PLANETES ESTRANYS. PART I
CAPÍTOL 12
El teu Ala-X sobrevola un planeta color maragda. La seva
brillant òrbita verda, amb enormes taques de color blau, indica la possibilitat
que hi hagi grans llacs interiors. Núvols i boira formen remolins sobre la
superfície del planeta, com el vapor que sortís d'un calder.
—No detecto cap senyal de ciutats o tecnologia, R2 —dius—.
Encara que sí forts senyals de vida. Hi ha alguna cosa viva allà a baix. Molta
vida, de fet.
—Bup bip bip bup bup.
—No, no vaig a canviar d'opinió. Trobaré a Yoda.
—Bup bip bip bip.
—R2! Cuida el teu llenguatge!
La nau descendeix a través de l'atmosfera, submergint-se en
les profunditats dels remolins de boira i núvols. No aconsegueixes veure gens.
De sobte, una alarma comença a sonar dins de la cabina de comandament. R2 emet
bips desesperats.
—Ho sé! —crides.
Els teus ulls escanegen frenèticament els radars i
mesuradors. No funcionen.
De sobte, t'entra una sensació d'allò més estranya. És com
si et submergissis en alguna espècie de somni, en un lloc on la tecnologia no
funciona, on la ciència i la lògica fallen. Tractes de treure’t aquesta idea
del cap, i després la nau et sacseja. Amb força. T'enfonses en el seient. Hi ha
soroll de cops i coses trencant-se dins de la cabina, però la boira és tan
densa i profunda que no pots distingir si el que es trenca és la nau o allò que
està fora.
L’Ala-X continua fallant, i s'enfonsa cada vegada més i més
en aquest món de somni.
El teu coll s'inclina cap endavant quan la nau es deté de
cop.
El teu cor batega a tota velocitat. Encantat, intentes fer
un reconeixement sistemàtic a les pantalles... No hi ha indicacions. La nau ja
no funciona. En absolut.
Qualsevol que sigui el lloc on acabes d'aterrar, queda clar
que no podràs anar-te’n aviat.
Et trobes en el llindar del teu entrenament.
Has arribat al lloc que es troba enmig de la realitat i els
somnis, entre allò físic i el místic.
Benvingut a Dagobah.
LLIÇÓ LAMBDA:
LLOCS ESTRANYS, MONS
NOUS
Vull que facis alguna cosa perillosa. No massa perillosa,
noi, no vull que et moris. Però alguna cosa que estigui fora de la teva zona de
confort. Alguna cosa que et provoqui un pessigolleig en la pell, només una
mica.
Pensa en un lloc al que mai hagis anat. Pot ser un lloc
proper. Tal vegada el celler del conserge a la teva escola. Tal vegada el
soterrani de la biblioteca. (Revisa; has de tenir algun). Tal vegada el teu
propi àtic, en la nit, mentre tots dormen. Un lloc que sigui una mica estrany i
una mica terrorífic.
Quan tinguis l'oportunitat, vés allà. Sol. No li expliquis a
ningú els teus plans. Entra en aquest lloc estrany, tanca la porta darrere teu
(però no et quedis tancat: tampoc vull que et moris de gana) i asseu-te aquí.
Tal vegada estigui fosc. Tal vegada no. Explora el lloc amb la ment, amb les
mans. Queda't sol per un moment.
Estàs espantat?
Bé. Hauries d'estar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada