sense energia els sistemes de suport vital: els informes
de la nau eren confusos, i encara que era possible fer un càlcul amb base en el
nombre de supervivents i les reserves restants d'oxigen, necessitaria un droide
per fer les operacions. Mentrestant, podia explorar altres possibilitats
utilitzant la computadora principal.
La bitàcola de salts a l’hiperespai era consistent amb allò
referit per la tripulació. El Crida de
Trompeta era un vaixell de càrrega lleuger, assignat al transport de
passatgers i carregament. Havia operat com a nau comercial als mons monetaris,
canviant la seva documentació d'identitat i el seu nom (Monstruositat, Comprador Prudent[2])
cada vegada que l'Imperi començava a sospitar alguna cosa. Segons sembla,
l'àlies Crida de Trompeta havia
d'haver-se canviat ja, a causa dels atacs que la nau havia sofert en els últims
dies.
Res d'això resultava sorprenent ni sospitós. La tripulació
havia fet un bon treball falsificant els registres, però any rere any l'Imperi
era més hàbil per identificar estafes. Brand va pensar que s'havia retirat a
temps: qui necessitaria caça-recompenses si les dependències de seguretat
funcionaven tan bé?
No obstant això, la bitàcola de salts no confirmava ni
refutava les seves sospites. Brand va començar a revisar altres arxius en la
computadora. Molts estaven corromputs; uns altres, encriptats: una altra tasca
per algun droide a bord del Thunderstrike.
Així i tot, hi havia suficient informació perquè ella es mantingués ocupada:
registres de carregament, informes de treballs de manteniment, una llista
d'assignacions, arxius personals...
Brand va obrir la llista d'assignacions i va consultar
l'entrada corresponent al capità. Immediatament el va reconèixer com el cadàver
amb el qual s'havia ensopegat en arribar al pont de comandament. Va llambregar
els detalls; no es consignava història personal, només nom, edat, planeta
natal, vises i cèdula de vacunació, informació segurament falsificada; i va obrir
el següent registre. Va revisar els expedients d'un en un buscant alguna cosa
fora de lloc, alguna cosa que suggerís manipulació o que assenyalés algun punt
feble del que l'Imperi pogués haver pres avantatge. No va trobar res que
indiqués que els homes i dones del Crida
de Trompeta fossin una altra cosa que víctimes.
Llavors va arribar a l'últim registre. Brand va clavar la
vista en la pantalla.
No havia acabat si més no la seva recreació mental de l'atac
quan va arrencar a córrer cap al compartiment hermètic.
La professió de caça-recompenses exigia aprendre a
identificar i memoritzar rostres. Les tasques de vigilància eren part del
treball, i cap eina tecnològica —ulls cibernètics, lents per acarament
d'imatges— podia convertir a un observador distret en un sotjador. I, si bé la
Brand no era hàbil en el tracte amb la gent, compensava aquesta manca amb
l'entrenament. S'havia ensinistrat utilitzant versions pirata de la prova de
reclutament de la policia subterrània de Coruscant; havia afinat la seva ment i
reprogramat el seu cervell perquè treballés de la manera en què necessitava.
No solia desconfiar de la seva memòria, i no ho va fer
llavors.
Cap dels rostres dels registres del personal de la nau
coincidia amb els pacients traslladats a l'àrea d'atenció mèdica del Thunderstrike.
Qualssevol qui fossin els qui estiguessin a bord del Thunderstrike, no eren la tripulació del
Crida de Trompeta.
La Brand va intentar entaular comunicació amb el pont de
comandament del Thunderstrike a
través del comunicador de la seva màscara mentre manipulava el teclat numèric
del compartiment hermètic i veia com s'obrien les portes circulars de metall.
No va haver-hi resposta. Va entrar en el compartiment hermètic, va esperar al
fet que la pressió s'igualés amb la de l'interior del Thunderstrike i va provar amb la freqüència d'ona del seu escamot.
Tampoc va haver-hi resposta de Gadren, Roach ni Charmer.
El visualitzador de la seva màscara mostrava l'hora exacta.
Gràcies a ell va saber que la porta exterior havia trigat un minut sencer a
obrir-se i donar pas als penetrants sons de les alarmes. Mentre corria per
l'interior del Thunderstrike, Brand
es va preguntar si aquest minut podria haver marcat alguna diferència.
La Companyia Crepuscle havia estat infiltrada, i era massa
tard perquè Brand pogués evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada